Una vida molt estressada!!

Són diverses les queixes i gemecs per no tindre una continuitat en l'edició de notícies ací al bloc. Com podreu suposar el fet d'estar donant classes em resta una gran quantitat de temps i energies. Fa dos setmanes estava enfrascat en els protocols que regeixen les xarxes d'àrea local i la sintaxi d'HTML. Ara per ara, vaig més soltet amb la realització d'operacions amb binari i la sintaxi de MS-DOS. I, si conseguisc finalment quedar-me, passaré a donar Visual Basic (cap problema)i Linux i la seua configuració (ahí el rotllo està més xungo)... Com solen dir per aquestes terres... Déu provirà!!

No a la censura dels Tigres



Mèxic prohibeix les cançons dels 'Tigres del Norte' dedicades als líders "narcos". Mèxic intenta esborrar un polèmic gènere musical, a qui acusen d'idealitzar el tràfic de drogues i els cartels en els famosos narcocorridos. Així s'obliga a les emissores a no emetre estes cançons. Els 'corridos' formen part de la tradició mexicana des de fa un segle. Són peces basades en valsos i polques, on el cant és acompañat per acordions i instruments de vent. La Revolució Mexicana va prodigar centenars de 'corridos' sobre figures llegendàries com Pancho Villa o Emiliano Zapata. Però en els últims 30 anys s'han imposat els narcocorridos, basats en la vida real de traficants de droga. Els germans Arellano Félix, que van dirigir el cartel de Tijuana, i el seu rival Armando Carrillo Fuentes, de Ciudad Juarez, són els que mes dedicatòries han merescut. Hi ha qui diu que els narcos paguen als grups perquè els dediques cançons.Els Tigres del Nord són els majors exponents del narcocorridos i sempre han negat les esmentades acusacions: 'simplement contem una història, no la promovem'.

Gràcies Droga!!

Once upon a time... I met with Marlango


Once upon a time ... va resultar que era dimarts 26 d'octubre i coincidia en què gatzara estava a Barcelona i Marlango actuava a la Sala La Paloma. Sense pensar-s'ho, es va posar mans a l'obra i el dissabte anterior ja tenia l'entrada per al concert. Va aplegar el moment que tant havia esperat. Després de donar-li llargues en Elx on mai van aplegar a actuar, arribava el moment de veritat. De ben segur que a meitat de l'actuació, gatzara i Leonor s'enlairaren a un castell recòndit acompanyats pels somnis que tots dos compartirien aquella nit. Els murs del castell serien d'aigua, damunt dels quals, la lluna podria ballar cada nit i el terra es mouria cada vegada que un d'ells el xafara.

Perletes d'alumnes


L'altre dia un dels meus deixebles més estimats em va abordar dient-me que havia trobat una foto meua. Com sempre has de ser malpensat, em vaig esperar el pitjor. Com podeu comprovar no se si ho ha dibuixat o no, però el que està clar, és que em semble mogolló. Només he de dir que no tinc orelles tan d'elefant com les de la foto i que no use camises hawaianes com el menda. De la resta, m'identifique amb tot. Per cert, això del meló d'Alger? Ara que es fora de temporada? Tindrà algun significat subliminal?

A tu, Laura

Benvinguda a aquest que des d'ara ja és el teu bloc. Com el teu 'tio' no serà capaç de dir alguna cosa sensàtament coherent el dia que puga veure't, ell ja ha fet l'exercici d'imaginar-te al seu costat. Ara que eres la protagonista principal, romandré en un discret segon pla, anul·lat pel cúmul de sensacions i sentiments que tindré barrejats al cos i incapaç d'actuar freda i adequadament. Però deixa'm córrer, a hores d'ara ja soc massa vell per poder corregir-me.
Et done la benvinguda perla, a aquest món tan especial, capaç del millor i del pitjor. Et trobaràs des de les mostres més intenses d'estima que mai no pugues ni imaginar, a actes que posen en entredit la condició humana d'aquells que els cometen. A les primeres, agafa't ben fort a d'elles, seran els puntals que et permetran avançar sempre, tot superant els entrebancs que vagen sorgint-te. Als segons, aprendràs a oposar el teu encara feble cos i lluitar amb totes les teues forces per fer-los front. Hi viuràs moments de tristesa i de gran alegria, instants de penós abatiment però també d'exultant il·lusió, et trobaràs amb històries d'obscur malson i alhora d'altres d'extraordinària fantasia. En la majoria de tots aquests fets, espere estar al teu costaet, gaudint de tota la teua joia que a l'hora serà la meua i intentant descarregar-te de tot allò que puga inquietar-te.
Nàixes al cor de la Mariola, inici i fi de tots nosaltres. Des d'ara la Mariola no et perdrà de vista. És una mare exemplar, de qui tots hem de prendre exemple, per com és de servicial i abnegada. Faràs jocs dins del seu bressol, apagaràs la teua sed a les innombrables fonts que la reguen per totes bandes, et captivarà la seua bellesa i vitalitat, et regalarà mil olors suaus i fragants mentre passeges pels seus voltants i t'oferirà un cel clar a més de multitud d'ocellets quan descanses al seu damunt.

Benvinguda Laura a aquest indret meravellós!!!.

Haro Tecglen fent balanç dels 10.000 números del País

'... Cuando salió el número 1 de este diario aún se luchaba por la salvación del mundo, por la incorporación del Tercero, el final del hambre, y por esas lecciones varias y vagas de la dignidad, los derechos humanos, la igualdad. Los que lo hacíamos, con equivocaciones muchas veces garrafales, somos los padres de este diario, que a veces es nuestro Edipo -matar al padre, acostarse con la madre-, y los observadores de lo que ha salido de todo...' (El País.18 octubre 2004)

Una nova lectora molt especial

Potser no sàpia desxifrar aquestes paraules fins d'ací dos o tres anys. No obstant això, ella ja percep que l'estima li aplega des del cor de l'Anoia. Benvinguda Laura!

La Muerte de un heroe

.

El actor Cristopher Reeve, mundialmente famoso por su papel de 'Superman' y víctima de una parálisis tras haber caído de un caballo hace nueve años, falleció el domingo en un hospital de Nueva York, por una insuficiencia cardíaca.

Para un aficionado de los comics de superheroes como yo, se ha marchado la persona que representaba al heroe por excelencia. Reeve era el unico Superman posible para mi y me hizo creer que realmente un hombre podia volar.

Fue mucho más tarde cuando yo ya no era un niño y el ya era incapaz de volar (ni tan siquiera de mover un dedo de la mano), cuando me convencí de que Cristopher Reeve era realmente un Superman, de otra manera... ¿como iba un ser humano sin superpoderes llevar a cabo una lucha como la que Reeve mantuvo contra su tetraplejia?.

Fue una labor de autentico heroismo su afán en financiar la investigación en busca de una cura que permitiese volar de nuevo a Superman y a tantos miles de personas que como el se han visto atrapados en una silla de ruedas.

Como mejor homenaje al que fue mi heroe de la infancia ahí os dejo unos links a la web de la Christopher Reeve Paralysis Foundation, en la que el actor invirtió todos sus esfuerzos en los ultimos años de su vida.

http://www.apacure.com/
http://www.christopherreeve.org/

UN ANY DE GATZARA

Encara que realment aquest blog va nàixer un 8 d'octubre (encara recorde l'avorriment d'aquell dia a l'aula d'ordinadors al Viaducte d'Alcoi), per ser huí una data tan senyalada, postposarem la festivitat per al dia de huí. Sí xiquets,sí!! 365 dies d'enllaços, imatges i textos ... i que em vinguen molts més.
I per recordar la data del naiximent del poble valencià, res millor que un poema de l'Estellés:

... ' No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble '

Predicar en el desert

Gràcies a la inestimable colaboració de Pere que m'ha passat la carta dels mestres de valencià adreçada a sa Il·lustríssima Alopecia Camps (ací recree una pintada que hi ha d'enfront les finques de la Colmena) i un article que no havia llegit de Maria de la Pau Janer.

En la carta adreçada als mestres aquestos es pregunten quan els representants de tot el poble valencià deixaran d'instrumentalitzar un problema ja anacrònic, només defés per sectors residuals, fonamentalment concentrats a l'Horta i de caire estrictament polític. L'aixecament de les fronteres dels països deixa pas a unes estructures supranacionals que confronten tipus de pensaments, cultures o religions. Dins d'aquestes estructures només aquells elements dominants perviuen passant per damunt dels febles. Són les coses de la tan cacarejada globalització.
Una llengua parlada per més de quatre milions de parlants no és qualsevol cosa. Supera en gran part al nombre de parlants de llengües dels nous països de l'Est associats recentment i no disposa del mateix rang. És un patrimoni a mantindre i explotar.Hem d'anar cohesionats a Europa, sent conscients de que disposem d'una llengua rica i amb infinits matissos passant pels articles salats del mallorquí, per la sonoritat apitxada de l'Horta ...

'...Pobra València
Pobra València condemnada a quedar-se sense veu
perquè alguns volen robar-li les paraules...' (Vicent Andrés Estellés)

Una immensa caixa negra

Aquest projecte és una immensa caixa negra on cap tot el temps que he perdut en ell, tot el temps que he fet el perrero mentre em desintoxicava de tant de grafo, caben els grapats de cafés que m'he tragat per atendre el màxim possible a les limitades dimensions d'aquesta pantalla, cap tot l'estiu, les festetes pels poblets, el viatge d'Almeria, el de Barcelona... Espere que la meua nebodeta em conega ja amb el projecte fet, perquè he degenerat tant que potser li'l regalaré com a regal de bateig. Tata, disculpa'm. No soc amo dels meus actes

Gaudeix, còpia, distribueix i compartix: sigues creatiu

Els assistents a la presentació de les llicències Creative Commons Espanya ja han gaudit de la traducció al castellà de Get Creative, video emblema del movimient CreativeCommons i part indispensable de la campanya de difusió per la Cultura Lliure i la creativitat sense restriccions per a i des de la Xarxa.