Dorian en 'cualquier otra parte'

Van a traure nou disc i la seua cançó 'Cualquier otra parte' ha constituït la cançó de preparació d'opos i de l'estiu. Ara trauen el disc on barregen bases electròniques amb un estil minimalista i poperet. Ací teniu els enllaços: Web de Dorian i Dorian en MySpace

Els Simpsons i Futurama disponibles online



La pena és que estan en anglés: ací teniu les divuit temporades dels Simpons i ací les 4 edicions de Futurama. Supose que els propietaris dels drets d'emissió de les sèries i ja li aniran darrere per tal de tancar-la. Així, que afanyeu-se.

El millor dels inicis de setmana

La presidenta del club de fans ens mostra la seua fidelitat eterna ... i ens comunica que a qui envie la visita 9000, li ensenyarà un altre tatoo personalitzat. Envia politono gatzara al 8888 i tele-transportat al més enllà

Aigua de Deepa Mehta



Barrejar la tristesa i el desencís de la situació de les vídues dins de l'India amb uns exteriors i localitzacions de fantasia ofereix sensacions contraposades. Passes de l'abatiment en la casa de les vídues a l'esclat de colors a vora del riu, de la desesperança encarnada per la cap de la casa, a la resignació de la vídua del brahman i la rebel·lia de la menuda o de Gandhi. Encara que un poc llarga, et porta per un camí d'entrebancs on al final, de tot, desitges que l'esperança trobe un respir entre tanta incompressió i prejudicis.

Crònica de boda i esglai de cremat en Alfafara

Vaig a aplegar tard a la prèvia i sense el nus de la corvata fet. Sort que sentum se'm va creuar abans de trobar-me amb Quique. Comprovació rutinària de que el bus estava en ordre i primer encontre amb Lara Croft. Com no, de negre rigorós i mostrant caràcter sense necessitat de paraules. Després de diverses traques i atapeït pasacarrer, aplegàrem a l'esglèssia on ens esperava el franctirador del rector. Va conseguir que no perdera el fil de totes les balastraes que disparava sense compassió. Després, el canó se'm va resistir i em vaig dedicar a faenes mes controlades com la d'organitzar el bus. Una volta a la Marina després, ens dedicàrem a degustar les viandes que el Turista ens havia preparat i beure el criança que no estava gens malament.

Greenwich em va donar l'alegria del dia al contractar-me com dolçainer oficial de la seua falla (això és fe cega i la resta són ximpleries). Aplegat el moment del regal, vàrem tindre el segon trobament amb Lara i els seus instruments, als quals, intentàvem posar la millor de les cares. Acabada ja la 'menjorrà', s'aplegàrem a la barra on vaig sorprendre al meu estómac amb un fantàstic vodka amb menta. Sense paraules. Els licors ens van permetre exhibir-se desinhibidament davant Tomb Raider. Després d'una xarrada poc afortunada sobre pas-dobles, Lara va riure. Jo també et vull, reina!

De tornada, entre Massarra i el Pou es veia gran trànsit d'helicopters i columnes de foc. Desinhibit com anava, vaig considerar que la festa s'havia acabat. Canvi de roba i amb el Clio avall com qui porta peix congelat. Aplegue al cremat i després de sortejar dos picolos amb les seues impertinències habituals, em vaig trobar amb els de Mariola Verda i amb Pau que havia aplegat abans. El foc estava controlat gràcies a l'orografia i a l'acció del drómader i dels tres helicòpters que s'hi van aplegar. Ens quedàrem a ajudar en les tasques de moure i desmuntar mangueres. Tornant a casa, la nit ja estava morta. Sopar ràpid, refresquets amb els colegues i a dormir després d'un dia farcit d'esdeveniments i on el Turista abandonava el selecte club dels fadrins sense remissió. Bon vent et guie, Turista!!

La cadira abatible dels japonesos

No pare de veure'l i no em ric mai prou. Mireu l'experiència de la cadira abatible en l'estació de esquí. Sense pèrdua.

Trobada anti-taurina en Algemesí



Des de la Ribera ens aplega la notícia de que s'està preparant una concentració en contra de la fira de jonecs que es celebra a la població conjuntament a les festes i a la muixeranga. El dissabte 23 esteu tots convidats. Només gent com el Siuet i el colegueta val la pena veure'ls dins de la modalitat dels retalladors. Això és la lluita de la inteligència (poca o molta de l'home) envers la força de l'animal.

En el Huerto

Malgrat haver de complir en compromisos personals, dissabte vam gaudir d'una memorable estada en el Huerto del Turista Fallero. Per a menjar, gran paella amb cormull de marisc variat. Per a beure, el toc exòtic de Pepe Luis alhora d'enllestir mojitos i caipirinhes a discrecció (vaja perla de mojitos!!!)... No obstant això, mentre alguns emulaven als iaios més destres jugant a la petanca, d'altres adoràrem a la catximba de Joan. Primer amb material xisposet i després amb sabors de fantàsia com els de cirera i pomes golden i reineta. Per finalitzar, sopar de còmpul als Suavos i després a veure desfilar als Moros Vells i poc més. Jo vaig caure de seguida però va haver qui aguanta fins altes hores. Encara no m'explique com. Dissabte, bodorrio. La pregunta: cabré dins la disfressa?

Sobre silencis substitutius d'aplaudiments



"¿No los odias? Estos incómodos silencios... ¿Por qué creemos que es necesario decir gilipolleces para estar cómodos? Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto y compartir el silencio." Mia Wallace en Pulp Fiction

Crònica d'un congrés

Dijous començava el primer congrés al que mai havia assistit. El motiu era la presentació del projecte que encara no he enllestit (huí he fet l'enèssima matrícula per tractar de acabar-lo). El treball havia estat preparat amb suficient antelació com per anar tranquilet a la cita. Res més lluny de la realitat.

El cotxe em deixa tirat i he de recórrer al socorregut Cliet del Tio Paco, hi ha un canvi d'horari d'ultima hora en l'ordre de les presentacions i em toca exposar després de dinar (soc incapaç d'agafar el tallat a causa de la meua tremolor tan característica). Aplega l'hora, pose la verborrea a funcionar, m'enrotlle en la intoducció i passe de puntetes per allò realment important. El públic se n'adona i em dedica un sorollós silenci. No m'atrevisc a veure la cara del tutor ni la del moderador. Després visita a l'Oceonogràfic per oblidar el fiasco amb companyia de la balena beluga recent nascuda, amb els peixos colorits dels mars tropicals i com no, amb els ferotges taurons.

Aplega l'hora de llepar-me les ferides amb companyia de la comunitat la qual va entendre la delicada situació i em van oferir el més ferm dels suports adornats per notes d'humor ben guanyades.

Va aplegar Radio-City i ja el congrés era una anècdota. El Carme té efectes terapèutics i botar-se semàfors en roig li aporta picantet a les nostres avorrides vides.

Més congressos per favor, encara que siguen de dolçaina!!

Charlotte Gainsbourg: Reminiscències del passat

Ser filla de pares famosos com Serge Gainsbourg o Jane Birkin, per una banda l'apropava a convertir-se en artista, però és evident, què tothom l'avaluarà envers la trajectoria dels seus progenitors. Amb xicotets assalts al cinema, sembla haver-se decidit per engegar la seua carrera musical amb el disc '5,55' i un deliciós primer single: 'The songs that we sing'. Pop intimista, tranquil i xiuxejant. Una passada. També en audio ací.

Samuel L. Jackson en Pulp Fiction

"De Ezequiel, 25:17... El camino del
hombre recto está por todos lados rodeado por las injusticias de los egoístas
y la tiranía de los hombres malos.
Bendito sea aquel pastor que en nombre de la
caridad y de la buena voluntad saque a los
débiles del Valle de la Oscuridad porque es
el auténtico guardián de su hermano y el
descubridor de los niños perdidos.
Y os aseguro que vendré a castigar con gran
venganza y furiosa cólera a aquellos que
pretendan envenenar y destruir a mis
hermanos, ¡y tú sabrás que mi nombre es
Yahvé cuando caiga mi venganza sobre ti!"

Com l'orador Kane

Hi ha alguna cosa després de veure Marlango?


quilometres, son acumulada,
inquietud pel que ha d'aplegar a l'institut
dubtes sobre la faena del projecte a realitzar.
de tant en tant
escapar-te de la rutina
encara que només siga per moments
oxigena
allibera

una impressora rebel
un entrepà meloset
un coixí pluridisciplinar
per esperar al grup
i a d'ella
nervis
pixera
i la càmera al cotxe

comença

primer disc
cançons convertides en entrants
te n'adones que fa bona nit
i que porten tirants

aplega 'vete'
i ve per a quedar-se

tenim a paulina en un altar
i al batle també

aplega la part més guitarrera
sembla molt contundent
però és diferent i genial

s'han esfumat ja
però ha valgut la pena

Esperaré el 3r
tararejant
'Walking in Soho' o
'Shout'. Per ara.