Des de l'any passat els seguisc la pista i continua constituint un somni veure'ls en directe. Ara per ara, s'aconformarem en escoltar el seu pop surrealista i poètic a les 9 de la nit per Ràdio 3. Ací us deixe el seu enllaç: Antònia Font
dimecres, 29 de novembre del 2006
Bona acció de la semana
Des de la mítica pesseta que demanava Lola Flores per aclarir els seus comptes amb Hisenda no es recordava res igual. No és pot permetre que una crac mediàtica i una icona del lliberalisme ben entés tinga problemes a l'hora de pagar el rebut de la llum. És per això que Un Euro para Espe tracta d'ajudar-la de la manera que bonament puga'm. Siguem solidaris que ve el Nadal.
Des de la mítica pesseta que demanava Lola Flores per aclarir els seus comptes amb Hisenda no es recordava res igual. No és pot permetre que una crac mediàtica i una icona del lliberalisme ben entés tinga problemes a l'hora de pagar el rebut de la llum. És per això que Un Euro para Espe tracta d'ajudar-la de la manera que bonament puga'm. Siguem solidaris que ve el Nadal.
dilluns, 27 de novembre del 2006
Patir com un gos
La pujada a la Murta dins de la Mitja d'Alzira em va sentenciar i al quilòmetre divuit era un calàver amb cames. Tres parades vaig haver de fer per aconseguir un temps desastrós, 1:56:54, i ara toca reposar que no vol dir adormir-se. La setmana que ve acompanyaré a Garcia i a Figueres des del llit en la Mitja del Samaruc d'Algemesí. Pròxima revenja: 17 de desembre en la mitja del raïm de taula d'Asp.
La pujada a la Murta dins de la Mitja d'Alzira em va sentenciar i al quilòmetre divuit era un calàver amb cames. Tres parades vaig haver de fer per aconseguir un temps desastrós, 1:56:54, i ara toca reposar que no vol dir adormir-se. La setmana que ve acompanyaré a Garcia i a Figueres des del llit en la Mitja del Samaruc d'Algemesí. Pròxima revenja: 17 de desembre en la mitja del raïm de taula d'Asp.
Crònica de Matt el viatger des de Cambotja
"Avui he entrat a Cambotja procedent de Thailandia. Vaig iniciar el viatge a Saigon en el Vietnam, des d'allí vaig pujar pegant-li al pedal fins Hanoi. La gent de la montanya molt be, de la gent de la costa vaig acabar fins els collons, Ja alli, vaig agafar un tren fins la frontera xinesa, alli vaig ser dos dies rodant per aquelles montanyes i vaig tornar a Hanoi on vaig anar a la bahia de Halong. Despres vaig estar al consulat de Laos a Hanoi i m'informaren de les fronteres que tenia obertes per poder entrar, vaig estudiar la situació i vaig entrar per una que es a 300km de Hanoi, Una vegada en Laos la cosa va millorar, el ciclisme en Laos és de puta mare a més el pais és acollonant de bonic i la gent molt tranquileta, la veritat és que necessitava sortir del Vietnam. És un perill acollonant el rodar per aquelles terres, el trafic és boig i la gent al volant suïcida. A Laos tot molt be, en la capital Vietiane una passada, és bona per a viure una temporada, no notes que és una capital; és supertranquil i s'està collonut. La salut està respetant-me, els animalets en visitaren ahir, la veritat és que en vaig tindre un bon grapat pel cos, pero..... ja està solventat. Ja el dilluns vaig entrar a Thailandia, la veritat és que és com del cel a la terra d'aci a Cambotja, Thailandia és un país modern, no és europa pero no està tan endarrerit, és el més avancat dels quatre que estic visitant. En Thailandia tot bé, anava rodant i tot bé, la veritat és que la càmera de fotos a Thailandia la vaig gastar poc, això és bona senyal per a un país que jo tire poques fotos. Avui el primer dia a Cambotja ja he tirat més que en una setmana allí. Ací hi ha coses que es semblen molt a Mauritania, i Mauritania és molt heavy. Vaig per la carretera tapadet i aixi i tot el sol absorbeix, a mes he d'anar amb la boca i el nas tapat, ja que més que asfalt és terra i els cotxes passen a tota velocitat i els camions i és una polseguera la que alcen de collons."
Bon vent et guie amic i que el futur et depare noves aventures per a què tu les gaudisques i per a penjar-les ací. Això sí, torna sa i estalvi, d'acord?
"Avui he entrat a Cambotja procedent de Thailandia. Vaig iniciar el viatge a Saigon en el Vietnam, des d'allí vaig pujar pegant-li al pedal fins Hanoi. La gent de la montanya molt be, de la gent de la costa vaig acabar fins els collons, Ja alli, vaig agafar un tren fins la frontera xinesa, alli vaig ser dos dies rodant per aquelles montanyes i vaig tornar a Hanoi on vaig anar a la bahia de Halong. Despres vaig estar al consulat de Laos a Hanoi i m'informaren de les fronteres que tenia obertes per poder entrar, vaig estudiar la situació i vaig entrar per una que es a 300km de Hanoi, Una vegada en Laos la cosa va millorar, el ciclisme en Laos és de puta mare a més el pais és acollonant de bonic i la gent molt tranquileta, la veritat és que necessitava sortir del Vietnam. És un perill acollonant el rodar per aquelles terres, el trafic és boig i la gent al volant suïcida. A Laos tot molt be, en la capital Vietiane una passada, és bona per a viure una temporada, no notes que és una capital; és supertranquil i s'està collonut. La salut està respetant-me, els animalets en visitaren ahir, la veritat és que en vaig tindre un bon grapat pel cos, pero..... ja està solventat. Ja el dilluns vaig entrar a Thailandia, la veritat és que és com del cel a la terra d'aci a Cambotja, Thailandia és un país modern, no és europa pero no està tan endarrerit, és el més avancat dels quatre que estic visitant. En Thailandia tot bé, anava rodant i tot bé, la veritat és que la càmera de fotos a Thailandia la vaig gastar poc, això és bona senyal per a un país que jo tire poques fotos. Avui el primer dia a Cambotja ja he tirat més que en una setmana allí. Ací hi ha coses que es semblen molt a Mauritania, i Mauritania és molt heavy. Vaig per la carretera tapadet i aixi i tot el sol absorbeix, a mes he d'anar amb la boca i el nas tapat, ja que més que asfalt és terra i els cotxes passen a tota velocitat i els camions i és una polseguera la que alcen de collons."
Bon vent et guie amic i que el futur et depare noves aventures per a què tu les gaudisques i per a penjar-les ací. Això sí, torna sa i estalvi, d'acord?
dissabte, 25 de novembre del 2006
dimecres, 22 de novembre del 2006
Ja tenim casa!!
I que guapeta que és!! La nova s'anomena Conifers i està al centre. És igual de típica que l'altra, amb els mateix visillos en les cortinetes i sky pertot arreu... m'emportaré d'igual manera els visillets de ma mare per si no m'agrada la tonalitat... (ja se sap dels anglesos!!)... De la rodalia te n'aniràs però de la moqueta no t'escaparàs!! A sentum la dona ja l'ha advertit de que no em de donar quefer per les nits. Ja ens coneixen abans d'anar!!!
I que guapeta que és!! La nova s'anomena Conifers i està al centre. És igual de típica que l'altra, amb els mateix visillos en les cortinetes i sky pertot arreu... m'emportaré d'igual manera els visillets de ma mare per si no m'agrada la tonalitat... (ja se sap dels anglesos!!)... De la rodalia te n'aniràs però de la moqueta no t'escaparàs!! A sentum la dona ja l'ha advertit de que no em de donar quefer per les nits. Ja ens coneixen abans d'anar!!!
dimarts, 21 de novembre del 2006
Huí açò dóna gust
Fent una captura als països des dels quals es connecten a gatzara, hem de plantejar-se fer ja la versió anglesa. Sentum, en les teues mans deixem el mega-projecte!
D'altres conclussions a extreure és que Joan entra més que sentum (a mi em cauria la cara de vergonya xatet!!) i l'enllaç de Suècia venia d'una ciutat de nom Huskvarna (clarament Jaume per connectar-se a gatzara se'n va al poble dels seus amors).. i per últim una pregunta: com collons internautes d'India o Indonesia apleguen a gatzara?
Fent una captura als països des dels quals es connecten a gatzara, hem de plantejar-se fer ja la versió anglesa. Sentum, en les teues mans deixem el mega-projecte!
D'altres conclussions a extreure és que Joan entra més que sentum (a mi em cauria la cara de vergonya xatet!!) i l'enllaç de Suècia venia d'una ciutat de nom Huskvarna (clarament Jaume per connectar-se a gatzara se'n va al poble dels seus amors).. i per últim una pregunta: com collons internautes d'India o Indonesia apleguen a gatzara?
El caçador caçat
Van caient mites i és que el tio Nousseb encara no havia passat pel retoc fotogràfic... Hi ha qui ha estat atent i ens ha passat una altra visió del mag del Photoshop. Sembla tal com diu l'autor de la instantània poseït per l'esperit de Belcebú, Nosferatu i altres personatges endimoniats... a banda la conjunció amb els cinc 1's' seguidets fa que em riga jo del número de la bestia (666). Avalueu vosaltres mateix i ja teniu tema de Santa Cecilia per enguany: els dimonis naixen o es fan??
Van caient mites i és que el tio Nousseb encara no havia passat pel retoc fotogràfic... Hi ha qui ha estat atent i ens ha passat una altra visió del mag del Photoshop. Sembla tal com diu l'autor de la instantània poseït per l'esperit de Belcebú, Nosferatu i altres personatges endimoniats... a banda la conjunció amb els cinc 1's' seguidets fa que em riga jo del número de la bestia (666). Avalueu vosaltres mateix i ja teniu tema de Santa Cecilia per enguany: els dimonis naixen o es fan??
dilluns, 20 de novembre del 2006
Crònica d'una quinta
Vàrem començar per unes dianetes en les Coves (vaig fer més de 200 punts i encara no m'ho crec)... i després ja pujàrem al temple de Lao, Kelo i Victor... Entre els conseguits acudits d'Espinós i els no tant de Sara i mamellaes de Mogo ens vàrem fotre el sopar que en línies generals va estar bé (exceptuant el problema que sempre tinc a l'hora de les postres)... En aplegar les rondes de la barra ja varen perfilar-se detalls per a la trentena de l'any que ve, parlàrem de la situació en Cuba amb Isi, vaig vendre una poca loteria que em vaig endur i vàrem advertir a Jaume de que anar a Gandia a l'endemà li portaria greus conseqüències (nyas, esquinç!!)... Finalment i després d'un breu pas per la tasca se'm vam anar a ca Peio a cremar les últimes naus i mossegar les últimes teles. Ja estic fregant-me les mans per a la de l'any que ve!!.
Vàrem començar per unes dianetes en les Coves (vaig fer més de 200 punts i encara no m'ho crec)... i després ja pujàrem al temple de Lao, Kelo i Victor... Entre els conseguits acudits d'Espinós i els no tant de Sara i mamellaes de Mogo ens vàrem fotre el sopar que en línies generals va estar bé (exceptuant el problema que sempre tinc a l'hora de les postres)... En aplegar les rondes de la barra ja varen perfilar-se detalls per a la trentena de l'any que ve, parlàrem de la situació en Cuba amb Isi, vaig vendre una poca loteria que em vaig endur i vàrem advertir a Jaume de que anar a Gandia a l'endemà li portaria greus conseqüències (nyas, esquinç!!)... Finalment i després d'un breu pas per la tasca se'm vam anar a ca Peio a cremar les últimes naus i mossegar les últimes teles. Ja estic fregant-me les mans per a la de l'any que ve!!.
Te'n recordes?...
Remember when ...!! No començava així la simtonia de un programa de Canal9 on eixia Núria Roca parlant dels 80 i altres personatges més. Entre nousseb i jo mateix hem intentat fer retrocedir gatzara per veure dos personatges antagònics però que han compartit un mateix temps: la cupletista i el Yoda de Montserrat. A gaudir-ho
Remember when ...!! No començava així la simtonia de un programa de Canal9 on eixia Núria Roca parlant dels 80 i altres personatges més. Entre nousseb i jo mateix hem intentat fer retrocedir gatzara per veure dos personatges antagònics però que han compartit un mateix temps: la cupletista i el Yoda de Montserrat. A gaudir-ho
divendres, 17 de novembre del 2006
És temps de llaurar
Un vellet iraquià, àrab, musulmà i resident a Xicago des
de fa 40 anys, vol plantar, com cada any, creïlles al seu
jardí. Enguany, però, llaurar la terra és ja un treball
massa pesat per ell. El seu fill únic, Ahmed, estudia a
França. L'home li envia un correu-e explicant-li el problema.
"Estimat Ahmed: Em sent massa vell per llaurar la terra i
enguany no podré plantar creïlles. Si
estigueres ací amb mi, sé que el meu problema
desapareixeria. Sé que tu cavaries i remouries tota la
terra per mi. T'estima, el pare."
Poc després, rep un mail de son fill.
"Estimat pare: Ni se t'acudisca remoure la terra d'eixe
jardí. En eixe jardí és on vaig amagar allò i allà està bé,
colgat en terra. Ton fill que t'estima, Ahmed."
A les 4 de la matinada d'eixe dia compareixen l'FBI, la
CIA, els rangers i el marines, Steven Seagal i Silvester
Stallone, cossos d'elit de tota mena i representants del
Pentàgon que remouen tota la terra del jardí cercant-hi
materials per a fabricar bombes dàntrax, àcid bòric o
algun detergent sospitós. No hi troben res i
se'n van.
Al matí següent el vellet rep un correu-e del seu
fill. "Estimat pare: De segur que la terra ja està prou
remoguda per a una bona sembra. Donada la distància en què
em trobe, és el millor que he pogut fer per les teues
creïlles. T'estime, Ahmed."
Gràcies a Adelaida
Un vellet iraquià, àrab, musulmà i resident a Xicago des
de fa 40 anys, vol plantar, com cada any, creïlles al seu
jardí. Enguany, però, llaurar la terra és ja un treball
massa pesat per ell. El seu fill únic, Ahmed, estudia a
França. L'home li envia un correu-e explicant-li el problema.
"Estimat Ahmed: Em sent massa vell per llaurar la terra i
enguany no podré plantar creïlles. Si
estigueres ací amb mi, sé que el meu problema
desapareixeria. Sé que tu cavaries i remouries tota la
terra per mi. T'estima, el pare."
Poc després, rep un mail de son fill.
"Estimat pare: Ni se t'acudisca remoure la terra d'eixe
jardí. En eixe jardí és on vaig amagar allò i allà està bé,
colgat en terra. Ton fill que t'estima, Ahmed."
A les 4 de la matinada d'eixe dia compareixen l'FBI, la
CIA, els rangers i el marines, Steven Seagal i Silvester
Stallone, cossos d'elit de tota mena i representants del
Pentàgon que remouen tota la terra del jardí cercant-hi
materials per a fabricar bombes dàntrax, àcid bòric o
algun detergent sospitós. No hi troben res i
se'n van.
Al matí següent el vellet rep un correu-e del seu
fill. "Estimat pare: De segur que la terra ja està prou
remoguda per a una bona sembra. Donada la distància en què
em trobe, és el millor que he pogut fer per les teues
creïlles. T'estime, Ahmed."
Gràcies a Adelaida
dimarts, 14 de novembre del 2006
Èxit de convocatòria en l'acte de les Agustines
Hi ha gent com jo mateix que hem viscut una llarga diàspora per diversos llocs. A l'aplegar al poble tenies una sensació d'estar descolocat, de no trobar el teu lloc. Mentrestant, hi ha gent que és poble i amb els seus mèrits i inconvenents arrimen el muscle de manera immediata quan intuixen en l'ambient algun perill. I ahí estan aspectes com el de la macro-urbanització o més recentment les Agustines.
Este diumenge corríem trànquils per Xàtiva perquè sabíem que l'acte meitat turístic meitat reivindicatiu estava en les bones mans del tio kkus i de wallace. Mira si va ser gran l'èxit que vàrem intentar acostar-nos a la 1:30 i ja ens van dir que no podia ser. Com a consol, ens queda el video penjat en Youtube:
Hi ha gent com jo mateix que hem viscut una llarga diàspora per diversos llocs. A l'aplegar al poble tenies una sensació d'estar descolocat, de no trobar el teu lloc. Mentrestant, hi ha gent que és poble i amb els seus mèrits i inconvenents arrimen el muscle de manera immediata quan intuixen en l'ambient algun perill. I ahí estan aspectes com el de la macro-urbanització o més recentment les Agustines.
Este diumenge corríem trànquils per Xàtiva perquè sabíem que l'acte meitat turístic meitat reivindicatiu estava en les bones mans del tio kkus i de wallace. Mira si va ser gran l'èxit que vàrem intentar acostar-nos a la 1:30 i ja ens van dir que no podia ser. Com a consol, ens queda el video penjat en Youtube:
dilluns, 13 de novembre del 2006
Pujada al Castell de Xàtiva
Dia radiant, unes poques lleganyes als ulls i a afrontar la pujada al castell que ja coneixia de fer pràctiques de cotxe. Bones sensacions malgrat haver eixit dels últims i els 49:16 em demostren que poquet a poquet la cosa va millorant (lluny queden els 52 minuts llargs de la Cursa de Bombers de Barcelona de fa un any). Això sí, aplegar al nivell de Garcia, Figueres o el galàctic Andrés és un altre cantar. Pròxim repte: perdre tot el respecte a les mitges en la d'Alzira.
Ahí vos deixe unes dades històriques: la meua primera mitja i amb tots els companys juntets després de portar-me en volandes tot el trajecte. Hi ha momentets que s'han de viure.
I aquesta de la carrera d'ahir:
Dia radiant, unes poques lleganyes als ulls i a afrontar la pujada al castell que ja coneixia de fer pràctiques de cotxe. Bones sensacions malgrat haver eixit dels últims i els 49:16 em demostren que poquet a poquet la cosa va millorant (lluny queden els 52 minuts llargs de la Cursa de Bombers de Barcelona de fa un any). Això sí, aplegar al nivell de Garcia, Figueres o el galàctic Andrés és un altre cantar. Pròxim repte: perdre tot el respecte a les mitges en la d'Alzira.
Ahí vos deixe unes dades històriques: la meua primera mitja i amb tots els companys juntets després de portar-me en volandes tot el trajecte. Hi ha momentets que s'han de viure.
I aquesta de la carrera d'ahir:
diumenge, 12 de novembre del 2006
Extasiat amb l'Arcà
Sense haver vist els monòlegs, és una evidència que l'Arcà ha patit un salt de qualitat. Dels tradicionals sainets que fan molt pel rodatge d'una companyia, huí amb el 'Ací no paga ni Déu' m'ha donat la impressió de ser un grup sòlid i atrevit, que venç l'adversitat del temps i d'una obra complicada per durada i muntatge. Les pors del Pirata eren totalment legítimes per com de complicada era la seua actuació i la situació ha sigut superada molt satisfactòriament. Per uns moments, m'he cregut dins de grans teatres com el Rialto o el Principal, ja que l'espectacle no desmereixeria estar a l'altura d'estos recintes. No vull sembar pilota però és que se m'acaben els adjectius. Què barbaritat!!! No crec que un caragol haja deixat tantes babes com curigi i jo esta vesprada en l'Avenida. Nousseb i Pirata, vosaltres sí que sou uns vertaders gurús!!
Sense haver vist els monòlegs, és una evidència que l'Arcà ha patit un salt de qualitat. Dels tradicionals sainets que fan molt pel rodatge d'una companyia, huí amb el 'Ací no paga ni Déu' m'ha donat la impressió de ser un grup sòlid i atrevit, que venç l'adversitat del temps i d'una obra complicada per durada i muntatge. Les pors del Pirata eren totalment legítimes per com de complicada era la seua actuació i la situació ha sigut superada molt satisfactòriament. Per uns moments, m'he cregut dins de grans teatres com el Rialto o el Principal, ja que l'espectacle no desmereixeria estar a l'altura d'estos recintes. No vull sembar pilota però és que se m'acaben els adjectius. Què barbaritat!!! No crec que un caragol haja deixat tantes babes com curigi i jo esta vesprada en l'Avenida. Nousseb i Pirata, vosaltres sí que sou uns vertaders gurús!!
dimecres, 8 de novembre del 2006
dilluns, 6 de novembre del 2006
La nit més rutlla la del rutllo!!
Després de curset matinal i dinarot vespertí afrontava amb el cos ja adobat el PANELLET per excel·lència. En aplegar al poble, s'olorava en l'ambient la gana de traca i de barca marinera que hi havia. Bon soparet amb wallace i figueres, trobament després de la desfilada amb nousseb, pirata, kkus i curigi. Primers tanguinos a les coves per pujar sense complexos als marinos. wallace i el clarió fent de les seues fins que em va mullar el peu amb el cubata (algun dia seràs rebatejat de manera inesperada i no tindràs ganes de preguntar perquè!!!)... Després de xarrar amb el clon d'Aurora i de fer-me paleontòleg de manera express, toca moure's al tram i fins ací puc contar la història. Ara toca als enverinats que diguen la seua!!. Ànim xicuelos!!
Després de curset matinal i dinarot vespertí afrontava amb el cos ja adobat el PANELLET per excel·lència. En aplegar al poble, s'olorava en l'ambient la gana de traca i de barca marinera que hi havia. Bon soparet amb wallace i figueres, trobament després de la desfilada amb nousseb, pirata, kkus i curigi. Primers tanguinos a les coves per pujar sense complexos als marinos. wallace i el clarió fent de les seues fins que em va mullar el peu amb el cubata (algun dia seràs rebatejat de manera inesperada i no tindràs ganes de preguntar perquè!!!)... Després de xarrar amb el clon d'Aurora i de fer-me paleontòleg de manera express, toca moure's al tram i fins ací puc contar la història. Ara toca als enverinats que diguen la seua!!. Ànim xicuelos!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)