Mentre estem només en el primer episodi de la celebració en el poble de la festa dels musics, ahir en l'Utiye posaren una peli israeliana: La Banda nos visita. Peli sobre una banda egípcia que acudix a un festival de bandes militars d'Israel. Lluny de rivalitats territorials o religioses, els personatges establixen vincles molt estrets a través de la música tot i la curta durada de la història en comú. Com bé es comenta en la pel·lícula, es pot optar per final de pelis o peces musicals sobtats!
dijous, 20 de novembre del 2008
Els assajos segueixen amb bon peu
Després d'uns merescuts mesos de descans, els Gatzara's Tudells han représ la seua activitat amb nous "Greatests Hits" que de ben segur deleitaran a tots els nostres seguidors, com a mostra d'alegria i d'entusiasme, ací vos deixe un xicotet aperitiu.
Poseu el volum a tope i a disfrutar.
Després d'uns merescuts mesos de descans, els Gatzara's Tudells han représ la seua activitat amb nous "Greatests Hits" que de ben segur deleitaran a tots els nostres seguidors, com a mostra d'alegria i d'entusiasme, ací vos deixe un xicotet aperitiu.dilluns, 17 de novembre del 2008
Somnis de quitrà
Sembla que la vida és un etern retorn i que el fet de llepar-te les ferides només és un fet passatger perquè has de mantindre't alerta i fer força. Resulta encara un somni dolç aquella resistència en contra del PAI de Sant Antoni i ja tenim al damunt un nou malson en forma de autovia.
Sembla que la vida és un etern retorn i que el fet de llepar-te les ferides només és un fet passatger perquè has de mantindre't alerta i fer força. Resulta encara un somni dolç aquella resistència en contra del PAI de Sant Antoni i ja tenim al damunt un nou malson en forma de autovia.I és que com els burrets, anem darrere de la safanòria perquè no ens han ensenyat a mirar als costats. Dóna igual que en un curt període de temps haja hagut una crisi energètica provocada per l'augment dels preus dels carburants... malson passat i via lliure per a incrementar la despesa en unes tecnologies que possiblement els nostres fills vegen com vestigis del passat (això sí, s'ho miraran darrere de la mascareta de gas per la que voran el món que els envolta)
Els arguments a favor de la faraònica obra són pintorescs i tots passen per una necessitat imperiosa de millorar unes infraestructures que a hores d'ara se'n diuen colapsades. No estaria de més que qui esgrimix eixos conceptes es passejara en hora punta per la M-30 o M-40 de la capital o la B23 que enllaça Esplugues amb la Ciutat Comtal, l'autovia que va de Puçol al Cap de Casal o la N-340 al seu pas per Castelló. Beneïda congestió de la que gaudim cada dia!!.
I per a rebatre més suposades congestions de transit aneu a Muro, Cocentaina o Alcoi i si es trobeu amb algun vehicle, eixe dia compreu cupons perquè segur que us toca. Només exposar que fa més de dos mesos que faig tots els dies el mateix trajecte i si m'he creuat amb un parell de camions, això ja em sembla molt.
S'acaba de publicar l'estudi d'integració paissagística de l'obra i s'ha deixat un fòrum on poder exposar les opinions i els nostres posicionaments al respecte. Jo ja he expressat que em deixen tranquilet amb la meua carretereta revirada sí, però que em permet gaudir del matinal de Ràdio 3 sense perdre el fil per camions que estorben el pas o temeraris conductors que fan tard a la feina.
Els arguments a favor de la faraònica obra són pintorescs i tots passen per una necessitat imperiosa de millorar unes infraestructures que a hores d'ara se'n diuen colapsades. No estaria de més que qui esgrimix eixos conceptes es passejara en hora punta per la M-30 o M-40 de la capital o la B23 que enllaça Esplugues amb la Ciutat Comtal, l'autovia que va de Puçol al Cap de Casal o la N-340 al seu pas per Castelló. Beneïda congestió de la que gaudim cada dia!!.
I per a rebatre més suposades congestions de transit aneu a Muro, Cocentaina o Alcoi i si es trobeu amb algun vehicle, eixe dia compreu cupons perquè segur que us toca. Només exposar que fa més de dos mesos que faig tots els dies el mateix trajecte i si m'he creuat amb un parell de camions, això ja em sembla molt.
S'acaba de publicar l'estudi d'integració paissagística de l'obra i s'ha deixat un fòrum on poder exposar les opinions i els nostres posicionaments al respecte. Jo ja he expressat que em deixen tranquilet amb la meua carretereta revirada sí, però que em permet gaudir del matinal de Ràdio 3 sense perdre el fil per camions que estorben el pas o temeraris conductors que fan tard a la feina.
diumenge, 9 de novembre del 2008
La manguera
El panellet dels "marinos" ha passat i no ha deixat a ningú indiferent (menys a Gurú que no va poder gaudir d'esta data tant esperada en el calendari fester de Bocairent degut a una indisposició d'última hora).
El dia va començar com tots els dissabtes amb la tradicional visita a les 13.15 h a Coves per fer-se la primera birreta.
Ja de vesprada de nou visita a la parròquia i d'ahi a celebrar l'aniversari de Wallace amb whisky com si d'una boda es tractara, i mai millor dit, perquè va haver conga i pastís. Despres ja acudirem al maset dels "marinos" on cadascú te varies histories interessants que ací no es poden contar.
En fi una altra nit màgica. La única cosa roïna va ser que al maset dels "marinos", la beguda es va acavar de seguida, degut a la gran afluència de gent, i va haver gent que es va tindre que beure l'aigua dels florers.
PD: A la foto, l'autobús de linea nº1 en direcció al maset dels "marinos"
El panellet dels "marinos" ha passat i no ha deixat a ningú indiferent (menys a Gurú que no va poder gaudir d'esta data tant esperada en el calendari fester de Bocairent degut a una indisposició d'última hora).El dia va començar com tots els dissabtes amb la tradicional visita a les 13.15 h a Coves per fer-se la primera birreta.
Ja de vesprada de nou visita a la parròquia i d'ahi a celebrar l'aniversari de Wallace amb whisky com si d'una boda es tractara, i mai millor dit, perquè va haver conga i pastís. Despres ja acudirem al maset dels "marinos" on cadascú te varies histories interessants que ací no es poden contar.
En fi una altra nit màgica. La única cosa roïna va ser que al maset dels "marinos", la beguda es va acavar de seguida, degut a la gran afluència de gent, i va haver gent que es va tindre que beure l'aigua dels florers.
PD: A la foto, l'autobús de linea nº1 en direcció al maset dels "marinos"
dissabte, 8 de novembre del 2008
La franquícia Gatzara comença a donar els seus fruits.
El moviment Gatzara ha travessat ja el Mediterrani i s'ha establert també a les Illes Balears, i es que el Gurú enganxa molt, i la gent se n'ha adonat que la nostra franquicia és un valor segur, i que tard o prompte es vora recompensat tant d'assaig ( un cada parell de mesos no està gens malament ). La nostra proxima actuació, a la sant Silvestre bocairentina.
El Pirata que és un home de món s'ha desplaçat fins les Illes per tal d'inaugurar este nou establiment que se'ns dubte és la primera pedra que ens farà a ser a tots com el nostre Gurú: "EL MÉS RIC DEL CEMENTERI".
El Pirata que és un home de món s'ha desplaçat fins les Illes per tal d'inaugurar este nou establiment que se'ns dubte és la primera pedra que ens farà a ser a tots com el nostre Gurú: "EL MÉS RIC DEL CEMENTERI".
dimecres, 5 de novembre del 2008
La guerra de los mundos i els 70 anys de la ràdio
El passat dijous es celebra el 70 aniversari d'un esdeveniment que va trasbalsar l'emocionable societat americana. L'actual apoteosi del triomf d'Obama és igual d'intensa que el pànic i l'estupefacció que un programa de ràdio va originar en la ciutat de Nova York. Al seu darrere hi havia un jove Orson Welles qui va adaptar per a la ràdio i l'entorn americà la novel·la de La Guerra de los Mundos de H.G.Wells. La gent amb la por en el cos va eixir al carrer i va abandonar les seues cases en una carrera sense destí definit. El que adjunt és una adpatació del que el mestre Welles va fer ara fa 70 anys. Jo venia d'Alcoi el dijous per la nit i em vaig cagar damunt!!
El passat dijous es celebra el 70 aniversari d'un esdeveniment que va trasbalsar l'emocionable societat americana. L'actual apoteosi del triomf d'Obama és igual d'intensa que el pànic i l'estupefacció que un programa de ràdio va originar en la ciutat de Nova York. Al seu darrere hi havia un jove Orson Welles qui va adaptar per a la ràdio i l'entorn americà la novel·la de La Guerra de los Mundos de H.G.Wells. La gent amb la por en el cos va eixir al carrer i va abandonar les seues cases en una carrera sense destí definit. El que adjunt és una adpatació del que el mestre Welles va fer ara fa 70 anys. Jo venia d'Alcoi el dijous per la nit i em vaig cagar damunt!!dilluns, 3 de novembre del 2008
La trentena ya llegó, ya llegó, ya llegó!!
Si senyors sí, en passar Tots Sants i Ànimes tota la tristor i la grisor desapareix per ajuntar en un mateix dia un nou Panellet (en este cas els Marinos) i un aniversari que enguany marcarà època. Què podem dir de Wallace que no haja estat dit ja: de ben menut ja li canviaven els bolquers i això era prou per agafar-li estima, valencianista impenitent, viu immers en un gir al centre que el té un tant esmaperdut tractant de trobar l'equidistància sí es que realment existeix. Bregat en mil saraos tracta de posar cullerà i comprometre's en tot allò que l'envolta i arrastra darrere seu a personal que d'una altra manera, deixaria crèixer una panxa gegantesca estan a totes hores connectat a Internet... I pel que fa a la festa, considerem què és un habitat en el que es relaciona d'allò més bé i que dissabte que ve té una cita ineludible primer al maset i després a les Coves. Fins i tot, venen del Cap i Casal amb el torn de treball canviat per tal de poder assistir-hi. Així que ja sabeu qui vullga vindre només ha d'aparèixer a això de les 6 del matí per Solbes o reservar plaça directament a Jero. Valencianes i cafe en llet no en faltaran!!
Si senyors sí, en passar Tots Sants i Ànimes tota la tristor i la grisor desapareix per ajuntar en un mateix dia un nou Panellet (en este cas els Marinos) i un aniversari que enguany marcarà època. Què podem dir de Wallace que no haja estat dit ja: de ben menut ja li canviaven els bolquers i això era prou per agafar-li estima, valencianista impenitent, viu immers en un gir al centre que el té un tant esmaperdut tractant de trobar l'equidistància sí es que realment existeix. Bregat en mil saraos tracta de posar cullerà i comprometre's en tot allò que l'envolta i arrastra darrere seu a personal que d'una altra manera, deixaria crèixer una panxa gegantesca estan a totes hores connectat a Internet... I pel que fa a la festa, considerem què és un habitat en el que es relaciona d'allò més bé i que dissabte que ve té una cita ineludible primer al maset i després a les Coves. Fins i tot, venen del Cap i Casal amb el torn de treball canviat per tal de poder assistir-hi. Així que ja sabeu qui vullga vindre només ha d'aparèixer a això de les 6 del matí per Solbes o reservar plaça directament a Jero. Valencianes i cafe en llet no en faltaran!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)