Un gatzara a la marató

Com que no se com estaré en acabar la cursa, ací vos deixe la evidència d'allò que he somiat des del darrer mes de juny quan em vaig apuntar. Esta vegada sí, ha aplegat el moment de ficar-se en la pell del soldat Filipides que marxà de Marató a Atenes per anunciar la victòria dels grecs contra els perses.

De perquè no hi ha només un, però el més important sens dubte, és l'exemple de superació que a hores d'ara és més necessari que mai a nivell col·lectiu i en especial a nivell personal... a qui m'ha fet com sóc!

Sobren les paraules amb els dos enllaços següents i agrair el compartir la marxa amb Gabriel la qual es va fer molt més fàcil. I per últim, un gest digne d'estudi: per què collons ens passar la meta faig el gest típicament raulista de besar-me l'anell? Com les neurones em van provocar una interferència de tal magnitud? Seré un viking recalcitrant i encara no me n'he adonat?... sobre la resta poc més a dir que la cita no se m'esborrarà fàcilment. Per a millorar, el posicionament en l'eixida per a una propera vegada. Quatre minuts després de començar la carrera passava per l'arc de l'eixida i després posa't a avançar a tot el personal.

Eixida RTVV (11' 50'')
Arribada RTVV (3 '33'')

Arribada CorrendoVoy (26'')

L'autobús de línia

El promés és deute i com enguany en Santa Cecilia sembla ser que no va haver reportatge ací va una instantània de l'autobús de línia. Hi ha absents de molt de calat com Greenwich i els seus desmangaos que feien les delicies de les femines en Villa Mar tot començar novembre. I també presències il·lustres com la de Joanet que va ser generós a l'hora de repartir vidis, els quals, ja s'han fet un nom en les fredes nit de Panellet.

Un gatzaret a la festa de Nico

Vaja de primeres l'enhorabona a Nico per la gesta aconseguida. I acte seguit assenyalar que el membre gatzara més fester no podia faltar a la cita. Igual dóna bàsquet que futbol o motos, teatre que música, on hi ha gatxull el nostre Peret ha d'estar. I com que aconseguir un campionat del món, no s'aconseguix tots els dies, el percussionista do Brasil no s'ho podia perdre. I ací teniu la imatge que ho corrobora. Gran Nico i gran Pere!!... Ara, a amanir la disfressa de Santa Cecília.

Després de Tots Sants i d'Ànimes...

...el nostre amic cumplix anys. I dóna el cas que el xiquet va triar el dia del panellet dels Marinos per vindre al món. No podia ser d'una altra manera que la quadrilla s'ho prenguera molt seriosament tan gran coincidència. A banda, els panellets s'esgoten i l'homenatge als capitans està a tir de dos mesos. Senyors estem de festa. Moltes felicitats Wallace!!