Sol dir-se això quan vas xafant ous i la poca pressa que tens et permet gaudir del paissatge. Contant que era la tercera carrera de serra que feia, que les dues anteriors no havien estat del tot satisfactòries i que les mires estan ja posades en la marató d'ací un mes, és el coctel perfecte per fer d'una carrera un bon entrenament. I tant que va ser, amb un ambient humit que no plujós la pujada va ser molt comoda clavat en un pilot que s'ho va pillar en paciència i ja de baixada vàrem adelantar un poquet més però sense perdre el cap.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
dijous, 18 d’octubre del 2012
Fa 8 anys...
... a hores d'ara deambulava per Igualada buscant un equip on traure de mi totes les emocions i la mala bava acumulada perquè m'havien passat quatre fotos en guerrilla i m'havien dit que anava tot bé. Mirant-ho huí allò sembla un sospir i quasi un somni si no fos per la realitat d'una neboda que junt a l'altra em lleva tots els mals i perquè aquest serà el primer aniversari on no estarem tots. Rellegint l'article de llavors li vaig prometre fer-la descobrir la Mariola cosa que encara no ha aplegat. Huí mentre corria dins del seu bressol, he refermat la promesa: tant a una com a l'altra les ensenyaré els indrets i les llegendes amb la mateixa màgia que a mi em varen transmetre.
Feliç aniversari!!
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)