Mobil·lització contra la macro-urbanització
Dijous 19:30 tothom què estiga al poble i se l'estime què acudisca a la plaça per a protestar contra la imposició d'un pegot què no farà sinó descohesionar el sentiment de poble, a més d'esquilmar els recursos hídrics i atemptar a la supervivència de l'entorn de la Mariola. Els què no podrem estar, des de la webcam hi serem presents.
dimarts, 28 de març del 2006
dimecres, 22 de març del 2006
Enfoque i la festa nacional
"... Cuando el acero me traspasa el corazón
y se le llama fiesta
y otra vuelta de tuerca
cuando el sadismo se convierte en tradición
y la faena encesta
y nadie se molesta ..." (Grana y oro. Reincidentes)
Després del debat ahir d'Enfoque no semblen haver més arguments per donar més suport:
1).- Les ramaderies són més costoses que el constituir les deheses com parcs naturals per a garantir la seua conservació. A més solen enriquir als de sempre, als terratinents de tota la vida.
2).- El sistema nerviós de l'animal és molt semblant als dels humans. Llavors només s'ha de pensar en els nostres sentiments a l'hora de clavar-nos espases o banderilles per l'esquena.
3).- El bou de lídia no constitueix una raça per sí mateix, és un animal asilvestrat similar als seus congeneres de corral o lleteres.
"... Cuando el acero me traspasa el corazón
y se le llama fiesta
y otra vuelta de tuerca
cuando el sadismo se convierte en tradición
y la faena encesta
y nadie se molesta ..." (Grana y oro. Reincidentes)
Després del debat ahir d'Enfoque no semblen haver més arguments per donar més suport:
1).- Les ramaderies són més costoses que el constituir les deheses com parcs naturals per a garantir la seua conservació. A més solen enriquir als de sempre, als terratinents de tota la vida.
2).- El sistema nerviós de l'animal és molt semblant als dels humans. Llavors només s'ha de pensar en els nostres sentiments a l'hora de clavar-nos espases o banderilles per l'esquena.
3).- El bou de lídia no constitueix una raça per sí mateix, és un animal asilvestrat similar als seus congeneres de corral o lleteres.
dimarts, 21 de març del 2006
"Platillos volantes" molt a prop de Móra
Ahir a Version Española varen tirar "Platillos volantes" que relata les desventures de dos anti-herois, els quals, es plantegen el seu propi món paral·lel per abstraure´s de la dictadura dels anys 70. El cas és què preveïen una macro-concentració d'ovnis a Tivissa, un poblet situat a 10 km de Móra. Resulta què tinc un alumne d'aquell poble i m'ha comentat que sap el lloc exacte on estaven previstos els avistaments... em mola el rotllo Íker Jiménez i de Tercer Milenio i ja estioc planejant el dia en el què anar ... Hay alguien ahi fuera!!! UUUhhhh!!
Ahir a Version Española varen tirar "Platillos volantes" que relata les desventures de dos anti-herois, els quals, es plantegen el seu propi món paral·lel per abstraure´s de la dictadura dels anys 70. El cas és què preveïen una macro-concentració d'ovnis a Tivissa, un poblet situat a 10 km de Móra. Resulta què tinc un alumne d'aquell poble i m'ha comentat que sap el lloc exacte on estaven previstos els avistaments... em mola el rotllo Íker Jiménez i de Tercer Milenio i ja estioc planejant el dia en el què anar ... Hay alguien ahi fuera!!! UUUhhhh!!
dilluns, 20 de març del 2006
Reportatge jordià
He agregat les fotos a les festes i quan tinga temps ja les organitze. Qui ho diria, la germanor entre cardaorets i banyerudetes!!
He agregat les fotos a les festes i quan tinga temps ja les organitze. Qui ho diria, la germanor entre cardaorets i banyerudetes!!
dilluns, 13 de març del 2006
Lo cap de setmana
Fent ús i abús de l'article neutre, sopant en la Porta del Priorat, departint amb Barney (el del bar de Moe) i no podent tastar l'arxiconeguda cervesa Duff, de traca per Tarragona anant a garitos de ligar, adonant-se de que 'tabardillos' hi ha molts i pesaets, molestant a Greenwich a hores intempestives, gaudint de l'esplendid terç de banderilles de Blogber i coneixent les dades del meu primer bolo oficial.. data: diumenge 14 de maig. Lloc: Mercat de la Boqueria. Motiu: Festa de l'orxata. Estic ja fet un flam (estalvieu-se els acudits fàcils)
Fent ús i abús de l'article neutre, sopant en la Porta del Priorat, departint amb Barney (el del bar de Moe) i no podent tastar l'arxiconeguda cervesa Duff, de traca per Tarragona anant a garitos de ligar, adonant-se de que 'tabardillos' hi ha molts i pesaets, molestant a Greenwich a hores intempestives, gaudint de l'esplendid terç de banderilles de Blogber i coneixent les dades del meu primer bolo oficial.. data: diumenge 14 de maig. Lloc: Mercat de la Boqueria. Motiu: Festa de l'orxata. Estic ja fet un flam (estalvieu-se els acudits fàcils)
dimarts, 7 de març del 2006
dilluns, 6 de març del 2006
No a la macrourbanització de Sant Antoni

Per molts motius, perquè és la façana del poble, perquè s'integraria dintre del conjunt del parc natural, perquè propiciaria una escissió del poble, una manca de serveis i un increment de població que el municipi és incapaç d'absorbir... per això i més motius clica i adhereix-te

Per molts motius, perquè és la façana del poble, perquè s'integraria dintre del conjunt del parc natural, perquè propiciaria una escissió del poble, una manca de serveis i un increment de població que el municipi és incapaç d'absorbir... per això i més motius clica i adhereix-te
dimecres, 1 de març del 2006
Tarda de volei
I love this game... és el millor per a digerir una calçotada d'antologia pels calçots, la carn i el vinatxo... si les ulleres a meitat camí no em segueixen, no passa res!! què se'n va gent, tampoc passa res!!! quedem els irreductibles de Chafarinas!! Això sí, tot s'ha acabat quan alguna ha penjat el baló al sostre de l'insti... Què lleig és creixer i què bonic és perdre la vesprà jugant al volei, fent olor a sarnà de les gordes i amb un somriure de pur plaer. curigi, ahí va això!!
I love this game... és el millor per a digerir una calçotada d'antologia pels calçots, la carn i el vinatxo... si les ulleres a meitat camí no em segueixen, no passa res!! què se'n va gent, tampoc passa res!!! quedem els irreductibles de Chafarinas!! Això sí, tot s'ha acabat quan alguna ha penjat el baló al sostre de l'insti... Què lleig és creixer i què bonic és perdre la vesprà jugant al volei, fent olor a sarnà de les gordes i amb un somriure de pur plaer. curigi, ahí va això!!
Ja tenim màquina de café a l'insti
Què guai!! Què guai!! Ja tenim màquina per a jugar!! A mi me la bufa que done bé el café o mal. Ja comence a assignar papers dels personatges de la sèrie del moment. Des de l'objectivitat què em dóna el personatge d'informàtic (paper menudet però amb cos), ja tinc més o menys perfilats a la resta. La llàstima és què no coneixeu a ningú i no podem fer broma de Bernardo o d'algún altre. Bueno sí, a Cañizares sí què la coneixeu alguns d'oida. Admet apostes.
Què guai!! Què guai!! Ja tenim màquina per a jugar!! A mi me la bufa que done bé el café o mal. Ja comence a assignar papers dels personatges de la sèrie del moment. Des de l'objectivitat què em dóna el personatge d'informàtic (paper menudet però amb cos), ja tinc més o menys perfilats a la resta. La llàstima és què no coneixeu a ningú i no podem fer broma de Bernardo o d'algún altre. Bueno sí, a Cañizares sí què la coneixeu alguns d'oida. Admet apostes.
dilluns, 27 de febrer del 2006
A voltes per BCN
De nou, el Karma de la Plaça Reial va deparar el millor de la nit, encara què la visita a l'irlandés infestat de guiris va ser un aperitiu ben fort. Ja et veus les anglesotes ben rojotes cantant Old Macdonald (no vam tenir més remei per unir-se al cor de veus privilegiades)... ja al Karma vam recurrir al nostre irreductible esperit faller per anar fent amistats a tort i dret fins què la nit em va sorpendre de nou en Sants ja de camí a casa. El pitjor és que alumnes de l'institut havien tingut la mateixa idea i ara tinc ben guanyat l'apelatiu de kràpula i noctàmbul. Puff, sort què és compartit!!!
De nou, el Karma de la Plaça Reial va deparar el millor de la nit, encara què la visita a l'irlandés infestat de guiris va ser un aperitiu ben fort. Ja et veus les anglesotes ben rojotes cantant Old Macdonald (no vam tenir més remei per unir-se al cor de veus privilegiades)... ja al Karma vam recurrir al nostre irreductible esperit faller per anar fent amistats a tort i dret fins què la nit em va sorpendre de nou en Sants ja de camí a casa. El pitjor és que alumnes de l'institut havien tingut la mateixa idea i ara tinc ben guanyat l'apelatiu de kràpula i noctàmbul. Puff, sort què és compartit!!!
divendres, 24 de febrer del 2006
Un compositor realitza un passodoble a Camps per la seua personalitat torera
No comment. Llegiu i flipeu. Estem malalts!!
No comment. Llegiu i flipeu. Estem malalts!!
dijous, 23 de febrer del 2006
Seduït per Cañizares, Mari Carmen, clar

Ha aconseguit què em desenganxe del Guiñol, però és què Camera Café vicia i molt. Cadascú té el seu punt però la reina és Mari Carmen Cañizares, de 30 anys però amb una ingenuitat pròpia del jardí d'infància. Té una relació impossible amb Bernardo, l'altre Peter Pan de la sèrie, què mai acaba de quallar i la resta del personal no l'entenen per a res. La seua millor amiga és Marimar. Totes dues tenen una vida sense emocions i per tant perden el temps amb temes com l'astrologia, les malalties, els xiquets... Ai Cañizares!!

Ha aconseguit què em desenganxe del Guiñol, però és què Camera Café vicia i molt. Cadascú té el seu punt però la reina és Mari Carmen Cañizares, de 30 anys però amb una ingenuitat pròpia del jardí d'infància. Té una relació impossible amb Bernardo, l'altre Peter Pan de la sèrie, què mai acaba de quallar i la resta del personal no l'entenen per a res. La seua millor amiga és Marimar. Totes dues tenen una vida sense emocions i per tant perden el temps amb temes com l'astrologia, les malalties, els xiquets... Ai Cañizares!!
dimarts, 21 de febrer del 2006
Misteri en el comptador de firmes Anti-Estatut
Des de la web de Pitido Popular s'ha fet un estudi del comptador què apareix en la web del PP i què recompta les signatures dels usuaris que es posicionen contra la reforma de l'Estatut Català. S'han sorprés per l'increment constant de signatures i per d'altres irregularitats. En Informativos Telecinco teniu la informació explicada de manera més comprensible. Mai aconseguiran deixar de sorprendre'ns estos peperos.
Des de la web de Pitido Popular s'ha fet un estudi del comptador què apareix en la web del PP i què recompta les signatures dels usuaris que es posicionen contra la reforma de l'Estatut Català. S'han sorprés per l'increment constant de signatures i per d'altres irregularitats. En Informativos Telecinco teniu la informació explicada de manera més comprensible. Mai aconseguiran deixar de sorprendre'ns estos peperos.
dilluns, 20 de febrer del 2006
Ramon Trecet i el bàsquet
És la veu que em va descobrir el basquet, especialment la NBA amb aquells Pistons que arrsaven a qualsevol Magic Johnson o Jordan què es posaren per mig. Els anomenaven els Bad Boys (Laimbeer, Dumars, Thomas o un jovenet Dennis Rodman)... Tots aquells ninotets es movien baix les narracions entregades i passionals del Trecet amb els característics Ding-Dong, Catacrock i altres onomatopeies.
De sobte, va desaparéixer i el vaig retrobar en un àmbit totalment distint, a Ràdio 3, dirigint un programa com Dialogos 3 dedicat al què anomenem música New Age. Mentrestant el bàsquet ha buscat sucedanis com el Andrés Montes però el gran mestre ha tornat. I aquesta vegada per a quedar-se. Disposa de columna pròpia en el diari Marca. (Curigi: atenció a la frase què s'ha agafat el Trecet)
És la veu que em va descobrir el basquet, especialment la NBA amb aquells Pistons que arrsaven a qualsevol Magic Johnson o Jordan què es posaren per mig. Els anomenaven els Bad Boys (Laimbeer, Dumars, Thomas o un jovenet Dennis Rodman)... Tots aquells ninotets es movien baix les narracions entregades i passionals del Trecet amb els característics Ding-Dong, Catacrock i altres onomatopeies.
De sobte, va desaparéixer i el vaig retrobar en un àmbit totalment distint, a Ràdio 3, dirigint un programa com Dialogos 3 dedicat al què anomenem música New Age. Mentrestant el bàsquet ha buscat sucedanis com el Andrés Montes però el gran mestre ha tornat. I aquesta vegada per a quedar-se. Disposa de columna pròpia en el diari Marca. (Curigi: atenció a la frase què s'ha agafat el Trecet)
dissabte, 18 de febrer del 2006
Revisió de la pàgina de Pot de Plom
La gent de Pot de Plom no necessita assesors publicitaris, gent com els batles de Xàtiva, de Bocairent o ara més recentment els encarregats de Teatres de la Generalitat (tots del mateix ram i amb manies de coartar opinions) ja s'ho fan per a què la colla de Xavi Castillo no caiga en l'oblit. Gràcies a la recent prohibició, m'he animat a obrir de nou la pàgina dels Pot de Plom i ha sigut tota una sorpresa veure la remodelació que ha tingut. Jutgeu vosaltres mateix. Canviant de terç, enhorabona als taulellers per la tercera final aconseguida. Demà, a rematar.
La gent de Pot de Plom no necessita assesors publicitaris, gent com els batles de Xàtiva, de Bocairent o ara més recentment els encarregats de Teatres de la Generalitat (tots del mateix ram i amb manies de coartar opinions) ja s'ho fan per a què la colla de Xavi Castillo no caiga en l'oblit. Gràcies a la recent prohibició, m'he animat a obrir de nou la pàgina dels Pot de Plom i ha sigut tota una sorpresa veure la remodelació que ha tingut. Jutgeu vosaltres mateix. Canviant de terç, enhorabona als taulellers per la tercera final aconseguida. Demà, a rematar.
divendres, 17 de febrer del 2006
dimarts, 14 de febrer del 2006
Al·leuia!! El clero es desemmascara solet
Què la cosa va a la deriva és una constatació diària, què amb el seu declivi arrastre milions i milions d'esperances és un crim que no té preu. Ara va i apareix un rector fatxot valencià (els deixebles de Tarancon fan olor a naftalina) per justificar les agressions dintre de la parella. Com diria Asterix: Estan bojos estos capellans!!
Amb erudits com el sotanes de torn, es justifica la dita de cagar-se en cent capellans enrotllats en paper d'al·leuia. Deixàrem tranquiles a les pobres mèuques que ja tenen prou amb la duresa del seu quefer diari.
Què la cosa va a la deriva és una constatació diària, què amb el seu declivi arrastre milions i milions d'esperances és un crim que no té preu. Ara va i apareix un rector fatxot valencià (els deixebles de Tarancon fan olor a naftalina) per justificar les agressions dintre de la parella. Com diria Asterix: Estan bojos estos capellans!!
Amb erudits com el sotanes de torn, es justifica la dita de cagar-se en cent capellans enrotllats en paper d'al·leuia. Deixàrem tranquiles a les pobres mèuques que ja tenen prou amb la duresa del seu quefer diari.
dilluns, 13 de febrer del 2006
Clara-Simó ens té huí en compte
Ací us deixe l'enllaç on ens esmenta i el paragraf concret:
Isabel Clara-Simó. Diari Avui (13/02/2005)
Ací us deixe l'enllaç on ens esmenta i el paragraf concret:
Isabel Clara-Simó. Diari Avui (13/02/2005)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)