A la tia Conxa

He crescut entre les seues faldes,em va ensenyar coses que ma mare no podia embotir-me per massa consentit. Dins dels meus records d'infantesa estan les seues truites que tenien un sabor inimitable i irrepetible. A ella li dec el començar a tastar pernil dolç, xoriç o salami que subtilment m'empapusava dins l'entrepà. Em va fer aprendre el sentit del respecte cap a la gent major ('Els has de parlar sempre per vosté') i de l'obediència deguda a la seua autoritat, la qual jo mai vaig gosar qüestionar. Aquesta setmana vaig anar a veure-la. Quasi ni em va reconéixer. En estar allí, juntament amb Inma, em va semblar que el rellotge s'havia tornat enrere vint anys. Inma i jo estavem al seu costat, com abans. Ella era la lleona malferida i nosaltres els cadells desorientats, no entenent com no ens manava o ens escridassava per algun motiu. Inma sabia que estava greu però mantenia l'esperança de que es recuperaria pel temps. Pobreta Inma!!Tot i el seu estat ja deterioritat, era colpidor veure com l'estimava. Allò que no van conseguir ni ma tia ni ma mare de treure-li un mínim gest, ho va conseguir Inma amb una simple besada i un fort apretó de mans. Quant d'amor entre iaia i neta!!!

Moltes coses que contar

Aterrant encara del desembarc barceloní, giren al voltant del meu cap imatges que podrien constituir el titol o el resum del viatge: podrien ser els busos atestats de tanquetes grogues, o els campings inundats de tendes plantades al mig dels camins, o els transports urbans on, enlloc de tindre al costat els companys de fatigues, tingueres a un munt de guiris mesclats amb resacosos visitants d'afters, o potser sigueren les bruixes difressades de candoroses princeses a les parades del metro, o els trajectes infinits per dins d'un immens parc temàtic, o les abundants 'beer experience' que haguerem d'usar per fer front al forçós cansament, o les mítiques cantonades que ens servien com a lloc d'encontre, o uns guerrers totalment inaccesibles (aixi deurien estar tots!), o digestions impossibles com la del pollastre amb curry i arrós fregit, o uns tigres denunciant ferotgement l'absurditat de les trabes als moviments migratoris. Potser també pogueren ser un etílics cucús enmig de Plaça Catalunya, o aquells avions kamikazes que cercaven ser bufats per qualsevol que es posarà davant o el blau d'uns ulls amb banyes que només repetien: 'Two stations, four minutes'. Ara que si em quedara en alguna cosa seria amb el concert del Loco. A casa seua, entregant fins l'última gota de suor, barrejant cançons des de les més recents als mítics clàssics de sempre, fent versions inigualables de grups companys com Burning i demostrant la seua fe inquebrantable al rock i a un estil de vida, que si bé em sembla distant, no deixe d'admirar per com és de rotund i fidel.

Gràcies al xicot del Barri del Clot:

... Mi calle tiene un oscuro bar
húmedas paredes
Pero sé que alguna vez
cambiará mi suerte ...

Ei xiquets!! Ens veiem a la tornada de la Mercè

I ha aplegat el dia!!! Em vaig prometre a mi mateix que el viatge a Barcelona seria una recompensa per haver acabat el projecte. Res més lluny de la realitat (tot i que certament el porte prou avançat) però saps que et dic. Que el que va davant, va davant!!! Motxilla, sac de dormir, tenda i queviures per a passar la primera nit i el primer desdejuni. A més ve, la molt estimada Maria, que ens acompanyarà en aquells moments de recolliment i esplai tranquilet.A la tornada montaré un mega-post amb tota l'avaluació sobre el Fòrum, sobre els guerrers de Xian, podré donar una opinió sobre Superputa i segur que em cagaré en com de cara és Barcelona. Tots tres estem entusiasmats per anar a descansar a un camping amb nom tan rimbombant i desenfadat (La Ballena Alegre)... Esta nit em fotre tres o quatre Pictolins (con su natita) a veure si aconseguisc relaxar-me un poc perquè la nit es preveu difícil de dormir. A una mala, estaré expectant davant el nou programa de Gasset que presenta la peli 'No va mas' amb Isabelle Huppert. Segur que serà una delícia.

Res xiquets, només dir-vos que escolte a Kiko Veneno:

Volando voy,
volando vengo.
Por el camino
yo me entretengo.

Enamorao de la vida
aunque a veces duela
si tengo frío
busco candela.

Señoras y señores
sepan ustedes,
que la flor de la noche
es pa' quien la merece.

Sèries entranyables

A la web de WhoWouldYouKill podem trobar les sèries ianquis que han marcat la nostra infantesa i podem votar aquell personatge que menys ens ha agradat. Eixen malparats gent com Ally McBeal, Bill Cosby, M.A Barracus, Mr. Bean, Tinky Winky etc.

Visca el mal!!! Visca el panical!!!



Darrere la seua silueta punxegosa, primeta i allargada, aquesta planta té un ús terapèutic superior. La " Eryngium campestre L.", anomenada en castellà "cardo", m'ha solventat un problema que venia de llarg. I és que la meua constitució física es basa en un desenvolupament galopant de les extremitats inferiors, la qual cosa em causava greus problemes a l'hora de fer esport. He de reconéixer, que quan em digueren el remei consistent em pillar un tronquet de panical i posar-lo en contacte en qualsevol lloc del cos, no m'ho vaig creure. Però, aplegat el moment, la Mare Naturalesa m'ha fet desdir-me ràpidament. Des que porte el tronquet penjat al coll, ni rastre d'escaldaments, rojors, etc. Mai haguera pensat que una planta en aparença tan inútil, podria fer-me tant de bé. M'ha passat com al deixeble Tomàs que no va creure fins que no va veure, jo no ho he cregut fins que no ho he sentit.

Hasta las Bolas estoy de que en este puñetero trabajo se piensen que uno es multitarea....
Suena el teléfono sin parar....descontrol total..¡¡¡COGED EL TELEFONOOOO!!!, brama el cenutrio de mi querido jefe desde el piso de arriba, haciendo alarde de una exquisita educación, mientras su secretaria (y esposa) se dedica a limarse las uñas...

Mientras atiendo las demandas de mis compañeros con una oreja, y oigo las reclamaciones de un cliente memo que me va de colega pero aprovecha la mínima para clavarmela por la otra, todavia tengo que ser yo el que pille el p.. teléfono.

¡¡Cogedlo vosotros por favor!!, le increpo a mi compañero más proximo que pasa como el culo, mientras el telefonito sigue incordiando y el cenutrio de arriba berreando...¡¡¡EL TELÉFONOOO!!!...

Para más inri ...Chenoa se desgañita en la radio y el aire acondicionado sopla rabioso a 15 grados de temperatura

Mis compañeros pasan bastante y al fin uno se apiada de mi y lo coge...

-¿Quien era?, pregunto...

-Naaa, se han equivocado.

De verdad que me va a dar algo....¿Pasa esto en vuestros curros?, Aqui es es pan nuestro de cada dia.

Os propongo que como comentarios a este post conteis situaciones surrealistas que ocurran dia a dia en vuestros curros...

Besos

Post número 101

Désset apunts en aquest mes de setembre, a una mitja d'un apunt per dia. Aproximadament dotze mil paraules escrites en total, vint-i-un enllaços a altres webs i vuit enllaços que altres webs fan a gatzara. I açò només ha fet que començar. I el 9 d'Octubre farem un anyet!!! Ja li estan eixint les dentetes, gateja ja pel terra i comença a emetre els primers sorolls indescifrables. Ai la perleta de son pare!!!

Diferents tipus de capritxos

Mentre la galàxia blanca trontolla a causa dels desitjos de les seues mega-stars, a Darfur hi ha qui també s'entesta en satisfer les seues metes, que passen per resistir un dia més. Mentre els cracks 'merengues' maximitzen la rendibilitat dels seus escasos esforços, al Sudan balafien les seues minvades energies en matar-se els uns als altres. Quan el panorama espanyol es veu sacsejat per l'interrogant de qui ocuparà una banqueta incomoda com la del Bernabeu, els milicians de les dos guerrilles majoritàries continuen les seues activitats de neteja ètnica amb total impunitat i silenciament. L'amplificació de la crisi madridista passa per suplements especials als progràmes esportius radiofònics, edicions monotemàtiques de l'estúpida premsa esportiva, incursions puntuals dels butlletins horaris de notícies per seguir l'última hora etc. Sobre Darfur, s'inclouen xicotets apunts sobre resolucions internacionals esterils amb imatges de plànols generals de dones i xiquets amb el gest desencaixat, la mirada perduda i l'alé tremolós. No és ètica l'opulència d'uns enfront de la desgràcia heredada dels altres i menys encara el ressó mediàtic que pot tindre un cagalló de Raül en contraposició a l'extermini de les tribus sudaneses.

Revelacions de cap de setmana

Va ja sent hora de recaptar informació sobre reconstituients orgànics que m'ajuden a recuperar la vitalitat perduda de la joventut. No és normal jugar mitja part d'un partit de futbol i després arrossegar-se per Atzaneta com una ànima en pena, només pensant en el llitet que m'esperava. Tremole per les dos llargues nits que venen en Barcelona i no estar a l'altura dels companys, sobretot, de l'incombustible Borj. Vaig a veure si Ned Flanders em dóna Tauriton o alguna cosa per l'estil.

Setmana de preparatius

Sovint diuen que més que aplegar a un objectiu determinat el més gratificant és el camí que recorres per aconseguir-lo. Queda només una setmana per gaudir de Barcelona, de les festes de la Mercè i el Fòrum i a hores d'ara estic enfrascat en horaris, tarifes, mapes i localitzacions per tal de deixar el mínim possible a la improvisació. És genial l'embolic de dades que suposa fer una mínima eixida com la nostra i em diverteix molt l'anar buscant ací i allà les diferents possibilitats a que podem optar. És un viatge organitzat cutre a propòsit. Des de primera hora se'm entestat en minimitzar la despesa (bus enlloc de tren, camping enlloc d'alberg) per una evident precarietat econòmica i per demostrar-nos a nosaltres mateixos, que hi ha alternatives als clàssics hotels, hostals, més apropiats per a famílies establertes que no per a incipients viatjants. Només demane una cosa: que no ploga.

L'extinció dels Ramones

Huí Johnny Ramone ha seguit els pasos del seus companys Joey i Dee Dee abandonant-nos malauradament als cincuanta-cinc anys. Estem malacostumant-nos a la mort dels components de grups mítics dels anys 70 i 80 com foren els Clash (en la figura de Joe Strummer) o els mateixos Ramones. Aquest grup sorgit dels suburbis del barri de Queens i originat amb la finalitat de perpetuar dins dels seus membres l'esperit adolescent i aconseguir ser reconeguts i acceptats a un entorn hostil com era el novayorkés. Sons ràpids, accelerats i contundents. Lletres curtes, simples però carregades de missatges subversius i irreverents. Lluitadors de classe que es proposaren demostrar que no es precís tindre molts diners per esdevindre en estrela del rock i captivar al públic de tot arreu. La seua herència de precursos del punk és arreplegada ara per grups tan influents com poden ser GreenDay, Pearl Jam, Red Hot Chili Peppers o Rob Zombie

El color de la llengua

Com se que parlar sobre denominacions, ortogràfies i origens són coses ben capcioses defugiré el tema el més hàbilment que sàpiga. El que em dol és que aquestes qüestions siguen usades fins a l'embotament per la classe política, uns per abanderar un anticatalanisme molt rendible a la nostra terra i els altres reclamant férmament allò que podrien haver solventat de bona manera quan estaven a la poltrona. I ací veus que eixen tots com els més valencianistes, aquells que defenen a ultrança la promoció i expansió del valencià. Bona prova d'això és la innumerable oferta de cinema, sèries etc. que hem gaudit i gaudim al nostre mai ben estimat canal públic, bona prova d'això és la parella d'Agullent que fou declarada no-apta per estimar al xiquet només que en valencià. En resum, deixem de fer treballar la boqueta i posem-se mans a l'obra que hi ha tot un abisme que hem de recórrer si volem una llengua sanejada i útil als nostres dies.

Ets un bé de Déu, Leonor!!



Era inevitable huí dedicar unes paraules al grup revelació de la temporada encapçalat per l'actriu Leonor Watling i anomenat Marlango. Ahir emitiren el seu concert per Ràdio 3 i TVE. Se'm pot criticar per atendre al grup només pel ressó mediàtic de la cantant i actriu. Però hi ha alguna cosa més. La música. Pausada i sensual com cap altra i amb un munt d'instruments que li donen un so complex i a l'hora captivador. En resum, tota una delícia.

Ahí va la lletra d'un dels seus èxits:

GREEN ON BLUE

Whisper whilst I'm still waiting in front of the door. I wait for you.
Whisper your love and just pick up the days I drop along.

My life is seeping through my hands,
my blisters bleed out love
what holds you is not me
and I'll never close my door.

I will give you
every time
what you find
in this mess (that I am).

Just whisper your tiny voice
I know that stars will shine across
your eyes tonight.
I want to open you and find what you're hiding inside
or find a way to give all my love to you."

Xiuxiuege mentre encara estic esperant davant de la porta. T'espere.
Xiuxiuege al teu amor i només trie aquells dies al llarg dels
quals caic per ell.

La meva vida s'està filtrant a través de les meves mans,
les meves mans sagnen amor,
qui t'aguanta no soc jo
i mai no tancaré la meva porta.

Et donaré cada vegada
tot allò que trobes
dins d'aquest desordre (que sóc jo).

Només xiuxiueja la teua veu minúscula
que sé que les estrelles brillaran
a través dels teus ulls aquesta nit.
Vull obrir-te i trobar dins tot el què s'està amagant
o trobar el camí per donar-te tot el meu amor.

Homenatge a Catalunya d'Orwell

M'acabe de llegir aquest llibre de l'autor de '1984' o 'Rebelió en la granja' on es reflecteix ben a les clares les claus del conflicte civil i on crec que es basaria Ken Loach per a rodar la seua pel·lícula 'Tierra y Libertad'.El personatge és un treballador anglés que s'apunta a les milícies del POUM (partit troskista a mig camí entre els anarquistes de la CNT i els stalinistes del PSUC) i passa, del fervor revolucionari que es vivia als primers mesos de la guerra a la caça de bruixes que es va succeir només mig any després. Intenta donar algunes claus de perquè va ocórrer allò i estableix com una de les principals la voluntat del PSUC de que no triomfaren les tesis anarquistes com la colectivització de les terres o dels bens industrials. La raó la trobem en el suport logístic i d'armament que el Partit Comunista de la Unió Soviètica va donar i la seua voluntat de que s'establira una classe burgesa dirigent a imitació del model rus que aniquilara les tesis radicals dels anarquistes. Les postures encontrades s'acarnissaren cada vegada més i el caudillo por la gracia de dios es va trobar tota la feina feta. En resum, que el conflicte no el va guanyar la part nacional sinó que el van perdre els republicans, qui van preferir posar a un feixista a que no triomfaren les tesis dels partits germans en el front però distants ideològicament.

Volta a Peu de Canals

No escric tant a hores d'ara perquè l'acumulació de coses per fer i cites inel·ludibles em fan estar molt distret. Ahir vaig acudir a la Volta a Peu de Canals sense voler-ho, ja que la nit anterior hi havia ganes de traca però no hi havia qui em fera costat (com diria el sobrat de Jaume, ja ningú s'apiada d'un pobre 'solteret')... A aquestes carreres ja li he pillat el filet. Vaig aguantar el ritme dels meus companys només els primers dos quilometres i després ja vaig pujar pinyons per anar a la meua marxeta i no passar-la puta la resta del trajecte. I així va ser fins al darrer quilòmetre on un iaio corvadet em va passar per l'esquerra i això sí que no ho vaig consentir (em vaig marcar un sprint com si aniguera a guanyar i el pobre home se'm va girar flipat!!). Hi ha que constatar al mateix temps la dificultat que té fer-se la bossa amb tot l'equipament necessari per canviar-te, dutxar-te etc. i aquesta complexitat augmenta si la fas només alçar-te. A la carrera vaig anar sense mitjons de recanvi i a més els que portava tenien un forat notable al dit gros. Des d'ací vull donar les gràcies a Pere per portar-me a Canals, deixar-me mitjons de recanvi i compartir el seu sabó amb mi. Sense ell no podria haver corregut ahir.

Test (III i prou)

Com veig que esteu ociosets ahí va:

33. ¿Crees en el amor a 1º vista? Sí, gràcies a ell vaig conéixer a Rosanna Pastor
34. Juego de mesa preferido: Monopoli,(visca capitalisme destructiu!!)
35. Revistas favoritas: On-line en consulte moltes i de temàtica variada. De paper, només PC Actual perquè regalen programetes guapets.
36. ¿Cuál es el olor que más te gusta? El de Mariola després de ploure.Únic
37. Olor que odias:el de l'ou bullit. Supose que per instint de supervivència
38. ¿sonido favorito? la bona música (abstindre's Bisbis i Bustes)
39. Peor sentimiento del mundo: L'odi
40. Lo primero que piensas al despertar: s'expandeix l'univers? els del PP són un pas enrere en l'evolució de la humanitat?
41. Color favorito: negre
42. ¿Cuántos timbrazos antes de coger el tfno? Un si pot ser
43. ¿Crees que te casarás? de la meua vida privada no parle juas juas...
44. ¿Cuándo tendrás hijos? quan vaja al banc d'esperma
45. ¿Qué nombres les pondrás? El que vulga la receptora
46. Perdonarias una infidelidad? El més segur. Costa trobar-les i deixar-les anar!!!
47. ¿Duermes con peluche? Ie, que ja se que els nanos no venen de París.
48. ¿Qué hay debajo de tu cama? En estiu xancles, en hivern espardenyetes calentetes
49. ¿Bebiste tanto que hasta perdiste la conciencia? Psss, jo controle com Toni Cantó a l'anunci del 'em quede a quadros' (Vixxxca Canal9)
50. ¿Has faltado a clases sólo porque estaba lloviendo? No, he faltat per anar a viciar al Roca
51. ¿Has odiado tanto como para querer matar a alguien? No ho crec tu! Que de cognom tinc Santos
52. ¿Has guardado secretos? No, no puc. Soc un bocut
53. ¿Tuviste un amigo imaginario cuando eras pekeño? No,tenia tots els amics que volia
54. ¿Estuviste enamorad@? No voy a hablar de mi vida privada, o sea!!
55. ¿Hay alguien que juega con tus sentimientos? Segur
57. ¿Qué ropa llevas puesta? Samarreta del Centre Excursionista i pantalonets
58. ¿Estás comiendo? No, estic menjant-me damunt
59. ¿Estás bebiendo algo? Res, a dos veles
60. ¿En qué piensas? En que quasi ja és hora de sopar
61. ¿Qué escuchas ahora? Simptonia de 'Trebede' d'Iñaki Peña a Ràdio 3
62. ¿Estás hablando con alguien? Sip, en mon pare que m'ha dit que Borja està fent-se cerveses a la gela amb dos amiguetes (mangarrian!!)
63. ¿En las últimas 24h has llorado? no, ja fa temps que no. No me'n recorde
64. ¿En las últimas 24h limpiaste tu cuarto? no, visc amb els pares
65. ¿En las últimas 24h lavaste la ropa? Idem
66. ¿En las últimas 24h condujiste? sip i això que la gasofa va cara
67. ¿Crees en ti mismo? No massa, només de vegades
68. ¿Crees en tus amigos? Es clar que sí. Si no, en què creuria?
69.¿le darias un beso apasionado a la persona que te envió esto? si es deixara...
70.¿Qué piensas de la persona que te envió esto? Que no està tan mal perdre el temps amb coses d'aquestes

Més test, menys imaginació

17. ¿Usas lentes de contacto? no
18. ¿Te gusta alguien? sí
19. Mes favorito: qualsevol en tardor... setembre,octubre
20. Día de la semana favorito: divendres, sense discusió
21. Última película que viste: "Hurricane" en Tele5 fa prou de temps. Espere a Utiye
22. Día favorito del año: El Dia de les Caixes
23. Películas: Un munt: Tierra y Libertad, Amelie, Good Bye Lenin...
24. Playa o piscina: piscina sense dubte
25. Verano o invierno: hivern amb un bon abric
26. Besos o abrazos: Diguem que besos
27. Dulce o salado: Dolç de xocolate
28. Chocolate o vainilla:xocolate
29. ¿Quieres que tus amigos te respondan? Sip, que pugen l'audiència del bloc
30. ¿Quién es el más probable que te responda? O Borja o Quique
31. ¿y que no te responda? tota la resta

Test

1.¿Cuál es tu nombre? Toni, Santos
2. ¿Qué color de ropa interior llevas puesto? Espera... verd militar (a mi La Legión)
3. ¿Qué escuchas ahora mismo? Miss Kittin "Professional Distorsion" (la vaig veure a CreamFields)
4. ¿Qué fue lo último que comiste? un flam
5. Si fueras un plastidecor, ¿qué color serias? Roig
6. ¿Dónde planeas ir en tu luna de miel? juas juas jaus. (Risses)
7. ¿Cómo está el clima ahora mismo? Boira i molta calor per a setembre
8. ¿Qué es lo primero en que te fijas del sexo opuesto? En l'expressió, ho promet.
9. ¿Te cae bien la persona que te envió esto? No la conec massa
10. ¿Cómo te sientes hoy? Taquicàrdic de pensar quantes coses he de fer demà
11. Cuál es tu bebida favorita? El sucre cremat del flam
12. ¿Cuál es tu trago favorito? Whisky. A causa del mal d'estomac es substitueix per vodka amb llima
13. ¿Dónde sueles ir para olvidarte de tus problemas? A pegar la volteta de correr
14. ¿Cuál es el próximo CD que te vas a comprar? Comprar CD's? Marlango o Miquel Gil
15. ¿color de pelo? Ma tia deia que es tonalitat caoba obscur
16. ¿Color de ojos? Obscurs igual

Instints de supervivència

És brutal pensar com canvien els contextos en qüestió de minuts. A l'escola de Beslan, poc abans de començar l'escola, segur que prepararien les flors amb cura per què fora un primer dia de classe radiant i festiu. Al mateix temps més, els xiquets portaven als seus mestres flors com a regal per l'any de coneiximents i amistat que tot just anaven a encetar. Hores després, aquestes flors esdevenien en l'única vianda que podien dur-se a la boca i l'aigua dels cossiols juntament amb l'orina dels companys, l'única beguda amb que podien arremullar-se els llavis. El fatal desenllaç esdevé més tràgic encara per no haver raó que explique perquè innocents han de pagar amb sa vida per qüestions alienes i a més tot esdevé en una broma macabra, a l'observar els cadàvers envoltats per la plàcida i tènue textura de petals de flors.

La veu és l'espill de l'ànima

És una afirmació un tant arriscada. No cal remontar-se molt lluny per trobar grans mentides camuflades baix estudiades interpretacions. No obstant això, sentir la veu de grans personatges com Gandhi, Noam Chomsky o William Burroughs suposa transgredir els límits sensorials i aplegar a un estat on afloren les esperances, els motius i els valors que fan more a aquests grans monstres. Ho podeu comprovar en aquest enllaç

Wanted: dead or alive

El silenci de tota aquesta setmana té una explicació. Necessite acabar el més abans possible el projecte que em porta de cap tot l'estiu. Ja no valen excuses, que si curre, que si done classes, que si és estiu, que si fa massa calor per posar-se. Ara bé, una cosa és la voluntat i altra molt diferent, la possibilitat. Açò se'm fa cada vegada més muralla i la complexitat i la tensió augmenten. Cal resistir... continuem endavant. Cap a la victoria sempre!!