El color de la llengua
Com se que parlar sobre denominacions, ortogràfies i origens són coses ben capcioses defugiré el tema el més hàbilment que sàpiga. El que em dol és que aquestes qüestions siguen usades fins a l'embotament per la classe política, uns per abanderar un anticatalanisme molt rendible a la nostra terra i els altres reclamant férmament allò que podrien haver solventat de bona manera quan estaven a la poltrona. I ací veus que eixen tots com els més valencianistes, aquells que defenen a ultrança la promoció i expansió del valencià. Bona prova d'això és la innumerable oferta de cinema, sèries etc. que hem gaudit i gaudim al nostre mai ben estimat canal públic, bona prova d'això és la parella d'Agullent que fou declarada no-apta per estimar al xiquet només que en valencià. En resum, deixem de fer treballar la boqueta i posem-se mans a l'obra que hi ha tot un abisme que hem de recórrer si volem una llengua sanejada i útil als nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada