Calor sufocant, brises de mar inexistents i entrada amb preu més que generós són el coctel d'ingredients amb que Bob Dylan va eixir a l'escenari de Vivers. El recinte ple (tampoc era molt gran), amb gent de totes les edats (predominant de 40 en amunt) i personatges il·lustres com Bunbury que es deixaren caure pel concert. Repertori clàssic del mestre però canviant totalment la construcció de les cançons. Temes com 'Times are changing' irreconeixibles. Finalment, es va imposar la vessant més rockera de l'artiste i la gent vibrà amb els 'Like a rolling stone' o la versió de Hendrix 'All along the watchtower'. Per adreçar-se al personal, va estar molt distant només llançant un tímid 'gracias'. Supose que estan fets d'una altra pasta però hauria d'haver donat més de sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada