Que sí, que el dopatge ho ha envaït tot. Però sempre quedarà l'èpica, la capacitat de somniar amb l'etapa heroica basada en una escapada de llarg recorregut farcida de ports quilomètrics amb pendents de vertigen, baixades a tomba oberta i condicions climàtiques desfavorables. Que sí, que el ciclisme és un esport per a romàntics, per a perdedors compulsius que si sap si alguna vegada assoliran la glòria que cerquen. Mentre hi haja almenys un ciclista així, hi haurà forofos com els de la foto fent-los costat. Ara i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada