A veure Lina que fas!

La foto que ve adjunta a aquesta notícia és la trobada de la llavors Directora General d'Immigració de la Generalitat Valenciana en la inauguració del nou Centre Cultural Islàmic de València. Doncs bé, aquella Directora General és huí alcaldessa d'Ontinyent, i per al dissabte 3 de novembre hi ha una manifestació d'un grupuscle xenòfob contra la immigració al mateix Ontinyent. Tots coneixem l'obsessió censora de Lina que ha llevat de socarrel les emissions de Info TV i el permís per al Meruts Festival emparant-se en "és el que el poble vol". No sóc massa de resar però mirant el seu bagatge, vaig a arrancar-me per un rosari a veure si torna a aflorar el censor que porta dins i ho fa bé per una vegada. El dissabte tindrem la resposta.
(Apunt del 31 d'octubre) Donat que les pregaries queden en no res i les autoritats locals viuen abstretes i de cul a realitats com la que ens ocupa, jovents d'Ontinyent i dels voltants han organitzat una contra-manifestació el dissabte a les 18 hores en el parc Mestre Ferrero amb concerts de grupets locals, batukades, etc. Des d'ací el nostre suport a aquesta iniciativa que no pretén més que extingir conductes aborronadores com la de Barcelona.

Calamaro i les bessones Victoria i Soledad

"Victoria y Soledad

filosofia y realidad
las amé por separado
pero juntos somos más..."

Així comença la cançó d'Andrés dins del treball anomenat Honestidad Brutal. En ella, l'autor narra el trobament amb dos bessones i les seues reaccions i desitjos envers d'elles. Doncs bé, el que semblava un episodi de pujada hormonal està basat en fets reals i contrastats. Apareixen en la revista Interviu i conten la seua versió del trobament, molt més light i allunyat de les febrils dèries del cantant argentí. Jutgeu per vosaltres mateixos.

Trailer de Santos la película

Mostra d'Artesania i Tradicions

Ahir es va clausurar la II Mostra de Productes Artesanals i Tradicions de Bocairent. Cita que ha de guanyar pes progressivament per tal de traure profit a l'enorme potencial turístic del poble. La comunitat gatzara es va deixar dur per les propostes de la Mostra: vàrem menjar pericana com si s'acabara el món, ho vam regar tot amb cerveseta fresqueta i vinet reconfortant, gaudírem d'una torrà d'embotit en la parà dels Toni's i com a colofó vàrem assistir al correfocs i a la batucada. Cal esmentar, el record de baixada de l'escaleta de la Cantereria a càrrec de gatzara quan estava acossat per un dimoni i on monmossen va estar a punt de medir la llargària de la travessera. En acabar, vam fer camí a l'arc on la gent de batukem van fer moure a la gent amb els ritmes de les seues percusions. Obviament, el nostre amic Wallace, de viatge per terres milanistes, ens va vindre al record i va poder gaudir per uns breus moments d'un dels esdeveniments que més valora. Sempre ens quedarà per al record la batukada del Casco Viejo de Donosti on vam embogir tots i al crit de Rompelo,rompelo vam fer nostre un dels instruments. Tampoc podem deixar de banda els ballets i les coreografies impossibles d'un Patriota fet un dandy encorvatat i d'un Twenty rasurat de la seua clàssica barba. Per últim, us deixe un vídeo fresquet dels Batukem que no us deixarà indiferents

Els enigmes de la foto del milicià

Un menut poblet cordovés com Cerro Muriano i un soldat de Benilloba, Federico Borrell, han encarnat la cruesa i el sense sentit de qualsevol guerra, i més encara quan aquesta es realitza entre germans. Aquesta foto, feta icona, de l'hongarés Robert Capa ha passat a la posteritat per com és de tràgica i aborronadora. Estos dies ha sorgit a la llum un reportatge que qüestiona molts aspectes que envolten a la instantània: planteja la possibilitat de que el milicià no estiguera mort, de que no fóra Taino (Federico Borrell) i, fins i tot, de que no fóra Capa qui el va fotografiar. I ho argumenten amb plantejaments científics i demolidors, allunyats de qualsevol ideologia.

Gran estrena.

Encara que parega mentida, no ho és, el nostre Gurú definitivament està dalt, les seues corredories s'han fet resò i han arrivat a la gran pantalla, eixir en el youtube li se quedava ja curt. Per a més informació http://www.santoslapelicula.com/

Més afotos del Pirata & company

Ahir Nebrera i huí Carod

Entrar com un corder a un mataor, on suposava que hi hauria franco - tiradors que farien molt difícil el diàleg i eixir viu i amb la consciència trànquila és molt gran. Des que funciona el 'Tengo una pregunta para usted' he vist rols de personatges amb discursos repetitius fins l'avorriment, o circumloquis molt difícils de comprendre. El de huí ha sigut una exposició serena, correcta, argumentada i coherent davant mostres d'odis viscerals que deixaven poc de marge per a l'entesa. El públic també s'ha de dir, li ha seguit el joc actuant de manera sectària i intolerant. No obstant això, la dialèctica del Rovira és per a llevar-se el barret (independentment de si s'està d'acord o no amb ell)

Montserrat Nebrera i els gabinets de Julia Otero

Per tractar de sorgir de la crisi temàtica en que em trobe immers, necessite un colp d'efecte, alguna cosa fóra del que és normal. I reconèixer la meua admiració envers una dirigent popular com és Montserrat Nebrera pot ser el punt de partida. El retorn de la Ràdio de Julia ha originat que alguns dels seus col·laboradors tornaren a participar en la secció del gabinet. Vehement fins al punt d'aportar experiències personals pròpies i tot barrejat per una dialectica freda i incissiva, la Nebrera defuig de lluites estèrils partidistes i tracta de trobar sempre un punt d'encontre, una entesa... Potser, per això, siga castigada incessantment pels mitjans episcopals i menyspreada per l'executiva del partit pel que treballa. Disposa d'una web on obri debats online sobre la situació de Catalunya i a la web de Onda Cero podeu trobar enregistrades les seues intervencions
.

Gatzara's Tudell relacionant-se amb la jet-set

Sobren les paraules. D'ací no res a tocar al nou mestalla.

La història de Emilio y Camelia

Mentre estic ací desesperat amb este curset que no estic treient, en la ràdio han sonat els Tigres. I clar!! s'ha parat el món. En el Fòrum de Barcelona tinguérem l'ocasió de gaudir dels amos dels narcocorridos amb històries impossibles de traficants, drogues i destrucció. Clar exemple és la cançó que us deixe: dos mexicans volen portar maria a l'altra banda de la frontera. Són parella però els diners els portaran a una situació extrema. Vegeu que els passa!!

P.D. Se'm fa rar no tindre la canyeta ja banyaeta i pujar al camp de futbol. Què li anem a fer!! Hi ha més dies que llonganisses!!

Festa del 9 d'octubre.

Macaulay Culkin i Muchachada Nuí

Els hereus de la Hora Chanante en Paramount Comedy se n'han passat a la 2 i aixó tots els que no tenim la parabol·lica podem gaudir del seu humor especial. Sense pèrdua, l'acadèmia de reinserció de xiquets prodigi. Flipant!!

El Festival Inèdit

Com a bons fans que som, les 8 ens van tocar ja en la plaça de bous. No era qüestió de perdre´s un macro- concert amb tants grups, i amb una causa solidària com el recolzament a la tasca de l'Associació de Malalts i Familiars de l'Alzeimer. El festival va començar amb el grup de la musa del blog alternatiu de la Banda de Música de Bocairent. Sí, Andrea i el concert acústic del seu grup Relliska varen encetar les actuacions que donarien pas a la sensació de la nit. El cantant de Mal Abuso va lluir al llarg de la seua actuació la samarreta del nostre incipient grupet Gatzara's Tudell. Va ser la sensació de la nit perquè curigi es va dedicar en exclusiva a desmentir que erem un grupet de rock o que ara per ara fitxàvem a gent de fóra del poble. Després de sopar, tornàrem ja en sentum i la clec dels Moscaters. Cal remarcar l'actitud altruïsta del nostre amic. Deixant de banda les seues preferències per la cançó lleugera i per Battiato, va fer un pas endavant i va gaudir de la iniciativa d'una associació del poble feta amb i per al poble. Ens va rebre el grup Voltor i seu metall freshhquet en valencià. En acabar, era hora d'arreplegar veles que a l'endemà debutava Confusió. Amb derrota 3-2, un pal en les acaballes del partit i Figueretes expulsat en l'equip contrari.

Gatzara's Tudell a la Gala de l'Esport.

Va per davant, donar les gràcies al Club de Bàsquet Patronato Bocairent per haver-nos convidat a participar de la Gala de l'Esport Bocairentí i ser partíceps en primera persona de la fantàstica proesa aconseguida per esta club al ser considerada Yaiza Santonja millor esportista 2007. Aquest acte ens va permetre continuar avançant amb la nostra campanya agressiva de "marketing" per tal de donar-nos a conèixer arreu de tot el territori. Els Gatzara's Tudell sempre col·laborant amb tot tipus d'actes.
GATZARES ESTEM DALT!