dimecres, 26 de març de 2008

Les Pasqües entre Blanes i Cadaqués

... i ben tocat l'oratge per la traumantana i fins i tot l'aiguaneu a nivell del mar... tot va començar amb una pujada distesa que ens va portar per les viles medievals de Sant Mateu o Montblanc. Parades obligatòries eren Garcia i Igualada que ja han passat a formar part del bagatge d'aquest qui us escriu. Allí anava a retrobar-me amb vells amics de l'institut i conèixer de nous que varen escurar l'herbero que vaig dur en un obrir i tancar els ulls.
A l'endemà i amb presagis de molta pluja cap a les comarques gironines, vam fer rumb cap a Olot i la zona volcànica de la Garrotxa. Després d'una tortuosa carretereta i tot just aplegant al destí, va començar a ploure de valent i això va originar un canvi de plans.
En lloc de la Fageda d'En Jordà s'enfilarem cap a Castellfollit i Besalú on carregàrem embotit divers i un licor parent del nostre herberet: la ratafia que consta de cassalla, herbes i anous verdes (en honor a la veritat no estava del tot malament)
Ressaltar la tonalitat negra del nucli antic de Castellfollit i el conjunt arquitectònic de Besalú, amb la presència d'un imponent pont, les restes d'una sinagoga jueva i la presència dels únics miqvés o banys de purificació jueus a la península.
A l'hora de sopar ens esperava Torroella i la fonda situada en la part més alta de la localitat. Un soparet suculent i una nit que donava poc marge de maniobra amb un vendaval enfurismat i una pluja intermitent.
A l'endemà, tocava Girona amb la catedral, l'església de Sant Domènech, els banys àrabs i un passeig a vora del riu Onyar. Llàstima de l'aiguaneu que va caure i que va refredar l'ambient fins al punt d'agafar rumb cap a l'Empordà. Passàrem per Púbol on Gala (la dona de Dalí) tenia el seu palauet personal i arribàrem a Peratallada, nucli medieval conservat en la seua integritat amb fos i muralla incloses. Paral·lelament i no molt lluny d'allí, gaudírem de Pals i els seus costeruts carrers il·luminats i que a dalt de tot ens mostraven la planura de l'Empordà i els innumerables poblets perduts dins seu. Aquella nit quedarem amb uns amics que venien del Marroc i que a l'endemà havien d'enfilar-se ja cap als llocs on feien faena.
Nosaltres esgotarem l'últim dia pegant un passeig per les runes d'Empuries i les cales de l'Escala. Vàrem fer una menjorrà a Verges, al lloc on Lluis Llach va composar l'Estaca i per últim visitàrem Monells i Sant Feliu de Guixols per realitzar finalment, una baixada prolongada cap a casa aplegant ben entrada la matinada.