dimarts, 10 de novembre de 2009

Agraïment a la monja Paquita

En situacions límit, és quan la noblesa dels homes agafa la seua vertadera dimensió i quan realment la gent està preparada per adonar-se'n.
Els darrers dies han estat complicats pel trasllat a una altra realitat allunyada de la quotidianitat, per les intenses emocions originades per l'incert futur immediat i per la necessitat de fer pinya amb l'objectiu de treure endavant la situació.
I és ací, quan l'ajuda desinteressada de Paquita ens va oferir un baló d'oxigen per salvar les inquietuds que teníem. Amb el seu cop de mà, i la seua voluntat de facilitar-nos les coses, la travessia ha estat molt més fàcil i això que per a d'ella, érem uns totals desconeguts.
Per a posicionaments escèptics com els meus, trobar una persona d'aquest tipus és un fet trencador pel seu exemple i per la seua humilitat.
Gràcies pel teu suport Paquita. Pregue, sí, pregue, perquè ni el temps ni els quefers diaris recobrats, em facen oblidar que una vegada a València vàrem trobar un àngel que va velar per nosaltres.

Allà on vages o estigues, estaràs en el nostre record. Per sempre!