De que parle quan parle de córrer

Possiblement açò que escriga no tinga massa predicament entre la colla gatzara i més bé es considere com una patà endavant que una altra cosa. No obstant això, allà vaig amb l'últim llibre llegit. En concret, en una de les últimes visites al Cap i Casal (ben mirat, cada vegada és menys cap) el vaig encetar i unes hores després el donava per conclòs. Amb aquest autor japonès vaig aplegar per una coneguda que em recomanava la seua obra més mediàtica "Tòquio Blues" i he llegit moltes obres seues exceptuant l'anteriorment esmentada.

Començant el llibre, trobava certs paral·lelismes entre l'autor i jo per considerar-se un mediocre en qüestions d'atletisme, tot i que quan continues llegint, veus que fa una marató cada any, que va fer una ultramarató de cent quilòmetres , diversos triatlons i tot això amb quasi seixanta anys. Diu que principlament li val per a posar un cert ordre en la seua vida i en el seu treball. Si es així, vaig a enfilar-me les sabatilles de seguida. Això sí, no busqueu plans d'entrenament miraculosos perquè més que una imposició, l'autor ha fet del córrer i escriure una manera de viure.