Tot i que no entravem en ninguna travessa per al futbol al rotgle, Bocadil va demostrar que la veterania és un grau, i despres d'una gran primera fase de classificació ens vam plantar als quarts de final on vam demostrar saber dur el tempo del partit per tal de desmoralitzar al rival en l'últim sospir i aconseguir la classificació en una tanda de penals on fins i tot ens va sobrar l'últim llançament. Ja en la semifinal, per tal de no endur-nos una misera copa a casa, que la única cosa que fa es fer pols, ens vam relaxar per tal d'acavar el cap de setmana sans i estalvis sense cap lesió, llevat de l'estomac que de tanta cervesa i plat combinat pot ser necessite una destilació amb aigua clara que de quant en quant, encara que no faça gust a res, també és bona.
5 comentaris:
L´enhorabona a tots. Bocadil torna a passejar el seu nom per terres bocairentines. Nomes afegir 2 cosetes:
1) Llàstima que no vos poguera brindar el millor del meu joc. Altre any serà.
2) Una passadeta pel cirurgià no estaria de mes per part del nostre amic Fernando. Mes que res, perque no se sap si es ell o un ent estrany. El photoshop podria fer miracles.
PD: Un post per a clamar contra el robo al Ontinyent no estaria mal. Meruts, ahir vaig anar a mort en vosatros. I hui, a afonar a HONDURES. No em falleu!!!!
Cap de setmana per enmarcar, ja teniem ganes de gaudir amb la companyía dels amics, recordant eixes velles històries que ens van fer traslladar als ahnys de les inoblifdables acampades.
Tema Esportiu, paper per enmarcar del d´este equip veterà, però que no regala mai res. a Bocadil li se té que guanyar.
Sentum encara que no vas jugar Bocadil som tots, llàstima que no estigueres més temps recolzant-nos, la teua motivació haguera sigut molt important.
Hui tots contra Honduras.
Gràcies amics.
Si es que "el que tuvo, retuvo", i a més jugar en un ambient amplament hostil sempre motiva, veritat?
Per a recordar el gol tipo Maicon de Figueres
et fas major i comences a valorar el que de veritat importa: fotre's flautes en la gela a ple sol de migdia, fartar com una sangonereta en Sifó després de visitar l'ermita de les Coves i això sí, tot ben regadet amb el fresquet líquid daurat. Ja queda menys per al rotgle de l'any que ve!!
ah i per a la posteritat a banda del maicon cardaor, no podem oblidar la tasca del Wallacebauer que es va tirar l'equip a l'esquena en quarts i ens va permetre passar a semis. Wallace seleccion!!
Publica un comentari a l'entrada