Els vells rockers sempre tornen

El poc o molt que puga escriure huí ací, de ben segur que no li farà justícia al conjunt de facetes i especialitats que este Miguel Rios cardaor regala a la gent que l'envolta. Este reconeixement ve propiciat pel fet que ahir a migdia treia el nas per la plaça de l'Obradoiro després de vint-i-quatre dies de trajecte, sis menys dels que tenia previst. Bé a soles, bé amb altres companys ja havia realitzat dues temptatives del camí sant però li quedava l'espineta de completar-lo des de la seua entrada per Roncesvalles. Este no va ser un projecte improvisat sinó llargament madurat i amb dates de realització posposades. Ja vos he dit que este bon home val per a tot i la gent del seu voltant el necessita ben a prop. L'u de setembre va iniciar la travessia. No cal dir que el camí ha estat lluny de ser un camí de roses. A l'exigència constant del camí, cal afegir-li les notícies preocupants que arribaven des del poble com per exemple, l'incendi de gran part de la serra que ell duu tan endins.

Crec que en el seu subconscient això dels entrebancs ho tenia ja interioritzat, no obstant, ha hagut de fer front al mateix temps a entrebancs emocionals que li han complicat més si cap, el camí.
A hores d'ara ja viatja per tornar al poble i estar amb els seus. L'aventura ha conclòs i el retrobament anhelat estos dies, hui prendrà forma i textures.

A la motxilla, mil històries i anècdotes marcades per sempre en la seua retina, la satisfacció de l'objectiu aconseguit i l'oferiment de les seues vivències al net que ja té i a la neteta que li ve de camí. Enhorabona Sata!!