Un gatzara a la marató

Com que no se com estaré en acabar la cursa, ací vos deixe la evidència d'allò que he somiat des del darrer mes de juny quan em vaig apuntar. Esta vegada sí, ha aplegat el moment de ficar-se en la pell del soldat Filipides que marxà de Marató a Atenes per anunciar la victòria dels grecs contra els perses.

De perquè no hi ha només un, però el més important sens dubte, és l'exemple de superació que a hores d'ara és més necessari que mai a nivell col·lectiu i en especial a nivell personal... a qui m'ha fet com sóc!

Sobren les paraules amb els dos enllaços següents i agrair el compartir la marxa amb Gabriel la qual es va fer molt més fàcil. I per últim, un gest digne d'estudi: per què collons ens passar la meta faig el gest típicament raulista de besar-me l'anell? Com les neurones em van provocar una interferència de tal magnitud? Seré un viking recalcitrant i encara no me n'he adonat?... sobre la resta poc més a dir que la cita no se m'esborrarà fàcilment. Per a millorar, el posicionament en l'eixida per a una propera vegada. Quatre minuts després de començar la carrera passava per l'arc de l'eixida i després posa't a avançar a tot el personal.

Eixida RTVV (11' 50'')
Arribada RTVV (3 '33'')

Arribada CorrendoVoy (26'')