ÈXIT

Despres de moltes setmanes de durs assajos per fi va arrivar el moment de debutar pels carrers de Bocairent amb una causa més que justificada. L'arrancada més que perfecta del nostre Gurú amb la nostra banda sonora Rocky, va donar pas a tot un repertori clàssic del món Gatzara, on no va faltar Brasil amb el solo del nostre benvolgut Pere.
L'entrada a la plaça com a cloenda de la Sant Silvestre solidaria aconseguint l'aplaudiment de tots els allí presents va ser un nou èxit d'aquesta colla d'amics/es.


PD: Com que no tinc encara les fotos de la cursa, he hagut d'emprar aquestes del blog de Mariano.

Qui diu que els Gatzara's Tudells no s'ho currem
Amb temperatures extremes comencen els assajos
Utilitzant materials d'última tecnologia
Assajant la típica mirada dels gatzares a les canaleresI sobretot assajant

Manifest i adhesions contra l'autovia Villena-Muro

Per ser innecessària i destrossar el paissatge únic del que disposem, cliqueu ací i adheriu-vos en contra de l'amenaça de l'autovia. Només nosaltres podem decidir com volem viure dins del nostre entorn més immediat, sense necessitat de llumbreres que ens diguen com hem de viure.

Sopar nadalenc de la colla gatzara per al 20 de desembre

Abans que apleguen les dates de fartaes i menjorraes familiars anirem adobant el cos amb un còmpul de tot aquell individu que es senta gatzarià. Parlant en Wallace el cap de setmana, vàrem recordar el soparet pre-festes de Beneixama a la Rata Cellarda del qual guardem un bon record. De manera que, s'enfilarem cap a la terra dels 'cops' i els figatells per fer primer parada en ca Bellotin a fer-se un fresquets i després omplir l'estómac en ca la Rata. D'ací a allà, em pensaré si convide a alguna cosa o per contra, aplique un impost revolucionari que em permeta finançar-me Nadals i Festes.

INDI WINGUI

Despres de pelear molt, esta és la única instantanea que he pogut pujar al servidor. Manitú estava a punt de ser l'ànima de la festa. Llàstima que no puga pujar, de moment, la resta d'indis Wuingui, incloent la processó des de sant Agustí 14 fins placeta de sant Blai.

PD: Poc a poc augmentem el nombre de fotos.

Una altra celebració de Santa Cecilia

Mentre estem només en el primer episodi de la celebració en el poble de la festa dels musics, ahir en l'Utiye posaren una peli israeliana: La Banda nos visita. Peli sobre una banda egípcia que acudix a un festival de bandes militars d'Israel. Lluny de rivalitats territorials o religioses, els personatges establixen vincles molt estrets a través de la música tot i la curta durada de la història en comú. Com bé es comenta en la pel·lícula, es pot optar per final de pelis o peces musicals sobtats!

Els assajos segueixen amb bon peu

Després d'uns merescuts mesos de descans, els Gatzara's Tudells han représ la seua activitat amb nous "Greatests Hits" que de ben segur deleitaran a tots els nostres seguidors, com a mostra d'alegria i d'entusiasme, ací vos deixe un xicotet aperitiu.

Poseu el volum a tope i a disfrutar.

Somnis de quitrà
Sembla que la vida és un etern retorn i que el fet de llepar-te les ferides només és un fet passatger perquè has de mantindre't alerta i fer força. Resulta encara un somni dolç aquella resistència en contra del PAI de Sant Antoni i ja tenim al damunt un nou malson en forma de autovia.

I és que com els burrets, anem darrere de la safanòria perquè no ens han ensenyat a mirar als costats. Dóna igual que en un curt període de temps haja hagut una crisi energètica provocada per l'augment dels preus dels carburants... malson passat i via lliure per a incrementar la despesa en unes tecnologies que possiblement els nostres fills vegen com vestigis del passat (això sí, s'ho miraran darrere de la mascareta de gas per la que voran el món que els envolta)
Els arguments a favor de la faraònica obra són pintorescs i tots passen per una necessitat imperiosa de millorar unes infraestructures que a hores d'ara se'n diuen colapsades. No estaria de més que qui esgrimix eixos conceptes es passejara en hora punta per la M-30 o M-40 de la capital o la B23 que enllaça Esplugues amb la Ciutat Comtal, l'autovia que va de Puçol al Cap de Casal o la N-340 al seu pas per Castelló. Beneïda congestió de la que gaudim cada dia!!.
I per a rebatre més suposades congestions de transit aneu a Muro, Cocentaina o Alcoi i si es trobeu amb algun vehicle, eixe dia compreu cupons perquè segur que us toca. Només exposar que fa més de dos mesos que faig tots els dies el mateix trajecte i si m'he creuat amb un parell de camions, això ja em sembla molt.
S'acaba de publicar l'estudi d'integració paissagística de l'obra i s'ha deixat un fòrum on poder exposar les opinions i els nostres posicionaments al respecte. Jo ja he expressat que em deixen tranquilet amb la meua carretereta revirada sí, però que em permet gaudir del matinal de Ràdio 3 sense perdre el fil per camions que estorben el pas o temeraris conductors que fan tard a la feina.

La manguera

El panellet dels "marinos" ha passat i no ha deixat a ningú indiferent (menys a Gurú que no va poder gaudir d'esta data tant esperada en el calendari fester de Bocairent degut a una indisposició d'última hora).
El dia va començar com tots els dissabtes amb la tradicional visita a les 13.15 h a Coves per fer-se la primera birreta.
Ja de vesprada de nou visita a la parròquia i d'ahi a celebrar l'aniversari de Wallace amb whisky com si d'una boda es tractara, i mai millor dit, perquè va haver conga i pastís. Despres ja acudirem al maset dels "marinos" on cadascú te varies histories interessants que ací no es poden contar.
En fi una altra nit màgica. La única cosa roïna va ser que al maset dels "marinos", la beguda es va acavar de seguida, degut a la gran afluència de gent, i va haver gent que es va tindre que beure l'aigua dels florers.

PD: A la foto, l'autobús de linea nº1 en direcció al maset dels "marinos"

La franquícia Gatzara comença a donar els seus fruits.

El moviment Gatzara ha travessat ja el Mediterrani i s'ha establert també a les Illes Balears, i es que el Gurú enganxa molt, i la gent se n'ha adonat que la nostra franquicia és un valor segur, i que tard o prompte es vora recompensat tant d'assaig ( un cada parell de mesos no està gens malament ). La nostra proxima actuació, a la sant Silvestre bocairentina.
El Pirata que és un home de món s'ha desplaçat fins les Illes per tal d'inaugurar este nou establiment que se'ns dubte és la primera pedra que ens farà a ser a tots com el nostre Gurú: "EL MÉS RIC DEL CEMENTERI".

La guerra de los mundos i els 70 anys de la ràdio

El passat dijous es celebra el 70 aniversari d'un esdeveniment que va trasbalsar l'emocionable societat americana. L'actual apoteosi del triomf d'Obama és igual d'intensa que el pànic i l'estupefacció que un programa de ràdio va originar en la ciutat de Nova York. Al seu darrere hi havia un jove Orson Welles qui va adaptar per a la ràdio i l'entorn americà la novel·la de La Guerra de los Mundos de H.G.Wells. La gent amb la por en el cos va eixir al carrer i va abandonar les seues cases en una carrera sense destí definit. El que adjunt és una adpatació del que el mestre Welles va fer ara fa 70 anys. Jo venia d'Alcoi el dijous per la nit i em vaig cagar damunt!!

La trentena ya llegó, ya llegó, ya llegó!!

Si senyors sí, en passar Tots Sants i Ànimes tota la tristor i la grisor desapareix per ajuntar en un mateix dia un nou Panellet (en este cas els Marinos) i un aniversari que enguany marcarà època. Què podem dir de Wallace que no haja estat dit ja: de ben menut ja li canviaven els bolquers i això era prou per agafar-li estima, valencianista impenitent, viu immers en un gir al centre que el té un tant esmaperdut tractant de trobar l'equidistància sí es que realment existeix. Bregat en mil saraos tracta de posar cullerà i comprometre's en tot allò que l'envolta i arrastra darrere seu a personal que d'una altra manera, deixaria crèixer una panxa gegantesca estan a totes hores connectat a Internet... I pel que fa a la festa, considerem què és un habitat en el que es relaciona d'allò més bé i que dissabte que ve té una cita ineludible primer al maset i després a les Coves. Fins i tot, venen del Cap i Casal amb el torn de treball canviat per tal de poder assistir-hi. Així que ja sabeu qui vullga vindre només ha d'aparèixer a això de les 6 del matí per Solbes o reservar plaça directament a Jero. Valencianes i cafe en llet no en faltaran!!

Les coses de Blackberry Fountain...

Gran Fira Medieval.


Este cap de ha sigut intens per als irreductibles Gatzares. Hem estat presents a tota la sèrie d'actes importants de la fireta medieval, ja siga en el pregó, al "tapeo", a l'actuació de la Coral, a l'inèdit festival per tal de col·laborar amb l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer, a la desfilada infantil, i com no a les Noces d'Or de Vicent i Paquita.






Inclús estem pensant-se fer una baralla de cartes Gatzariana, la sota d'espases ja la tenim, però ara falta la resta de la baralla.

Esta setmana que Wallace no estarà...

... no hi haura ni peticions d'embuts, ni gent eixeregà en les Coves ... ni problemes de Junta ni partit de la Depor. A més a més això s'agreuja pel fet de ser el mercadet medieval i el concert d'eixe estil de música que tant admira. Per tot això, perquè no es senta sòl a l'altra banda de l'Ebre ací li envíem una marxeta cristiana amb sacs de gemecs inclosos per a què escoltant-la es trobe com si Llorenç o Saoro estigueren revolant pels stands de la fira. A gaudir-ho.

Resultats de la última enquesta

La insurrecció contra mi és un fet i les enquestes que manipule de manera esmerada són menyspreades sistemàticament i rebentades per gent que no em té gran estima. Dit açò i com que no tinc temàtiques per a l'enquesta vosaltres decidiu. Vinga va, que el pont ja està ahí.

Estrena: 10 d'octubre

Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.

Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.

Endevineu qui són?

A mi em va costar una estona reconèixer qui eren, però se'ns dubte el fons em va donar la pista necessària per saber qui són.

L'Angliru, l'Olimp del ciclisme

Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.

Pegàrem un mosset i estiràrem les cames per rependre la marxa. L'oratge que s'havia mantés sense ploure durant tot el viatge ens va donar la benvinguda a Asturies amb una tronada que ens va fer témer el pitjor. Res més lluny de la realitat. Vàrem aplegar a la zona de Viapará (a meitat de l'ascensió a l'Angliru) amb unes cadires que ens prestaren amablement en Riosa i amb el menjar que havíem pillat al poble. Muntàrem la tenda amb les últimes llums del dia. Al nostre davant, es plantava imponent la immensa mole del cim. Els natius de la zona ens comentaren que no és el pic més alt. És més, en el moment que aplegues al més alt del port, encara queda una hora per camins de terra fins aplegar al cim de la Gamonal.

Quan la nit començava a guanyar la partida, nosaltres ja estàvem asseguts amb les nostres cadiretes estrenades i bevent cervesetes i el poc vermudet que el groovy va comprar al poble. Per la nit i ben sopadets, encetàrem un set i mig on el groovy va ser la víctima propiciatòria per fer-se els 'tanguinos' després de quasi cada partida. Estàvem rodejats de jovents de la zona i ens conscienciàrem de seguida de la necessitat de l'establiment d'un estatus oficial per al bable que parlaven aquella colla d'amics. Com no, ja sabem dir zu zara polita en asturià.Puxa Asturies!!
Hi havia una festa a tocar de la zona on havíem acampat. No obstant això, el cansament era molt i la música era una maquineta que a la mitja hora ja t'havia rebentat. Així què, s'enfilàrem als sacs perquè a l'endemà hauríem de viure fresquets moltes i intenses sensacions.
A migdia i ja amb tot arreplegat, partírem cap al cim. Tot allò era una festa. Una cua interminable de gent a peu o amb bicicletes es creuaven al nostre pas. L'objectiu era aplegar a la Cueña les Cabres on estaven les rampes més empinades. Passàrem per la Cuesta les Cabanes on flipàrem amb les pendents pronunciades que esperaven els corredors. Fins i tot, pujant a peu, les costeres exigien un cert esforç i aplegàrem al cim amb moltes ganes de dinar. En arribar a la Cueña les Cabres, l'ambient era espectacular. No he anat a moltes voltes però em semblava impossible veure alguna cosa decent amb tanta gent en dansa. Optàrem per anar més amunt, a la zona de l'Aviru, amb pendents del 20%, per tindre una bona perspectiva. S'ubicàrem a quilòmetre i mig de la meta en una zona amb moltes corbes on podíem veure des de lluny com pujaven els ciclistes. Dinàrem, pegàrem una revolada per la meta i tornàrem frustrats per no poder comprar cap maillot. Els cotxes de l'organització anaven petant pel camí i obligaven a hostesses i resta de panxacontents haver de suar la gota gorda caminant per poder aplegar a la meta.
Per fi, la serp multicolor feia acte de presència i l'ambient creixia per moments quan els ciclistes passaven pel lloc on havíem acampat. Quan varen arribar a les Cabanes, la gent va embogir i nosaltres des de dalt no soltàvem l'orella de la ràdio. Que sí Valverde estirava, que sí Contador responia o Sastre, malauradament, feia la goma. Per fi, al fons apareixia Contador amb una cadència bona de pedaleig per la pancarta dels dos quilòmetres. Després Valverde i Purito Rodriguez i finalment Leipheimer, Sastre... i un rosari de corredors que et demanaven que els ajudares empentant-los i que tractaven de buscar aire no se sap ben bé d'on. Impressionants mostres d'èpica amb els corredors rebentats i mirant al davant desitjant que l'infern s'acabara d'una vegada. He trobat un vídeo on sembla que estiga el grovy (després que arranca a córrer el que porta la bandera d'Espanya de capa). Ja de tornada, férem parada i fonda en Lleó on ens férem uns kebabs que sabien a glòria i on dormírem en un furgatxó digne de la família Monster.
Per concloure només em queda dir que la muntanya és màgica i enganxa i que alguna vegada tornaré per pujar-la en la bici. A banda, us deixe un vídeo del primer heroi que va fer cim a l'Angliru. Txaba, per sempre!!

Dos cardaors en el bressol dels figatells

Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes.

Per concloure, no hem de deixar de banda l'agraïment als membres de l'esquadra que ens van acollir com uns més de la colla: David 'Cop', Bellotín, Xeto, Juan Diego, Joan, Josep 'el mentor de curigi' Guia, ... Xiquets!! Els gatzares no oblidarem com de bé s'ho passàrem i quedeu convidats des d'ara mateix a tractar de reviure els millors moments en el poble. Gràcies a tots!!

P.D. Elena i Wallace poden deixar les seues impressions sobre els actes del dissabte a migdia, així com proveïr-me de fotos que no en tinc cap.

Com diria George Best, visca don Jose Paz i la feliç ocurrència que va tindre!!

P.D.D. Hui vaig de cul. Demà crònica de l'Angliru. Au cacaus