Oiarzabal i Pasaban
Després de veure la proesa realizada pels dos alpinistes al cim del Chogori et quedes amb una pam de nassos veient com arrisquen conscientment la vida pel plaer, el qual supose indescriptible, d'estar al cim de les muntanyes més altes del món. I jo, personalment, establisc una complicitat tant amb ells com amb els seus predecessors, sent conscient de que en ma vida m'enlairaré a cims mitics com el mateix Everest, el K2 o el Kanchenjunga. És la pretensió de jugar a ser déus, d'ultrapassar els límits i la resistencia fisica i mental que ens es donada. És en definitiva, convertir-se en heroïs i entrar dins del menut grup d'escaladors que formen part de l'èpica del alpinisme: Mallory i la seva mort al Everest, Messner i la seua fita amb la primera consecució de tots els huit mil i Hillary amb Tenzing Norgay fent cim al sostre del món.
dijous, 29 de juliol del 2004
dimecres, 28 de juliol del 2004
diumenge, 25 de juliol del 2004
Que mal m'ho vaig passar!!
Que set quilòmetres no haurien de constituir un obstacle insalvable a l'hora de córrer està fóra de tot dubte. Per trobar excuses que expliquen el mal moment que vaig passar ahir podríem dir que la temperatura no va baixar dels 31ºC en el termómetre de la farmàcia i que a més, les poques gotes que van caure van traure tota l'escalfor que hi havia al terra. Diuen que el que mal comença mal acaba i la primera volta vaig pillar un mal al costat que no se'm va anar fins la 2a volta, en la qual no em vaig sentir excessivament apurat però els problemes van començar tant punt es va començar la tercera. La inexperiència i la ignorància de no saber que fer amb els bidons d'aigua em va portar a malbaratar-la pegant glops que m'atragantaven i banyant-me la cara i finalment el cos. Per davant del que abans era el Music em sentia defallir i el tros de l'Hotel l'Àgora a l'Avenida va ser una lluita constant entre el desig de parar per pillar aire i l'obligació de continuar. Que acabara la carrera sense parar li ho dec a la presència de mon pare i l'obsessió meua de que no em vegera doblar el colze. Sense adonar-me'n vaig pujar el tros dels xupa-xups i una vegada superat vaig reduir de marxa per aplegar a la Plaça el més integre possible. Menció especial es mereix Garci que va quedar el 3r del poble en la carrera i després va jugar un partit sencer, apunt molt emotiu els ànims de JFP (ànim xaval!! que això ja ho tens fet!!) i com no, a la EXCEL·LENT AFICIÓ que va recompensar cadascun dels pasos per meta en moments reconfortants i que posaven els pels de punta. Gràcies a tots, xiquets!!!
Que set quilòmetres no haurien de constituir un obstacle insalvable a l'hora de córrer està fóra de tot dubte. Per trobar excuses que expliquen el mal moment que vaig passar ahir podríem dir que la temperatura no va baixar dels 31ºC en el termómetre de la farmàcia i que a més, les poques gotes que van caure van traure tota l'escalfor que hi havia al terra. Diuen que el que mal comença mal acaba i la primera volta vaig pillar un mal al costat que no se'm va anar fins la 2a volta, en la qual no em vaig sentir excessivament apurat però els problemes van començar tant punt es va començar la tercera. La inexperiència i la ignorància de no saber que fer amb els bidons d'aigua em va portar a malbaratar-la pegant glops que m'atragantaven i banyant-me la cara i finalment el cos. Per davant del que abans era el Music em sentia defallir i el tros de l'Hotel l'Àgora a l'Avenida va ser una lluita constant entre el desig de parar per pillar aire i l'obligació de continuar. Que acabara la carrera sense parar li ho dec a la presència de mon pare i l'obsessió meua de que no em vegera doblar el colze. Sense adonar-me'n vaig pujar el tros dels xupa-xups i una vegada superat vaig reduir de marxa per aplegar a la Plaça el més integre possible. Menció especial es mereix Garci que va quedar el 3r del poble en la carrera i després va jugar un partit sencer, apunt molt emotiu els ànims de JFP (ànim xaval!! que això ja ho tens fet!!) i com no, a la EXCEL·LENT AFICIÓ que va recompensar cadascun dels pasos per meta en moments reconfortants i que posaven els pels de punta. Gràcies a tots, xiquets!!!
dijous, 22 de juliol del 2004
Cap de setmana d'esport
Esta rodona i unflada panxa té els dies contats amb caps de setmana com l'actual on nadaré, correré i jugaré al futbol. Quan més apreta la canícula, jo tinc el curset de natació, la Volta a Peu el dissabte de vesprada i les Dotze Hores de Futbol. Encara que no guanye res (que serà el més normal), no faré com alguns altres que es gasten dos milions de dolars en pagar a agents influients per aconseguir medalletes que en Cantos poden costar-te 10 € totalment personalitzades. Veure per creure.
Esta rodona i unflada panxa té els dies contats amb caps de setmana com l'actual on nadaré, correré i jugaré al futbol. Quan més apreta la canícula, jo tinc el curset de natació, la Volta a Peu el dissabte de vesprada i les Dotze Hores de Futbol. Encara que no guanye res (que serà el més normal), no faré com alguns altres que es gasten dos milions de dolars en pagar a agents influients per aconseguir medalletes que en Cantos poden costar-te 10 € totalment personalitzades. Veure per creure.
dimecres, 21 de juliol del 2004
Tranquilitat complaent
Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.
Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.
dimarts, 20 de juliol del 2004
La meua empremta ecològica
En http://myfootprint.org pots calcular la teua despesa en superfície útil que requereixes per sobreviure. A mi m'ha eixit que necessite de 2,9 hectarees enfront dels 4,7 que requereix un ciutadà espanyol mitjà. Tanmateix, açò no és suficient. Eixim cadascú a 1,8 hectarees productives. Per tant, per mantindre a l'actual nombre d'habitants i que tots foren del meu perfil necessitaria d'1,6 planetes Terra.NOTA: Està en castellà.
En http://myfootprint.org pots calcular la teua despesa en superfície útil que requereixes per sobreviure. A mi m'ha eixit que necessite de 2,9 hectarees enfront dels 4,7 que requereix un ciutadà espanyol mitjà. Tanmateix, açò no és suficient. Eixim cadascú a 1,8 hectarees productives. Per tant, per mantindre a l'actual nombre d'habitants i que tots foren del meu perfil necessitaria d'1,6 planetes Terra.NOTA: Està en castellà.
dilluns, 19 de juliol del 2004
diumenge, 18 de juliol del 2004
Un prec per la privacitat
Crec que huí per huí, tothom sap de l'existència d'aquesta pàgina web. Una altra cosa és que l'hagen visitada a causa de no disposar de condicions necessàries o de l'ànim necessari per afrontar les meues paranoies.
Tot aquest rotllo ve perquè us he fer un prec: i es que pretenc que a l'hora d'escriure ho faça a un públic genèric i al que suposadament no conec ni ells a mi tampoc. De la mateixa manera, aspire a que els comentaris no vagen directament contra la meua persona, que siguen més generics i que parega que no llegiu en absolut allò que escric.
Crec que huí per huí, tothom sap de l'existència d'aquesta pàgina web. Una altra cosa és que l'hagen visitada a causa de no disposar de condicions necessàries o de l'ànim necessari per afrontar les meues paranoies.
Tot aquest rotllo ve perquè us he fer un prec: i es que pretenc que a l'hora d'escriure ho faça a un públic genèric i al que suposadament no conec ni ells a mi tampoc. De la mateixa manera, aspire a que els comentaris no vagen directament contra la meua persona, que siguen més generics i que parega que no llegiu en absolut allò que escric.
dissabte, 17 de juliol del 2004
Test sobre descans i relaxació
1) Com et relaxes?
Crec que la millor forma de relaxament és la realització d'activitat física a ser possible aeròbica (Eh! que tècnic m'ha eixit).
2) Quantes hores dorms al dia?
Ara que curre dormiré unes set hores. Si no tinc res, quantes més hores millor.
3) Et costa molta feina conseguir adormir-te o dorms com un tronc?
Depén de com de relaxat aplegue al llit. Si no, aplique tècniques clàssiques com la valeriana, els llibres, etc.
4) Postura favorita per a dormir?
La postura fetal. Potser al eixir a aquest món abans d'hora, el meu subconscient vullga tornar a la placenta de ma mare
5) Quin és el lloc més rar on has dormit?
Sens dubte dormir juntament a Borja i Garci al ras en el camping. No reuniem les condicions necessàries per tornar a Abisinia i decidirem compartir el nostre calor corporal per fer més suportable el fred matiner d'abril. Va valdre la pena aquella xicoteta dormida ja que a la tornada vam tindre la visió del millor Grajo de tots els temps embolicat dins d'una manta acompanyat crec que de Llorens. Tots dos ens van desitjar un bon dia al que nosaltres vam respondre que esperàvem que així fora i que a d'ells els anara igual de bé.
1) Com et relaxes?
Crec que la millor forma de relaxament és la realització d'activitat física a ser possible aeròbica (Eh! que tècnic m'ha eixit).
2) Quantes hores dorms al dia?
Ara que curre dormiré unes set hores. Si no tinc res, quantes més hores millor.
3) Et costa molta feina conseguir adormir-te o dorms com un tronc?
Depén de com de relaxat aplegue al llit. Si no, aplique tècniques clàssiques com la valeriana, els llibres, etc.
4) Postura favorita per a dormir?
La postura fetal. Potser al eixir a aquest món abans d'hora, el meu subconscient vullga tornar a la placenta de ma mare
5) Quin és el lloc més rar on has dormit?
Sens dubte dormir juntament a Borja i Garci al ras en el camping. No reuniem les condicions necessàries per tornar a Abisinia i decidirem compartir el nostre calor corporal per fer més suportable el fred matiner d'abril. Va valdre la pena aquella xicoteta dormida ja que a la tornada vam tindre la visió del millor Grajo de tots els temps embolicat dins d'una manta acompanyat crec que de Llorens. Tots dos ens van desitjar un bon dia al que nosaltres vam respondre que esperàvem que així fora i que a d'ells els anara igual de bé.
dimecres, 14 de juliol del 2004
Estil de crawl
El que sembla una xorrada a mi em costa barbaritats!! (sobretot les cames!!)
'En este estilo, uno de los brazos del nadador se mueve en el aire con la palma hacia abajo dispuesta a entrar en el agua, y el codo relajado, mientras el otro brazo avanza bajo el agua. Las piernas se mueven de acuerdo a lo que en los últimos años ha evolucionado como patada oscilante, un movimiento alternativo de las caderas arriba y abajo con las piernas relajadas, los pies hacia adentro y los dedos en punta. Por cada ciclo completo de brazos tienen lugar de dos a ocho patadas oscilantes. En este estilo es muy importante respirar de modo adecuado. Se puede tomar una respiración completa por cada ciclo de los brazos, inhalando por la boca al girar la cabeza a un lado cuando pasa el brazo y exhalando después bajo el agua cuando el brazo avanza de nuevo.'
El que sembla una xorrada a mi em costa barbaritats!! (sobretot les cames!!)
'En este estilo, uno de los brazos del nadador se mueve en el aire con la palma hacia abajo dispuesta a entrar en el agua, y el codo relajado, mientras el otro brazo avanza bajo el agua. Las piernas se mueven de acuerdo a lo que en los últimos años ha evolucionado como patada oscilante, un movimiento alternativo de las caderas arriba y abajo con las piernas relajadas, los pies hacia adentro y los dedos en punta. Por cada ciclo completo de brazos tienen lugar de dos a ocho patadas oscilantes. En este estilo es muy importante respirar de modo adecuado. Se puede tomar una respiración completa por cada ciclo de los brazos, inhalando por la boca al girar la cabeza a un lado cuando pasa el brazo y exhalando después bajo el agua cuando el brazo avanza de nuevo.'
dimarts, 13 de juliol del 2004
50 anys de la mort de Frida Kalho
Maria de la Pau Janer-Diari Avui
(...)Hi ha qui viu la vida resignant-se a la grisor. Hi ha qui obre els ulls perquè tot ho vol veure, sense deixar passar res de llarg. Vaig anar a veure Frida. La història de la pintora mexicana és com la seva obra: àcida i delicada alhora. Cruel i bella a la vegada. És la vida d'una dona forta que va saber respirar fondo i acarar-se al món, que tragué forces de cada entrebanc, que no volgué abandonar ni un instant la lluita per sobreviure. És el periple vital d'una supervivent, capaç de deixar-se endur pels designis del cor, de convertir el present en tots els futurs possibles
Maria de la Pau Janer-Diari Avui
(...)Hi ha qui viu la vida resignant-se a la grisor. Hi ha qui obre els ulls perquè tot ho vol veure, sense deixar passar res de llarg. Vaig anar a veure Frida. La història de la pintora mexicana és com la seva obra: àcida i delicada alhora. Cruel i bella a la vegada. És la vida d'una dona forta que va saber respirar fondo i acarar-se al món, que tragué forces de cada entrebanc, que no volgué abandonar ni un instant la lluita per sobreviure. És el periple vital d'una supervivent, capaç de deixar-se endur pels designis del cor, de convertir el present en tots els futurs possibles
dilluns, 12 de juliol del 2004
Balanç d'un dia de Mediàtic!!!
La veritat és que vam aplegar tardet acabant ja l'actuació de Jose Mercé. El primer concert sencer que vam veure era el de Melendi, un clon d'Estopa que parla de les mateixes coses que els de Cornellà i amb el mateix estil (poc més que afegir)... Després Fito Paez que feu un concert apte per a intelectuals. El Sata i jo aprofitarem per a guardar forces i esperar a la Mala Maria. I finalment va aplegar, acompanyada per J, el del Rimadero de Ràdio 3 i dos més que els acompanyaven a les veus. Flipant, com una fràgil i primíssima dona pot transmetre tanta energia. I per a les postres Loquillo ('como veis somos los últimos, porque detrás nuestro es imposible que vaya nadie')... Llevat de la pose xulesca del Loco, el concert també va ser una passada. Ara, la Mala Rodriguez s'enduu la palma. Una última cosa. Em sembla indignant que un festival fet en Alcoi no convide a cap grup que cante en valencià. Les meues sinceres felicitacions als organitzadors del Moniatic per la seua tasca reivindicativa perquè el Mediatic està fet per a què els fills de papà es deixen 'els quartos' i ensenyen les seues samarretes Nike o el seu últim piercing o tatuatge.
La veritat és que vam aplegar tardet acabant ja l'actuació de Jose Mercé. El primer concert sencer que vam veure era el de Melendi, un clon d'Estopa que parla de les mateixes coses que els de Cornellà i amb el mateix estil (poc més que afegir)... Després Fito Paez que feu un concert apte per a intelectuals. El Sata i jo aprofitarem per a guardar forces i esperar a la Mala Maria. I finalment va aplegar, acompanyada per J, el del Rimadero de Ràdio 3 i dos més que els acompanyaven a les veus. Flipant, com una fràgil i primíssima dona pot transmetre tanta energia. I per a les postres Loquillo ('como veis somos los últimos, porque detrás nuestro es imposible que vaya nadie')... Llevat de la pose xulesca del Loco, el concert també va ser una passada. Ara, la Mala Rodriguez s'enduu la palma. Una última cosa. Em sembla indignant que un festival fet en Alcoi no convide a cap grup que cante en valencià. Les meues sinceres felicitacions als organitzadors del Moniatic per la seua tasca reivindicativa perquè el Mediatic està fet per a què els fills de papà es deixen 'els quartos' i ensenyen les seues samarretes Nike o el seu últim piercing o tatuatge.
divendres, 9 de juliol del 2004
A Déu pregant i amb la massa donant!!
Ací està palesa la hipocresia de la rància dreta: són la principal salvaguarda dels valors d'Occident però es permeten luxes com organitzar guerres pel seu compte i distracció o anar-se'n de putes durant les missions comercials que tot el món sap, son una font inesgotable per al mercat del sexe. Falta veure si el Matas difonia a les russes que hi ha màfies molt eficients que les poden acostar a les Illes per 'xicotets' sacrificis. I que em dieu de Rasputín, personatge de llarg recorregut que cent anys després de la seua mort, torna a fer trontollar el poder polític: fa quasi cent anys el règim tzarista i ara el govern 'Matista'. No em puc resistir a tornar a posar l'element estrela del museu de l'eròtica de Sant Petesburg. Au cacau, me'n vaig a nadar.
Ací està palesa la hipocresia de la rància dreta: són la principal salvaguarda dels valors d'Occident però es permeten luxes com organitzar guerres pel seu compte i distracció o anar-se'n de putes durant les missions comercials que tot el món sap, son una font inesgotable per al mercat del sexe. Falta veure si el Matas difonia a les russes que hi ha màfies molt eficients que les poden acostar a les Illes per 'xicotets' sacrificis. I que em dieu de Rasputín, personatge de llarg recorregut que cent anys després de la seua mort, torna a fer trontollar el poder polític: fa quasi cent anys el règim tzarista i ara el govern 'Matista'. No em puc resistir a tornar a posar l'element estrela del museu de l'eròtica de Sant Petesburg. Au cacau, me'n vaig a nadar.
dimarts, 6 de juliol del 2004
Brutal Julieta Venegas en 'Neruda en el corazón'
A callarse
Pablo Neruda
Ahora contaremos doce
y nos quedamos todos quietos.
Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningun idioma,
por un segundo detengamonos,
no movamos tanto los brazos.
Seria un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estariamos juntos
en una inquietud instantanea.
Los pescadores del mar frio
no harian danio a las ballenas
y el trabajador de la sal
miraria sus manos rotas.
Los que preparan guerras verdes,
guerras de gas, guerras de fuego,
victorias sin sobrevivientes,
se pondrian un traje puro
y andarian con sus hermanos
por la sombra, sin hacer nada.
No se confunda lo que quiero
con la inaccion definitiva:
la vida es solo lo que se hace,
no quiero nada con la muerte.
Si no pudimos ser unanimes
moviendo tanto nuestras vidas,
tal vez no hacer nada una vez,
tal vez un gran silencio pueda
interrumpir esta tristeza,
este no entendernos jamas
y amenazarnos con la muerte,
tal vez la tierra nos ensenie
cuando todo parece muerto
y luego todo estaba vivo.
Ahora contare hasta doce
y tu te callas y me voy.
A callarse
Pablo Neruda
Ahora contaremos doce
y nos quedamos todos quietos.
Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningun idioma,
por un segundo detengamonos,
no movamos tanto los brazos.
Seria un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estariamos juntos
en una inquietud instantanea.
Los pescadores del mar frio
no harian danio a las ballenas
y el trabajador de la sal
miraria sus manos rotas.
Los que preparan guerras verdes,
guerras de gas, guerras de fuego,
victorias sin sobrevivientes,
se pondrian un traje puro
y andarian con sus hermanos
por la sombra, sin hacer nada.
No se confunda lo que quiero
con la inaccion definitiva:
la vida es solo lo que se hace,
no quiero nada con la muerte.
Si no pudimos ser unanimes
moviendo tanto nuestras vidas,
tal vez no hacer nada una vez,
tal vez un gran silencio pueda
interrumpir esta tristeza,
este no entendernos jamas
y amenazarnos con la muerte,
tal vez la tierra nos ensenie
cuando todo parece muerto
y luego todo estaba vivo.
Ahora contare hasta doce
y tu te callas y me voy.
dilluns, 5 de juliol del 2004
Un torpon cabrejat
Me'n ric jo de la estupidesa i la manca de tacte d'aquells que s'anomenen instructors o educadors i que menyspreen sistemàticament l'esforç i l'esperança en una millora gradual i sostesa dels alumnes. No poden ser més que ineptes elitistes els que pretenen acomodar-se al reduït i selecte grup d'avançats i deixar a la seua desventura als pobres terrossos com jo, que fan bonament el que poden (així aconsegueixen dissimular la seua deficitària o inclús inexistent formació tècnica i pedagògica). El dia que l'educació caiga definitivament del costat conservador s'instaurarà un sistema com el de castes de la India o com els de les classes socials que imaginava Aldous Huxley a un món feliç... I des d'ací dic, que m'agradaria no viure per a contar-ho. Posats a desbarrar també em posa malalt el tipus de gent que segons convinga et fa sentir-te valorat o bé t'ignora sistemàticament per ves a saber tu quina raó. Jo crec que viuen penjats a la Rosa dels Vents i segons bufe gregal o xaloc fan una cosa o altra.. Bona nit!
Me'n ric jo de la estupidesa i la manca de tacte d'aquells que s'anomenen instructors o educadors i que menyspreen sistemàticament l'esforç i l'esperança en una millora gradual i sostesa dels alumnes. No poden ser més que ineptes elitistes els que pretenen acomodar-se al reduït i selecte grup d'avançats i deixar a la seua desventura als pobres terrossos com jo, que fan bonament el que poden (així aconsegueixen dissimular la seua deficitària o inclús inexistent formació tècnica i pedagògica). El dia que l'educació caiga definitivament del costat conservador s'instaurarà un sistema com el de castes de la India o com els de les classes socials que imaginava Aldous Huxley a un món feliç... I des d'ací dic, que m'agradaria no viure per a contar-ho. Posats a desbarrar també em posa malalt el tipus de gent que segons convinga et fa sentir-te valorat o bé t'ignora sistemàticament per ves a saber tu quina raó. Jo crec que viuen penjats a la Rosa dels Vents i segons bufe gregal o xaloc fan una cosa o altra.. Bona nit!
diumenge, 4 de juliol del 2004
Qualsevol nit pot sortir el sol
(De Jaume Sisa)
Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d´algú.
Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan
Oh ! Benvinguts ! …
Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.
Oh ! Benvinguts ! …
La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Oh ! Benvinguts ! …
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.
Oh ! Benvinguts ! …
A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.
Oh ! Benvinguts ! …
Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.
(De Jaume Sisa)
Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d´algú.
Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan
Oh ! Benvinguts ! …
Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.
Oh ! Benvinguts ! …
La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Oh ! Benvinguts ! …
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.
Oh ! Benvinguts ! …
A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.
Oh ! Benvinguts ! …
Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.
dissabte, 3 de juliol del 2004
Causa perduda
Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.
Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.
No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.
No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).
Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.
Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.
No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.
No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).
divendres, 2 de juliol del 2004
Huí em manca el temps i la imaginació
Gràcies a Cortazar tot un geni (Rayuela, Un tal Lucas) puc escriure huí. Va per ell!!
Instrucciones para llorar
"Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.
Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.
Llegado el llanto, se tapará con el decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia dentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos."
Gràcies a Cortazar tot un geni (Rayuela, Un tal Lucas) puc escriure huí. Va per ell!!
Instrucciones para llorar
"Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.
Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.
Llegado el llanto, se tapará con el decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia dentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)