Causa perduda

Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.

Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.

No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.

No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).