Més arguments per a la reinvidicació
Mentre estic vigilant l'últim examen d'aquesta setmana molt estressant i fatídica per mi, estic surfejant pels cercadors i intente trobar referències de Bocairent al Google. Us passe la referència següent. Semblen ser unes estudiants d'Erasmus o alguna cosa semblant que s'acostaren al poble enguany a veure les festes, les quals segons elles, són famoses pertot arreu de València. És diverit veure com tergiversen noms i conceptes, a la plaça de l'Ajuntament l'anomenen Plaza de Fuegos (les confundirien els rètols de la Cordà), o baix d'uns contrabandistes disparant es pot llegir (Costums tradicionals dels moros).
El que menys m'agrada es veure l'emblemàtic i imprescindible símbol de les nostres festes. Sense aquest fet, la devoció i les festes a Sant Blai no serien les mateixes. Però com que vull que d'altres persones fora de l'òrbita del poble, per tant més objectives, parlen per si mateix ahí va això...
'The Christians then come through on horseback, make a long speech, take over the castle and then blow up the head of the Moorish papier-mache man and throw him off the balcony . . as a man in the crowd told me - this doesn't go over well with the Arabs in the town. '
Els cristians apleguen a cavall a la Plaça i després d'una llarga discusió prenen el castell i volen el cap de la Mahoma tirant-la al terra des de la balconada del castell ... la xica finalment agafa l'argument d'un home que ha està a la plaça (açò no ha de sentar gens bé als àrabs que hi hagen pel poble!!!)... jo afegisc que una gran part dels cristians (si es dignen a ser-ho i defugir de postulats propers a l'Opus o als Legionarios de Cristo) pensa el mateix.
divendres, 25 de febrer del 2005
dimecres, 23 de febrer del 2005
dimarts, 15 de febrer del 2005
L'Ham de Foc a Igualada
El dissabte vaig acudir per primera vegada al Teatre Ateneu d'Igualada a veure el concert de l'Ham de Foc. Cal remarcar l'èxit en conjunt que aconseguiren. Tot i haver mitja entrada i un ambient un poc fred a l'hora de començar, el grup va conseguir escalfar el teatre amb els seus ritmes i ambientacions que omplien de mediterranietat el recinte. Empraven desenes d'instruments portats desde Tunisia, Iugoslavia, Grècia o França sense oblidar el nostre instrument més conegut: la dolçaina que ells anomenen xirimia. De virtuós podríem considerar l'actuació del xirimiter Eduard Navarro que feia vertaderes 'birgueries' amb l'instrument. El punt negatiu podríem trobar-lo en els comentaris surrealistes de la cantant Mara Aranda què quan explicava les coses, no ho feia de manera sensata i coherent i aconseguia despistar al públic en com havia d'enfocar les cançons. No obstant això, aquest aspecte no lleva que torne a tindre ganes de veure a l'Ham de Foc presentant el seu nou disc 'Cor de Porc'
El dissabte vaig acudir per primera vegada al Teatre Ateneu d'Igualada a veure el concert de l'Ham de Foc. Cal remarcar l'èxit en conjunt que aconseguiren. Tot i haver mitja entrada i un ambient un poc fred a l'hora de començar, el grup va conseguir escalfar el teatre amb els seus ritmes i ambientacions que omplien de mediterranietat el recinte. Empraven desenes d'instruments portats desde Tunisia, Iugoslavia, Grècia o França sense oblidar el nostre instrument més conegut: la dolçaina que ells anomenen xirimia. De virtuós podríem considerar l'actuació del xirimiter Eduard Navarro que feia vertaderes 'birgueries' amb l'instrument. El punt negatiu podríem trobar-lo en els comentaris surrealistes de la cantant Mara Aranda què quan explicava les coses, no ho feia de manera sensata i coherent i aconseguia despistar al públic en com havia d'enfocar les cançons. No obstant això, aquest aspecte no lleva que torne a tindre ganes de veure a l'Ham de Foc presentant el seu nou disc 'Cor de Porc'
divendres, 11 de febrer del 2005
Fiestas internacionales
Las pasadas fiestas estuvieron en Bocairent un grupo de personas de Maratea (Italia) que al igual que Bocairent tienen como patrón a San Blas (San Biaggio para ellos).
El caso es que se ve que les gustó la fiesta bastante, porque se liaron a hacer fotos
y han publicado un amplio reportaje fotográfico de las pasadas fiestas en internet en la dirección cuyo enlace os dejo más abajo.
A disfrutarlas que salimos practicamente todos.
Fotos de Fiestas
Las pasadas fiestas estuvieron en Bocairent un grupo de personas de Maratea (Italia) que al igual que Bocairent tienen como patrón a San Blas (San Biaggio para ellos).
El caso es que se ve que les gustó la fiesta bastante, porque se liaron a hacer fotos
y han publicado un amplio reportaje fotográfico de las pasadas fiestas en internet en la dirección cuyo enlace os dejo más abajo.
A disfrutarlas que salimos practicamente todos.
Fotos de Fiestas
dimecres, 9 de febrer del 2005
Qui no apren Linux és perquè no vol
Jo he tingut que posar-me les piles perquè guanyar-me el sou em passava per donar classe d'administració de sistemes Linux. Ara, per a tots aquells, que senten una atracció cap al sexe femení i a més disposen d'una ment oberta i progressista respecte a les possibilitats i el desenvolupament del software lliure, aquesta és la vostra pàgina: linux 1.1-1.5. Els desenvolupadors de la ferramenta estan ahores d'ara dissenyant una aplicació apta perquè les dones tinguen el mateix alicient.
Jo he tingut que posar-me les piles perquè guanyar-me el sou em passava per donar classe d'administració de sistemes Linux. Ara, per a tots aquells, que senten una atracció cap al sexe femení i a més disposen d'una ment oberta i progressista respecte a les possibilitats i el desenvolupament del software lliure, aquesta és la vostra pàgina: linux 1.1-1.5. Els desenvolupadors de la ferramenta estan ahores d'ara dissenyant una aplicació apta perquè les dones tinguen el mateix alicient.
dimarts, 8 de febrer del 2005
Premios fiestas 2005
A propósito de cosas negativas y positivas procedamos a dar los premios a los personajes más destacados durante estas pasadas fiestas.
Premio "Antes muerta que sencilla":
Al pajaro de villena que nos dejó sin botas a 5 minutos de comenzar la entrada.
Premio "Calzar al descalzo":
Oscar,Camarasa y Alegre por dejarnos las botas aun a costa de salir descalzos y a Carlos por dejarle una boina a Gatzara en un momento de apuro.
Premio "Más cojones que el caballo del Espartero"
Al tio Txem que aguantó las increpaciones de todo el bloque de Zuavos que le increpabamos para que se pusiese la manta bien en la diana.
Premio "Más paciencia que el santo JOB"
A nuestro amigo Jorge que pasó las largas noches de fiesta ejerciendo de psicoanalista por amor al arte de toda fémina que lo requiriese.
Premio "Pa habernos matao"
A las sonoras sonadas de mocos de un compañero de Filà que cayo enfermo de gripe no sin antes llevarse por delante a otros tres colegas.¡¡Quien la sigue la consigue!!(poneos buenos pronto...)
Premio "Miss Fotogenia"
A Toni C, Luis F y un servidor que salimos tán espantosos en las fotos del dia de
l'Entrà (por culpa del maquillaje) que fuimos víctima de constante cachondeo y exposición pública de tan terroríficas fotografías.(¡Mamá comprala y hazla desaparecer...!)
Premio "..es obsesión"
A Manolo que fiel a sus costumbres sabatinas, se piró a Alcoy al cine el dia del Sto cristo,¡Ni festes ni res!!, el sabado cena y cine.
Premio "Con hernia y a lo loco"
A nuestro amigo Nando que pese al agravamiento de su dolencia no se perdió casi ningún acto y nos hizo de cabo con el ímpetu que le caracteriza.
y para terminar
Premio "Más veloz que un rayo" y accesit "El pupas"
A GATZARA ya que en 24 horas de fiesta que disfrutó le dio tiempo a cargarse las gafas, perder el chaleco de Zuavo, pedir prestados dos chalecos más y una boina ,hacer nuevos y magníficos amigos y estar a punto de quemarse en la cordà a pesar de los avisos de su madre...¡¡BIEN por tí campeón!!
Si alguno tiene más premios que lo diga...
A propósito de cosas negativas y positivas procedamos a dar los premios a los personajes más destacados durante estas pasadas fiestas.
Premio "Antes muerta que sencilla":
Al pajaro de villena que nos dejó sin botas a 5 minutos de comenzar la entrada.
Premio "Calzar al descalzo":
Oscar,Camarasa y Alegre por dejarnos las botas aun a costa de salir descalzos y a Carlos por dejarle una boina a Gatzara en un momento de apuro.
Premio "Más cojones que el caballo del Espartero"
Al tio Txem que aguantó las increpaciones de todo el bloque de Zuavos que le increpabamos para que se pusiese la manta bien en la diana.
Premio "Más paciencia que el santo JOB"
A nuestro amigo Jorge que pasó las largas noches de fiesta ejerciendo de psicoanalista por amor al arte de toda fémina que lo requiriese.
Premio "Pa habernos matao"
A las sonoras sonadas de mocos de un compañero de Filà que cayo enfermo de gripe no sin antes llevarse por delante a otros tres colegas.¡¡Quien la sigue la consigue!!(poneos buenos pronto...)
Premio "Miss Fotogenia"
A Toni C, Luis F y un servidor que salimos tán espantosos en las fotos del dia de
l'Entrà (por culpa del maquillaje) que fuimos víctima de constante cachondeo y exposición pública de tan terroríficas fotografías.(¡Mamá comprala y hazla desaparecer...!)
Premio "..es obsesión"
A Manolo que fiel a sus costumbres sabatinas, se piró a Alcoy al cine el dia del Sto cristo,¡Ni festes ni res!!, el sabado cena y cine.
Premio "Con hernia y a lo loco"
A nuestro amigo Nando que pese al agravamiento de su dolencia no se perdió casi ningún acto y nos hizo de cabo con el ímpetu que le caracteriza.
y para terminar
Premio "Más veloz que un rayo" y accesit "El pupas"
A GATZARA ya que en 24 horas de fiesta que disfrutó le dio tiempo a cargarse las gafas, perder el chaleco de Zuavo, pedir prestados dos chalecos más y una boina ,hacer nuevos y magníficos amigos y estar a punto de quemarse en la cordà a pesar de los avisos de su madre...¡¡BIEN por tí campeón!!
Si alguno tiene más premios que lo diga...
dilluns, 7 de febrer del 2005
No hi ha quasi òptiques a Igualada
A les dotze del migdia i després de quasi una hora de pegar bacs he trobat una òptica arraconada en un carreró. Fins aleshores he anat amb les ulleres completament tortes i la reacció de la dependenta quan ha vist com de fotudes estaven ha sigut de completa sorpresa: Sí que ha sigut fort el colp que t'has donat !!! (Belda, et vull!!)... A banda d'això cal dir que ma mare esta setmana mourà els fils necessaris per a disposar l'any que ve d'un nou jupetí ('xaleco') de suavo. Al remat, va ser més facil del que em pensava dir-li la veritat. Tants anys de subtils mentides fan que em siga tremendament difícil contar la veritat a ella i a tothom. I finalment, són les cinc de la vesprada i estic baldat ... tinc una gossera brutal i em principi m'he de quedar tres hores més per l'institut. Vaig a inventar-me un maldecap i me n'aniré a casa a veure un poc la tele o directament al llit. Demà serà un altre dia. Resumir les meues mini-festes consistiria en què mai en tan poc de temps m'havien passat tantes coses 'negatives'... No obstant això, ja espere les de l'any que ve!!!
Vitol al patró Sant Blai!!
A les dotze del migdia i després de quasi una hora de pegar bacs he trobat una òptica arraconada en un carreró. Fins aleshores he anat amb les ulleres completament tortes i la reacció de la dependenta quan ha vist com de fotudes estaven ha sigut de completa sorpresa: Sí que ha sigut fort el colp que t'has donat !!! (Belda, et vull!!)... A banda d'això cal dir que ma mare esta setmana mourà els fils necessaris per a disposar l'any que ve d'un nou jupetí ('xaleco') de suavo. Al remat, va ser més facil del que em pensava dir-li la veritat. Tants anys de subtils mentides fan que em siga tremendament difícil contar la veritat a ella i a tothom. I finalment, són les cinc de la vesprada i estic baldat ... tinc una gossera brutal i em principi m'he de quedar tres hores més per l'institut. Vaig a inventar-me un maldecap i me n'aniré a casa a veure un poc la tele o directament al llit. Demà serà un altre dia. Resumir les meues mini-festes consistiria en què mai en tan poc de temps m'havien passat tantes coses 'negatives'... No obstant això, ja espere les de l'any que ve!!!
Vitol al patró Sant Blai!!
Apariciones
Dia 4 de Febrero ,01:35 am ,maset del Tercio de Zuavos....Un grupo de amigos se divierte en plenas fiestas de moros y cristianos tras una concurrida cena.
El ambiente es inmejorable, estamos en fiestas, estamos contentos,estamos todos....
¿todos?, no todos no, falta Gatzara...pobrecito alli en Igualada, hemos pasado las fiestas llamando a su movil...
-¡Ehhh tioo!, ¡como estas!, ¡ahora vamos a salir a desfilar!, ¡ahora vamos al piquete!.
Gatzara nos escucha resignado a estar lejos mientras observa por la web cam.
-¡¡Vamos a ponernos en la fuente de la plaza que nos vea Gatzara!!.
La fiesta continua y el estado etílico-festivo del personal crece por momentos...
Súbitamente la puerta del salón cruje y se abre...
Como surgido de un anuncio de turrones el almendro aparece la figura de nuestro amigo Gatzara en la puerta luciendo su traje de Zuavo (se le ha olvidado la boina por supuesto...) con sonrisa de oreja a oreja.
Aclamacion general, impetuosa subida a hombros (a Gatzara casi lo empotran contra la lámpara de forja del salón), paseillo y primer cubata festero para el tio gatzara.
Ahora si estamos todos, Gatzara sale a recuperar el tiempo perdido, pero eso es otra historia y tendrá que ser contada en otra ocasión (Gatzara esperamos tu crónica de fiestas)...
Vitol al patró Sant Blai!!
Dia 4 de Febrero ,01:35 am ,maset del Tercio de Zuavos....Un grupo de amigos se divierte en plenas fiestas de moros y cristianos tras una concurrida cena.
El ambiente es inmejorable, estamos en fiestas, estamos contentos,estamos todos....
¿todos?, no todos no, falta Gatzara...pobrecito alli en Igualada, hemos pasado las fiestas llamando a su movil...
-¡Ehhh tioo!, ¡como estas!, ¡ahora vamos a salir a desfilar!, ¡ahora vamos al piquete!.
Gatzara nos escucha resignado a estar lejos mientras observa por la web cam.
-¡¡Vamos a ponernos en la fuente de la plaza que nos vea Gatzara!!.
La fiesta continua y el estado etílico-festivo del personal crece por momentos...
Súbitamente la puerta del salón cruje y se abre...
Como surgido de un anuncio de turrones el almendro aparece la figura de nuestro amigo Gatzara en la puerta luciendo su traje de Zuavo (se le ha olvidado la boina por supuesto...) con sonrisa de oreja a oreja.
Aclamacion general, impetuosa subida a hombros (a Gatzara casi lo empotran contra la lámpara de forja del salón), paseillo y primer cubata festero para el tio gatzara.
Ahora si estamos todos, Gatzara sale a recuperar el tiempo perdido, pero eso es otra historia y tendrá que ser contada en otra ocasión (Gatzara esperamos tu crónica de fiestas)...
Vitol al patró Sant Blai!!
dijous, 3 de febrer del 2005
Les festes per la webcam
La veritat és que si volia unes festes originals i alternatives, les estic tenint i de bon tros. A través de la webcam pareïsc James Stewart a la pel·lícula 'La finestra indiscreta', encara què aquesta no és del tot física sinó virtual. L'Àngelus de les Caixes, l'eixida de bandes el dia de L'Entrà, la Diana i ara mateix la processó que està esperant a que entre la Reliqua a la plaça. És una sensació que em desconcerta però almenys em permet matar el cuc. I encara que semble difícil, supleix ben bé l'absència forçada del poble.Acaba d'entrar la Reliquia, vaig a tocar a ma mare per a cridar junts:
VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!
La veritat és que si volia unes festes originals i alternatives, les estic tenint i de bon tros. A través de la webcam pareïsc James Stewart a la pel·lícula 'La finestra indiscreta', encara què aquesta no és del tot física sinó virtual. L'Àngelus de les Caixes, l'eixida de bandes el dia de L'Entrà, la Diana i ara mateix la processó que està esperant a que entre la Reliqua a la plaça. És una sensació que em desconcerta però almenys em permet matar el cuc. I encara que semble difícil, supleix ben bé l'absència forçada del poble.Acaba d'entrar la Reliquia, vaig a tocar a ma mare per a cridar junts:
VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!
dimarts, 1 de febrer del 2005
Lluny de casa per festes
Aquesta va a ser la única concessió a l'enyorança que faré del què aquesta vesprada començarà i d'allò que no podré gaudir. M'he agenciat de suficient feina com per estar atabalat tota la setmana i deixar de banda la 'morrinya' festera. No obstant això, açò no serà un cami de roses ni molt menys. Els moments de solitud quan te'n vages a dormir o quan et despertes van a ser un tràngol dificil de digerir. No és que el meu sentiment religios es transmute durant aquestes dates sinó el que passa és, que les festes de Moros i Cristians són uns dies que agermanen al poble i en les quals tothom ha d'estar implicat. Sense més, desitge que em vinga prompte el divendres
Vitol al Patró Sant Blai!!
Aquesta va a ser la única concessió a l'enyorança que faré del què aquesta vesprada començarà i d'allò que no podré gaudir. M'he agenciat de suficient feina com per estar atabalat tota la setmana i deixar de banda la 'morrinya' festera. No obstant això, açò no serà un cami de roses ni molt menys. Els moments de solitud quan te'n vages a dormir o quan et despertes van a ser un tràngol dificil de digerir. No és que el meu sentiment religios es transmute durant aquestes dates sinó el que passa és, que les festes de Moros i Cristians són uns dies que agermanen al poble i en les quals tothom ha d'estar implicat. Sense més, desitge que em vinga prompte el divendres
Vitol al Patró Sant Blai!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)