dimecres, 15 de juny del 2005

Em sent beat

Gràcies al monstre Kerouac i al seu testament vital 'En el camí' huí m'agafe el món i el pose a ballar al compàs que marque damunt del meu dit:

" ... Llavors ballaven pels carrers com trompes embogides, i jo em movia vacil·lant darrere seu com he estat fent durant tota la meua vida mentre perseguisc a la gent què realment m'interessa, perquè la única gent que m'interessa és aquella què esta tocada de l'ala, tocada de l'ala per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs coneguts per tothom sinó que bull, crema dintre de fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes en meitat de les estreles i llavors es veu com explota una llum blava i tothom exclama 'Ah!!!!!'..."