Esglais de cap de setmana
A causa de les diverses inclemències metereològiques, vaig preferir quedar-me a casa que no baixar perquè la Benemérita em sobés de dalt a baix buscant no se quins polvos de talco... I res, un cap de setmana basat en fer faena d'una manera relaxada i sense incidents ... bueno sí!! el govern valencià va a crear una llei de golf on fomentarà la construcció de camps de golf PÚBLICS. Aaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!! què està boig el tio Camps!!!
divendres, 14 d’abril del 2006
75 anys de la II República
"Hoy puede ser un gran día , imposible de recuperar, un ejemplar único , no lo dejes escapar. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también "
Huí fa 75 anys, la victòria del republicanisme urbà envers el monarquisme rural, provocava una involució pacífica què acabava en la proclamació de la II República. A hores d'ara, la polarització continua. Mentre huí El País fa una visió bucòl·lica d'aquell dia en què Espanya és va alçar republicana, ABC i El Mundo s'entesten en mostrar la cara més negativa del règim. Com tot, cap estructura de govern és perfecta, però desacreditar allò legitimament establert i què va ser tallat de socarrel per un alçament armat, és un exercici de cinisme històric. Fets com la implantació del vot per a les dones no pot quedar minimitzat. Ara bé, tampoc s'hem de tirar terra els ulls plantejant una República de fantasia. Possiblement, els objectius marcats eren massa ambiciosos per a una societat tan endarrerida com la espanyola de llavors i el resultat va ser l'agitació social i la polarització de postures què va desembocar en la tragedia del 36.
"Hoy puede ser un gran día , imposible de recuperar, un ejemplar único , no lo dejes escapar. Pelea por lo que quieres y no desesperes si algo no anda bien. Hoy puede ser un gran día y mañana también "
Huí fa 75 anys, la victòria del republicanisme urbà envers el monarquisme rural, provocava una involució pacífica què acabava en la proclamació de la II República. A hores d'ara, la polarització continua. Mentre huí El País fa una visió bucòl·lica d'aquell dia en què Espanya és va alçar republicana, ABC i El Mundo s'entesten en mostrar la cara més negativa del règim. Com tot, cap estructura de govern és perfecta, però desacreditar allò legitimament establert i què va ser tallat de socarrel per un alçament armat, és un exercici de cinisme històric. Fets com la implantació del vot per a les dones no pot quedar minimitzat. Ara bé, tampoc s'hem de tirar terra els ulls plantejant una República de fantasia. Possiblement, els objectius marcats eren massa ambiciosos per a una societat tan endarrerida com la espanyola de llavors i el resultat va ser l'agitació social i la polarització de postures què va desembocar en la tragedia del 36.
dimarts, 11 d’abril del 2006
Afegit enllaç de la cançó de la setmana
A l'esquerra comença una nova secció que vol reflectir els gustos musicals rcents d'aquell qui ho escriu. Fugint de Cadenes 40, Kiss FM i resta de mercadotecnia, us suggerisc "Facto de la Fe", grup barceloní amb cançons xiuxiuejants. Vegeu que tal!! La setmana que ve l'Himne de Riego en commemoració de la proclamació de la II República
A l'esquerra comença una nova secció que vol reflectir els gustos musicals rcents d'aquell qui ho escriu. Fugint de Cadenes 40, Kiss FM i resta de mercadotecnia, us suggerisc "Facto de la Fe", grup barceloní amb cançons xiuxiuejants. Vegeu que tal!! La setmana que ve l'Himne de Riego en commemoració de la proclamació de la II República
dilluns, 10 d’abril del 2006
"Antònia Font" torna a la càrrega
Sip, 'Batiskafo Katiuskas' és el nou fill d'aquest grup impossible d'etiquetar i sorprenent per l'ús que fa de la música electrònica i per les lletres surrealistes què escriuen. Per a mostra un botó.
Sip, 'Batiskafo Katiuskas' és el nou fill d'aquest grup impossible d'etiquetar i sorprenent per l'ús que fa de la música electrònica i per les lletres surrealistes què escriuen. Per a mostra un botó.
diumenge, 9 d’abril del 2006
Eclèctica setmana de concerts
El bon oratge ja es manifesta en tot el seu esplendor i això origina què centenars de concerts poblen els nostres municipis o ciutats més propers. Tot va començar dissabte passat en la Selva del Camp (Tarragona). Allí actuaven uns desconeguts "Calima", hereus de Ojos de Brujo tractant de fer mestissatge entre el flamenc i ritmes com la rumba o el reggae. Després actuaren els "Denominacion de Origen", que tot el d'abans afegien un fort contingut hip-hopero i una admiació tancada envers la figura de Camarón (serà pels Goya?). Per finalitzar eixiren Macaco, els plat fort del concert. Va ser una actuació que va anar de menys a més. Presentaven les cançons del seu últim disc 'Ingravitto' i la veritat és què l'últim del concert va ser el millor amb la gent completament entregada.
Ahir en Ontinyent, Llach oferia la seua última actuació davant un públic entregat i què sempre li ho ha donat tot. Enrere queda ja l'actuació de quan l'atac a l'Iraq dels americans. Un Llach enrabiat feia tremolar l'Echegaray esclafant les tecles del piano i denunciava amb un to esgarrrat la injustícia que s'estava cometent. Ahir, no va deixar de banda els seus comentaris àcids i tendres per tal de presentar les cançons del seu últim concert i quan va començar el 'Camí a Itaca' el sentits s'esvalotaren i convergiren en una rendida admiració.
Huí canvi de registre, tenia comptes pendents amb el concert de Rams dels Moros Vells i he tingut el gust de gaudir-ho a més de saldar comptes. Amb un maset replet i amb un poc de retard han anat sonant pasdobles, marxes mores i cristianes. Menció especial a un pasdoble alcoià què més pareixia una marxa cristiana, la marxa mora 'Berebers d'Altea' i com a colofó 'Als Moros Vells', marxa mora què posa els pels de punta.
El bon oratge ja es manifesta en tot el seu esplendor i això origina què centenars de concerts poblen els nostres municipis o ciutats més propers. Tot va començar dissabte passat en la Selva del Camp (Tarragona). Allí actuaven uns desconeguts "Calima", hereus de Ojos de Brujo tractant de fer mestissatge entre el flamenc i ritmes com la rumba o el reggae. Després actuaren els "Denominacion de Origen", que tot el d'abans afegien un fort contingut hip-hopero i una admiació tancada envers la figura de Camarón (serà pels Goya?). Per finalitzar eixiren Macaco, els plat fort del concert. Va ser una actuació que va anar de menys a més. Presentaven les cançons del seu últim disc 'Ingravitto' i la veritat és què l'últim del concert va ser el millor amb la gent completament entregada.
Ahir en Ontinyent, Llach oferia la seua última actuació davant un públic entregat i què sempre li ho ha donat tot. Enrere queda ja l'actuació de quan l'atac a l'Iraq dels americans. Un Llach enrabiat feia tremolar l'Echegaray esclafant les tecles del piano i denunciava amb un to esgarrrat la injustícia que s'estava cometent. Ahir, no va deixar de banda els seus comentaris àcids i tendres per tal de presentar les cançons del seu últim concert i quan va començar el 'Camí a Itaca' el sentits s'esvalotaren i convergiren en una rendida admiració.
Huí canvi de registre, tenia comptes pendents amb el concert de Rams dels Moros Vells i he tingut el gust de gaudir-ho a més de saldar comptes. Amb un maset replet i amb un poc de retard han anat sonant pasdobles, marxes mores i cristianes. Menció especial a un pasdoble alcoià què més pareixia una marxa cristiana, la marxa mora 'Berebers d'Altea' i com a colofó 'Als Moros Vells', marxa mora què posa els pels de punta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)