dilluns, 23 d’abril del 2007

Història d'un tongo

Sap el dimoni més per vell que per dimoni i dissabte es va poder comprovar. Sense premeditació i com un pur reflex em vaig estalviar de fer quatre quilòmetres a causa de la tremenda pajara que em va entrar. Podria haver-me'n eixit i haver mantés l'honor però de totes maneres, tot el bacallà estava ja venut i l'únic objectiu era aplegar el més íntegre possible a la meta on es trobava el cotxe de retorn a casa. En fi, la vida passa. Huí ja és Sant Jordi i d'ací dos dies el el 25 d'abril.