Desitge que haja'm escrit entre tots el desenllaç del culebró patètic del nostre poble. Està escrit que no és el final que haguera subscrit i tampoc és el final que molts participants d'aquesta comunitat hagueren volgut. Potser siga un desenllaç de consens on tots eixen sense satisfer les seues expectatives però no acaben buïts del tot. Predicaré si cal en un desert que les bipolaritzacions del vot originen un panorama frontista i és tasca dels nostres representants combatre el 'estàs amb mi o contra mi'. Mirant-ho bé, som un miratge enmig de les poblacions dels voltants que majoritàriament tindran forces conservadores al capdavant. Una altra cosa és l'aplanadora autonòmica que m'ha llevat la son i m'ha permés descobrir les noves cançons de Sidonie que ja tenen enllestit un nou treball per al mes de juny:
"Bailemos, canciones de viernes que ni conocemos , pero bailemos
Hoy llegaremos hasta el cielo, bailando canciones que ni conocemos, pero bailemos
por un momento, somos tan bellos y después, tan mediocres otra vez."
A banda, en la cançó de la setmana, us deixe la cançó Tarantula, avanç del disc Zeitgeist dels Smashing Pumpkins. Tralla sense parar per pujar la moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada