Resseguint la senda del Xixarra i jugant amb Bocadilaikós

Passa un cap de setmana intens i n'aplega un altre de seguida i igual de trepidant. Tot va començar el divendres per la nit amb la nostra participació en les jornades de bàsquet del Patronato. Equip amb moral inexpugnable i tècnica qüestionable, es presentava equilibrat dins de les posicions al camp i amb la novetat de la presència d'un fitxatge ucraïnés, Dimitri, de l'escola de Gomelski i companyia (per a més informació pregunteu a sentum). Al remat, vàrem quedar penúltims, havent guanyat un partit de quatre possibles. A les dades frustrants de per sí, hi ha que matisar que vam plantar guerra en cadascun dels encontres i que la predisposició i la brega varen ser màximes. El president ha ratificat el seu suport al projecte i els grecs tornarem l'any que ve amb forces renovades.

La via verda Jumilla - Gandia és més que un trajecte per a mi i per a la meua família, és la condició necessària per la qual estem ací. El meu iaio patern, natural de Jumilla, va vindre d'obrer construint la via i es va quedar al poble al costat de la meua iaia i els seus fills. Així que, passejar per les contrades del Vinalopó, l'Alcoià i la Vall és rendir homenatge a aquells anglesos que invertiren en la línia i a aquell obrer que va ajudar a fer-la possible. Si per alguna cosa es caracteritza el trajecte és pel contrast climàtic i conseqüentment pel contrast paissatgístic. Conreus de secà a l'eixida de Villena donen pas a una mescla de camps de cereals i vinyes guanyats a les muntanyes a base de abancalaments de pedra seca així com a serres imponents com la de Mariola o la del Benicadell. Aquestes serres acaben desembocant en el llit del Serpis que ens conduïx als arbrats de cítrics saforencs. S'ha de remarcar el tram que va de Lorxa a Villalonga entra barrancs molt escarpats i a vora el riu entre xops, canyars, assuts i àntigues fàbriques abandonades que aprofitaven la corrent de l'aigua per a fabricar llum o per a moure les primeres màquines del país.