Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:
Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.
Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.
Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.
A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.
Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.