DES DE GATZARA VOS DESITGEM

Aprofitem l'avinentesa per homenatjar com cal a Joan Monleon mort recentment amb un hite en la filmografia contemporània: Con el culo al aire. Sublim.

Ara que ve Cap d'Any

Per a tots els que veniu a la party de Cap d'Any de València, vos recomane que mireu tot el video sencer, per a no fer el primo. Punxeu en la imatge i Flipa Flipa.

Bon Nadal

Dimarts 22 Assaig

A les 20.45 h al local d'assaig d'hivern sense sopar.
No cal comfirmar assistència, vist l'èxit de les anteriors convocatòries.
Qui estiga be i sinò, el dissabte ens vorem, o no.

Ara que està de moda

La lluita de Haidar

Novament l'exemple de les vagues de Gandhi en la figura de l'activista saharuí, ve a posar en entredit l'altura dels nostres gorvenants i de la classe política en general que no es més que una mostra del que som nosaltres.

Més d'un haurà pensat que cal negociar amb Aminatou per aconseguir com siga el restabliment de la normalitat sense haver de molestar a l'alïat i veí estat. Els més facciosos, sens dubte esmolaran llengües i plomes criticant al govern pel fet d'haver permés l'aterratge en Lanzarote de l'activista i esquivaran de totes totes, qualsevol negociació amb el regnat alauí. Diners criden a diners i Aminatou no es més que un minúscul granet enquistat.
De cara a la galeria queda molt bé criticar la ja excessiva dictadura cubana, l'exagerada i disfressada veneçolana, però ací ningú diu ni pruna d'oligarquies com la russa, la xinesa o les presents en l'Àfrica subsahariana o del Magreb (l'energia que ens sosté a tots depén d'un adequat status quo).
No hi ha una altra solució que solventar ja el problema saharaui, reconeixer-los el territori on sempre han estat i aconseguir la convivència entre ètnies. I ahí és on la societat civil fa ja temps que estirem i fem més que tota l'escòria parlamentària més preocupada per conrear porquèria demagògica amb la qual nodrir els telediaris. Fàstic de país!!

Canviant de terç, fem oficial l'assaig el dissabte de vesprada sobre les 4:30?

Ta Xaaaaaaaan!!!

Calamitat Valenciana

Ha passat ja un any de les primeres mobilitzacions enfront la política educativa de Font de Mora, i tot han sigut paraules que han caigut en sac trencat, tot és donar llargues però no fa cas de les reivindicacions de tots els sectors que aboguen per una millora del sistema educatiu de la Calamitat Valenciana.
Així que esta vesprada hi tornaran ha haver manifestacions en contra de la política educativa, i ja que als mitjans de comunicació públics de la Calamitat Valenciana, que paguem tots, no se'n farà ressó, ací vos deixe el cartell de les diferents convocatòries.

Últim cap de setmana de santa Cecília

Menys mal que a la fi la nostra festa s'ha acavat, perquè un altre cap de setmana com aquestos, amb tanta festa, tot i que el cap si que vol, el cos ja no ho aguanta, és com quan juguem a futbol que vols arrivar a un baló però el cos ja no està per la tasca.
Un merescut descans ens hem guanyat

Ens agafarà el bou

Molt de dir que Gatzara's Tudell està dalt, però quan es proposen dies per fer assajos tot el món callà i mira cap a un altre costat, pujar dalt és fàcil però mantindres és allò important. Fem-s'ho mirar i si no podem haurem d'aprendre també a dir que no.

Santa Cecília 2009

Este cap de setmana l'Associació Unió Musical Bocairent comença les seues festes a Santa Cecília, per saber tots els actes que es van a realitzar consultar la pàgina web de L'AUMB

30 anys de la Leyenda del Tiempo

Enguany s'acompleix l'aniversari de l'edició d'un disc que va estar desprestigiat en un primer moment, però que després ha esdevingut en obra mestra. Amb col·laboracions ilustres com les de Raimundo Amador, Kiko Veneno o Tomatito, representa un exponent de la fusió d'estils amb el flamenc. I com a mostra: el Volando Voy.

Agraïment a la monja Paquita

En situacions límit, és quan la noblesa dels homes agafa la seua vertadera dimensió i quan realment la gent està preparada per adonar-se'n.
Els darrers dies han estat complicats pel trasllat a una altra realitat allunyada de la quotidianitat, per les intenses emocions originades per l'incert futur immediat i per la necessitat de fer pinya amb l'objectiu de treure endavant la situació.
I és ací, quan l'ajuda desinteressada de Paquita ens va oferir un baló d'oxigen per salvar les inquietuds que teníem. Amb el seu cop de mà, i la seua voluntat de facilitar-nos les coses, la travessia ha estat molt més fàcil i això que per a d'ella, érem uns totals desconeguts.
Per a posicionaments escèptics com els meus, trobar una persona d'aquest tipus és un fet trencador pel seu exemple i per la seua humilitat.
Gràcies pel teu suport Paquita. Pregue, sí, pregue, perquè ni el temps ni els quefers diaris recobrats, em facen oblidar que una vegada a València vàrem trobar un àngel que va velar per nosaltres.

Allà on vages o estigues, estaràs en el nostre record. Per sempre!

Açò sobrava

I és que pareix que vam nèixer ahir, tot açò sobrava, com si d'uns grans caçadors es tractarem, un grup d'irreductibles gatzares vam apareixer pel bar de costum a esmorzar despres d'una gran nit de tralla, i no comformant-se amb el típic café amb llet amb malenetes que fan mostegó, que menys que un bon àgape per a somoure tot el que duiem dins, en fi, una retirada a temps sempre és una victòria menys per als gatzares.
De tota manera, Gran vesprà-nit-matinà, Si Senyor.
Avuí comence a ser persona, i pels sondejos fets, crec que no soc l'únic al que les ressaques li duren més d'un dia.

Més val tard que mai

Encara que per motius de logística, no se li va felicitar l'aniversari a Wallace com era degut, més val tard que mai i des de la comunitat gatzara volem felicitar-lo, i com a mostra d'alegria i d'entussiasme, volem mostrar una felicitació molt especial d'un personatge que s'ha volgut unir a la festa de l'aniversari coronada esta vesprada-nit amb la manguera, però que per motius d'agenda no podrà estar entre nosaltres.

Queda no res

Com que tota la gent està esperant La Manguera com si s'acavara el món, per a tots aquells que tinguen pensat prendre almax o omeprazol o alguna pastilleta per a la cremor, llegiu aquesta vinyeta abans.

Esta setmana homenatge a Los Chunguitos: Dame veneno

Any Internacional de l'Astronomia 2009

Com que al blog només curra un servidor, em permet la llicència de fer-me el dotor i de posar posts com este, que pot ser no interessen a gaire gent, però a mi en particular si. Per si no ho sabeu aquest any ha sigut declarat Any Internacional de l'Astronomia i per això s'han fet i es faran nombroses activitats relacionades amb esta disciplina matemàtica. Seria interessant que visitareu aquesta pàgina s'impregnareu d'una poca cultura general per tal de mantindre xarrades "face to face" amb els erudits de la paraula.

PD: Punxeu en la imatge per llegir-la be.

Homenatge a Tijeritas: Garabí

Per a tots els que espereu el gran dia.

Ahí vos deixe el temps que resta per a una de les nits més interessants de tot l'any.

A més de la música per anar fent boca.

Els valencianistes som molt frikis

Punxeu en la foto i flipa amb la frikada.

3 en Uno

Dia Mundial de les Docents i els Docents.

Avuí dia 5 d'octubre s'ha celebrat el dia Mundial de les Docents i els Docents, i aprofitant tant assenyalada data, els sindicats de l'ensenyament han firmat un manifest demanant la dignifiació de la tasca docent, que cada vegada està més mal vista, sobretot per l'existència de tòpics com el de ser malfaeners, tindre moltes vacances, ..., però quasi ningú aprecia la tasca que fem d'ensenyar i educar a la gent que ens haurà de mantindre en un futur, cada vegada menys llunyà. Si algú li interessa llegir el manifest, tant sols té que clickar ací.

Primer assaig de tardor dels Gatzara's Tudell

Este dilluns a les 21:30 hores quedeu convocats a l'assaig que farem en els Corrals (si considereu que és l'opció òptima) i després tindrem el soparet baix braç amb picaeta Hacendado. Com sempre, cal confirmar assistència el més prompte possible.

I encara hi ha gent que demana aigua

Segons l'estació meteorològica de Bocairent a hores d'ara duem 163 mm d'aigua des de diumenge fins ara, i durant este mes 285 mm, és a dir la meitat del que ha plogut durant tot l'any. Si plou malament i si no plou malament. Si fins ara a les notícies tot era grip A, ara tot és gota freda, encendre la televisió i la ràdio dona pena, crec que vaig a tornar a tirar de repertori i tornar a radio 3 que tot és música, i de la bona (Llevat de quan fan la UNED, que no li puc)

Oktoberfest

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a la plaça de bous de València el primer Valencia Bierfest i com no, greenwich i jo, juntament amb uns amics de la moscaterà no em pogut faltar a tant magnífic aconteciment. Un ambient genial en un lloc inmillorable, eixe olor a fum de saltxitxa francfurt i de costelletes, queradilles fregides, ketxup acompanyat de música bervenera remember que ens feia beure sense parar, vaja com si estiguerem locos, i el millor, litres i litres de cervesa fresqueta d'alemanya, tant de cibà com de blat,ens ha encisat tant que l'any que ve tornem, si no podem anar a Munich a gaudir de l'autèntic Oktoberfest clar, ja que és una assignatura pendent que tenim. Llàstima que no ens poguerem endur les gerres, que sinò en quatre dies ens tocava renovar el vestuari perquè ja no ens entraria la roba.

Ens ho mereixem

Com va dir michel al mundial d'Italia'90, Kalaver i jo ens ho mereixem. Tot i que vam disfrutar el dissabte d'una música encissadora, recordant la bruja averia i sobretot del directe del millor grup que ha existit i existeix com Siniestro Total, ens va faltar la mítica tocà que alguns de vosaltres no coneixeu de Kortatu: Don Vito y la revuelta del frenopático (més coneguda per l'asamblea de majaras ). Per a nosaltres dos i per a tots els fans de Kortatu i de Siniestro Total ací vos deixe el que per a molts és la millor cançó dels 80 i de sempre.

Primer assaig de tardor dels Gatzara's Tudell

Este dimecres vegeu si encetem els períodes de assajos que les classes ja estan ahi i el morro fa figa. Nousseb, com ho tens? Ja es sap que el Corral té una acustica prou millorable. De totes maneres, es pot anar.

Au cacaus, mulleu-se!!

Quan més vas d'estreleta, més borinot eres!!

Res feia presagiar que les sensacions i les expectatives del tren a Barcelona quedaren entelades per un oratge amenaçador i per uns inaudits problemes de so en un concert de tanta grandària i tan costoses entrades.

Arribats a Sants trobarem l'habitació de seguida i una vegada havent deixat les bosses, ràpid posàrem rumb a la muntanya màgica. No cal dir que el temps era ajustat i que els nervis eren molts ( tants que els més menjadors no volien ni parar-se a pillar alguna cosa per fer un mosset ). Ja dins l'estadi, tots quedàrem captivats per la gentada que hi havia i per uns barrils de cervesa de 30 quilos que portaven assistents del concert a les esquenes i les venien a uns preus prou desorbitats.

Anem al gra, el començament va ser molt elèctric i prometedor. Llàstima que de primer hora, el so de la part dreta del concert comença a fallar i cabrejar al personal. I en lloc de para per veure si les coses es podien resoldre, el paixarell de Chris Martin continuava com si res passara. Les cançons anaven passant i el problema lluny d'acabar s'agrandava a cada instant.

Ja adonant-se de que les coses no anaven bé, la banda va començar un mini-concert agafant els instruments i eixint fora de l'escenari com un unplugged. Al meu parer van fer un poc el ruc fins que alguna persona els notificara que el so anava més o menys decent. Per al que va vindre després, a mi ja me la sauva prou.

A l'eixida cal destacar l'actitud heròica i la determinació titànica de Wallace a l'hora d'aconseguir CD's per a tots lluitant contra la marabunta. I es que ja es sap, que el coratge escocés és difícil de batre.

Ja de tornada del concert i després de sopar a mitjanit anàrem a la Ovella Negra on ens serviren poals d'alcohol i on dos guiris ens van pujar la temperatura veient les seues evolucions. Després d'això, anàrem a cremar les naus al Karma on gaudírem d'una bona música i on ja els esguitets anaven com en una boda.

A l'endemà, passejada per Rambles i barri gòtic i després d'un plat combinat ben complet, tornàrem d'esta xicoteta aventura un poc frustrada.

Ací us deixe un enllaç on es demana a la banda que tornen a Barcelona debades en compensació pel lamentable espectacle de divendres passat. Jo ja he signat.

P.D. Curigi, tu tens fotos per mesclar-les amb el text?

Cold Play

Xiquets, ja està ahí, este divendres al concert que Cold Play donarà a la muntanya màgica. Per anar fent boca, un aperitiu.

Per fi les fotos de la festa Gatzara

Tot i que ja han passat algunes setmanes des de la festa del clavari de l'any, com diu la dita: més val tard que mai.
Després d'haver rebut moltes pressions per part d'alguns membres del grup, a la fi he fet un recopilatori de la festa Gatzara. Faria una crònica, però a banda de que no m'apeteix escriure, més val una imatge que cent paraules, i ahi vos deixe la recopilació de retratos de la nit que pot ser la més màgica de tot l'estiu.

Hi ha moltes fotos i per això el video durà uns 5 minuts (ja se que és massa, però crec que tots els membres i incondicionals de Gatzara's Tudell tindran la suficient paciència per aguantar fins al final)
Per últim vos recomane que encengau els bafles al màxim i a disfrutar de les fotos.

PD: Els videos en un altre post que açò si que no em dona temps

Gatzara: Tudell de l'any 2009

Ahir en el sopar dels Gatzara's Tudell vam fer entrega a l'ànima mater d'este grup del seu merescut premi al Tudell de l'any.
Amb aquest premi reconeixem la seua trajectoria dolçainera, que es remunta a l'època en la que començava amb una dolçaina de segon ma, i a continuat amb actuacions pertot arreu, entre les que podem nomenar les falles del 2007, els san fermins del mateix any, la I sant Silvestre solidaria de Bocairent, la trobada d'escoles en valencià a Benimamet, i moltes més.
Per tot açò, i per ser el fundador del grup, a banda de proporcionar el local d'assaig estiuenc, aquest any s'ha merescut ser el primer en ser nomenat Tudell de l'any.

En les pròximes dates, encara per concretar dia, tindrà lloc un dinar o un sopar en el qual farem un pasacarrer i li durem la santeta al nostre amic Gatzara.
Felicitats .

Huí és l'aniversari de Greenwich

Tabaleter de raça i rodat en mil i una actuacions al llarg de contrades tan distants com Bocairent o Rocafort, huí este cascarieta ens cumplix anys. Ciutadà ilustre del Barri de Sant Joan comença tots els anys de forma trepidant ajuntant festes de Nadal, de Sant Blai i Falles. I el millor de tot, és que viu per a contar-ho. Se m'ocorren mil coses mes d'este erudit dels menjars casolans com l'esgardaet que també va tindre una temporadeta d'organitzador de festes i events.

No em queda més que en nom del grup, donar-te les felicitats i citar-te per al soparet de la Troya.

Dijous 6 d'agost: sopar Gatzara's Tudell

Més o menys el pla és el següent:
A les 20.30 al local d'assaig d'estiu per fer unes anflitaetes, despres sopar de la comunitat i per finalitzar una regadeta de plantetes i a l'orquesta La Troya a Alfafara.
Comfirmar assistència com sempre ( No com últimament que a la gent li costa fins i tot apretar dos tecles de l'ordinador per dir si o no )

Llibre recomanat de la setmana

Ja que es veu que soc l'únic que curra ací al blog, em vaig a donar el gust de crear una secció nova. La del llibre recomanat de la setmana. Aquesta setmana recomane "El teorema del Lloro", una novel·la molt original, didàctica i entretinguda alhora, que ens endinsa d'una manera molt amena, en la història de les matemàtiques. Aquesta obra ha estat considerada per la crítica francesa com El món de Sofia de les matemàtiques.

La seva sinopsi és la següent:

Un bon dia Monsieur Pierre Ruche, un llibreter de vell de París, rep una carta d’un amic matemàtic del Brasil que no ha vist des de la Segona Guerra Mundial. Quasi simultàniament s’assabenta que el seu amic ha mort cremat en circumstàncies misterioses. Rellegint la carta que li havia enviat, plena de referències matemàtiques, Monsieur Ruche creu detectar-hi un missatge xifrat que li revela l’enigma del seu antic company.

Copon Bendito

I és que no hi ha millor manera de refrescar-se després d'un bon assaig que un refresco en copon bendito a la mítica plaça de l'ajuntament

Gran descobriment

Aquest cap de setmana alguns gatzares ens aproparem a la ciutat veïna d'Alcoi. Gran descobriment el del pub l'autobus, gran ambient amb gent de la nostra edad, sense garrafa, música decent, i sobretot bones ...

En fi, una gran nit, i que crec que no serà l'última vegada que ens hi acostarem i potser a partir d'ara moltes més vegades.

A tots els que no el conegau vos recomane una passadeta.

Com tots els estius ...

I com dic sempre:

Es busquen contributors

Noussebhuibufaciriets

Falta menys de mitja hora perquè des de l'Ajuntament de Pamplona es dispare el coet més esperat de l'any i amb data tan senyalada, no podia nàixer més que un coeter d'excepcionalitat.

Nascut a inicis de juliol, és un entusiasta de tot allò referent al mes del seu natalici: és un cicliste que tracta d'emular els corredors del Tour de França anant a entorns mítics com la 'Virgen de la Lus' o la Via Verda del Serpis. Per una altra banda, naixent un 6 de juliol, és un forofo dels Encierros que s'asseu cada matí sanferminer al davant del televisor per veure els mocadorets i els faixes corrent al davant dels bous.

Moltes felicitats, nouss!!