No són bons temps per als docents

Fa uns dies va faltar Gonçal Anaya, pedagog precursor d'una renovació pedagògica més acostada a la Institucion Libre de Enseñanza de Giner de los Rios que als postulats mercantilistes actuals. No el vaig conèixer personalment però sí a través de Joan Baptista Malonda, mestre que me'l va introduir. En aquest article, Batiste li ret un sentit homenatge. I mentre gent com Marqués o Anaya se'n van deixant un terrible buit, ací ens quedem amb assignatures en anglés i una sensació de que el barco va més per inercia que no per la pericia d'aquells que porten el timó. En aquest article, la escriptora Susana Fortes relata com es sent un profe a dia de huí.

No només de futbol viu l'home

Que sí, que a mi també se'm va passar pel cap xarrar de futbol, en concret, de l'article que portava ahir El Pais sobre la última selecció republicana que va jugar un partit oficial abans de la guerra en Suïssa. Jugadors que han quedat relegats a un segon pla per les gestes edulcorades de la premsa franquista. Gent com Zubieta, Gorostiza o Eizaguirre mai tindran el ressó dels Marcelino o Zarra. I per una altra banda, el bon oratge sembla que aplegue i a continuació es proposa una activitat lúdica d'esport, de coneixença del nostre medi i reivindicativa pel que fa a les alternatives a l'ús del petroli dins de les nostres vides. Es tracta d'una marxa que anirà de Mariola fins al Moncabrer d'anada i tornada. Si voleu ací, tambè podeu apuntar-vos.

El llegat de Marqués

Ha mort l'autor del País Perplex on reflexa els trets identitaris de la societat valenciana que encara tenen vigència. Tot i definir-se roig, nacionaliste i ecologiste, ha constituït una veu pròpia allunyada de sectarismes i dels aparells dels diferents moviments polítics. Huí tant en el Levante com en El Pais trobeu articles sobre l'autor. Falta veure si en els mitjans oficialistes, pesa més la última capa d'asfalt del circuïtet i d'aquesta manera no hi ha cabuda per al seu record i homenatge.

Endorfines en la ment

Cap de setmana esportiu de cap a peus. Començàvem el divendres a mitjanit un partit farcit de baixes com les de Manel, Figueres o Vicent. La cinteta de Garcés en el cap de Wallace no va ser suficient i el partit de seguida es va complicar. Tot això va vindre agreujat per una acumulació de personals que va minar el poder de banqueta de l'equip. No obstant això, cal destacar el rendiment de Garci, Crespo i Wallace en un partit que se'ns va anar als trenta punts de diferència. A l'endemà es jugàvem la supervivència en el torneig a partir de les 8. L'equip disposava de nou d'una curta banqueta i dels recanvis de Figueres i Vicent enlloc de Pere i d'un gripós Wallace i la sensible baixa de curigi. Partit jugat de poder a poder, on les distàncies van ser sempre molt curtes i on el nostre nivell defensiu va millorar molt respecte al primer partit. A destacar com un 2+1 pot ajuntar sensacions que van des d'una immensa alegria a una decepció descoratajadora després d'un tir lliure patètic. A banda d'això, cal destacar el rendiment de Figueres que va rondar les dobles figures, el bon fer de Garci i l'avinguda del cavaller de Vivar, des de les terres de la Castella burgalesa, per tal de donar l'empenta definitiva, la de l'èpica dels herois, aquella que t'encumbra o et soterra. Al remat, sis punts ens deixaven fóra de la competició amb un regust dolç de boca.

Ja per la nit, va aplegar l'hora de les celebracions com les dels aniversaris de Jou i Sentum i la iniciativa de pujar al Vinalopó a l'endemà amb la bici. No va ser un trajecte fàcil a causa dels nombrosos entrebancs que se'ns varen presentar: cobertes quartellades, eixos de rodes mal fixats, bacs, halogens perduts, merdes en el camí, etc. Sort que nousseb ha fet el cicle de mecànica i fa cara de bon xiquet a l'hora de que la gent ens deixe les seues claus angleses. A pel futbet anem!

No quedan dias de verano...

Ahir va ser l'aniversari de sentum, el membre gatzarià més contestatari amb qui us escriu. Ahir per un equívoc el vaig telefonar i em va dir la notícia i que l'havíem deixat de banda de manera colpidora. De manera que com resa la cançó d'Amaral, és moment de fer acte de contricció i desitjar-li la major de les felicitats per al seu 29é aniversari.

Un any més, I love this game!!!

No poden aplegar vacances d'estiu sense que vinguen les jornades del bàsquet i ací estan. En un horari relativament bo, he posat només les dades fins a semifinals perquè sent realistes seria una trajectòria prou digna. A resaltar la incògnita del rendiment de Manolo Ferre i el fitxage estrela del múscul de Crespo.
Com que divendres juguem a les 12 de la nit, quedarem a partir de les 20:30 en les Coves per fer la concentració i posteriorment, anar a sopar a algun bar de costum. Només em queda que transmetre el missatge del capità: Xiquets, aneu fent maneta (no se jo com pillar-me això).

Agullent's festival

Crec que en la Montecarlo d'Agullent ens van posar garrafa de la bona, perquè sinò no s'enten molt be el nostre estat, l'audio dona fe.

La lenta agonia del Cabanyal

Ara que la bombolla especulativa ha explotat i s'ha demostrat que el negoci de la construcció no aportava més valor afegit que el d'ocupació salvatge de territori, el sector de la construcció es veu obligat a reajustar la seua voracitat...en tots els llocs???... no!!! hi ha un llogaret que manté inalterable este fals miratge. S'està construint a tota presa un circuit que menysprea el ja existent (sembla que no es rentable construir en determinats llocs) i ara aplega, la joia de la corona, el projecte fruit del somieig d'un ajuntament que duu anys i anys darrere d'aquesta desfeta. El següent reportatge no només demostra el que arrasarà el projecte urbanístic sinó el de històries i perfils anònims que s'emmudiran. Com es diu al reportatge, el consol que queda és el d'esdevindre en un mite atemporal.

El chicki chiki i altres moments memorables d'Eurovisió

Queda raonablement clar que dissabte el Chikilicuatre dividirà a la gent en fervorosos admiradors i escandalitzats detractors. Jo no se ben bé que opinar. Només dir que la meua neboda la canta fins i tot quan dorm. I no se bé si això és per com enganxa la cançó o perquè estan explotant-la al màxim. No obstant això i en homenatge a sentum, que sovint no se li fa el cas que caldria en les seues peticions al blog, anem a posar la participació de Franco Battiato en l'Eurovisió de 1984. La cançó es diu I treni di Tozeur. La lletra parla del tren de Tozeur, en el límit del Sàhara, però també de com es va produir la independència d'Algèria. Critica indirectament els francesos quan molt a prop de Tozeur, el govern gal experimentava amb els seus primers míssils i coets, Battiato sempre va dir que era una de les melodies més exquisides que ha compost mai. Jutgeu per vosaltres mateix.A mi em mola.

System of a Down mentre aplega el bàsquet

La Santa Creu ha passat, el València s'ha salvat i ens passen tan poques coses que així va el blog: de cap a caiguda. Per tal de remuntar el vol, res millor que una descarrega d'alt voltatge per veure si despertem d'esta 'modorra' pre-estiuenca. La cançó es diu Chop Suey i el videoclip amb els Lego's és la canya! Mentrestant no estaria mal, llevar-li la pols al baló de bàsquet i començar a recordar com es botava el baló. De pensar en les passes d'eixida que em martiritzaren l'any passat, ja m'agafen esgarrifances.

Nine Inch Nails també s'apunten a la descarrega gratuïta

El grup americà liderat per Trent Reznor ha posat a el seu últim treball "The Slip" a disposició de tot el món que se'l vulga descarregar de manera gratuïta dins de la seua pàgina web. Seguint l'exemple de Radiohead, la banda americana busca així diferenciar-se de la resta de grups i buscar noves maneres d'aplegar a la gent.

Ruta per la Via Verda del Serpis

Diumenge que ve hi ha una eixida programada per l'Ajuntament i la Saria per recorrer el trajecte entre Bocairent i Villalonga seguint els curs del Serpis. Dimarts s'acaba el termini d'inscripció, de manera que cal donar-se un poc de pressa. La nit anterior és el Panellet dels Contrabandistes però no hi ha res impossible. Teniu més informació a la web de l'Ajuntament.

El vici ocult dels gatzares

Pel que més vulgau, quant entreu a les coves, no la mireu fixament que vos cautivarà, de fet ja hi ha algun gatzara que li deu diners a la maquineta.

Gatzara's Tudell en "Tienes Talento"

Denúncia de la situació de les Alqueries

Surfejant per Internet, he trobat un vídeo que denúncia una actuació realitzada en les Alqueries i pel que respecta a la neteja del curs del riu. En moments com l'actual en que sabem què passa cada dia al Grau de València, on sabem ja distingir quin és l'asfalt adequat per a bòlids i quin per a turismes, sembla extraordinari què no se n'assabentem del que passa a un pam dels nostres nassos. I també caldria valorar el xoc de competències de les autoritats locals, autonòmiques i de les nacionals pel que fa a les Confederacions Hidrogràfiques dels rius. Tothom té jurisdicció, de manera que tots són culpables?

Assaig en demostració d'alegria i d'entusiasme

Perfils que traïxen

Gràcies a Calaver ens han aplegat les primeres imatges de l'enllaç de Marian i Txem. En elles, la nit ja estava avançada, les vergonyes ja s'havien esfumat i cadascú es mostrava tal i com era. Per exemple, la seriositat de Manel i el bombo delator que se m'amagava baix de la camisa. Mare meua!! en poc de temps sabré si és xiquet o xiqueta.

25 anys de Barricada

Veterà grup de rock que està de celebració pel seu 25é aniversari de trajectòria musical. Navarresos rebutjats per part de l'entorn nacionalista basc i de retorn de tot, si tenen alguna qualitat és la de ser fidels a ells mateixos i capejar els anys i les modes i tendencies actuals. Res millor que posar un vídeo del Oveja Negra, un dels èxits més importants de la banda del Drogas i el Boni.

misa 12

Sempre ens quedarà Muchachada Nui

A la injustícia del Geta, res millor que celebrar el retorn de Muchachada Nui o en concret de la secció Mundo Viejuno.

Greenwich té ganes d'acampà

Acave de rebre una telefonada de Greenwich recordant-me que vam quedar en fer una acampà per al pont de maig, te moltes ganetes de rebentar de nou i simplement volia comfirmar que la cosa va avant (ell ja s'ha canviat el torn a la faena) o pel contrari, la penya en moments d'euforia molta boqueta però poca fla... i a la fi es rajen com sempre.
Jo ja li he comfirmat que compte amb mi, i esperem que la resta de la colla no es tire enrere, per això cal comfirmar assistència, perquè sinò "qui calla atorga" i en aquest cas estaria millor dit "qui calla s'enten que es raja".

Cinc anys després: Ni oblit ni perdó

... per als seus executors, per als instigadors d'un enfrontament que ha deteriorat la situació internacional a pasos de gegant, per als responsables governamentals que miren cap a una altra banda i no demanen explicacions ni mouen els fils pertinents per tal d'aclarir el succés. Per a tots ells, el més gran dels menyspreus!! I no només per Couso sinó pel fill d'Anguita o pel fotograf ucraïnes caigut el mateix dia i per tants altres ...

Peu de Trol, peu Normal

Este és el primer video d'una serie gravada a Granada i al nou local d'assaig. ( Nousseb passam la resta de videos de la serie)

Viatge a "Granada Bonita"

Amunt, camino de donda, en la cresta de la hola, hem punxat en os, monstre bu, hem pillat molla, copon bendito, pienso en valencià, pollosos, bota, xurro al piso, wiargiar, microclima, estomago revuelto, puede ser termometro, os falta algo?si,rebentar, martinez el fatxa, al final no puede ser carta, melilla, camara acorasà, suerte chicos, apuntemse el pub, mira el mapa que ja hi ha policia, mira com balla gérman: ostia no, que es aixina, peu de troll ...

PD1: Si no enteneu el de dalt, no patiu, és el nou dialecte gatzara.
PD2: Perdoneu per eixir en quasi totes les fotos, però anar amb muletes no facilitava la tasca de tirar-ne.
PD3:Disculpes per tardar tant, però he tingut problemes tecnics. I Gurú, espere que respectes el post.
PD4:I encara queden els videos per penjar.

Renovació d'enquestes

Vist que no hi ha ningú que haja anat a Granada estes Pasqües, canviarem l'enquesta que ja estava un tant obsoleta. Ha guanyat l'opció d'anar a veure a Greenwich a Falles quan cap persona que va anar es va trobar en ell. Ja farem malifetes el dissabte, ja!! La segona opció més votada ha sigut la de no fer notar l'absència de curigi. En això, crec que hem complit perquè vam guanyar als de TST i jo particularment no recorde quan era la última vegada que ho varem fer. Meneo, senyors, meneo!!

No hi ha malsons que cent anys duren

La bombolla immobiliaria s'ha acabat i la plaga del formigó remet per moments. Els projectes es consideren a la baixa en el pitjor dels casos i quan no, es desestimen per la seua nul·la rendibilitat econòmica. Lluny queda per a nosaltres el malson promogut per al tros de Sant Antoni i ara és Benasau qui desestima el projecte per part del seu Ajuntament. Si bé, la mobil·lització en aquest poble ha estat dividida, no s'ha d'obviar que va propiciar un canvi de color polític en aquell Ajuntament i que ha contribuït de manera clara ha dir NO al projecte derogat. Des d'ací l'enhorabona a tots els ciutadans de Benasau i en especial a l'associació FRAINOS que ha lluitat contra el desgavell de la macrourbanitzacions.

Curigi no ha tornat de buit del viatge

Bomba informativa de llarg recorregut. La ex de Dennis Rodman i del guitarriste Dave Navarro ha aprofitat la promoció de 'Casi 300' per anunciar aquesta primícia. Des de la comunitat gatzara, no podem fer res més que felicitar al xicon i tractar de guardar l'oremus quan vinga el tros de dóna de la que parlem. Ací teniu la declaració.

Les Pasqües entre Blanes i Cadaqués

... i ben tocat l'oratge per la traumantana i fins i tot l'aiguaneu a nivell del mar... tot va començar amb una pujada distesa que ens va portar per les viles medievals de Sant Mateu o Montblanc. Parades obligatòries eren Garcia i Igualada que ja han passat a formar part del bagatge d'aquest qui us escriu. Allí anava a retrobar-me amb vells amics de l'institut i conèixer de nous que varen escurar l'herbero que vaig dur en un obrir i tancar els ulls.

A l'endemà i amb presagis de molta pluja cap a les comarques gironines, vam fer rumb cap a Olot i la zona volcànica de la Garrotxa. Després d'una tortuosa carretereta i tot just aplegant al destí, va començar a ploure de valent i això va originar un canvi de plans.
En lloc de la Fageda d'En Jordà s'enfilarem cap a Castellfollit i Besalú on carregàrem embotit divers i un licor parent del nostre herberet: la ratafia que consta de cassalla, herbes i anous verdes (en honor a la veritat no estava del tot malament)
Ressaltar la tonalitat negra del nucli antic de Castellfollit i el conjunt arquitectònic de Besalú, amb la presència d'un imponent pont, les restes d'una sinagoga jueva i la presència dels únics miqvés o banys de purificació jueus a la península.
A l'hora de sopar ens esperava Torroella i la fonda situada en la part més alta de la localitat. Un soparet suculent i una nit que donava poc marge de maniobra amb un vendaval enfurismat i una pluja intermitent.
A l'endemà, tocava Girona amb la catedral, l'església de Sant Domènech, els banys àrabs i un passeig a vora del riu Onyar. Llàstima de l'aiguaneu que va caure i que va refredar l'ambient fins al punt d'agafar rumb cap a l'Empordà. Passàrem per Púbol on Gala (la dona de Dalí) tenia el seu palauet personal i arribàrem a Peratallada, nucli medieval conservat en la seua integritat amb fos i muralla incloses. Paral·lelament i no molt lluny d'allí, gaudírem de Pals i els seus costeruts carrers il·luminats i que a dalt de tot ens mostraven la planura de l'Empordà i els innumerables poblets perduts dins seu. Aquella nit quedarem amb uns amics que venien del Marroc i que a l'endemà havien d'enfilar-se ja cap als llocs on feien faena.
Nosaltres esgotarem l'últim dia pegant un passeig per les runes d'Empuries i les cales de l'Escala. Vàrem fer una menjorrà a Verges, al lloc on Lluis Llach va composar l'Estaca i per últim visitàrem Monells i Sant Feliu de Guixols per realitzar finalment, una baixada prolongada cap a casa aplegant ben entrada la matinada.

Entre Granada, l'Empordà i el Bioparc

Apleguen les vacances de Pasqua i enguany la colla gatzara es separa per tal de passar estos dies. Mentre que gran part de la gent s'aplegarà a veure de prop l'Alhambra, la resta s'enfilarà cap a terres gironines o gaudirà del nou zoo valencià. Uns degustaran la cultura de la tapa i canya mentre d'altres optaran per practicar el senderisme i gaudir de la bellesa de pobles i paratges amb molt d'encant o per contra, es tractarà de buscar la zona on habiten els pollastres desplomats endèmics o les voraces godzrites. Mentre els granadins gaudiran de l'embruix del Sacromonte i del Albaicín d'altres es deixaran seduir per paratges com el de la Fageda d'En Jordà o els pobles de Sant Pau o Peratallada. A tots en general, que el bon oratge i la germanor ens acompanye i a la tornada, ja ens contem les batalletes com cal.

Freedom for Tibet

Penosa vida la des pobles sense estat ni cap tipus de reconeixement: els kurds perseguits entre Turquia i Iraq, els saharuis malvivint en el desert d'Argelia, els gitanos escampats pertot arreu i els tibetans segrestats i colonitzats en la seua pròpia casa. És clar que en els seus mètodes de resistència empren mètodes aborronadors per a l'opinió dels occidentals però el grau d'esclafament de la seua identitat els impedix fer accions més recomanables.Des d'aquest enllaç podeu expressar el vostre suport als tibetans i el rebuig a l'opressió xinesa. Fa més de cinquanta anys de la ocupació xinesa de la regió i s'han realitzat desenes d'actes de reivindicació en contra de la invasió del Tibet. Per traure tota la ràbia que genera això, res millor que el clàssic "Bullet with butterfly wings" dels Smashing Pumpkins.

Wanted dead or alive

S'ha d'admirar a la gent que de vint-i-quatre hores que té el dia en gaudix vint-i-cinc. I Wallace és el seu màxim exponent. Que teníem una cita amb els Espanyoletos i la seua pujada històrica per ca Korea. Allí estava ell i nosaltres darrere per poder veure-ho. Que el Panellet s'assemblava més a un dels Marinos que no a un panellet en el mes de març. Wallace era part important de la festa. Que s'ha de donar el bon dia a Jero en Solbes. Es va i encara que siga amb un poliol, es queda bé i punt. Que a les 10 s'ha d'anar a netejar les Agustines. Wallace allí que estava. Que curigi ha d'anar a votar, Wallace fa de xófer de manera decidida ... en conclusió, anomenem Wallace com al representant de la generació beat en la colla gatzara. No sabem si ha estat influenciat per Burroughs, Kerouac o la resta però d'axavo quin no parar!!!.

Repoblació en el cementeri

Set dies després de la primera anulació, el diumenge i baix un cel radiant plantarem pins i aurons (arce en castellà) a l'esplanada del cementeri. A continuació una instantània de com s'ha de doblar el llom i heu de prestar especial atenció a la manera tan artista de pillar l'aixaeta. La foto cortesia del blog de OlgaiNan. Moltes gràcies xe!!

Xarrades a "Jau"

Dissabte passat el poble de Bocairent estava mort, MORT NO! Una quadrilla d'irreductibles Gatzares es van fer fort al café plaça durant la gala de miss espanya 2008 i van poder comprovar que en este món es pot parlar de les coses més inversemblants conegudes. D'ahi vam podem obtindre informació sobre eixe cinema que tots diuen oblidat, però que tots van a la recerca en internet, com és el cinema porno. No vam parlar del contingut sinò del títol de les pel·lícules, que són tan bons com estos:

* Puticlinica de recoñocimiento.
* El triángulo de las desnudas.
* La banana mecánica.
* Pene de Muerte.
* Indiana Jones: en busca del rabo perdido.
* Pútalo Bill.
* 7 pollas para 7 hermanas.
* Erecciones generales.
* Házmela escupir IV.
* Semental querido Watson.
* La Follera Mayor.
* Vino a por trabajo y le comieron lo de abajo.
* Caray con el mayordomo que largo tiene el maromo.
* Ensalada de pepino en el colegio femenino.
* Bombera agárrame la manguera.
* Ven abuelito que te toco el pito.
* Si yo no soy Curro Jiménez, qué hago con este trabuco.
* Chorizo de cantimpalo.

She's like a rainbow

Amb dies grisos com els de huí, necessitem una nota de color per a que tirar endavant no coste tant. Esta nit amb Xavi Castillo ja en tindrem suficient però ara de matí és hora de posar-se el 'xute' cromàtic de l'anunci d'una coneguda marca de televisors. En campanyes anteriors, soltaren milions de pilotetes pels costeruts carrers de San Francisco i ara li toca a Nova York patir una invasió de conillets... i si a banda, posen de banda sonora als primers Rolling, el cel està més prop que mai dels nostres dits. Vegeu amb els vostres ulls!!

Última oportunitat

Signatures

,signatures

,més signatures











i encara més











Ja que queda poc de calvari, i com que no la podeu signar físicament, aci teniu l'oportunitat de signar-me virtualment l'escaiola, els pasos a seguir són:

1. Abaixar-se la foto.
2. Obrir-la amb paint (també podeu usar software lliure que faça la mateixa funció que este de Bill Gates)
3. Signar-la i enviar-la a curigi@hotmail.com

Si algú ho fa jo aniré penjant cada dia com va quedant, i sinò continuarem amb el post de mariola verda

Repoblació a càrrec de Mariola Verda

El proper diumenge 24 de febrer a partir de les 10 del matí l'associació Mariola Verda amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bocairent realitzaran una repoblació pels voltants del cementeri. Tot el poble queda convidat a acudir i participar d'aquest acte que commemora el Dia de l'Arbre.

La leyenda del tiempo

Ahir per la nit la vaig escoltar sencera i no me la lleve del cap. És de Camaron, la lletra és d'un poema de Lorca i participen acompanyants com Kiko Veneno. Una passada!... Tinc un alumne en l'institut que és forofo i ja li demanaré referències.

Són tots els que estan però no estan tots els que són

Després d'unes festes convulses com les d'enguany, té molt de mèrit una foto com l'adjunta. Tot i que no estem tots (trobem a faltar a sentum, nousseb, Pirata o Figueres), aplegar a reunir tanta gent després de la Retreta és de molt de mèrit. Passat ja el dia d'Altes i Baixes toca baixar el pistó fins Pasqua o no (Falles i el motoret del Greenwich emeten uns cants de sirena que és impossible resistir-se'n). Per últim, molt de sentiment anti-fester però curigi el dia Moros i Cristians va atrinxerar-se davant dels Estudiants i va defendre la posició amb les ungles com si fos un pivot bregant en la final del Trofeu de Basquet del Patronato.
Aprofitant la conjuntura, des d'ací un reconeixement a tots aquells que sentim el bàsquet amb cor verd-i-negre, perquè huí és el nostre dia i ens venen a la memòria noms com els de Margall, els germans Jofresa, Villacampa, etc. Visca la Penya!!

Crònica de les Festes 2008

No podem començar una crònica de les Festes d'enguany sense lamentar les absències intermitents de wallace, sentum i curigi. Des de la comunitat esperem que a l'any que ve els entrebancs d'enguany no siguen més que un mal record i que puguen integrar-se com cal en la Festa.
Dit això i pel que fa a les Caixes, remarcar un bon castellet i lamentar que una vegada més la gent se n'oblida de que el barri medieval també és poble i la representació de farolets per la Mare de Déu dels Desamparats era minúscula enfront la que hi havia en la Residència.
Pel que fa a l'Entrà cal destacar l'incrïble Tabal i Saragüell que portàvem a les esquenes, els boatos dels Suavos i Marrocs on el Pirata era peça fonamental i malauradament la pluja que contra pronòstic va fer acte de presència i va deslluir les entrades de Marinos i Moscaters.
Pel que fa al dia de Sant Blai, remarcar un gran Piquet on el Figueres i el Pijo varen gaudir com xiquets en el seu debut i la marxa Jerusalen que anava tocant la banda acompanyant al patró (gràcies kkus per la informació). En Moros i Cristians cal citar el dinar de germanor amb els Contrabandistes en el seu remodelat maset i per la nit l'Ambaixà de la Risa que va deixar un bon regust de boca en el seu debut amb la participació estelar de grrovy com a Ambaixador Cristià. Per últim, en la pujada al Santo Cristo els colegues varen fer una colecció fotogràfica d'alt nivell digna de Robert Cappa o d'Annie Leibovitz. Ja per la vesprada, George Best pillava la banda d'alferes dels Suavos i des d'ací li desitgem el millor per a gaudir-ho com toca. Per la nit, les Cordaes en majúscula tornaven a Bocairent i donaven pas a una cassola de l'Eixabegó un poc massa cuita. De segur que em deixe coses i és ara el vostre torn. Ja queda menys per a les de 2009.

P.D. L'enquesta en termes totals ha sigut guanyada pel sentiment antifester comandat per curigi, tot i que la suma de les forces festeres ha guanyat en percentatge. De manera que com en les eleccions, tothom guanya i cap persona perd.

P.D.D. Cal agrair per enèsima volta la llavor de Mariano a l'hora d'intentar captar l'essència de les Festes al llarg dels dies. Jo ja em deixe la càmera en casa perquè se que Mariano sempre està ahí. De nou, gràcies!!

L'home del temps informa...

Xiquets, que això va de bo i no és possible ja cap marxa enrere. Els talla-rotllos de cabanyueles, caputxins i misticades diverses un any més s'hauran de deixar els mals presagis a casa perquè per totes bandes anuncien absència de pluja i oratge típicament hivernal. Com a mostra les prediccions de l'Institut Nacional i d'OratgeNet. Des d'ací, fem una crida per a què tots, en la mesura de les seues possibilitats, tracten de gaudir de les festes. Queda clar que podem viure situacions molt canviants però l'esperit de festa només és un i cal treure'l a relluir per estes dates. El campanar està a punt de voltejar i des d'ací m'avance per a cridar: VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!

Açò no és cap maledicció i cal deixar-ho palès

Que la conjuntura ens està jugant una mala passada és evident. Però això és una cosa puntual i no s'ha de cridar a Iker Jiménez per tal de cercar una explicació. I res millor que posar-ho per escrit i d'aquesta manera espantar els mals auguris. A hores d'ara s'ha de donar el màxim de suport a sentum, wallace i curigi. Els dos primers han de fer un exercici de paciència i no desesperar. Per a curigi això mateix li val però a un termini més llarg. I pel que fa al Patriota, per un foradet puc veure que farà com Amenábar en la peli de Tesis on va dissenyar un paper a mida per als casporros dels mestres que li amargaven la vida (escriu un post en El Cine Avenida posant-los a caldo i veuràs com almenys la mala castanyeta se'n va). Dissortadament, el nivell del professorat que hi ha en la ESO i els Cicles de l'IES L'Estació no es pot trobar pertot arreu.

Amics per sempre

Per festejar les sis-centes notícies penjades a la web no ho podem fer de millor manera que lloant una amistat que fa poc que ha nascut però des de la distància es veu sòlida i duradora. I és que, el que la festa uneix, l'home amb prou feines ho aconseguirà desfer. El dia de Sant Blai, el tòtem periodístic que ens acosta des de Canal 9 al conjunt de tradicions i mostres folklòriques de la terra, aterrarà pel poble i entre altres aspectes, vol comentar la particularitat del Piquete dels Suavos dins de la processó de Sant Blai. Des de la comunitat gatzara, considerem tot un honor que Wallace siga l'elegit per narrar els origens i característiques més rellevants del Piquete i l'animem per a què realitze esta tasca de manera entusiasta, situant així al món gatzara dins de l'àmbit televisiu i dels mass media. Al cardenal no l'esperem però a Julio sí!!

Continuant amb la poca creativitat

La reunió dels Comptes em porta de cap i no he trobat res millor que este garrulo que fa la competència a Arzak, Adrià i Arguiñano en el seu Madri Fusion que al remat es pot resumir: molta mariconà però de segur que et quedes en fam. Ho sent xiquets però no done per a més.

Aplegat el moment...

Tallà de rotllo gorda. Dedicat per a aquells que s'enveneneu amb ketchup dia sí i dia també




I posats a perdre l'oremus, de perduts al riu:

Suport a curigi

El comentari del passat cap de setmana amb l'Acapte, el soparet de la nit d'abans o l'atac antropomosko a nousseb passa a un segon terme a causa del trencament del peroné de curigi en el últim partit de la Depor. Malgrat que les festes no són sant de la seua devoció, confiem que la lesió no el frustre i puga seguir d'una manera més relaxada els actes de la festa. Mirant-ho per la part positiva, les crosses l'impediran indignar-se veient a festerots fent garrulades a tort i a dret. Queda dit curigi, de hui endavant dolçaina i Internet com si s'acabara el món.

P.D. El document gràfic el tinc encomanat però encara no enllestit

Gatzares (i bloggers) a l'acte de la publicació 2008

Gràcies al nostre amic belkro (belkro.blogspot.com) tenim el següent reportatge gràfic:

Per a himnes, el nostre

Mentre a nivell estatal batallen contracorrent per posar lletra a un himne composat per una marxa militar, a nivell local estem celebrant el 75é aniversari de l'Himne de Bocairent. Mentre aquell és un insult a la tradició d'autors i de peces originades a nivell nacional especialment per compositors valencians, el nostre és fruit del treball conjunt dels nostres avantpassats. Mentre aquell va ser imposat per un règim dictatorial, el nostre va ser aprovat i estrenat en un règim democràtic. Mentre la lletra proposada d'aquell ha originat un gran rebuig per com és d'ambigua i abstracta, el nostre remarca els trets identitaris més rellevants i concrets del poble com poden ser les al·lusions a la Mariola o l'assentament de la indústria a les nostres terres. Crec que ningú s'hauria de sentir representat per cap himne o bandera, però posats a triar, el 2 de febrer en la plaça gaudiré de la interpretació de l'Himne.

El cap de setmana de la Publicació

Tan si ets antifester com si no, te n'adones que el poble bull. I als curreles no en queda altra que anar fent per a que el dia de Caixes estiga tot enllestit i es minimitzen al màxim els imprevistos d'última hora. Per la nit, sopar i al carrer que hi havia ganeta. Marxes com Barranc del Sinc i Benataire entre altres ens van portar a l'arc on ja la festa va quedar repartida entre les Coves i el Maset. A l'endemà, obrir els ulls, comprar el Llibre de Festes i veure com acaba la Publicació va ser tot un. Per a dinar paella al maset un tant tiranteta, tot s'ha de dir. Queda per tant posada la corda detonant que ens portarà a l'esclat de la festa el dia de Caixes i s'obri el torn obert de paraules per a la valoració de festers i músics sobre la Publicació en general i les peces de la desfilada de la nit i de la Publicació amb Pas als Espanyoletos, Xamarcai i Aligeaba Spyros. Senyors, facen joc!

Rojales no és l'excepció

Al cas ja comentat ací de barracons sense acondicionar de l'IES L'Estació s'ha de sumar la quarta caiguda del sostre d'un institut en Rojales. Ha aplegat fins a tal punt la situació que aquest institut ha sigut clausurat i els alumnes desviats a l'Institut de Guardamar. I això són només els casos més cridaners. A Almassora un centre amb cinc anys d'antigüetat també va cedir el sostre i va ferir part dels alumnes. Mentrestant, la Conselleria es desvel·la per redactar un estatut de bones maneres per a alumnes i professors i així millorar l'estada als centres. Potser aquest haja d'incloure l'ús del casc obligatori dins del recinte escolar. Així s'evitaran lesions causades pel bullying extrem o per la inoperància de CIEGSA. Tremole quan aquestos tararots asomen el nas per l'institut que ja té quasi quaranta anys de trajectòria. De segur que els experts en cobrar prompte i escapa a còrrer es quedaran bocabadats.

Enquesta del Nadal

Ben a les clares queda que els Reis han passat i no ens han fet molt de cas. L'imatge de l'equip és lamentable, els liders d'altres èpoques han quedat defenestrats de la nit al matí, els nous fitxatges han xafat més les comisaries de València que no la gespa de Mestalla. I mentrestant, de positiu només hi ha l'incorporació d'un migcampiste argentí de 19 anys de nom Banega a preu d'or. Veurem que ens depara el futur!!
I com a segon plat, queda clar que la gent s'espera la nit del Santo Cristo en candeletes a l'espera de que Voro i el seu puret retornen al castell per a manar tal i com saben.

Entre oliveres

Fa un fred que pela però les olives ja estan massa temps a l'arbre: les ultimes boïres les han afluixat el pessó i la ventada d'ahir en va tirar massa per terra. No hi ha eixida i cal actuar per a poder disposar de l'or groc l'any que ve. Així que vaig a pillar-li el raspallet a Sant Blai i a la faena. Ací vos deixe els versets de Machado que eixien en l'anunci de Carbonell per a posar-se en situació:

¡Olivares y olivares
de loma en loma prendidos
cual bordados alamares!
(...)
Olivar, por cién caminos
tus olivitas irán
caminando a cien molinos

AMB UNA MICA DE RETARD: FELIÇ ANY "TRES AL QUADRAT".

I és que a la fi el virus de l'Antropomosko ens ha donat caça a Gatzara i a mi, i és per això que no hem pogut felicitar l'any més prompte. Això del feliç any nou nosaltres encara no ho hem tastat.
Però com diuen les dos mítiques frases del refranyer:

• Més val tard que mai.
• No és com comença, sinò com s'acava.

Ací vos deixe un record de la música de cap d'any