Contra la crisi i la desidia

Contra la crisi i la desidia no hi ha res millor que una nit de panellet repleta de "abrazos festeros". Així que el dia 4 tots a les parròquies de costum.

Xarxes "antisocials" NO.

Els blocs també s'han vist immersos en la crisi, però no l'econòmica, sinò provocada per l'aparició de les xarxes "antisocials" que per a la única cosa que serveixen és per a que la gent puga escodrinyar la vida dels demés ( d'aquells que es deixen, clar) .
Jo l'he provat i em va costar moltíssim esborrar les dades que estaven al servidor i, que per cert, encara no se segur si han estat esborrades totalment.

En fi, tots aquells que diuen que els blogs estan morts, tenen tota la raó del mon, pero la culpa es d'ells per passar més temps a facebook que escriure en el blog de tota la vida.

Mentre hi hagen avaluacions, toca ranxo!!

Mentre els falleros porten fotos per assabentar-se que varen fer pel Cap i Casal, tots a ballar amb Vetusta Morla... Uns cracks

Hi ha coses que fan la vida un poc més suportable

Amb la crisi existencial valencianista que vivim i que sembla que va per a llarg, res millor que tornar a Anfield i corejar amb els Kop el You'll never walk alone.
A més un correctiu com el d'ahir rehabilita accions com la del Chikiliquatre damunt del castell en l'Ambaixà de la Risa o l'actuació estelar d'aquell que cantava Queen en Bisinia.... la vergonya i l'esperpent botxornós del chorreo de l'inefable Boluda fa que aquelles accions semblen fins i tot heroiques. Vull tornar a Anfield!!!

Sobren les paraules

Diumenge tots a Agres contra l'autovia Villena-Muro

El Centre Excursionista d'Ontinyent ha programat per al proper diumenge 1 de març una excursió a la Valleta d’Agres que pretén conscienciar de la necessitat de preservar-la en el seu estat actual, sense l’autovia que s’ha previst construir i que la travessaria. L’eixida serà a les 9 h des de l’antiga estació de Bocairent, fins a la plaça de l’Assud d’Agres, on es llegirà un manifest en defensa de la Valleta. L’excursió compta amb la col·laboració de la plataforma Salvem la Valleta.

El recorregut, que es farà per l'antiga via del tren Xitxarra, pel mig de la Valleta, serà d'uns 12,5 km. Els assistents hauran de dur l’emorzar. Al final de l'excursió es llegiran dos manifestos en defensa de la Valleta i pel desenvolupament sostenible del territori.

Fumata blanca: "Ja hi ha data"

Despres de moltes deliberacions i ajornaments innecessaris, "La asamblea de Majaras ha decidido:" que el dissabte 2 de maig de 2009 ningú faça plans perquè el sopar de les 2000, 3000, 4000, ... 10000, 20000, ... 80000 visites és farà eixe dia. Ho diem amb molt de temps d'antel.lació per a que la gent vaja fent-se un redolí ben gran al calendari eixa data i puga assistir al tant dessitjat sopar Gatzara.

Si al cap i a la fi eixe dia resulta també pala, ja ens hauriem d'esperar fins a les 100000 visites, és a dir, d'ací un anyet més o menys, així és que no aneu treient excuses barates, i tots al lio.

A enquesta caiguda, nova enquesta que ix del forn

Vistos els aclaparadors resultats, la conjugació dels vots de Jose Rafael no han pogut amb la paxanga fresqueta. Amb la qual cosa queda clar que el perfil del visitant de la nostra web és un no fester o un fester anti-fester. Podeu comentar si les conclusions a les que s'ha aplegat són correctes o no.

Per una altra banda, la nova enquesta tracta de la sèrie de despropòsits que d'un temps a esta part, els nostres representants indistintament del seu color s'han entestat en beneir-nos i assignar-nos sense massa miraments a l'hora d'escoltar el que pensaven la gent afectada. Així, que vosaltres heu de triar la major cagada que ens han clavat

Acaben les festes i ja comencem a preparar les de l'any que ve

... i entre altres coses, hem de defendre la pervivència de foc pirotècnic en festes populars com puguen ser correfocs o cordaes. Hi ha una directiva europea que entrarà en vigència l'any que ve i que pretén acotar-ho i inclús eliminar-ho dels actes festius de tot arreu. Ací teniu la disposició europea sobre el tractament dels productes pirotècnics. Per uina altra banda, hi ha un grup d'associacions com la Federació de Dimonis i Diables que ja han manifestat el seu desacord i demanen que es mantinga la singularitat de l'ús del foc dins de les nostres festes. Ací teniu un manifest al qual podeu adherir-vos.

Gurú, ja pots començar a rascar-te la butxaca.

Per a que els enfrontaments entre els seguidors i membres del blog no vajen a més, que millor que ara que arriben les festes celebrar les 80000 visites amb un "abrazo festero" i amb el famos soparot Gatzara, perquè que no m'agraden les festes i no vulga apuntar-me a cap filà no significa que no m'agrade eixir de festa aprofitant que tot el món que pot estar-ho, ho està, així que estes festes espere que el gran Gurú es rasque la butxaca ja d'una vegada i celebrem el sopar en qualsevol bar, restaurant, o maset (que també són restaurants ara en festes).

Reflexions a una setmana de festes

Despres de la desfeta d'ahir al maset dels suavos m'he plantejat fer una serie de reflexions personals sobre les festes.

Cada vegada que sent la frase: quant t'apuntes a suavo? per un moment se'm passa pel cap, però de seguida se me'n va la idea, i de fet ahir se'm va anar del cap totalment.

Perquè si alguna cosa de les festes m'agrada és la d'anar al maset a sopar cada dia que hi ha panellet o ciri, però he comprovat que este any he anat jo més al maset a sopar, sense ser suavo, que quasi tots els de la quadrilla, i el que va ocòrrer ahir va ser flagrant, O.Figueres i un servidor els únics que vam anar al maset a sopar on ens vam trobar la sorpresa que cap dels membres estaven ni se'n tenia notícies que no acudirien. Per a que m'he d'apuntar, per a no fer vida social?

D'altra banda, una altra frase típica que he escoltat és la següent: enguany en festes només estarem els del poble. Una mentida com una casa, perquè de fet no estarem ni els del poble, perquè el fet de treballar o estudiar fora del poble no significa que no siguem del poble, el que passa és que ho som però no podem agafar-se tota una setmana per estar a festes, per a quant les festes al cap de setmana? Quan els tradicionalistes es donaran compte que fer l'entrà un dilluns o dimarts és prou trist. Per a que m'he d'apuntar, si no vaig a poder disfrutar de les festes?

Un altre aspecte és la qüestió de si soc feter o festerot, perquè ara, llevat dels festers de tota la vida, no hi ha ningú que vaja a tots els actes de festa, ser fester per a la gran majoria consisteix a posar-se un traje i menjar i bufar-se sense parar. Però anar a les dianes del dia 4 o del dia 5, o anar al novenari, anar a la missa de sant Blai amb totes les facultats, o a la missa del dia 4 (és ridicul vore els assistents a esta missa, i jo ho he vist perquè he hagut d'anar a tocar a eixa diana i se el que em dic), perquè recorde que estes festes són religioses en honor al patró sant Blai. Per a que m'he d'apuntar, per a posar-me el traje a mitjan vesprada i bufar-me per la nit i no enterar-me de res més de les festes?

I per últim, no soporte a tota eixa gent que no veus en tot l'any eixir i eixos 5 dies de festes els passa com a superman, que es posen un traje i els dona poder per a fer-se els graciosets, sense ser-ho, passar-se'n amb tots els que els dona la gana, anar bufats tot el dia i creure's que són el centre del món, i quan passen les festes i passes pel seu costat, ni alcen la cara per saludarte. Per a que m'he d'apuntar, per acavar convertint-me en esta classe de personatges?

En fi que ara per ara no em planteje apuntar-me a cap filà i o canvien molt les coses o crec que no en voran vestit, únicament en alguna escuadra especial, si algú es precia a convidar-me, però poc més. Això si a tots aquells que no comparteixen la meua opinió els desitge que s'ho passen tot el millor possible i disfruten de les festes, però tots aquells que durant l'any m'ignoren, que segueisquen ignorant-me en festes perquè com he dit abans no ho soporte.

VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!

I esta va per a sentum

Fem un parentesi en la preparació de les Festes i no podem deixar de banda l'eixida al mercat d'un no treball de versions molt personals del sicilià Franco Battiato. Amb resó internacional allà pels anys 80, l'italià s'ha quedat al marge dels cercles comercials de la música però de cap manera això ha alentit la seua vessant creadora. El novembre passat va traure Fleurs2 amb qui colabora amb gent com Antony Hegarty, el soliste de Antony and the Johnsons. Este matí ho he escoltat en Ràdio 3 i m'ha molat. Digueu la vostra. A sentum li agradarà més el transalpí però jo sóc fan entusiasta del vocaliste anglés.

D'ací a no res tindrà lloc una nova edició de "Tienes Talento" amb els Gatzara's Tudell'08

La infraestructura dels Gatzara's Tudells'08 amplia els seus horitzons i d'ací a no res tindrem un nou membre amb la percusió. L'instrument està acavadet de treure del forn i ara només falta aporrejar-lo un poquet.
Ací teniu el nou redoblant. A fer ruido s'ha dit.

Sobren les paraules.

Per a tots aquells que no han pogut disfrutar de la música de Gatzara's Tudell'08 en directe, ací podeu vore la nostra actuació a la sant Silvestre solidaria de Bocairent.
Encengau el so a tope i a disfrutar.

Ja n'hi ha prou de barbàrie a Gaza

Mireu que passa si li doneu a traduir la pàgina al castellà.

ÈXIT

Despres de moltes setmanes de durs assajos per fi va arrivar el moment de debutar pels carrers de Bocairent amb una causa més que justificada. L'arrancada més que perfecta del nostre Gurú amb la nostra banda sonora Rocky, va donar pas a tot un repertori clàssic del món Gatzara, on no va faltar Brasil amb el solo del nostre benvolgut Pere.
L'entrada a la plaça com a cloenda de la Sant Silvestre solidaria aconseguint l'aplaudiment de tots els allí presents va ser un nou èxit d'aquesta colla d'amics/es.


PD: Com que no tinc encara les fotos de la cursa, he hagut d'emprar aquestes del blog de Mariano.

Qui diu que els Gatzara's Tudells no s'ho currem
Amb temperatures extremes comencen els assajos
Utilitzant materials d'última tecnologia
Assajant la típica mirada dels gatzares a les canaleresI sobretot assajant

Manifest i adhesions contra l'autovia Villena-Muro

Per ser innecessària i destrossar el paissatge únic del que disposem, cliqueu ací i adheriu-vos en contra de l'amenaça de l'autovia. Només nosaltres podem decidir com volem viure dins del nostre entorn més immediat, sense necessitat de llumbreres que ens diguen com hem de viure.

Sopar nadalenc de la colla gatzara per al 20 de desembre

Abans que apleguen les dates de fartaes i menjorraes familiars anirem adobant el cos amb un còmpul de tot aquell individu que es senta gatzarià. Parlant en Wallace el cap de setmana, vàrem recordar el soparet pre-festes de Beneixama a la Rata Cellarda del qual guardem un bon record. De manera que, s'enfilarem cap a la terra dels 'cops' i els figatells per fer primer parada en ca Bellotin a fer-se un fresquets i després omplir l'estómac en ca la Rata. D'ací a allà, em pensaré si convide a alguna cosa o per contra, aplique un impost revolucionari que em permeta finançar-me Nadals i Festes.

INDI WINGUI

Despres de pelear molt, esta és la única instantanea que he pogut pujar al servidor. Manitú estava a punt de ser l'ànima de la festa. Llàstima que no puga pujar, de moment, la resta d'indis Wuingui, incloent la processó des de sant Agustí 14 fins placeta de sant Blai.

PD: Poc a poc augmentem el nombre de fotos.

Una altra celebració de Santa Cecilia

Mentre estem només en el primer episodi de la celebració en el poble de la festa dels musics, ahir en l'Utiye posaren una peli israeliana: La Banda nos visita. Peli sobre una banda egípcia que acudix a un festival de bandes militars d'Israel. Lluny de rivalitats territorials o religioses, els personatges establixen vincles molt estrets a través de la música tot i la curta durada de la història en comú. Com bé es comenta en la pel·lícula, es pot optar per final de pelis o peces musicals sobtats!

Els assajos segueixen amb bon peu

Després d'uns merescuts mesos de descans, els Gatzara's Tudells han représ la seua activitat amb nous "Greatests Hits" que de ben segur deleitaran a tots els nostres seguidors, com a mostra d'alegria i d'entusiasme, ací vos deixe un xicotet aperitiu.

Poseu el volum a tope i a disfrutar.

Somnis de quitrà
Sembla que la vida és un etern retorn i que el fet de llepar-te les ferides només és un fet passatger perquè has de mantindre't alerta i fer força. Resulta encara un somni dolç aquella resistència en contra del PAI de Sant Antoni i ja tenim al damunt un nou malson en forma de autovia.

I és que com els burrets, anem darrere de la safanòria perquè no ens han ensenyat a mirar als costats. Dóna igual que en un curt període de temps haja hagut una crisi energètica provocada per l'augment dels preus dels carburants... malson passat i via lliure per a incrementar la despesa en unes tecnologies que possiblement els nostres fills vegen com vestigis del passat (això sí, s'ho miraran darrere de la mascareta de gas per la que voran el món que els envolta)
Els arguments a favor de la faraònica obra són pintorescs i tots passen per una necessitat imperiosa de millorar unes infraestructures que a hores d'ara se'n diuen colapsades. No estaria de més que qui esgrimix eixos conceptes es passejara en hora punta per la M-30 o M-40 de la capital o la B23 que enllaça Esplugues amb la Ciutat Comtal, l'autovia que va de Puçol al Cap de Casal o la N-340 al seu pas per Castelló. Beneïda congestió de la que gaudim cada dia!!.
I per a rebatre més suposades congestions de transit aneu a Muro, Cocentaina o Alcoi i si es trobeu amb algun vehicle, eixe dia compreu cupons perquè segur que us toca. Només exposar que fa més de dos mesos que faig tots els dies el mateix trajecte i si m'he creuat amb un parell de camions, això ja em sembla molt.
S'acaba de publicar l'estudi d'integració paissagística de l'obra i s'ha deixat un fòrum on poder exposar les opinions i els nostres posicionaments al respecte. Jo ja he expressat que em deixen tranquilet amb la meua carretereta revirada sí, però que em permet gaudir del matinal de Ràdio 3 sense perdre el fil per camions que estorben el pas o temeraris conductors que fan tard a la feina.

La manguera

El panellet dels "marinos" ha passat i no ha deixat a ningú indiferent (menys a Gurú que no va poder gaudir d'esta data tant esperada en el calendari fester de Bocairent degut a una indisposició d'última hora).
El dia va començar com tots els dissabtes amb la tradicional visita a les 13.15 h a Coves per fer-se la primera birreta.
Ja de vesprada de nou visita a la parròquia i d'ahi a celebrar l'aniversari de Wallace amb whisky com si d'una boda es tractara, i mai millor dit, perquè va haver conga i pastís. Despres ja acudirem al maset dels "marinos" on cadascú te varies histories interessants que ací no es poden contar.
En fi una altra nit màgica. La única cosa roïna va ser que al maset dels "marinos", la beguda es va acavar de seguida, degut a la gran afluència de gent, i va haver gent que es va tindre que beure l'aigua dels florers.

PD: A la foto, l'autobús de linea nº1 en direcció al maset dels "marinos"

La franquícia Gatzara comença a donar els seus fruits.

El moviment Gatzara ha travessat ja el Mediterrani i s'ha establert també a les Illes Balears, i es que el Gurú enganxa molt, i la gent se n'ha adonat que la nostra franquicia és un valor segur, i que tard o prompte es vora recompensat tant d'assaig ( un cada parell de mesos no està gens malament ). La nostra proxima actuació, a la sant Silvestre bocairentina.
El Pirata que és un home de món s'ha desplaçat fins les Illes per tal d'inaugurar este nou establiment que se'ns dubte és la primera pedra que ens farà a ser a tots com el nostre Gurú: "EL MÉS RIC DEL CEMENTERI".

La guerra de los mundos i els 70 anys de la ràdio

El passat dijous es celebra el 70 aniversari d'un esdeveniment que va trasbalsar l'emocionable societat americana. L'actual apoteosi del triomf d'Obama és igual d'intensa que el pànic i l'estupefacció que un programa de ràdio va originar en la ciutat de Nova York. Al seu darrere hi havia un jove Orson Welles qui va adaptar per a la ràdio i l'entorn americà la novel·la de La Guerra de los Mundos de H.G.Wells. La gent amb la por en el cos va eixir al carrer i va abandonar les seues cases en una carrera sense destí definit. El que adjunt és una adpatació del que el mestre Welles va fer ara fa 70 anys. Jo venia d'Alcoi el dijous per la nit i em vaig cagar damunt!!

La trentena ya llegó, ya llegó, ya llegó!!

Si senyors sí, en passar Tots Sants i Ànimes tota la tristor i la grisor desapareix per ajuntar en un mateix dia un nou Panellet (en este cas els Marinos) i un aniversari que enguany marcarà època. Què podem dir de Wallace que no haja estat dit ja: de ben menut ja li canviaven els bolquers i això era prou per agafar-li estima, valencianista impenitent, viu immers en un gir al centre que el té un tant esmaperdut tractant de trobar l'equidistància sí es que realment existeix. Bregat en mil saraos tracta de posar cullerà i comprometre's en tot allò que l'envolta i arrastra darrere seu a personal que d'una altra manera, deixaria crèixer una panxa gegantesca estan a totes hores connectat a Internet... I pel que fa a la festa, considerem què és un habitat en el que es relaciona d'allò més bé i que dissabte que ve té una cita ineludible primer al maset i després a les Coves. Fins i tot, venen del Cap i Casal amb el torn de treball canviat per tal de poder assistir-hi. Així que ja sabeu qui vullga vindre només ha d'aparèixer a això de les 6 del matí per Solbes o reservar plaça directament a Jero. Valencianes i cafe en llet no en faltaran!!

Les coses de Blackberry Fountain...

Gran Fira Medieval.


Este cap de ha sigut intens per als irreductibles Gatzares. Hem estat presents a tota la sèrie d'actes importants de la fireta medieval, ja siga en el pregó, al "tapeo", a l'actuació de la Coral, a l'inèdit festival per tal de col·laborar amb l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer, a la desfilada infantil, i com no a les Noces d'Or de Vicent i Paquita.






Inclús estem pensant-se fer una baralla de cartes Gatzariana, la sota d'espases ja la tenim, però ara falta la resta de la baralla.

Esta setmana que Wallace no estarà...

... no hi haura ni peticions d'embuts, ni gent eixeregà en les Coves ... ni problemes de Junta ni partit de la Depor. A més a més això s'agreuja pel fet de ser el mercadet medieval i el concert d'eixe estil de música que tant admira. Per tot això, perquè no es senta sòl a l'altra banda de l'Ebre ací li envíem una marxeta cristiana amb sacs de gemecs inclosos per a què escoltant-la es trobe com si Llorenç o Saoro estigueren revolant pels stands de la fira. A gaudir-ho.

Resultats de la última enquesta

La insurrecció contra mi és un fet i les enquestes que manipule de manera esmerada són menyspreades sistemàticament i rebentades per gent que no em té gran estima. Dit açò i com que no tinc temàtiques per a l'enquesta vosaltres decidiu. Vinga va, que el pont ja està ahí.

Estrena: 10 d'octubre

Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.

Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.

Endevineu qui són?

A mi em va costar una estona reconèixer qui eren, però se'ns dubte el fons em va donar la pista necessària per saber qui són.

L'Angliru, l'Olimp del ciclisme

Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.

Pegàrem un mosset i estiràrem les cames per rependre la marxa. L'oratge que s'havia mantés sense ploure durant tot el viatge ens va donar la benvinguda a Asturies amb una tronada que ens va fer témer el pitjor. Res més lluny de la realitat. Vàrem aplegar a la zona de Viapará (a meitat de l'ascensió a l'Angliru) amb unes cadires que ens prestaren amablement en Riosa i amb el menjar que havíem pillat al poble. Muntàrem la tenda amb les últimes llums del dia. Al nostre davant, es plantava imponent la immensa mole del cim. Els natius de la zona ens comentaren que no és el pic més alt. És més, en el moment que aplegues al més alt del port, encara queda una hora per camins de terra fins aplegar al cim de la Gamonal.

Quan la nit començava a guanyar la partida, nosaltres ja estàvem asseguts amb les nostres cadiretes estrenades i bevent cervesetes i el poc vermudet que el groovy va comprar al poble. Per la nit i ben sopadets, encetàrem un set i mig on el groovy va ser la víctima propiciatòria per fer-se els 'tanguinos' després de quasi cada partida. Estàvem rodejats de jovents de la zona i ens conscienciàrem de seguida de la necessitat de l'establiment d'un estatus oficial per al bable que parlaven aquella colla d'amics. Com no, ja sabem dir zu zara polita en asturià.Puxa Asturies!!
Hi havia una festa a tocar de la zona on havíem acampat. No obstant això, el cansament era molt i la música era una maquineta que a la mitja hora ja t'havia rebentat. Així què, s'enfilàrem als sacs perquè a l'endemà hauríem de viure fresquets moltes i intenses sensacions.
A migdia i ja amb tot arreplegat, partírem cap al cim. Tot allò era una festa. Una cua interminable de gent a peu o amb bicicletes es creuaven al nostre pas. L'objectiu era aplegar a la Cueña les Cabres on estaven les rampes més empinades. Passàrem per la Cuesta les Cabanes on flipàrem amb les pendents pronunciades que esperaven els corredors. Fins i tot, pujant a peu, les costeres exigien un cert esforç i aplegàrem al cim amb moltes ganes de dinar. En arribar a la Cueña les Cabres, l'ambient era espectacular. No he anat a moltes voltes però em semblava impossible veure alguna cosa decent amb tanta gent en dansa. Optàrem per anar més amunt, a la zona de l'Aviru, amb pendents del 20%, per tindre una bona perspectiva. S'ubicàrem a quilòmetre i mig de la meta en una zona amb moltes corbes on podíem veure des de lluny com pujaven els ciclistes. Dinàrem, pegàrem una revolada per la meta i tornàrem frustrats per no poder comprar cap maillot. Els cotxes de l'organització anaven petant pel camí i obligaven a hostesses i resta de panxacontents haver de suar la gota gorda caminant per poder aplegar a la meta.
Per fi, la serp multicolor feia acte de presència i l'ambient creixia per moments quan els ciclistes passaven pel lloc on havíem acampat. Quan varen arribar a les Cabanes, la gent va embogir i nosaltres des de dalt no soltàvem l'orella de la ràdio. Que sí Valverde estirava, que sí Contador responia o Sastre, malauradament, feia la goma. Per fi, al fons apareixia Contador amb una cadència bona de pedaleig per la pancarta dels dos quilòmetres. Després Valverde i Purito Rodriguez i finalment Leipheimer, Sastre... i un rosari de corredors que et demanaven que els ajudares empentant-los i que tractaven de buscar aire no se sap ben bé d'on. Impressionants mostres d'èpica amb els corredors rebentats i mirant al davant desitjant que l'infern s'acabara d'una vegada. He trobat un vídeo on sembla que estiga el grovy (després que arranca a córrer el que porta la bandera d'Espanya de capa). Ja de tornada, férem parada i fonda en Lleó on ens férem uns kebabs que sabien a glòria i on dormírem en un furgatxó digne de la família Monster.
Per concloure només em queda dir que la muntanya és màgica i enganxa i que alguna vegada tornaré per pujar-la en la bici. A banda, us deixe un vídeo del primer heroi que va fer cim a l'Angliru. Txaba, per sempre!!

Dos cardaors en el bressol dels figatells

Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes.

Per concloure, no hem de deixar de banda l'agraïment als membres de l'esquadra que ens van acollir com uns més de la colla: David 'Cop', Bellotín, Xeto, Juan Diego, Joan, Josep 'el mentor de curigi' Guia, ... Xiquets!! Els gatzares no oblidarem com de bé s'ho passàrem i quedeu convidats des d'ara mateix a tractar de reviure els millors moments en el poble. Gràcies a tots!!

P.D. Elena i Wallace poden deixar les seues impressions sobre els actes del dissabte a migdia, així com proveïr-me de fotos que no en tinc cap.

Com diria George Best, visca don Jose Paz i la feliç ocurrència que va tindre!!

P.D.D. Hui vaig de cul. Demà crònica de l'Angliru. Au cacaus

Sanidad aconseja que no se consuman tellinas tras detectar 29 casos de hepatitis A en Valencia

P. G. del Burgo, Valencia
El ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria, recomendó ayer a las familias que tengan tellinas en casa que se abstengan de consumirlas, tras la alerta de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición que ha ordenado la retirada del mercado de estos moluscos congelados procedentes de Perú de las marcas Peixet, Antonio y Ricardo, PCS y Mascato tras haber confirmado la Conselleria de Sanidad la aparición de cinco casos de hepatitis A en la Comunitat Valenciana relacionados con el consumo de este producto y tener sospechas fundadas de otros 24 que también están vinculados con esta ingesta.
Ninguno de los enfermos ha requerido hospitalización. La conselleria ha informado que todos los afectados son mayores de 18 años. Las mismas fuentes observaron que solo se ha podido confirmar la infección en cinco de los 29 casos porque fueron los únicos de los que había muestras para su análisis. Los cultivos del laboratorio confirmaron la existencia del virus de la hepatitis A en las muestras de tellinas analizadas.
La alerta se ha podido decretar tras detectar el Laboratorio de Microbiología de la Conselleria de Sanidad un incremento significativo de casos de hepatitis A en las últimas semanas en la Comunitat. Los técnicos de Salud Pública empezaron a hacer numerosas encuestas epidemiológicas hasta confirmar que el vehículo común eran las tellinas que se habían consumido tanto en bares como en los domicilios particulares.
El rastreo de casos permitió observar que las primeras infecciones databan de principios del mes de julio.
La conselleria indicó que el martes por la noche, cuando se conocieron los resultados de los análisis de los moluscos que confirmaban la presencia del virus de la hepatitis A, se trasladó la información a la Agencia Española de Seguridad Alimentaria que, a su vez, la difundió a través de la red nacional a todas las comunidades autónomas. El ministerio ha señalado que ayer estaba prácticamente retirado todo el producto de la cadena de distribución.
El ministro Bernat Soria elogió la rapidez con la que la Conselleria de Sanidad había detectado que las tellinas habían sido el agente causante de la infección. "Ésto revela la eficacia del sistema de alerta", destacó Soria.

PD: Xiquets, ens han fotut i ben fotut, ja que fins que no s'aclarisca, millor que no demanem per fer la picaeta le exquisites Tellines de les "Coves". Ens haurem de comformar únicament amb els callos, adobat, papes, mesclat i fabes.

Això si cervesa que no en falte.

Contant els dies per vestir-se de negre

Que sí, que és cert!!! Per primera vegada eixirem del perímetre fester que marca l'home de la manta i s'enfilarem cap al lloc originari dels figatells, que ens proveïx de gelats tot l'estiu o de formatge blanquet tot l'any. Sí senyors, el poble que va plantar cara a la tèrmica i va proposar l'horta solar actualment existent. Efectivament, em referisc al poble de Beneixama. La setmana passada vàrem fer una incursió per conèixer a membres de l'esquadra mora en la que eixirem i ens vàrem assabentar dels trets diferenciadors de la festa en honor a la Divina Aurora. Termes com cops, gastadors o plantejaments com els de tres capitans per a un mateix any son genuïns d'aquest poble riberenc del Vinalopó. Només em cal convidar-vos a acudir i aplaudir-nos fins l'extenuació (som l'esquadra que tanca l'entrada i dóna pas als camions) a nosaltres i a les quatre filaes existents: cristians, estudiants, llauradors i moros, i per una altra banda agrair a Adelaida i Joan la seua hospitalitat i les facilitats que ens han oferit per tal de participar en la festa. Que sone el Moro del Sinc!!

Nou local per als gatzares

A partir d'ara haurem de canviar d'aires a l'hora de fer-se el pisculabis, perquè es veu que el més ric del cementeri no te prou i ha decidit muntar el seu propi negoci