Més arguments per a la reinvidicació
Mentre estic vigilant l'últim examen d'aquesta setmana molt estressant i fatídica per mi, estic surfejant pels cercadors i intente trobar referències de Bocairent al Google. Us passe la referència següent. Semblen ser unes estudiants d'Erasmus o alguna cosa semblant que s'acostaren al poble enguany a veure les festes, les quals segons elles, són famoses pertot arreu de València. És diverit veure com tergiversen noms i conceptes, a la plaça de l'Ajuntament l'anomenen Plaza de Fuegos (les confundirien els rètols de la Cordà), o baix d'uns contrabandistes disparant es pot llegir (Costums tradicionals dels moros).
El que menys m'agrada es veure l'emblemàtic i imprescindible símbol de les nostres festes. Sense aquest fet, la devoció i les festes a Sant Blai no serien les mateixes. Però com que vull que d'altres persones fora de l'òrbita del poble, per tant més objectives, parlen per si mateix ahí va això...
'The Christians then come through on horseback, make a long speech, take over the castle and then blow up the head of the Moorish papier-mache man and throw him off the balcony . . as a man in the crowd told me - this doesn't go over well with the Arabs in the town. '
Els cristians apleguen a cavall a la Plaça i després d'una llarga discusió prenen el castell i volen el cap de la Mahoma tirant-la al terra des de la balconada del castell ... la xica finalment agafa l'argument d'un home que ha està a la plaça (açò no ha de sentar gens bé als àrabs que hi hagen pel poble!!!)... jo afegisc que una gran part dels cristians (si es dignen a ser-ho i defugir de postulats propers a l'Opus o als Legionarios de Cristo) pensa el mateix.
dimecres, 23 de febrer del 2005
dimarts, 15 de febrer del 2005
L'Ham de Foc a Igualada
El dissabte vaig acudir per primera vegada al Teatre Ateneu d'Igualada a veure el concert de l'Ham de Foc. Cal remarcar l'èxit en conjunt que aconseguiren. Tot i haver mitja entrada i un ambient un poc fred a l'hora de començar, el grup va conseguir escalfar el teatre amb els seus ritmes i ambientacions que omplien de mediterranietat el recinte. Empraven desenes d'instruments portats desde Tunisia, Iugoslavia, Grècia o França sense oblidar el nostre instrument més conegut: la dolçaina que ells anomenen xirimia. De virtuós podríem considerar l'actuació del xirimiter Eduard Navarro que feia vertaderes 'birgueries' amb l'instrument. El punt negatiu podríem trobar-lo en els comentaris surrealistes de la cantant Mara Aranda què quan explicava les coses, no ho feia de manera sensata i coherent i aconseguia despistar al públic en com havia d'enfocar les cançons. No obstant això, aquest aspecte no lleva que torne a tindre ganes de veure a l'Ham de Foc presentant el seu nou disc 'Cor de Porc'
El dissabte vaig acudir per primera vegada al Teatre Ateneu d'Igualada a veure el concert de l'Ham de Foc. Cal remarcar l'èxit en conjunt que aconseguiren. Tot i haver mitja entrada i un ambient un poc fred a l'hora de començar, el grup va conseguir escalfar el teatre amb els seus ritmes i ambientacions que omplien de mediterranietat el recinte. Empraven desenes d'instruments portats desde Tunisia, Iugoslavia, Grècia o França sense oblidar el nostre instrument més conegut: la dolçaina que ells anomenen xirimia. De virtuós podríem considerar l'actuació del xirimiter Eduard Navarro que feia vertaderes 'birgueries' amb l'instrument. El punt negatiu podríem trobar-lo en els comentaris surrealistes de la cantant Mara Aranda què quan explicava les coses, no ho feia de manera sensata i coherent i aconseguia despistar al públic en com havia d'enfocar les cançons. No obstant això, aquest aspecte no lleva que torne a tindre ganes de veure a l'Ham de Foc presentant el seu nou disc 'Cor de Porc'
divendres, 11 de febrer del 2005
Fiestas internacionales
Las pasadas fiestas estuvieron en Bocairent un grupo de personas de Maratea (Italia) que al igual que Bocairent tienen como patrón a San Blas (San Biaggio para ellos).
El caso es que se ve que les gustó la fiesta bastante, porque se liaron a hacer fotos
y han publicado un amplio reportaje fotográfico de las pasadas fiestas en internet en la dirección cuyo enlace os dejo más abajo.
A disfrutarlas que salimos practicamente todos.
Fotos de Fiestas
Las pasadas fiestas estuvieron en Bocairent un grupo de personas de Maratea (Italia) que al igual que Bocairent tienen como patrón a San Blas (San Biaggio para ellos).
El caso es que se ve que les gustó la fiesta bastante, porque se liaron a hacer fotos
y han publicado un amplio reportaje fotográfico de las pasadas fiestas en internet en la dirección cuyo enlace os dejo más abajo.
A disfrutarlas que salimos practicamente todos.
Fotos de Fiestas
dimecres, 9 de febrer del 2005
Qui no apren Linux és perquè no vol
Jo he tingut que posar-me les piles perquè guanyar-me el sou em passava per donar classe d'administració de sistemes Linux. Ara, per a tots aquells, que senten una atracció cap al sexe femení i a més disposen d'una ment oberta i progressista respecte a les possibilitats i el desenvolupament del software lliure, aquesta és la vostra pàgina: linux 1.1-1.5. Els desenvolupadors de la ferramenta estan ahores d'ara dissenyant una aplicació apta perquè les dones tinguen el mateix alicient.
Jo he tingut que posar-me les piles perquè guanyar-me el sou em passava per donar classe d'administració de sistemes Linux. Ara, per a tots aquells, que senten una atracció cap al sexe femení i a més disposen d'una ment oberta i progressista respecte a les possibilitats i el desenvolupament del software lliure, aquesta és la vostra pàgina: linux 1.1-1.5. Els desenvolupadors de la ferramenta estan ahores d'ara dissenyant una aplicació apta perquè les dones tinguen el mateix alicient.
dimarts, 8 de febrer del 2005
Premios fiestas 2005
A propósito de cosas negativas y positivas procedamos a dar los premios a los personajes más destacados durante estas pasadas fiestas.
Premio "Antes muerta que sencilla":
Al pajaro de villena que nos dejó sin botas a 5 minutos de comenzar la entrada.
Premio "Calzar al descalzo":
Oscar,Camarasa y Alegre por dejarnos las botas aun a costa de salir descalzos y a Carlos por dejarle una boina a Gatzara en un momento de apuro.
Premio "Más cojones que el caballo del Espartero"
Al tio Txem que aguantó las increpaciones de todo el bloque de Zuavos que le increpabamos para que se pusiese la manta bien en la diana.
Premio "Más paciencia que el santo JOB"
A nuestro amigo Jorge que pasó las largas noches de fiesta ejerciendo de psicoanalista por amor al arte de toda fémina que lo requiriese.
Premio "Pa habernos matao"
A las sonoras sonadas de mocos de un compañero de Filà que cayo enfermo de gripe no sin antes llevarse por delante a otros tres colegas.¡¡Quien la sigue la consigue!!(poneos buenos pronto...)
Premio "Miss Fotogenia"
A Toni C, Luis F y un servidor que salimos tán espantosos en las fotos del dia de
l'Entrà (por culpa del maquillaje) que fuimos víctima de constante cachondeo y exposición pública de tan terroríficas fotografías.(¡Mamá comprala y hazla desaparecer...!)
Premio "..es obsesión"
A Manolo que fiel a sus costumbres sabatinas, se piró a Alcoy al cine el dia del Sto cristo,¡Ni festes ni res!!, el sabado cena y cine.
Premio "Con hernia y a lo loco"
A nuestro amigo Nando que pese al agravamiento de su dolencia no se perdió casi ningún acto y nos hizo de cabo con el ímpetu que le caracteriza.
y para terminar
Premio "Más veloz que un rayo" y accesit "El pupas"
A GATZARA ya que en 24 horas de fiesta que disfrutó le dio tiempo a cargarse las gafas, perder el chaleco de Zuavo, pedir prestados dos chalecos más y una boina ,hacer nuevos y magníficos amigos y estar a punto de quemarse en la cordà a pesar de los avisos de su madre...¡¡BIEN por tí campeón!!
Si alguno tiene más premios que lo diga...
A propósito de cosas negativas y positivas procedamos a dar los premios a los personajes más destacados durante estas pasadas fiestas.
Premio "Antes muerta que sencilla":
Al pajaro de villena que nos dejó sin botas a 5 minutos de comenzar la entrada.
Premio "Calzar al descalzo":
Oscar,Camarasa y Alegre por dejarnos las botas aun a costa de salir descalzos y a Carlos por dejarle una boina a Gatzara en un momento de apuro.
Premio "Más cojones que el caballo del Espartero"
Al tio Txem que aguantó las increpaciones de todo el bloque de Zuavos que le increpabamos para que se pusiese la manta bien en la diana.
Premio "Más paciencia que el santo JOB"
A nuestro amigo Jorge que pasó las largas noches de fiesta ejerciendo de psicoanalista por amor al arte de toda fémina que lo requiriese.
Premio "Pa habernos matao"
A las sonoras sonadas de mocos de un compañero de Filà que cayo enfermo de gripe no sin antes llevarse por delante a otros tres colegas.¡¡Quien la sigue la consigue!!(poneos buenos pronto...)
Premio "Miss Fotogenia"
A Toni C, Luis F y un servidor que salimos tán espantosos en las fotos del dia de
l'Entrà (por culpa del maquillaje) que fuimos víctima de constante cachondeo y exposición pública de tan terroríficas fotografías.(¡Mamá comprala y hazla desaparecer...!)
Premio "..es obsesión"
A Manolo que fiel a sus costumbres sabatinas, se piró a Alcoy al cine el dia del Sto cristo,¡Ni festes ni res!!, el sabado cena y cine.
Premio "Con hernia y a lo loco"
A nuestro amigo Nando que pese al agravamiento de su dolencia no se perdió casi ningún acto y nos hizo de cabo con el ímpetu que le caracteriza.
y para terminar
Premio "Más veloz que un rayo" y accesit "El pupas"
A GATZARA ya que en 24 horas de fiesta que disfrutó le dio tiempo a cargarse las gafas, perder el chaleco de Zuavo, pedir prestados dos chalecos más y una boina ,hacer nuevos y magníficos amigos y estar a punto de quemarse en la cordà a pesar de los avisos de su madre...¡¡BIEN por tí campeón!!
Si alguno tiene más premios que lo diga...
dilluns, 7 de febrer del 2005
No hi ha quasi òptiques a Igualada
A les dotze del migdia i després de quasi una hora de pegar bacs he trobat una òptica arraconada en un carreró. Fins aleshores he anat amb les ulleres completament tortes i la reacció de la dependenta quan ha vist com de fotudes estaven ha sigut de completa sorpresa: Sí que ha sigut fort el colp que t'has donat !!! (Belda, et vull!!)... A banda d'això cal dir que ma mare esta setmana mourà els fils necessaris per a disposar l'any que ve d'un nou jupetí ('xaleco') de suavo. Al remat, va ser més facil del que em pensava dir-li la veritat. Tants anys de subtils mentides fan que em siga tremendament difícil contar la veritat a ella i a tothom. I finalment, són les cinc de la vesprada i estic baldat ... tinc una gossera brutal i em principi m'he de quedar tres hores més per l'institut. Vaig a inventar-me un maldecap i me n'aniré a casa a veure un poc la tele o directament al llit. Demà serà un altre dia. Resumir les meues mini-festes consistiria en què mai en tan poc de temps m'havien passat tantes coses 'negatives'... No obstant això, ja espere les de l'any que ve!!!
Vitol al patró Sant Blai!!
A les dotze del migdia i després de quasi una hora de pegar bacs he trobat una òptica arraconada en un carreró. Fins aleshores he anat amb les ulleres completament tortes i la reacció de la dependenta quan ha vist com de fotudes estaven ha sigut de completa sorpresa: Sí que ha sigut fort el colp que t'has donat !!! (Belda, et vull!!)... A banda d'això cal dir que ma mare esta setmana mourà els fils necessaris per a disposar l'any que ve d'un nou jupetí ('xaleco') de suavo. Al remat, va ser més facil del que em pensava dir-li la veritat. Tants anys de subtils mentides fan que em siga tremendament difícil contar la veritat a ella i a tothom. I finalment, són les cinc de la vesprada i estic baldat ... tinc una gossera brutal i em principi m'he de quedar tres hores més per l'institut. Vaig a inventar-me un maldecap i me n'aniré a casa a veure un poc la tele o directament al llit. Demà serà un altre dia. Resumir les meues mini-festes consistiria en què mai en tan poc de temps m'havien passat tantes coses 'negatives'... No obstant això, ja espere les de l'any que ve!!!
Vitol al patró Sant Blai!!
Apariciones
Dia 4 de Febrero ,01:35 am ,maset del Tercio de Zuavos....Un grupo de amigos se divierte en plenas fiestas de moros y cristianos tras una concurrida cena.
El ambiente es inmejorable, estamos en fiestas, estamos contentos,estamos todos....
¿todos?, no todos no, falta Gatzara...pobrecito alli en Igualada, hemos pasado las fiestas llamando a su movil...
-¡Ehhh tioo!, ¡como estas!, ¡ahora vamos a salir a desfilar!, ¡ahora vamos al piquete!.
Gatzara nos escucha resignado a estar lejos mientras observa por la web cam.
-¡¡Vamos a ponernos en la fuente de la plaza que nos vea Gatzara!!.
La fiesta continua y el estado etílico-festivo del personal crece por momentos...
Súbitamente la puerta del salón cruje y se abre...
Como surgido de un anuncio de turrones el almendro aparece la figura de nuestro amigo Gatzara en la puerta luciendo su traje de Zuavo (se le ha olvidado la boina por supuesto...) con sonrisa de oreja a oreja.
Aclamacion general, impetuosa subida a hombros (a Gatzara casi lo empotran contra la lámpara de forja del salón), paseillo y primer cubata festero para el tio gatzara.
Ahora si estamos todos, Gatzara sale a recuperar el tiempo perdido, pero eso es otra historia y tendrá que ser contada en otra ocasión (Gatzara esperamos tu crónica de fiestas)...
Vitol al patró Sant Blai!!
Dia 4 de Febrero ,01:35 am ,maset del Tercio de Zuavos....Un grupo de amigos se divierte en plenas fiestas de moros y cristianos tras una concurrida cena.
El ambiente es inmejorable, estamos en fiestas, estamos contentos,estamos todos....
¿todos?, no todos no, falta Gatzara...pobrecito alli en Igualada, hemos pasado las fiestas llamando a su movil...
-¡Ehhh tioo!, ¡como estas!, ¡ahora vamos a salir a desfilar!, ¡ahora vamos al piquete!.
Gatzara nos escucha resignado a estar lejos mientras observa por la web cam.
-¡¡Vamos a ponernos en la fuente de la plaza que nos vea Gatzara!!.
La fiesta continua y el estado etílico-festivo del personal crece por momentos...
Súbitamente la puerta del salón cruje y se abre...
Como surgido de un anuncio de turrones el almendro aparece la figura de nuestro amigo Gatzara en la puerta luciendo su traje de Zuavo (se le ha olvidado la boina por supuesto...) con sonrisa de oreja a oreja.
Aclamacion general, impetuosa subida a hombros (a Gatzara casi lo empotran contra la lámpara de forja del salón), paseillo y primer cubata festero para el tio gatzara.
Ahora si estamos todos, Gatzara sale a recuperar el tiempo perdido, pero eso es otra historia y tendrá que ser contada en otra ocasión (Gatzara esperamos tu crónica de fiestas)...
Vitol al patró Sant Blai!!
dijous, 3 de febrer del 2005
Les festes per la webcam
La veritat és que si volia unes festes originals i alternatives, les estic tenint i de bon tros. A través de la webcam pareïsc James Stewart a la pel·lícula 'La finestra indiscreta', encara què aquesta no és del tot física sinó virtual. L'Àngelus de les Caixes, l'eixida de bandes el dia de L'Entrà, la Diana i ara mateix la processó que està esperant a que entre la Reliqua a la plaça. És una sensació que em desconcerta però almenys em permet matar el cuc. I encara que semble difícil, supleix ben bé l'absència forçada del poble.Acaba d'entrar la Reliquia, vaig a tocar a ma mare per a cridar junts:
VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!
La veritat és que si volia unes festes originals i alternatives, les estic tenint i de bon tros. A través de la webcam pareïsc James Stewart a la pel·lícula 'La finestra indiscreta', encara què aquesta no és del tot física sinó virtual. L'Àngelus de les Caixes, l'eixida de bandes el dia de L'Entrà, la Diana i ara mateix la processó que està esperant a que entre la Reliqua a la plaça. És una sensació que em desconcerta però almenys em permet matar el cuc. I encara que semble difícil, supleix ben bé l'absència forçada del poble.Acaba d'entrar la Reliquia, vaig a tocar a ma mare per a cridar junts:
VITOL AL PATRÓ SANT BLAI!!!
dimarts, 1 de febrer del 2005
Lluny de casa per festes
Aquesta va a ser la única concessió a l'enyorança que faré del què aquesta vesprada començarà i d'allò que no podré gaudir. M'he agenciat de suficient feina com per estar atabalat tota la setmana i deixar de banda la 'morrinya' festera. No obstant això, açò no serà un cami de roses ni molt menys. Els moments de solitud quan te'n vages a dormir o quan et despertes van a ser un tràngol dificil de digerir. No és que el meu sentiment religios es transmute durant aquestes dates sinó el que passa és, que les festes de Moros i Cristians són uns dies que agermanen al poble i en les quals tothom ha d'estar implicat. Sense més, desitge que em vinga prompte el divendres
Vitol al Patró Sant Blai!!
Aquesta va a ser la única concessió a l'enyorança que faré del què aquesta vesprada començarà i d'allò que no podré gaudir. M'he agenciat de suficient feina com per estar atabalat tota la setmana i deixar de banda la 'morrinya' festera. No obstant això, açò no serà un cami de roses ni molt menys. Els moments de solitud quan te'n vages a dormir o quan et despertes van a ser un tràngol dificil de digerir. No és que el meu sentiment religios es transmute durant aquestes dates sinó el que passa és, que les festes de Moros i Cristians són uns dies que agermanen al poble i en les quals tothom ha d'estar implicat. Sense més, desitge que em vinga prompte el divendres
Vitol al Patró Sant Blai!!
divendres, 28 de gener del 2005
dimarts, 25 de gener del 2005
gatzara de dol
A un fidel seguidor d'aquesta web com és el nostre amic cantonades, li donem el més sentit dels condols. Desitgem que la difícil situació per la què està passant li servisca en positiu per a gaudir de cadascun dels dies que visca ara endavant, gràcies al record i a la vitalitat que ens han oferit els absents.
Va per tu!
A un fidel seguidor d'aquesta web com és el nostre amic cantonades, li donem el més sentit dels condols. Desitgem que la difícil situació per la què està passant li servisca en positiu per a gaudir de cadascun dels dies que visca ara endavant, gràcies al record i a la vitalitat que ens han oferit els absents.
Va per tu!
dilluns, 24 de gener del 2005
Despedida Oficial al Alfa
El pasado domingo "Dia de la Publicació" y como si un acto más de Fiesta se tratase, se procedió a la despedida oficial del que durante tantos años fuera el coche del sargento mayor de fiestas e hijos.
Al evento, asistieron un nutrido grupo de amigos del homenajeado automovil, la mayoría componentes del Tercio de Zuavos que quisieron estar presentes en este emotivo momento (incluidos ambos representantes de la filà en el acto de la publicación que aportaron el toque de color a la fiesta).
Un bonito y sentido homenaje en el que se vio la necesidad de que algunos adelgacen porque el techo de nuestro amigo Alfa se vio abollado por la emoción y el exceso de peso de alguno de sus amigos.
Buena suerte al Alfa alla donde esté.
El pasado domingo "Dia de la Publicació" y como si un acto más de Fiesta se tratase, se procedió a la despedida oficial del que durante tantos años fuera el coche del sargento mayor de fiestas e hijos.
Al evento, asistieron un nutrido grupo de amigos del homenajeado automovil, la mayoría componentes del Tercio de Zuavos que quisieron estar presentes en este emotivo momento (incluidos ambos representantes de la filà en el acto de la publicación que aportaron el toque de color a la fiesta).
Un bonito y sentido homenaje en el que se vio la necesidad de que algunos adelgacen porque el techo de nuestro amigo Alfa se vio abollado por la emoción y el exceso de peso de alguno de sus amigos.
Buena suerte al Alfa alla donde esté.
dissabte, 22 de gener del 2005
Adaptació del Pau dels Pets
SANS o PUJADA D'ADRENALINA
Sans treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d'amagat
d'un petit departament
on es guanya la vida
amb un contracte temporal (en concret d'un any).
Sans comparteix la nevera
amb un company de feina
i un lleidatà que és perico i de la penya
i a l'habitació somia
amb una gironina (caldria especificar ciutadana del món)
que viu a dintre de la seua ment.
Sans és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el mon.
Sans no espera des de la trinxera
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra
Sans demà tornarà a començar.
Sans té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.
Sans hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.
Sans no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral. (tot i tindre un cognom propici)
Però per dormir tranquil
ha de seguir.
Sans no espera des de la trinxera,
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra,
Sans demà tornarà a començar.
SANS o PUJADA D'ADRENALINA
Sans treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d'amagat
d'un petit departament
on es guanya la vida
amb un contracte temporal (en concret d'un any).
Sans comparteix la nevera
amb un company de feina
i un lleidatà que és perico i de la penya
i a l'habitació somia
amb una gironina (caldria especificar ciutadana del món)
que viu a dintre de la seua ment.
Sans és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el mon.
Sans no espera des de la trinxera
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra
Sans demà tornarà a començar.
Sans té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.
Sans hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.
Sans no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral. (tot i tindre un cognom propici)
Però per dormir tranquil
ha de seguir.
Sans no espera des de la trinxera,
Sans té clar que no vol renunciar.
Sans no es queda resignat al terra,
Sans demà tornarà a començar.
dilluns, 17 de gener del 2005
Alfa i Omega
Encara que semble mentida, en aquesta pàgina va a sorgir una notícia relacionada amb el món del motor. I dic que sembla rar, perquè cada cop més, s'empra aquest mitjà de transport per fer absurdes competències sobre potències, velocitats, etc... Però, resulta què, de vegades, hi ha vehicles que traspassen aquesta frontera i esdevenen en símbols per ells mateix. El 'Alfa' és un clar cas de mite de les quatre rodes, a l'altura del popular 'Herbie' de les pel·lícules angleses dels 60 o del Kitt de Michael Knight. Al damunt seu han passat les peripècies de Mark Knopffler i colegues tan il·lustres com hagen pogut ser el 'Grajo' o 'Capellà'; ha hagut de disputar la seua hegemonia amb l'altre Alfa del Moi i ja a última hora ha allotjat uns quants flies darrere de Todo Print.Per tot això, que vaja bé, vell amic!!
Encara que semble mentida, en aquesta pàgina va a sorgir una notícia relacionada amb el món del motor. I dic que sembla rar, perquè cada cop més, s'empra aquest mitjà de transport per fer absurdes competències sobre potències, velocitats, etc... Però, resulta què, de vegades, hi ha vehicles que traspassen aquesta frontera i esdevenen en símbols per ells mateix. El 'Alfa' és un clar cas de mite de les quatre rodes, a l'altura del popular 'Herbie' de les pel·lícules angleses dels 60 o del Kitt de Michael Knight. Al damunt seu han passat les peripècies de Mark Knopffler i colegues tan il·lustres com hagen pogut ser el 'Grajo' o 'Capellà'; ha hagut de disputar la seua hegemonia amb l'altre Alfa del Moi i ja a última hora ha allotjat uns quants flies darrere de Todo Print.Per tot això, que vaja bé, vell amic!!
dimecres, 12 de gener del 2005
Ràpsodes
... Costa trobar bons rapsodes. Persones que siguin capaces de llegir els versos d'un poeta amb la veu clara, amb la cadència justa, amb l'entonació precisa. No és senzill aconseguir el to just per a les paraules belles que un altre va escriure. Sovint no és fàcil ni tan sols aconseguir que un mateix poeta llegeixi bé els propis versos. Una cosa és escriure'ls; una altra ben distinta és recitar-los... (M. de la Pau Janer. Diari Avui 12/5/2005). Evalueu ací si Leonor és bona ràpsoda o no. Per a mi és excelent la interpretació del poema XIII de "20 poemas de amor y una canción desesperada" de Pablo Neruda. Ara, la meua imparcialitat va per terra.
... Costa trobar bons rapsodes. Persones que siguin capaces de llegir els versos d'un poeta amb la veu clara, amb la cadència justa, amb l'entonació precisa. No és senzill aconseguir el to just per a les paraules belles que un altre va escriure. Sovint no és fàcil ni tan sols aconseguir que un mateix poeta llegeixi bé els propis versos. Una cosa és escriure'ls; una altra ben distinta és recitar-los... (M. de la Pau Janer. Diari Avui 12/5/2005). Evalueu ací si Leonor és bona ràpsoda o no. Per a mi és excelent la interpretació del poema XIII de "20 poemas de amor y una canción desesperada" de Pablo Neruda. Ara, la meua imparcialitat va per terra.
Bill Gates: “Els partidaris del Codi Obert son els comunistes moderns”
Gates va emprar aquests termes durs i absurds per atacar a la comunitat linux internacional. Segons Gates, no hi ha necessitat alguna d'instaurar nous models de licències de software, como per exemple Creative Commons, que intenta dur el codi obert al cine, música i altres mitjans. Que el pixorro aquest diga les coses que diu, jo m'apunte al carro dels marxistes-leninistes.He dit
Gates va emprar aquests termes durs i absurds per atacar a la comunitat linux internacional. Segons Gates, no hi ha necessitat alguna d'instaurar nous models de licències de software, como per exemple Creative Commons, que intenta dur el codi obert al cine, música i altres mitjans. Que el pixorro aquest diga les coses que diu, jo m'apunte al carro dels marxistes-leninistes.He dit
divendres, 7 de gener del 2005
Adeu Nadal, Bon Dia Festes
Va de bo. El passat diumenge dos de gener es va donar l'eixida als actes que ens portaran un any més a l'event més important que ocorre a l'any en el poble. Una presentació multimèdia sobre la festa als anys 60 i un mà a mà dels dos cosinets eusebiets (els quals es varen permetre luxes com improvisacions pactades a meitat de les escenes que varen fer les delícies dels assistents i en especial de les ties maries que es trobaven al recinte). I tot això ben decorat per les suspicàcies i la rumorologia originada per la tensa situació del nostre Ajuntament (es va beure la comitiva local tota l'aigua del Carme que hi havia al local?)
Va de bo. El passat diumenge dos de gener es va donar l'eixida als actes que ens portaran un any més a l'event més important que ocorre a l'any en el poble. Una presentació multimèdia sobre la festa als anys 60 i un mà a mà dels dos cosinets eusebiets (els quals es varen permetre luxes com improvisacions pactades a meitat de les escenes que varen fer les delícies dels assistents i en especial de les ties maries que es trobaven al recinte). I tot això ben decorat per les suspicàcies i la rumorologia originada per la tensa situació del nostre Ajuntament (es va beure la comitiva local tota l'aigua del Carme que hi havia al local?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)