Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:
Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.
Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.
Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.
A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.
Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.
L'animalet del pirata se'ns n'anava, i ni el dr. house ni el dr. vilches hagueren pogut fer res per ell, però en això que van apareixer dos intrèpids metges i açò és el que va ocorrer ...
Viste!!!, el bo de sentum acabat d'aterrar en la T4, va creuar-se amb els mandataris groguets i es va oferir com a alternativa de Llaneza per a allò que disposara el club, ja siga vendre a Riquelme o formar part de la secretària tècnica de Pamesa juntament amb el Johny Rogers etc. Mentre curigi es restableix de la seua xicoteta indisposició, és hora de que tributem un homentage merescut a un integrant de la colla que ha exportat la web cap a terres teutones sense oblidar la llavor de Wallace i George. Boludo!! ara toca publicitar la web en el bouet merudet.
Però en arribar a la terra promesa, ens vam trobar amb una gens agradable sorpresa...
Com no, una vegada fet el gran esforç, no ens podiem quedar sense la nostra recompensa, i com si ens acaçara un bou en un "encierro", vam fer de budells cor i vam arribar a hora d'esmorzar, com no, a un dels bars de costum.
... i com a exemple un botó. Wallace és el que millor rendibilitza el Plantavit caigut del cel i per això, passa de paraigües que li són un tant esquius. I aprofite aquesta oportunitat per a anunciar que Wallace no és l'únic que s'implica. Qui us escriu, va a tornar a l'enèsim curset de dolçaina a veure si d'una vegada em reivindique com a dolçainer i deixe de tremolar com un allioli cada vegada que em diuen de tocar en algun lloc. L'horari és un tant inversemblant però el compromís i les ganes són màximes. Xiquets, què això va de bo!!
Donat que el blog ha passat a ser un instrument pedagògic de descobriment de personatges il·lustres, anem a continuar en una tasca tan gratificadora com és la de ensenyar a buscar puntets de llum dins de tanta oscuritat. En este cas, Antonio Gasset, presentador de 'Dias de cine' i d'un cineclub diferent ja extingit de nom 'Off Cinema' (Patriota, porta'l a l'Avenida!!)... Ací ve un recull de les frases més celebres d'aquest locutor madrileny. A gaudir-les.
Dissabte a les set de la vesprada i capejant el fred, ens vam acostar tota la comitiva de germana i nebodes cap al Patronato. El motiu era la presentació del treball realitzat per l'associació de Escola Valenciana. Al saló de baix, hi havia unes instantànies on es recreaven els ambients de les rondalles de l'autor de Castalla. Ja dalt, es va presentar el CD on s'ha fet una gran tasca posant com a narradors personatges de la ceràmica valenciana del s.XIX i com a acompanyament musical el so del grup ontinyentí Menestrils. I tot això, per a contextualitzar historietes localitzades en les nostres serres i valls com les del Gegant del Romaní o El Castell d'Entorn i no Entorn. Des d'ací un rendit reconeixement a l'escritor castallut per la seua tasca ens uns moments d'oblit i abandonament de la llengua així com per la seua senzillesa que permet fomentar la lectura en valencià a grans i menuts.
Vam començar el cap de setmana dissabte de vesprada en l'Assemblea de la Junta de Festes. Mai havia estat i té un puntet d'emotivitat el fet del Festa Avant. L'Avant implica que en els propers mesos s'ha de currar de valent i també que un any més la tradició es farà realitat. En acabar i mentre em moria de ganes per anar a la Placeta Presó, al Terrers Road vam palmar amb el cap ben alt contra el Bar Ràpid per 2-1. A banda de perdre en el camp, em vaig privar de veure l'actuació estel·lar de l'Arcà i en especial del groovy. No hi ha res millor que la crítica entusiasta cap a un nebot com va ser la de ma mare. Per la nit, el sopar en bona companyia i amb el 3-0 dels valencianistes renascuts donava pas a un diumenge farcit d'esdeveniments. Vaig evitar un esmorzar avortat en el càmping i a les dos, fet un pinzell (vegeu la instantània) als Espanyoletos. En acabar i des de l'inici de la costera, desfilada fins a la Residència que donava pas a un refresquet de cloenda en Ximo. Si voleu una cobertura gràfica com Déu mana, no deixeu de visitar el blog de Mariano on a més de gaudir de les millors instantànies, teniu l'abast una àmplia documentació sobre els èxits del Bocairent de futbol femení.
