En homenatge a Wallace

Bon Nadal

A tots els amics de Gatzara i a tots aquells que ens seguiu vos desitgem unes bones festes de Nadal. Escolteu la felicitació fins el final.

No m'agrada realitzar contra-programacions de posts que no siguen meus però aquesta puntualització és necessària, no hi ha millor nadala que la de los Ramones. Perdona curig!

Ja és Nadal en ca'ls Manel

A primers d'any, el grup barcelonés traurà el nou disc i per fer boca allibera una nadala on conten el baixó d'uns Reis Mags envellits de tornada després d'haver fet la feina que tants anys porten realitzant. Que vinga prompte el nou disc que el vell ja el tinc menjat de tant posar-lo. Algú els ha de dir als Manel que el 25 de gener és un dia d'alegria perquè és el ciri del Contrabandistes, la vespra del dels Suavos i queda només una setmana per a les Caixes.

Ací teniu l'enllaç

Antiherois, dopatge i sentit de la competitivitat

Ahir després de vint minuts des que el penúltim classificat acabava, Rafael Martínez Landete passava per l'arc de meta amb l'ovació dels assistents al pavelló d'Ontinyent. És curiós haver pensat sempre que ser l'últim en una carrera seria el pitjor que em podria passar i ahir al veure a l'home aquest, va ser com creuar-se en un heroi enfundat amb el mono de treball. No era un derrotat, tot el contrari, la seua fe i determinació engrandien la seua gesta.
Acabe de tafanejar per la xarxa i hi ha registres de carreres de 1990 on aquest home ja participa. Des de llavors fins ara, ha corregut més de 1300 carreres entre elles la marató de Roma i hi ha setmanes que ha corregut tres dies seguits igual dóna en Castelló, Terol o Alacant. De ben segur que per a les marques esportives, Rafael no seria un bon ganxo i no obstant això, els seus registres són dels més consultats de la xarxa.
Huí en el Pais, hi ha un article sobre dopatge i societat on l'autor centra l'atenció en la voracitat dels espectadors per buscar el més difícil encara, l'atacar en el Tourmalet a 40 graus a l'ombra o en el Mortirolo diluviant, trencar la barrera dels vint segons en els dos cents metres o els déu segons en el cent encara que siga plovent i amb ràfegues d'aire en contra Això és el que ven i qui ho aconseguix aplega al cim, qui no senzillament no apareix.

Amb la taca del dopatge que s'estén pertot arreu i que qüestiona les heroïcitats que la tele ens porta a casa, exemples de superació com els de Rafael són els que hem de valorar i mostrar. Eixa és la millor agència anti-dopatge que podem dissenyar tal i com descriu l'autor.

P.D. Acaba de faltar Morente. Requiescat in pace

Vist l'èxit de les últimes convocatòries ...

Queda ajornat l'assaig d'esta setmana també. Vist el vist, i veient la resposta de la gent, deuriem d'anar pensant en renunciar a la sant silvestre d'este any.
Encara no se quin dia és però eixe dia jo no podré estar perquè tindre alguna faena o compromís segur.

Mancora: una estrela emergent!

De terres del cap i casal ens aplega un grup que suposa un aire fresc en el quasi inexistent panorama musical valencià. I això ve de mà del nostre ambaixador en l'Horta Greenwich. Mancora sona fresc i confiem que prompte els gaudim per Coves o en la plaça de bous. Ací teniu l'enllaç.

Vídeo de Mancora

Mancora | Myspace Music Videos

Atenció

Dijous 2 de desembre a les 21.00 h assaig al local d'hivern.
Cal comfirmar assistència

The Adam's family & Michael Jackson

Euros euros.

Per si de cas pensaveu que era broma, ahir vam inaugurar la caixa de les porres, i com que es va aprovar el dissabte passat per majoria simple a l'assamblea dels gatzare's, tots aquells que ahir no vareu acudir a l'assaig teniu la corresponent porra. Si seguim així d'ací a no res se n'anem de menjurrà.

Ampliar repertori per disposar d'un repertori ample

Des de huí la murga, el dos quinze i el salamí venen a formar part de les partitures de capçalera de la colla. Així que per als absents del retrobament d'ahir, prengueu nota que anem a reinventar-nos. Malgrat la poca gent, el sopar va ser abundant, filipinos no en van faltar i hi havia una "brasil·là" interessant. Dijous que ve, més!!

Se'n recordeu de quan assajàvem i tot?

Tots Sants ja esta ací i en un tres i no res, Nadal arribarà i amb els torrons tindrem l'únic esdeveniment que confia cegament amb nosaltres. És per això que necessitem compartir vivències, veure el redoblant fugaç de Twenty o la dolçaina ferrada de Nousseb. A banda d'això, enguany no em cal baixar el barranc en acabar i així no trobar-me en incòmodes controls de trànsit a mitjanit. Nousseb, pronunciat!!

Pluja i Moros i cristians

Despres de patir per enèssima vegada els efectes de la pluja als moros i cristians, en este cas a la població d'Albaida, i vore que sempre passa el mateix, ja que han sigut moltes les poblacions on m'he trobat amb la mateixa situació, Banyeres, Muro, Ibi, Bocairent, Ontinyent... voldria fer una reflexió.

No ens agrada a ningú que ploga en festes, i menys el dia de l'entrà, però és un risc que pot ocòrrer. Davant d'esta situació m'he trobat moltes vegades i el resultat sempre ha sigut el mateix: enfrontaments festers-músics i quasi sempre amb molts mals modes on uns volen fer com si res i continuar i els altres volen vetlar per la seua integritat física i sobretot la dels seus instruments.

Moments de caos on els responsables de vetlar que cada filà seguisca el seu ordre i tot funcione be no es posen d'acord i uns diuen que es continua i d'altres que es para. I una altra cosa que també ocorre és la desinformació i les reunions d'última hora per improvisar solucions que mai van a ser al gust de tots.

Però tot açò no es pot evitar? Jo crec que si i d'una manera molt fàcil, ja que la junta de festes de cada poble podria redactar el seu protocol d'actuació davant la pluja, la neu o qualsevol altra inclemència meteorològica, i així les bandes a l'hora de firmar els contractes als diferents pobles sabrien que en tal poble si plou no es para i podrien decidir anar o no. D'altra banda s'evitaria que unes filaes continuaren amb l'entrà i altres pararen, tots sabrien d'avantmà el que s'ha de fer i s'evitarien enfrontaments innecessaris. S'evitarien també les reunions d'urgència en les que la gent està molt nerviosa i presionada i no és el millor moment de prendre decisions que en la majoria de casos acaven dividint al personal.

I tot això és tant difícil, jo no ho crec, però ...

"Chute" per al cap de setmana

D'acord que un cap de setmana com aquest amb festes per enmig i panellet esta nit no és cap d'eixos caps de setmana hivernals que estàs a casa i no saps ben bé què fer. Per a situacions com les esmentades, us propose un podcast del programa Videodrome de Ràdio 3 que barreja textos on l'home lluita contra sí mateix per la seua llibertat i cançons del grup anglés.

Resistencia (Videodrome)

Els vells rockers sempre tornen

El poc o molt que puga escriure huí ací, de ben segur que no li farà justícia al conjunt de facetes i especialitats que este Miguel Rios cardaor regala a la gent que l'envolta. Este reconeixement ve propiciat pel fet que ahir a migdia treia el nas per la plaça de l'Obradoiro després de vint-i-quatre dies de trajecte, sis menys dels que tenia previst. Bé a soles, bé amb altres companys ja havia realitzat dues temptatives del camí sant però li quedava l'espineta de completar-lo des de la seua entrada per Roncesvalles. Este no va ser un projecte improvisat sinó llargament madurat i amb dates de realització posposades. Ja vos he dit que este bon home val per a tot i la gent del seu voltant el necessita ben a prop. L'u de setembre va iniciar la travessia. No cal dir que el camí ha estat lluny de ser un camí de roses. A l'exigència constant del camí, cal afegir-li les notícies preocupants que arribaven des del poble com per exemple, l'incendi de gran part de la serra que ell duu tan endins.

Crec que en el seu subconscient això dels entrebancs ho tenia ja interioritzat, no obstant, ha hagut de fer front al mateix temps a entrebancs emocionals que li han complicat més si cap, el camí.
A hores d'ara ja viatja per tornar al poble i estar amb els seus. L'aventura ha conclòs i el retrobament anhelat estos dies, hui prendrà forma i textures.

A la motxilla, mil històries i anècdotes marcades per sempre en la seua retina, la satisfacció de l'objectiu aconseguit i l'oferiment de les seues vivències al net que ja té i a la neteta que li ve de camí. Enhorabona Sata!!

I ara què?

Passades tres setmanes del malson de fum i cendres que encercla el poble, la sensibilització encara és patent i les peticions de voluntaris a l'hora de regenerar les zones devastades augmenten per moments. El pitjor de tot és que a hores d'ara poc es pot realitzar i possiblement quan aplegue el moment, la conscienciació no serà tanta.
Llavors, què cal fer des d'ara? Primerament per exemple, assistir a l'assemblea oberta que pretén organitzar l'ajuntament i on es pot organitzar els voluntaris del poble. I per una altra banda, podem prendre com a model, l'exemple de la Colla Ecologista l'Arrel i la seua tasca que ha estat enregistrada pel programa de mediambient de Punt2. Veïns de comarca que amb paciència, pinya i dedicació fan possible que el somni d'aquell pastor de la Provença que diu el vídeo es mantinga ferm. Tan de bo dins del poble tinguérem un voluntariat com el de l'Arrel en nombre i qualitat.

Descanse en pau

Ahir va faltar un dels personatges més rellevants de la política, la música, la poesia, i tantes i tantes coses més, José Antonio Labordeta ens ha mostrat tot el país amb una única motxilla i ens ha fet disfrutar amb les seues declaracions sense pels a la llengua.
DEP

De tornada

De tornada de vacances, de tornada a les serenates, de tornada als bons sopars a la fresqueta i als esguitets a mitjanit. Vesprades a la Mitja Llegua o als Corrals i nits a la Casa Blanca ens han permés recuperar ni que fos per una setmana el pols de la colla. En un obrir i tancar d'ulls tornarem a la carrega i de nou, vindran les rialles i com no, les tremolors de cames.

Fins prompte
Esperem tornar, però mireu este video i voreu que va a ser complicat fer-ho.

Ja queda menys.