Les coses que tinc
Tinc un rellotge de corretja que molta gent m'admira i jo ben bé no se perquè. Potser perquè tinga marca 'pijeta'.
Tinc un desfici brutal amb una barba de més de tres dies: un picor constant que fa rascar-me visceralment.
Tinc una bossa d'esport que em regalaren per la comunió. Tothom se'm riu d'ella però a mi m'agrada molt.
Tinc una casa, que ara a l'estiu es calfa d'una manera bàrbara (quina graella!!).
Tinc el costum d'oblidar tot allò que somnie en el moment en que obric els ulls. Tota una pena!!.
Tinc un veïnet menudet que molava veure'l banyar-se a la piscina fins que sos pares ens el van amagar i ma mare, mon pare i jo ens vam quedar amb un pam de nassos.
Tinc unes manisetes a la dutxa que tenen perill de caure i cada moviment a la banyera ha de ser d'una precissió màxima.
També tinc huí un any més dels que tenia ahir.
dimecres, 30 de juny del 2004
A Blas de Otero en el 25é aniversari de la seua mort
EN LA INMENSA MAYORIA
Podrá faltarme el aire,
el agua,
el pan,
sé que me faltarán.
El aire, que no es de nadie.
El agua, que es del sediento.
El pan... Se que me faltaran.
La fe,jamás.
Cuanto menos aire,más.
Cuanto más sediento,más.
Ni más ni menos.Más.
Més informació ací.
EN LA INMENSA MAYORIA
Podrá faltarme el aire,
el agua,
el pan,
sé que me faltarán.
El aire, que no es de nadie.
El agua, que es del sediento.
El pan... Se que me faltaran.
La fe,jamás.
Cuanto menos aire,más.
Cuanto más sediento,más.
Ni más ni menos.Más.
Més informació ací.
dimarts, 29 de juny del 2004
Sobre la discriminació posítiva
Expressió que a mi no em sona gens bé però que al mateix temps em sembla necessària . Pretendre fer prevaldre una igualtat entre sexes que només es materializa al paper, i que és menyspreada sistemàticament en cada agressió patida, és un cinisme. És la mateixa igualtat que ampara als minusvàlids malgrat les nombroses barreres arquitectòniques a que han de fer front cada dia, són els impediments burocràtics que endarrereixen la normalitat dels nous vinguts a la nostra terra, són els entrebancs d'homosexuals o parelles que pretenen formalitzar una relació sense el vist-i-plau d'institucions caduques com l'Esglèssia o l'Estat. S'ha de ser contundent per extraure el problema de soca-rel i amb el temps i els remeis guanyats, llevar aquestes lleis per mai més tornar-les a instaurar
Expressió que a mi no em sona gens bé però que al mateix temps em sembla necessària . Pretendre fer prevaldre una igualtat entre sexes que només es materializa al paper, i que és menyspreada sistemàticament en cada agressió patida, és un cinisme. És la mateixa igualtat que ampara als minusvàlids malgrat les nombroses barreres arquitectòniques a que han de fer front cada dia, són els impediments burocràtics que endarrereixen la normalitat dels nous vinguts a la nostra terra, són els entrebancs d'homosexuals o parelles que pretenen formalitzar una relació sense el vist-i-plau d'institucions caduques com l'Esglèssia o l'Estat. S'ha de ser contundent per extraure el problema de soca-rel i amb el temps i els remeis guanyats, llevar aquestes lleis per mai més tornar-les a instaurar
dilluns, 28 de juny del 2004
Una mala persona
En aquest enllaç podeu fer uns tests que us diuen a quin personatge de ficció i a quin de la vida real us pareixeu més. Caga't ja que a mi m'ha eixit de personatge de ficció a Vito Corleone i com a personatge real Saddam. Ja tinc asumit que soc un tirà!!
En aquest enllaç podeu fer uns tests que us diuen a quin personatge de ficció i a quin de la vida real us pareixeu més. Caga't ja que a mi m'ha eixit de personatge de ficció a Vito Corleone i com a personatge real Saddam. Ja tinc asumit que soc un tirà!!
diumenge, 27 de juny del 2004
Viure a Cicely
Cicely és la ciutat que jo proposaria com a meta del programa de Ràdio 3 'La ciudad invisible', on cada dia tracten de trobar cadascun del nostres Dorados. Que perquè és un Dorado? Perquè amb el seus problemes com tenim tot el món, sempre destil·len un encant i un realisme que els fan molt accesibles, et permeten aïllar-te 45 minuts de tots el problemes i dels teus quefers diaris, et mostren realitats paral·leles, que perfectament poden ser vàlides, allunyades de titolars de premsa, ràdio o televisió i a més, també és un lloc on la barreja ètnica aparentment no és un problema (mira tu que cosa més gran!!)
Cicely és la ciutat que jo proposaria com a meta del programa de Ràdio 3 'La ciudad invisible', on cada dia tracten de trobar cadascun del nostres Dorados. Que perquè és un Dorado? Perquè amb el seus problemes com tenim tot el món, sempre destil·len un encant i un realisme que els fan molt accesibles, et permeten aïllar-te 45 minuts de tots el problemes i dels teus quefers diaris, et mostren realitats paral·leles, que perfectament poden ser vàlides, allunyades de titolars de premsa, ràdio o televisió i a més, també és un lloc on la barreja ètnica aparentment no és un problema (mira tu que cosa més gran!!)
dissabte, 26 de juny del 2004
De nou a la casella d'inici
El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!
El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!
divendres, 25 de juny del 2004
La meua pròpia religió
Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.
Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.
dijous, 24 de juny del 2004
La Nit de Sant Joan
L'únic dia que em sap greu que Bocairent no siga un poble ubicat al litoral es el d'ahir. És tot un ritual, preparar la foguera, ajuntar-se un bon grapat de gent, oblidar-se de totes les preocupacions del moment (que són moltes!!), arremullar-se els peus, demanar desitjos, etc. Enveje a tots els que ahir gaudiren d'aquesta experiència mentre jo dormia. Que li anem a fer!! Vaig encendre un ciriet virtual per acompanyar-los encara que fóra de manera simbòlica... Ja tindre temps de prendre'm la revenja!!
L'únic dia que em sap greu que Bocairent no siga un poble ubicat al litoral es el d'ahir. És tot un ritual, preparar la foguera, ajuntar-se un bon grapat de gent, oblidar-se de totes les preocupacions del moment (que són moltes!!), arremullar-se els peus, demanar desitjos, etc. Enveje a tots els que ahir gaudiren d'aquesta experiència mentre jo dormia. Que li anem a fer!! Vaig encendre un ciriet virtual per acompanyar-los encara que fóra de manera simbòlica... Ja tindre temps de prendre'm la revenja!!
dimecres, 23 de juny del 2004
Els vigilants de la bassa!!
Si senyor!! Que tremole Michael Night i tota la banda de les platges de Santa Mònica perquè m'he apuntat als cursets de natació i vaig a aprendre a estar vuitanta minuts a l'aigua sense morir en l'intent... (o almenys això espere). Com podreu imaginar el meu amic mai prou estimat, Home Cabellera, també hi assistirà. Som ungla i carn encara que la gent s'enteste a separar-nos.Per llevar-vos les lleganyes de la becadeta us adjunte la notícia del primer virus andalús.
Gràcies Juanma
Si senyor!! Que tremole Michael Night i tota la banda de les platges de Santa Mònica perquè m'he apuntat als cursets de natació i vaig a aprendre a estar vuitanta minuts a l'aigua sense morir en l'intent... (o almenys això espere). Com podreu imaginar el meu amic mai prou estimat, Home Cabellera, també hi assistirà. Som ungla i carn encara que la gent s'enteste a separar-nos.Per llevar-vos les lleganyes de la becadeta us adjunte la notícia del primer virus andalús.
Gràcies Juanma
dimarts, 22 de juny del 2004
Cap a on va GATZARA?
Tots som conscients de que a hores d'ara encara som 'una immensa minoria' els que coneguem aquesta web, però amb el temps, pense depurar-la més i fer d'ella un instrument interactiu entre els lectors i l'autor mateix amb fòrums, possibilitat de missatgeria instantània, preparació de accions contra les patents del programari, contra el monopoli de les grans empreses, fent front a la marginació del valencià a Internet etc.
Es sol dir que somiar és debades i qui no somia no actua. Que vagen per davant els meus somnis!!.
Tots som conscients de que a hores d'ara encara som 'una immensa minoria' els que coneguem aquesta web, però amb el temps, pense depurar-la més i fer d'ella un instrument interactiu entre els lectors i l'autor mateix amb fòrums, possibilitat de missatgeria instantània, preparació de accions contra les patents del programari, contra el monopoli de les grans empreses, fent front a la marginació del valencià a Internet etc.
Es sol dir que somiar és debades i qui no somia no actua. Que vagen per davant els meus somnis!!.
dilluns, 21 de juny del 2004
Sobre la situació de la llengua
Gràcies a la perfeccionista de Sònia
Tothom és conscient de com de dolenta és la situació lingüística al País Valencià. Bé, tothom és conscient que el País Valencià no és un País normal. I no és un País normal per moltes qüestions, encara que per a mi, huí, l’únic problema del País Valencià siga la llengua i el tracte que rep... Per llegir tot l'article polseu ací.
Gràcies a la perfeccionista de Sònia
Tothom és conscient de com de dolenta és la situació lingüística al País Valencià. Bé, tothom és conscient que el País Valencià no és un País normal. I no és un País normal per moltes qüestions, encara que per a mi, huí, l’únic problema del País Valencià siga la llengua i el tracte que rep... Per llegir tot l'article polseu ací.
diumenge, 20 de juny del 2004
...
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia
...
(Fragment d'Esperant d'Obrint Pas. Més informació ací
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia
...
(Fragment d'Esperant d'Obrint Pas. Més informació ací
divendres, 18 de juny del 2004
dijous, 17 de juny del 2004
La indústria farmacèutica còpia al programari lliure
Que el moviment del programari lliure és una de les eines més palpables i sostenibles per fer un món més just i solidari està fora de tot dubte. Ara la creixent relació entre la biologia i la computació ha esdevingut en que s'usen mètodes oberts per al descobriment de nous medicaments que puguen usar-se en casos com els de les malalties tropicals que assolen les regions menys afavorides del planeta. La indústria farmacèutica és una de les principals culpables de la mort de milers de persones gràcies a les seues patents sobre els medicaments, les quals només son costejades pels països més desenvolupats. Més informació ací.
Que el moviment del programari lliure és una de les eines més palpables i sostenibles per fer un món més just i solidari està fora de tot dubte. Ara la creixent relació entre la biologia i la computació ha esdevingut en que s'usen mètodes oberts per al descobriment de nous medicaments que puguen usar-se en casos com els de les malalties tropicals que assolen les regions menys afavorides del planeta. La indústria farmacèutica és una de les principals culpables de la mort de milers de persones gràcies a les seues patents sobre els medicaments, les quals només son costejades pels països més desenvolupats. Més informació ací.
dimarts, 15 de juny del 2004
El Síndic de Greuges es posa dur amb l'Ajuntament d'Alcoi
El Síndic no vol que l'ajuntament alcoià subvencione una associació com la de Sant Jordi que fomenta clarament el sexisme en la festa. Potser, se li hauria d'adreçar una queixa per a què també sancionara a la de Bocairent per la cremà de la Mahoma per intolerant i islamófoba. Estarem veient la llum del final del tunel?
El Síndic no vol que l'ajuntament alcoià subvencione una associació com la de Sant Jordi que fomenta clarament el sexisme en la festa. Potser, se li hauria d'adreçar una queixa per a què també sancionara a la de Bocairent per la cremà de la Mahoma per intolerant i islamófoba. Estarem veient la llum del final del tunel?
dilluns, 14 de juny del 2004
Però les dimensions importen o no?
.
Hui s'obri el museu de l'erotisme de San Petesburg (Rúsia) i l'estrela és el membre del conegut monjo rus Rasputin, que es diu va fer les delicies de la dona del tzar amb les seues arts amatòries. El coleccionista propietari va pagar 8000 dolars pel tema. A mi em sembla un poc car,no?
.
Hui s'obri el museu de l'erotisme de San Petesburg (Rúsia) i l'estrela és el membre del conegut monjo rus Rasputin, que es diu va fer les delicies de la dona del tzar amb les seues arts amatòries. El coleccionista propietari va pagar 8000 dolars pel tema. A mi em sembla un poc car,no?
diumenge, 13 de juny del 2004
M'agrada Sant Antoni
M'agrada l'olor de les paradetes on venen els clàssics puros i les pastilles de torró, m'agrada l'ambient divertit i desenfadat que es respira quan camines pel voltant de l'ermita, m'agraden les proves que fan als xiquets per guanyar conills o pernils, encara que quan jo participava mai m'enduia res, m'agraden les paradetes que mesclen des de banderes del Che a d'altres com Metallica o Nirvana. En definitiva, m'agrada molt el meu sant.
M'agrada l'olor de les paradetes on venen els clàssics puros i les pastilles de torró, m'agrada l'ambient divertit i desenfadat que es respira quan camines pel voltant de l'ermita, m'agraden les proves que fan als xiquets per guanyar conills o pernils, encara que quan jo participava mai m'enduia res, m'agraden les paradetes que mesclen des de banderes del Che a d'altres com Metallica o Nirvana. En definitiva, m'agrada molt el meu sant.
dissabte, 12 de juny del 2004
Carta de Gabo
Gràcies Montse!!!
“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.
Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.”
Gràcies Montse!!!
“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.
Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.”
divendres, 11 de juny del 2004
dijous, 10 de juny del 2004
dimecres, 9 de juny del 2004
dilluns, 7 de juny del 2004
No més cites!!!
Vist el constant rebuig d'aquestes frases, lluitaré per evitar la temptació de posar-ne una. Anant al tema, el dissabte va anar bé excepte quan se'm vam anar a Alcoi que allò estava mort i a més, no vam veure Bajoqueta Rock en Banyeres... (Nit per a oblidar). No puc deixar de banda l'enorme enllaç que em va passar Elena l'altre dia. Xiquets! me'n vaig a sopar que em muic de fam!!. L'enllaç és aquest!!
Vist el constant rebuig d'aquestes frases, lluitaré per evitar la temptació de posar-ne una. Anant al tema, el dissabte va anar bé excepte quan se'm vam anar a Alcoi que allò estava mort i a més, no vam veure Bajoqueta Rock en Banyeres... (Nit per a oblidar). No puc deixar de banda l'enorme enllaç que em va passar Elena l'altre dia. Xiquets! me'n vaig a sopar que em muic de fam!!. L'enllaç és aquest!!
divendres, 4 de juny del 2004
Sense veu
De vegades et creues la mirada amb alguna persona desconeguda i tens la certesa de que la coneixes d'alguna cosa. La seua mirada t'indica que ella també t'ha conegut, aleshores li llances una mirada interrogativa. Aquella et contesta amb una altra pareguda i t'esborra el somriure perquè saps que fins que no caigues no vas a quedar-te trànquil, i aquella, que no entén els teus ulls seriosos, es retira entre la teua desesperació.
De vegades et creues la mirada amb alguna persona desconeguda i tens la certesa de que la coneixes d'alguna cosa. La seua mirada t'indica que ella també t'ha conegut, aleshores li llances una mirada interrogativa. Aquella et contesta amb una altra pareguda i t'esborra el somriure perquè saps que fins que no caigues no vas a quedar-te trànquil, i aquella, que no entén els teus ulls seriosos, es retira entre la teua desesperació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)