divendres, 25 de juny del 2004

La meua pròpia religió

Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Propongo como primera martir y doctora de la iglesia a Santa Mosca Collonera...:-)

gatzara ha dit...

Sí, i en lloc de fer la senyal de la creu, farem una obturació nasal amb kleenex, més coneguda com perforació ronxil

Anònim ha dit...

Pidamosle el Kleenex de la cena del dia de San Blas y la guardamos cual reliquia santa...

¡¡El santo moco con sangre!!...Ora pro nobis...

gatzara ha dit...

Beneït moc, tu que estàs a les seues fosses nassals
santificada siga la teua baveta
esperem que vinga a nosaltres la teua mirada 'rojigualda'
tant al Riberet, com a la Venta, com al maset dels Suavos.

Dona'ns huí la possibilitat de veure ta bellesa
perdona a aquells que no entenguen la teua idiosincràsia com així també nosaltres perdonem al nostre benvolgut amic
i no en deixes que ens caiga la sang al damunt que va cara