A la mare de totes les festes

No és dogma religiós però s'hauria d'instaurar. No es pot passar per aquesta vida sense haver passat per Pamplona / Iruña i els seus Sanfermins... la festa en majúscules. Ni races, ni llengües ni cultures. Mocador, samarreta, pantaló, faixa i espardenyetes. Per menjar entrepans de bacallà ajoarriero, per beure l'etern kalimotxo, per poc dormir un camping envaït per guiris, per anar un autobús borreguero i festa per damunt de tot.

Us explique, l'eixida pot ser el divendres 6 de juliol a les 11 de la nit després de que els comerciants gatzarers xapen el seu negoci i tornada el 8 de juliol a migdia amb autobús de línia Iruña-València (sentum, la xica de Nules i jo ja se'l coneixem). Salserians i resta de bloggers, és el lloc adequat per fer l'aplec de germanor, de manera que això és una invitació de festeig internauta cardaor. Per a reservar places, deixem un termini fins divendres per a que confirmeu la vostra participació en la mare de totes les festes.

De ressaca electoral i amb bona música

Desitge que haja'm escrit entre tots el desenllaç del culebró patètic del nostre poble. Està escrit que no és el final que haguera subscrit i tampoc és el final que molts participants d'aquesta comunitat hagueren volgut. Potser siga un desenllaç de consens on tots eixen sense satisfer les seues expectatives però no acaben buïts del tot. Predicaré si cal en un desert que les bipolaritzacions del vot originen un panorama frontista i és tasca dels nostres representants combatre el 'estàs amb mi o contra mi'. Mirant-ho bé, som un miratge enmig de les poblacions dels voltants que majoritàriament tindran forces conservadores al capdavant. Una altra cosa és l'aplanadora autonòmica que m'ha llevat la son i m'ha permés descobrir les noves cançons de Sidonie que ja tenen enllestit un nou treball per al mes de juny:

"Bailemos, canciones de viernes que ni conocemos , pero bailemos
Hoy llegaremos hasta el cielo, bailando canciones que ni conocemos, pero bailemos
por un momento, somos tan bellos y después, tan mediocres otra vez."

A banda, en la cançó de la setmana, us deixe la cançó Tarantula, avanç del disc Zeitgeist dels Smashing Pumpkins. Tralla sense parar per pujar la moral.

El kalimotxo de mamá

Si agafes una coctelera i ajuntes a Juanma Bajo Ulloa (el director de Airbag), Mikel Urmeneta qui ha fet negoci dels dissenys originals amb Kukuxumusu i finalment tens com a soliste a Pablo Carbonell, l'èxit està poc més que garantit. A banda, si la temàtica de la lletra és tan poc pretenciosa com puga ser el lloar la manera de fer el kalimotxo de ta mare, la cançó ja passa a ser un hit de l'estiu. Sense més preàmbuls el kalimotoxo de mamá. Només un últim apunt: el dia del txupinazo cau divendres i San Fermin dissabte!!!! Només dir-vos que això de Pamplona és com Pego però tots els dies durant una setmana.

30 anys de la saga d'Star Wars

Digueu-me friki, però avuí és compleix el XXX aniversari de la creació de la millor saga de tota la història.

Mesures per la normalització lingüística

Llegint El Temps Digital podeu trobar la referència d'un llibre que es presenta properament i que tracta de marcar unes pautes a seguir a l'hora d'equiparar el valencià amb el castellà. A hores d'ara, qui venga la burra de que som bilingües, ja pot baixar de l'altar on es troba i xafar terra ferma i veurà que l'oferta editorial i radio-televisiva és clarament superior del costat castellà i que en determinats àmbits (judicial, científic, religiós) el valencià brilla per la seua absència. Evidentment, la llei de mercat estableix les seues normes però aquestes no són sempre les justes. Ahí tenim els casos d'establir un control al boom urbanístic que amenaça a la bonança del cicle i al dret d'accés a la vivenda, ahí tenim la discriminació positiva de la dona per tal d'incrementar la seua participació social etc.

Entre les mesures trobem:

1. El valencià, llengua d’ús normal i preferent de les administracions valencianes.

2. S'ha de garantir poder atendre oralment i per escrit en l'Administració pública

3. Generalització de l’ensenyament en valencià i de l’aprenentatge del valencià a tots els periòdes de formació de l'alumnat.

5. Mitjans de comunicació públics integrament en valencià.

6. El personal de l’administració ha de saber necessàriament valencià.

7. Equivalència fixada legalment de les denominacions valencià i català per a la llengua.

8. Coordinació amb la resta de l’àrea lingüística com les Illes o Catalunya.

9. Model lingüístic unitari i vehiculació de l’estàndard en qualsevol àmbit possible.

El Lancelot del s.XXI

Arribar a fer un triatló és una proesa. I fer un ironman és ja de bojos. Quatre quilòmetres nadant, més de cent en bici i una marató per finalitzar. Doncs bé, temps per a actualitzar el seu blog no n'ha tingut massa però sí que s'ha preparat de manera adequada l'aventura de la illa de Lanzarote (escuder del rei Artur) i l'ha acabat que ja és molt. Amb un temps de més de 14 hores i quedant en la posició 760 és tot un mèrit i un orgull per a la comunitat gatzara. Val a dir, però, que el marge de millora és gran: el pillat que ha guanyat ha eixit en la 2 Noticias i ha gastat no aplega a nou hores. Què barbaritats!!! Enhorabona Peret!!! Només nosaltres sabem quin és el dopatge que tens que et fa incombustible: una dona que és un sòl i una xiqueta que és un tresor. El reconeiximent gatzarer a aquestes dos patidores. El mèrit també és seu. Ací us adjunte la crònica del triatló en primera persona.

Resseguint la senda del Xixarra i jugant amb Bocadilaikós

Passa un cap de setmana intens i n'aplega un altre de seguida i igual de trepidant. Tot va començar el divendres per la nit amb la nostra participació en les jornades de bàsquet del Patronato. Equip amb moral inexpugnable i tècnica qüestionable, es presentava equilibrat dins de les posicions al camp i amb la novetat de la presència d'un fitxatge ucraïnés, Dimitri, de l'escola de Gomelski i companyia (per a més informació pregunteu a sentum). Al remat, vàrem quedar penúltims, havent guanyat un partit de quatre possibles. A les dades frustrants de per sí, hi ha que matisar que vam plantar guerra en cadascun dels encontres i que la predisposició i la brega varen ser màximes. El president ha ratificat el seu suport al projecte i els grecs tornarem l'any que ve amb forces renovades.

La via verda Jumilla - Gandia és més que un trajecte per a mi i per a la meua família, és la condició necessària per la qual estem ací. El meu iaio patern, natural de Jumilla, va vindre d'obrer construint la via i es va quedar al poble al costat de la meua iaia i els seus fills. Així que, passejar per les contrades del Vinalopó, l'Alcoià i la Vall és rendir homenatge a aquells anglesos que invertiren en la línia i a aquell obrer que va ajudar a fer-la possible. Si per alguna cosa es caracteritza el trajecte és pel contrast climàtic i conseqüentment pel contrast paissatgístic. Conreus de secà a l'eixida de Villena donen pas a una mescla de camps de cereals i vinyes guanyats a les muntanyes a base de abancalaments de pedra seca així com a serres imponents com la de Mariola o la del Benicadell. Aquestes serres acaben desembocant en el llit del Serpis que ens conduïx als arbrats de cítrics saforencs. S'ha de remarcar el tram que va de Lorxa a Villalonga entra barrancs molt escarpats i a vora el riu entre xops, canyars, assuts i àntigues fàbriques abandonades que aprofitaven la corrent de l'aigua per a fabricar llum o per a moure les primeres màquines del país.

Noticias del Mundo

Recordeu els bons moments que feiem en la tenda de Figueres llegint aquest diari? Sempre ens qüestionàvem la mateixa pregunta (qui collons llegiria això?) i crec recordar que alguna persona ho va comprar per error. Supose que tindria molta vergonya de tornar-lo i que la catalogaren com a dement. En aquest enllaç teniu un recull de les portades més impactants

Meredith continuarà en Anatomia de Grey

Estava clar que Meredith no se'n podia anar de la sèrie a la que li posa el cognom, però sembla que els guionistes de la sèrie volien posar-nos en un 'ai' al cor i a fe que ho han conseguit. Després d'una tragèdia en un creuer, Meredith aacidentalment es llançada a l'aigua i quan es rescatada presenta una hipotermia severa. El capítol d'ahir va ser un pel massa surrealista on Meredith es passejava per un corredor on en una punta estava la vida i a l'altra la mort i on els seus companys ho donaven tot per tal de que Meredith es restablirà. Després d'un final d'infart, ja tenim assegurat que Meredith Grey tornarà cada dijous a visitar-nos amb Cristina, el Dr Berg, O'Malley, Izzie etc.

Guanyador de dues entrades per al Festival Territorios 2007

Què fàcil és guanyar entrades per a festivals de música!! Ho dic de veritat. Això sí, per a festivals que no siguen del rotllo Viñarock o Fib. Després de que tres anys enrere em tocaren entrades per al Festival Creamfields d'Almeria ara m'acaben de caure dues entrades per a aquest dissabte 19 al Festival Territorios Sur de Sevilla. No conec la capital andalusa i en altres circumstàncies, ja estaria veient combinacions de busos i trens. Ara bé, esta setmana entre Bocadilaikós i el curset de les vies verdes ja vaig aviat.

Si algú està interessat i no li fa mandra aplegar-se a vora del Guadalquivir que m'escriga a viugatzara@gmail.com i ja li diré que necessita per a fer-se passar per mi

La fuga de l'Arale i la Gatxan
Gràcies al Patriota ens ha aplegat la veritat del que va passar divendres. Mentre ho donaven tot a la festa de Conill, d'altres se n'anaven de per ahí a jugar en caquetes. Finalment, varen trobar totes les que varen voler a la depuradora. Qui collons són Bronson i McQueen? I curigi?

Cap de setmana trepidant

Divendres tornava d'unes jornades celebrades a la serra de Madrid sobre programari i coneiximent lliure (LibreMeeting 2007). En ell i com a personatge més rellevant es trobava Richard Stallman (artífex del Sistema Operatiu GNU que usem en les distribucions GNU/Linux ). Aquest impulsor del codi lliure es caracteritza per la seua excentricitat a banda de transmetre un missatge clar i precís: el programari privatiu (amb Microsoft i Windows al davant) és èticament reprobable i les societats justes han de tindre com a objectiu erradicar-lo per complet.
Ja de tornada, el retard del tren de més de tres quarts em va impedir poder acudir al primer acte local de la colla (qui no vulga entendre-ho, no es pot dir més clar ) i a l'endemà matí partia cap a Alcoi on després de anys inèdit amb la bicicleta, feia una ruta d'uns 50 quilòmetres entre Alcoi i Agost. Per la vesprada, oficialitzàvem l'entrada a la Junta i per la nit sopar per a oblidar i gin-tonics fresquets per tancar unes 24 hores de bogeria. A continuació, us deixe un vídeo impagable del Stallman i una cançó d'ell mateix en la Cançó de la Setmana.

Ai, dolça edat la de comuniants !!!

S'acosta la temporada en que els restaurants del poble fan l'agost així com els rectors que tenen a la clientela revoltada a base de confessions massives i cursets apressurats per tal de rebre l'hòstia consagrada en òptimes condicions. Els samarros gatzares tenim la cosa complicada: o almiralls o mariners o de vestit clàssic. Regals i més regals, signatures on es posen les xorrades que no mai t'atrevirires a dir de viva veu, felicitacions a manta i hipocresia variada. Això són les comunions: un joc de competició per als nostres pares on nosaltres no som més que titelles. Però, i la careta de bons xiquets que fem! Si s'ho creiem i tot que mai trencarem un plat! Ai, dolça infantesa!!!

PD. Perdona Nousseb!!! Se m'oblidava, des d'ara queda instituït un concurs per veure el millor comuniero de la constel·lació gatzara. No digueu que no teniu fotos i aneu treient els albums dels calaixos i calfant l'escànner. El correu, el de sempre: viugatzara@gmail.com

Cap de setmana de la Santa Creu

Trons i més trons per anunciar que la Santa Creu ja ha aplegat, castells umflables per als xiquets de bon matí mentre els de la junta van espitaets repartint pneumàtics pel trajecte del rally de la vesprada. Després de dos ruixades curtes però intenses, els diferents models s'obriren pas a través dels costeruts carrers del poble. Uns més artesans i fabricats a cops d'enginy per vèncer les mancances existents, d'altres que no oblidaren cap detall ni tan sols el atrezzo (Calaver, ja has trobat clavariessa?), al·legories de tot tipus a la Copa de l'Amèrica, imitadors d'Alonso tant amb Renault com en Mercedes etc. S'ha de lamentar l'accident fortuït patit per Llorens i hem de confiar que un acte amb tanta repercusió com aquest, es sobrepose a problemes puntuals i es faça per molts anys.

I després del típic soparet futboler de Solbes, cap a l'orquestra on ens esperava Masahiro i la Titanic. Amb l'ofici guanyat amb el pas dels anys, res millor que buscar la barra i esperar a que wallace i nousseb tornaren de la boda de Batis (enhorabona xiquets!)... Mentre esperaven, latonga ens va confirmar que passarà a tindre una participació activa al blog i deixarà d'estar en la banda dels mirons. S'acabaven els gin-tònics com si foren aigua fins que al crit de We are gatzares amaniren blogber, nousseb, wallace, sentum i curigi. Després de moment tan emotiu, no quedava més que buidar la bufeta i anar-se'n a dormir.

A l'endemà, em confirmen que la junta té un cert desencís pel mal oratge de la nit anterior i que la recaptació ha sigut inferior a la de l'any passat. Només us puc dir que l'organització ha fet un esforç considerable i que ningú us pot llevar això. Cal perseverar i confiar que l'any que ve vagen millor. Des d'ací, el nostre suport incondicional.

Enquesta conclosa

Gran responsabilitat ens queda després de que el Panathinaikos es convertirà en el nou campió d'Europa. Amb el nom que hem destriat estem obligats a aplegar a la Final i invocar al Santo Cristo per tal de vèncer a George Best phantom & Cia. No obstant això, per il·lusió no serà: BOCADILAIKOS dispara el tret d'eixida.

Restructuració del blog

S'ha tractat d'establir un cert ordre en el caos de enllaços que tenim ja agregats a banda de que se n'han afegit d'interessants com el Youtubocairent on hi ha els vídeos de 'incendi del 94, el de Tola i altres programes sobre el poble fets per Canal 9. A banda s'ha afegit una enquesta (gràcies salseros) per a destriar el nom de l'equip de bàsquet del Patronato. S'admeten propostes constructives de millora.

Torna el Torneig de Bàsquet del Patronato i els Cardaors GlobetsTortets

Des de la heroica quinta d'Andreu Jiménez, Quique Andreu, Juanan Morales, Margall, els Jofresa i Villacampa no es recorda un rebombori mediàtic similar. El dia del pont ens vàrem retrobar a la pista on s'ha forjat una llegenda d'equip de múscul i dotat d'una excelsa mecànica soviètica. Cal ressaltar la figura emergent de Tiraure qui va compaginar tennis i bàsquet per tal d'alliçonar-nos convenientment. S'ha confirmat que Ramon Trecet hi serà per narrar el retorn de la quinta mítica forjada per les mans del pastelero, etc. Xiquets, va de bo!!

Felicitats curigi!!

Ja fa tres dècades que vas armar un dos de maig similar al de l'ocupació francesa. I així ens va! A veure si al proper dos de maig, estem consolidaets en l'olimp del folk, i si conformem equips de bàsquet amb nivell competitiu rotllo ACB o Lliga Nacional.


Reaccions de personatges il·lustres sobre l'event:

Monle: T'hem guardat el garrofó de la paella com a regal
Fari: L'enhorabona al company de cubates inigualable. Llàstima que ara vaja en el taxi.
El peru de Banyeres: No se perquè però et mulle l'orella de valent. Felicitats i gràcies per aguantar-me
Caligula: A gatzara no me'l trague ni en pintura i jo abogue per a que pilles el comandament de la web.
Companys de cerveses de les Coves: Anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Companys de cerveses de la Gela: Ie Borgeti, anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Peio, l'enverinador: Oye que si te he machacado el higado ha sido sin rencor, es lo que da el tiempo.
Vampiro: Ummm!!! Encara me'n recorde la mordinyà senyora que et vaig fotre. Ja no hi ha alcohol en sang de qualitat.