Ahir mentre curigi i jo fèiem un poc de soroll als corrals, va i el panxut del Pare Noel ens va fer una visita la qual hem immortalitzat. En acabar i per celebrar-ho, se'n vam anar a les Coves a fer-se xatos i tellinetes. Per si no ho llegiu bé, el tatoo del Noel és el següent:
Al començament dels anys 30, els escassos escriptors que escrivien en valencià estaven dividits en aquells que seguien una ortografia massa castellanitzada i per una altra banda hi havia una altra variant que usava un valencià molt antic i desfasat als nous usos. A desembre de 1932, tots dos corrents apleguen a un acord base que rebrà el nom de les Normes de Castelló. Serà el primer document de consens entre les diferents corrents ideològiques valencianes el qual, malauradament, caurà en l'oblit durant el franquisme en el millor dels casos. En el pitjor, hi haurà signants d'aquestes normes que se'n retractaran com el merut Fullana i tractaran de dividir en lloc de cohesionar. Huí, al Patronato i a les 20 hores hi haurà una conferència i una exposició sobre les esmentades normes en les quals va participar el Centre Valencianista de Bocairent amb Joan Beneyto Bernàcer al capdavant.
Vull deixar clar que no sóc un animal social. I això provoca que no vulga acudir a cap més sopar d'empresa nadalenc. Ens els heroïcs temps del sometiment de l'empresa de Sant Rafael, el capo me la ballava fins a límits insospitats davant la meua perplexitat per a tornar després de Nadal amb la canya preparada per a espolsar-me a la menor oportunitat. Afotunadament, la meua situació ha canviat i almenys ara per ara tinc veu pròpia no sotmesa a la mà que em dóna de menjar. No obstant això, la hipocresia en nits com la d'ahir de personatges infumables brolla per totes bandes i només tens dos opcions per poder afrontar-ho: o anestesiar-te i mirar cap a un altre lloc o amargar-te. Com que no podia ahir emprar la primera opció, em vaig desesperar amb la segona i així estic huí: mal dormit i ben fotut.
Huí en la SER en el que ells anomenen "la tertulia de savis"han debatit sobre Cuba, sobre si pot argumentar-se una dictadura com aquella, sobre la legalitat del bloqueig ianqui i la seua repercusió en la supervivència d'aquell règim, discutixen si podem donar-los lliçons morals, sobre com rescriuríem la història si tornàrem als temps de Batista... i tot això farcit de cançons d'autors com Pablo Milanés o Silvio Rodríguez. Siga com siga, vaja per davant l'admiració de qui escriu cap a un poble fet a sí mateix.
A l'igual que els Led Zeppelin van tornar esta setmana en Los Angeles fent un sorteig entre més de dos milions de persones per tal de poder assistir al seu concert, aquells qui s'acosten a les Coves dissabte seran els elegits per a una fita històrica. A més, aprofitarem per a celebrar el sopar de germanor de la comunitat. Així que, quedeu convidats per a la celebració de l'esdeveniment. Pel que fa al sopar de la Venta anunciat per al dissabte el podíem fer al poble, no?I així no cal que alguns apreten més i d'altres vagen en el fre de mà posat. Que us sembla la proposta? Ací teniu un enllaç per anar fent boca:
Passat el pont, l'enquesta que hi ha a la dreta ja perd el seu sentit: els panellets de les filaes són ja història per enguany i vist està que cadascun semblava que fóra el final. El Nadal i les Festes toquen a la porta i enguany més que mai, alguns gatzarets hem de saber compaginar la faena amb la traca i això és el que em fa patir. Tot plegat significa dormir poc, visitar Jero Solbes de matinada i pegar uns quants bacs. Per això mateix, cal posar-se les piles i farem ús de Babyshambles per començar a pujar l'adrenalina dilluns de matí.
Allà on hi haja un acte arrelat a la tradició dels pobles i hi hagen bous pel mig, sempre hi haurà un membre gatzara disposat a narrar tot el que allí succeïsca. Cal donar les gràcies a Jose Antonio per l'extraordinària acollida que ens va fer en la seua caseta on es vam espolsar un dinaret senzill però de rodilla en tierra (des d'aquest mateix moment anomenem a Jose Antonio membre honorífic de la colla gatzara). Ja a vora el riu, vàrem començar els esguitets un tant apressurats per tal d'integrar-nos al màxim en la idiosincràsia de la festa. Cal assenyalar que no vam veure ni tan sols el llom del bou de lluny. Ni falta que ens va fer. Per contra, vàrem trobar a Neo i la seua quadrilla salvades in-extremis d'una prova de pentinat. Per la Cantereria es vàrem creuar amb alumnes i amb tot tipus de personatges pintorescos que debatien de manera estèril sobre qüestions hídriques o ens barraven el pas a festes privades (de sentit). A la foto, podeu veure un aplec de dolçainers en projecte buscant la inspiració de la festa.
L'animalet del pirata se'ns n'anava, i ni el dr. house ni el dr. vilches hagueren pogut fer res per ell, però en això que van apareixer dos intrèpids metges i açò és el que va ocorrer ...
Viste!!!, el bo de sentum acabat d'aterrar en la T4, va creuar-se amb els mandataris groguets i es va oferir com a alternativa de Llaneza per a allò que disposara el club, ja siga vendre a Riquelme o formar part de la secretària tècnica de Pamesa juntament amb el Johny Rogers etc. Mentre curigi es restableix de la seua xicoteta indisposició, és hora de que tributem un homentage merescut a un integrant de la colla que ha exportat la web cap a terres teutones sense oblidar la llavor de Wallace i George. Boludo!! ara toca publicitar la web en el bouet merudet.
Però en arribar a la terra promesa, ens vam trobar amb una gens agradable sorpresa...
Com no, una vegada fet el gran esforç, no ens podiem quedar sense la nostra recompensa, i com si ens acaçara un bou en un "encierro", vam fer de budells cor i vam arribar a hora d'esmorzar, com no, a un dels bars de costum.
... i com a exemple un botó. Wallace és el que millor rendibilitza el Plantavit caigut del cel i per això, passa de paraigües que li són un tant esquius. I aprofite aquesta oportunitat per a anunciar que Wallace no és l'únic que s'implica. Qui us escriu, va a tornar a l'enèsim curset de dolçaina a veure si d'una vegada em reivindique com a dolçainer i deixe de tremolar com un allioli cada vegada que em diuen de tocar en algun lloc. L'horari és un tant inversemblant però el compromís i les ganes són màximes. Xiquets, què això va de bo!!
Donat que el blog ha passat a ser un instrument pedagògic de descobriment de personatges il·lustres, anem a continuar en una tasca tan gratificadora com és la de ensenyar a buscar puntets de llum dins de tanta oscuritat. En este cas, Antonio Gasset, presentador de 'Dias de cine' i d'un cineclub diferent ja extingit de nom 'Off Cinema' (Patriota, porta'l a l'Avenida!!)... Ací ve un recull de les frases més celebres d'aquest locutor madrileny. A gaudir-les.
Dissabte a les set de la vesprada i capejant el fred, ens vam acostar tota la comitiva de germana i nebodes cap al Patronato. El motiu era la presentació del treball realitzat per l'associació de Escola Valenciana. Al saló de baix, hi havia unes instantànies on es recreaven els ambients de les rondalles de l'autor de Castalla. Ja dalt, es va presentar el CD on s'ha fet una gran tasca posant com a narradors personatges de la ceràmica valenciana del s.XIX i com a acompanyament musical el so del grup ontinyentí Menestrils. I tot això, per a contextualitzar historietes localitzades en les nostres serres i valls com les del Gegant del Romaní o El Castell d'Entorn i no Entorn. Des d'ací un rendit reconeixement a l'escritor castallut per la seua tasca ens uns moments d'oblit i abandonament de la llengua així com per la seua senzillesa que permet fomentar la lectura en valencià a grans i menuts.
Vam començar el cap de setmana dissabte de vesprada en l'Assemblea de la Junta de Festes. Mai havia estat i té un puntet d'emotivitat el fet del Festa Avant. L'Avant implica que en els propers mesos s'ha de currar de valent i també que un any més la tradició es farà realitat. En acabar i mentre em moria de ganes per anar a la Placeta Presó, al Terrers Road vam palmar amb el cap ben alt contra el Bar Ràpid per 2-1. A banda de perdre en el camp, em vaig privar de veure l'actuació estel·lar de l'Arcà i en especial del groovy. No hi ha res millor que la crítica entusiasta cap a un nebot com va ser la de ma mare. Per la nit, el sopar en bona companyia i amb el 3-0 dels valencianistes renascuts donava pas a un diumenge farcit d'esdeveniments. Vaig evitar un esmorzar avortat en el càmping i a les dos, fet un pinzell (vegeu la instantània) als Espanyoletos. En acabar i des de l'inici de la costera, desfilada fins a la Residència que donava pas a un refresquet de cloenda en Ximo. Si voleu una cobertura gràfica com Déu mana, no deixeu de visitar el blog de Mariano on a més de gaudir de les millors instantànies, teniu l'abast una àmplia documentació sobre els èxits del Bocairent de futbol femení.
Amb la jubilació avançada de mites radiofònics de Ràdio 3, l'espai reservat per als mestres de les ones s'ha reduït considerablement. No obstant això, igual que un gal combatent als romans, trobem a Diego Manrique i el seu Ambigú. L'any passat va passar convalescent una bona temporada però enguany ha vingut en forces renovades i a part de ser l'abanderat de Ràdio 3, ha engegat un nou programa de mitjanit a RNE1. Estos dies està passant uns especials sobre Bob Dylan (què original, no?) a càrrec de Patti Smith, una dona emmarcada dins del punk-rock més potent i activista pel dret igualitari cap a les dones, les injustícies etc. Anem al tema: es fa un repàs des de l'eixida del geni de Duluth del seu bressol a Minnesota, la seua etapa folk i el trencament dels esquemes pre-establerts amb l'electrificació del seu so. Ací teniu l'enllaç d'on podeu descarregar-vos els programes de manera gratuïta.
Mira que estes coses a mi em deixen en la mosca darrere l'orella. A banda, és com en els OT que no guanya qui millor canta sinó qui millor sap mobilitzar a la gent.Doncs bé, un aplec de 35 associacions culturals valencians han fet una tria dels aspectes més singulars de la nostra terra. I a partir d'aquesta, volen que el públic siga el que determine quin element ha de ser meravella i quin no. L'adreça on heu de votar és la de www.meravellesvalencianes.org . Paral·lelament a aquest esdeveniment la gent de Festa Avant ha iniciat un concurs per tractar de determinar les set meravelles de Bocairent. És temps per a mirar-se el melic. De manera que ja sabeu que toca. A aplicar-se i a donar les gràcies a Calaver per la seua primicia. A mi m'ha faltat el temps i ja he votat.
S'acaba de desvetllar el secret de Google referent als mòbils. S'anomena gPhone i és una plataforma que servirà per a no dependre de sistemes tancats com palm, symbian o windows mobile. Google s'ha associat amb altres empreses com Motorola, Qualcomm, Telefònica, etc... (la "Open Handset alliance", Aliança Auricular Oberta) per a crear Android, una plataforma mòbil oberta baix llicència Apache versió 2. Inclou òbviament un sistema operatiu i una plataforma de desenvolupament, una interfície d'usuari i aplicacions adicionals. Ningú haurà de pagar cap patent per usar-lo, poden copiar-lo, etc. Els gPhone es començaran a llançar a partir de meitat del 2008 i pretén donar resposta a la tendència de deixar d'usar els ordinadors en favor dels dispositius mòbils (mòbils, assistents, etc) en països com Japó o els del sud-est asiàtic. 
El grup anglés comandat per Tom Yorke ha tirat per terra els esquemes pre-establerts en la indústria discogràfica i ha posat a la venda el seu últim treball sense intermediaris a través de la web que dóna nom al seu últim treball: In Rainbows
La foto que ve adjunta a aquesta notícia és la trobada de la llavors Directora General d'Immigració de la Generalitat Valenciana en la inauguració del nou Centre Cultural Islàmic de València. Doncs bé, aquella Directora General és huí alcaldessa d'Ontinyent, i per al dissabte 3 de novembre hi ha una manifestació d'un grupuscle xenòfob contra la immigració al mateix Ontinyent. Tots coneixem l'obsessió censora de Lina que ha llevat de socarrel les emissions de Info TV i el permís per al Meruts Festival emparant-se en "és el que el poble vol". No sóc massa de resar però mirant el seu bagatge, vaig a arrancar-me per un rosari a veure si torna a aflorar el censor que porta dins i ho fa bé per una vegada. El dissabte tindrem la resposta.
Ahir es va clausurar la II Mostra de Productes Artesanals i Tradicions de Bocairent. Cita que ha de guanyar pes progressivament per tal de traure profit a l'enorme potencial turístic del poble. La comunitat gatzara es va deixar dur per les propostes de la Mostra: vàrem menjar pericana com si s'acabara el món, ho vam regar tot amb cerveseta fresqueta i vinet reconfortant, gaudírem d'una torrà d'embotit en la parà dels Toni's i com a colofó vàrem assistir al correfocs i a la batucada. Cal esmentar, el record de baixada de l'escaleta de la Cantereria a càrrec de gatzara quan estava acossat per un dimoni i on monmossen va estar a punt de medir la llargària de la travessera. En acabar, vam fer camí a l'arc on la gent de batukem van fer moure a la gent amb els ritmes de les seues percusions. Obviament, el nostre amic Wallace, de viatge per terres milanistes, ens va vindre al record i va poder gaudir per uns breus moments d'un dels esdeveniments que més valora. Sempre ens quedarà per al record la batukada del Casco Viejo de Donosti on vam embogir tots i al crit de Rompelo,rompelo vam fer nostre un dels instruments. Tampoc podem deixar de banda els ballets i les coreografies impossibles d'un Patriota fet un dandy encorvatat i d'un Twenty rasurat de la seua clàssica barba. Per últim, us deixe un vídeo fresquet dels Batukem que no us deixarà indiferents
Un menut poblet cordovés com Cerro Muriano i un soldat de Benilloba, Federico Borrell, han encarnat la cruesa i el sense sentit de qualsevol guerra, i més encara quan aquesta es realitza entre germans. Aquesta foto, feta icona, de l'hongarés Robert Capa ha passat a la posteritat per com és de tràgica i aborronadora. Estos dies ha sorgit a la llum un reportatge que qüestiona molts aspectes que envolten a la instantània: planteja la possibilitat de que el milicià no estiguera mort, de que no fóra Taino (Federico Borrell) i, fins i tot, de que no fóra Capa qui el va fotografiar. I ho argumenten amb plantejaments científics i demolidors, allunyats de qualsevol ideologia.
Encara que parega mentida, no ho és, el nostre Gurú definitivament està dalt, les seues corredories s'han fet resò i han arrivat a la gran pantalla, eixir en el youtube li se quedava ja curt. Per a més informació http://www.santoslapelicula.com/
Entrar com un corder a un mataor, on suposava que hi hauria franco - tiradors que farien molt difícil el diàleg i eixir viu i amb la consciència trànquila és molt gran. Des que funciona el 'Tengo una pregunta para usted' he vist rols de personatges amb discursos repetitius fins l'avorriment, o circumloquis molt difícils de comprendre. El de huí ha sigut una exposició serena, correcta, argumentada i coherent davant mostres d'odis viscerals que deixaven poc de marge per a l'entesa. El públic també s'ha de dir, li ha seguit el joc actuant de manera sectària i intolerant. No obstant això, la dialèctica del Rovira és per a llevar-se el barret (independentment de si s'està d'acord o no amb ell) 
Per tractar de sorgir de la crisi temàtica en que em trobe immers, necessite un colp d'efecte, alguna cosa fóra del que és normal. I reconèixer la meua admiració envers una dirigent popular com és Montserrat Nebrera pot ser el punt de partida. El retorn de la Ràdio de Julia ha originat que alguns dels seus col·laboradors tornaren a participar en la secció del gabinet. Vehement fins al punt d'aportar experiències personals pròpies i tot barrejat per una dialectica freda i incissiva, la Nebrera defuig de lluites estèrils partidistes i tracta de trobar sempre un punt d'encontre, una entesa... Potser, per això, siga castigada incessantment pels mitjans episcopals i menyspreada per l'executiva del partit pel que treballa. Disposa d'una web on obri debats online sobre la situació de Catalunya i a la web de Onda Cero podeu trobar enregistrades les seues intervencions
Com a bons fans que som, les 8 ens van tocar ja en la plaça de bous. No era qüestió de perdre´s un macro- concert amb tants grups, i amb una causa solidària com el recolzament a la tasca de l'Associació de Malalts i Familiars de l'Alzeimer. El festival va començar amb el grup de la musa del blog alternatiu de la Banda de Música de Bocairent. Sí, Andrea i el concert acústic del seu grup Relliska varen encetar les actuacions que donarien pas a la sensació de la nit. El cantant de Mal Abuso va lluir al llarg de la seua actuació la samarreta del nostre incipient grupet Gatzara's Tudell. 
Va ser la sensació de la nit perquè curigi es va dedicar en exclusiva a desmentir que erem un grupet de rock o que ara per ara fitxàvem a gent de fóra del poble. Després de sopar, tornàrem ja en sentum i la clec dels Moscaters. Cal remarcar l'actitud altruïsta del nostre amic. Deixant de banda les seues preferències per la cançó lleugera i per Battiato, va fer un pas endavant i va gaudir de la iniciativa d'una associació del poble feta amb i per al poble. Ens va rebre el grup Voltor i seu metall freshhquet en valencià. En acabar, era hora d'arreplegar veles que a l'endemà debutava Confusió. Amb derrota 3-2, un pal en les acaballes del partit i Figueretes expulsat en l'equip contrari.
Va per davant, donar les gràcies al Club de Bàsquet Patronato Bocairent per haver-nos convidat a participar de la Gala de l'Esport Bocairentí i ser partíceps en primera persona de la fantàstica proesa aconseguida per esta club al ser considerada Yaiza Santonja millor esportista 2007. Aquest acte ens va permetre continuar avançant amb la nostra campanya agressiva de "marketing" per tal de donar-nos a conèixer arreu de tot el territori. Els Gatzara's Tudell sempre col·laborant amb tot tipus d'actes.
Va nàixer en el càmping Ezcaba de Orikain mentre fèiem temps per anar de festa a Pamplona. Es va consolidar al youtube. I ara, ja és una peça preeminent dins del nostre repertori. A wallace se li posa la carn de gallina a l'escoltar-la, curigi tenia el prototip i entre Nousseb i el Pirata la varen perfeccionar (jo em limite a narrar-ho que ja és molt)... Aplegat el moment del debut en els moscaters, l'esperit del púgil de Filadelfia ho envaïx tot: les seues poques llums, la seua capacitat innata per a boxejar, el seu amor per Adrian etc. Què contar sobre el sopar? rotllos xungos propis inicials, primeres sensacions positives, soparet de cine, l'aniversari de Cristina la del groovy, l'aparició estelar de greenwich i ali, josenagger colant-se també en la festa, el patriota pillant beta fotuda però ja solventada (wallace, helen i jo mateix donem fe), mariners que ni Ted Lanaràs, coreografies impossibles, jocs de cadireta etc. En resum, que esperem la data del concurs per fer-ne una altra. I per finalitzar, fer un reconeixement a Nousseb i la seua superació en cartells com l'adjunt a esta notícia. No hi ha paraules!!.
En la setmana que ens portarà al concurs de llançament de mòbils (no oblideu que dijous nit tenim cita en els Corrals), estem a les portes d'apuntar-se enguany a les classes de dolçaina de Ad Libitum en el poble. Si alguna persona més està interessada que no dubte en dir-li-ho a curigi preferentment, que és qui porta el tema. Ara per ara som bona colla però quant més sucre més dolç. Per acabar, ací teniu un esboç de com quedarà la samarreta que volem lluir en el concurs del Salse.
Que sí, que el dopatge ho ha envaït tot. Però sempre quedarà l'èpica, la capacitat de somniar amb l'etapa heroica basada en una escapada de llarg recorregut farcida de ports quilomètrics amb pendents de vertigen, baixades a tomba oberta i condicions climàtiques desfavorables. Que sí, que el ciclisme és un esport per a romàntics, per a perdedors compulsius que si sap si alguna vegada assoliran la glòria que cerquen. Mentre hi haja almenys un ciclista així, hi haurà forofos com els de la foto fent-los costat. Ara i sempre.
Lluny queda ja l'ombra de personatges sinistres com el Villalonga que foren els pioners en la guerra dels mitjans de comunicació i que obeint a les fluctuacions del capital, posaven i llevaven com si foren autèntics dèspotes. El comiat de la gallega va tindre molt de rebombori i aquesta va començar una trajectòria entre els que destaquen els programes de la vesprada de TV3, va tornar a TVE1 amb el millorable 'Las cerezas' i l'any passat col·laborava amb Luis del Olmo en Punto Ràdio. En fi, només cal desitjar que repetisca moments inigualables com les baralles dialèctiques del professor Manuel Delgado i el díscol Adriansens.
La gent del Salse 05 ha confiat en nosaltres per al concurs de llançaments de mòbil. Una vegada més, pretenem donar-ho tot en el poble que ens ha vist nàixer i jo particularment, perquè és la primera vegada que tocaré per ací. Per a una ocasió com aquesta, el tio Nousseb ens ha regalat un logo marca de la casa, el qual, serà l'estàndard que ens durà a les més altes glòries de la música tradicional. D'ací al dia del concurs, en el local d'assaig obrim un torn ininterromput de 24 hores tocant. Els altres membres de la colla, veureu el que feu. Jo me'n vaig ara de seguida perquè estic verd.
Com que en la comunitat gatzara hi ha a manta de suavos, a veure si es posem les piles i col·laborem. Amb motiu d’oferir una resposta més àgil i estalviar el consum de paper en la mesura del possible, volem posar en marxa una llista de distribució a través de la qual comunicaríem als suavos les novetats i convocatòries oportunes. També s’està estudiant implantar un servei d’informació al móbil. Per tot això, us demanem que ens faciliteu el vostre DNI, nom, l'adreça de correu electrònic i els número de mòbil al nostre correu suavos@suavos.com
Esta setmana se'ns està fent dura per la tornada al treball, però esta vinyeta que m'he trobat ens pot estimular, ja que sempre podem pensar que hi ha gent que està pitjor que nosaltres. I sinò, com he vist en un programa de TV hi ha empreses que ajuden a que la tornada al treball siga menys dura oferint serveis com els d'organitzar festetes després de treballar, fer massatges, etc. ( Ara be, en Bocairent encara no hi ha cap )
El bo de curigi no passa pel seu millor moment creatiu i per això demana cada moment que alguna persona li inspire per al pròxim missatge en gatzara. És per això, que a meitat cavalcada, li va recordar a nousseb el curset de photoshop que tenen pendent. Nousseb, estirat ja!!Per motius de connexió a internet no li vaig poder retre l'homenatge corresponent el dia de l'aniversari de la seua mort. Pareix que no, però ja fa cinc anys des d'aquell 19 d'agost de 2002 quan se'ns va donar la trista notícia que el primer metrosexual, aquell que va posar de moda els pels del pit, ens va deixar. Allà on estigues sempre cantaràs a València.
Novela autobiogràfica de Jack Kerouac on narra els viatges per carretera amb el seu amic Neal Cassidy atravessant els Estats Units per la ruta 66. Està considerat com el punt de partida del que posteriorment s'anomenaria Generació Beat i remarca les influències de la música jazz, la poesia i les experiències amb drogues d'aquesta gent. Aquest gènere seria continuat posteriorment per autors com William Burroughs, Allen Ginsberg, etc. i influenciaria estils de música posteriors com el rock, grunge, etc.
cardumen= grup de peixos que es traslladen junts i que obeïxen als mateixos estímuls
