Potser tornar a la metròpoli després d'haver estat tot l'any al poble origine que a cada moment et sentes com una formigueta insignificant. I es que, és eixir de casa el Pirata i el ventall de possibilitats que s'obri és immens. Començàrem la setmana passada visitant l'acte final de la Copa Amèrica entre Alinghi i el Emirates Team New Zealand. Qui m'anava a dir a mi que estaria al colofó de l'orgia que ens han montat al port. No faltava ningú: la tia Rita (visitant il·lustre del blog), la 'saltaora' Montalvo, Calavereta etc. Profusió de polos de collet, línies marineres i caspa diversa esbroncant al dimoni sociata i rendint-se davant la poderosa atracció de la gavina.
Finalment, el bo (per ara) guanyava als dolents (pobres kiwis, hi ha que veure com de digestius són)... i una vegada més aquest conte en el que vivim tornava a viure una de les pàgines més glorioses (i açò només és l'aperitiu). Deixant de banda aquesta esquizofrènia, tocava preparar la motxilla, el sac i acudir a l'estació d'autobusos juntament amb Maese Nousseb i el dilatat de curigi. Però això ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada