diumenge, 1 de juliol de 2007

Les coincidéncies dels 19 anys

Al 19é any ha aplegat l'oportunitat i enguany hem tingut el privilegi d'entrar dins de la història d'Alça l'Aleta, un clàssic tot terreny que s'apunta des del bàsquet fins al tennis-taula. Equip just d'integrants amb un fitxatge de garanties com el de George Best que pretenia plantar cara a les adversitats d'equips més rodats i de millor qualitat física i tècnica. Després de sopar en Ximo, vàrem començar la nostra singladura contra el Bodebar Alegre. Partit dominat per els jovents on el gat de la Mariola va demostrar que viu una segona joventut ara al zènit de la seua trajectòria: gol d'antologia i parades molt meritòries davant llançaments enverinats. A la segona part i ja amb el marcador en contra, aquells recularen però nosaltres no aconseguírem igualar el marcador.


Per a l'endemà ens esperava un clima molt calorós i enfront teníem al cap de sèrie (Perfil10). Aquest equip ens va deixar jugar més que no el del Bodebar però al final la seua pegada va ser letal mentre que nosaltres no vàrem veure porta. Al remat, un 4-0 que ens va deixar detalls de vells rockers com el barret de Cates o el dribbling de Tamboret, dignes de penjar en el museu de Alça l'Aleta

Ja per la nit, un comiat aplegava a quasi un centenar de persones a un pub mític de la capital de comarca. L'Exea tanca les portes després de 19 anys de trajectòria (igual que Alça l'Aleta )... Amb una parròquia entregada varen sonar grups típics en la trajectòria d'un garito que des de sempre, ha barrejat estils de tot tipus(Chemical Brothers, Janis Joplin, Bob Dylan, Artic Monkeys etc)... les primeres llums del dia ens duien moments de tristesa perquè perdíem un referent on hem passat grans moments de la nostra vida. Ací dalt us deixe pintures rupestres presents als waters i equiparables amb les de Altamira.