Conclave gatzara als Sanfermis 2007

El tercer festival començava divendres de vesprà on un nervioset gatzara i un cegallós curigi rebien amb tots els honors a Nousseb i el seu torpedo. Soparet amb l'amfitriona Helen Wallace i després d'un mus embafoset vam anar escopetaets cap a l'estació. El que hauria de ser un viatge intrascendent i endormiscat ens va deparar la primera acció remarcable del viatge: el típic iaio xaxo que no parava de pegar veuarraes i contar acudits verds. Ben despertets gràcies als excesos d'aquest bon home, a les 6 del matí arribàvem al camping i montàvem tenda. Una sonà després agafàvem el bus i se n'anàvem amb l'uniforme de gala a rebre el txupinazo. Missió impossible eixir igual que havies entrat. Ben prompte feiem olor a kalimotxó agrós, la dolçaina estava amerà de vi i el colectiu gatzara es desperdigava a causa de les empentes i corrents humanes que hi hagueren. De tornada al càmping, vàrem trobar la xopaeta miraculosa que ens estalviaria els calors excessius del càmping i allí recuperaríem forces per a la nit (xiquets, foto de la xopà ja!!)
Amb uns entrepans de minúscules tallaes de pernil i llom adobat era previsible que la cervesa-aigua Keler, una Cruzcampo i un whisky J&B ens soltaren la llengua i les inhibicions. Oferírem un repertori ampli de dolçaina als guiris del voltant i férem marxa cap a l'orquesteta que hi havia a Kiwilàndia. Ens vàrem adonar de que l'entrebanc idiomàtic és una barrera costosa de superar tot i el nivell de Oxford que vàrem lluir. Així què, vàrem decidir decantar-nos per les llengües llatines i marxar directament a l'epicentre de la festa. Primera parada: Monument a l'Encierro. Allí celebràrem l'aniversarí conjunt de Nousseb i una romana (per cert Nousseb, per què no et varen posar Fermí?)...

Vàrem baixar del monument i ens va pegar baixó tot. Era missió impossible empalmar amb l'Encierro i tornàrem al refugi després de patejar una estona des del poble del costat amb companyies poc amistoses.
A l'endemà, encara amb les seqüeles de la nit anterior decidírem donar-li gust a la panxa i s'atrinxeràrem en el restaurant del poble on fartàrem com si de hostatges alliberars de camps d'extermini fórem (hi ha fotos que avalen aquesta teoria). Nova passaeta per la xopà gloriosa i a aguntar marea amb les lluites dels veïns per imposar el seu estil de música i les seues veus insidioses. A les 5 del matí, començàvem a escriure el final de la nostra aventura que ens portaria a la plaça de bous de Pamplona on carregats com a burros, vàrem presenciar el encierro i les vaquetes com uns senyors. Ja només ens quedava porgar el viatge de tornada i confiar que algun altre any puguem tornar.