Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada