Chema Rey i Jesús Ordovas deixen Ràdio 3

Dos pesos pesats de la ràdio pública abandonen huí l'emissora a la que han estat lligats des de que l'escolte i molt més temps enrere. Ordovàs amb el seu 'Diario Pop' ha sigut un altaveu dels grups eixits des dels anys 80 amb exemples tan paradigmàtics com Siniestro Total, Radio Futura, Kiko Veneno o un desbocat Almodóvar amb McNamara. L'altre amb el seu Bulevar ha fet dels migdies una hora màgica on trobar l'avantguarda de grups nacionals i estrangers i revisions d'èpoques passades com la sèrie de programes dedicades al 'Sunset Boulevard'.

Independement de la qualitat dels programes, cal destacar dos aspectes que comparteixen aquests dos monstres de la comunicació: per una banda el seu eclecticisme que ens permetia escoltar coses que difícilment escoltaríem en altres cadenes comercials. I per una altra banda, la seua capacitat de gaudir de tot allò que fan.
Si alguna de les emissores més conegudes d'aquest país estiguera a les meues mans, no dubtaria a fitxar-los com a cracks. Però sembla que això, llevat de Ràdio 3, no importa a cap emissora més. Chema i Jesús, tant jo com molta altra gent, us devem l'haver-nos obert els ulls a nous estils de música sepultats per les cadenes comercials. Des d'ací, el nostre reconeixement més absolut. Huí a les cinc, Ordovàs tancarà la paradeta. No us ho perdeu!!
Com a homenatge, en la cançó de la setmana us he deixat Un Buen Dia de Los Planetas, cançó amb que s'encetava el Diario Pop tots els divendres.

sentum ja està en Roncesvalles a punt pel camí de Santiago

Les notícies aplegades ens diuen que sentum ja ha aplegat al punt de partida sa i estalvi. Huí farà meditació taoïsta i un poc de pilates abans d'iniciar el camí que l'ha de dur fins Logronyo. Bon vent t'acompanye, amic!!! Les fotos que us adjunte són de la Colegiata de Roncesvalles i la Creu del Peregrí, punt de partida de l'aventura del nostre amic.

Festa del Panellet

Després de la prèvia necessària a les Coves, el maset ens esperava amb un sopar copiós i estressant. Prova d'això és que a les onze ja havíem acabat de sopar. Després vàrem començar a arremullar-se la gola i wallace a fer gàrgares perquè anava a començar la seua tasca de speaker a l'hora de presentar els tercers classificats en el Torneig de la Festa del Panellet. Ja en el pont, la desfilada va acabar de seguida i passat l'arc, començaren els moviments tàctics: sentum lluïa el model moscater d'enguany, manel em recriminava els acudits de la foto del tour (el remitent efectiu és wallace), figueres i wallace es convertiren en siamesos, nousseb acompanyava al vampiro qui no responia de bon grat a les seues salutacions característiques, Greenwich capejava els monòlegs com podia, curigi exercia de líder del blog difonent-lo als quatre vents i per últim, jo m'atrintxerava a les Coves on Saoro va fer les delícies de tots els asistents. I això només és l'inici: aquesta setmana toquen les paelles i Alfafara.

A l'endemà, gran concert de música festera a la Plaça de Bous a càrrec de l'Aljub amb la col·laboració de colles veïnes, un grup de metall de la Unió Musical de Bocairent i el ballet de Esther Balsalobre. Cal remarcar que durant el concert, si miraves cap a presidència, et trobaves amb kkus asa2 enfundat en l'elàstica roja del nostre blog. Una nova mostra de que anem a més!!

Es mereixem un millor ciclisme

Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?

Maria, guanyadora de Factor X

Coneixent de que van aquest tipus de programes i la poca afició que els tenia, el mèrit de fer-me aguantar fins altes hores de la matinada davant del caixó és notable. I va valdre la pena. En el moment en que Maria defenia la seua posició de finalista es va aturar el temps. I tota la parafernàlia i el rebombori mediàtic del programa claudicaren baix la interpretació de l'obra Cançao do mar de Dulce Pontes. Ací us deixe el vídeo d'aquella actuació i en la cançó de la setmana l'original de Dulce Pontes.

Cançao do mar

Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo

Revival de San Fermín

Malgrat que llengües baladrones s'entesten en posar pals a les rodes de gatzara, la força d'questa comunitat és insospitada. I com a mostra un botó. Ací teniu les interpretacions més o menys afortunades realitzades en San Fermí al càmping Ezcaba.

Com que la cosa està parada des de fa temps ...

Fotos dels Sant Fermins

Com veig que el gurú no es posa les piles a l'hora d'oferir el material gràfic del que disposem, i sense que servisca de precedent, ací vos avance unes poques fotos de la nostra visita a Iruña.

Conclave gatzara als Sanfermis 2007

El tercer festival començava divendres de vesprà on un nervioset gatzara i un cegallós curigi rebien amb tots els honors a Nousseb i el seu torpedo. Soparet amb l'amfitriona Helen Wallace i després d'un mus embafoset vam anar escopetaets cap a l'estació. El que hauria de ser un viatge intrascendent i endormiscat ens va deparar la primera acció remarcable del viatge: el típic iaio xaxo que no parava de pegar veuarraes i contar acudits verds. Ben despertets gràcies als excesos d'aquest bon home, a les 6 del matí arribàvem al camping i montàvem tenda. Una sonà després agafàvem el bus i se n'anàvem amb l'uniforme de gala a rebre el txupinazo. Missió impossible eixir igual que havies entrat. Ben prompte feiem olor a kalimotxó agrós, la dolçaina estava amerà de vi i el colectiu gatzara es desperdigava a causa de les empentes i corrents humanes que hi hagueren. De tornada al càmping, vàrem trobar la xopaeta miraculosa que ens estalviaria els calors excessius del càmping i allí recuperaríem forces per a la nit (xiquets, foto de la xopà ja!!)
Amb uns entrepans de minúscules tallaes de pernil i llom adobat era previsible que la cervesa-aigua Keler, una Cruzcampo i un whisky J&B ens soltaren la llengua i les inhibicions. Oferírem un repertori ampli de dolçaina als guiris del voltant i férem marxa cap a l'orquesteta que hi havia a Kiwilàndia. Ens vàrem adonar de que l'entrebanc idiomàtic és una barrera costosa de superar tot i el nivell de Oxford que vàrem lluir. Així què, vàrem decidir decantar-nos per les llengües llatines i marxar directament a l'epicentre de la festa. Primera parada: Monument a l'Encierro. Allí celebràrem l'aniversarí conjunt de Nousseb i una romana (per cert Nousseb, per què no et varen posar Fermí?)...

Vàrem baixar del monument i ens va pegar baixó tot. Era missió impossible empalmar amb l'Encierro i tornàrem al refugi després de patejar una estona des del poble del costat amb companyies poc amistoses.
A l'endemà, encara amb les seqüeles de la nit anterior decidírem donar-li gust a la panxa i s'atrinxeràrem en el restaurant del poble on fartàrem com si de hostatges alliberars de camps d'extermini fórem (hi ha fotos que avalen aquesta teoria). Nova passaeta per la xopà gloriosa i a aguntar marea amb les lluites dels veïns per imposar el seu estil de música i les seues veus insidioses. A les 5 del matí, començàvem a escriure el final de la nostra aventura que ens portaria a la plaça de bous de Pamplona on carregats com a burros, vàrem presenciar el encierro i les vaquetes com uns senyors. Ja només ens quedava porgar el viatge de tornada i confiar que algun altre any puguem tornar.

Allau d'esdeveniments

Potser tornar a la metròpoli després d'haver estat tot l'any al poble origine que a cada moment et sentes com una formigueta insignificant. I es que, és eixir de casa el Pirata i el ventall de possibilitats que s'obri és immens. Començàrem la setmana passada visitant l'acte final de la Copa Amèrica entre Alinghi i el Emirates Team New Zealand. Qui m'anava a dir a mi que estaria al colofó de l'orgia que ens han montat al port. No faltava ningú: la tia Rita (visitant il·lustre del blog), la 'saltaora' Montalvo, Calavereta etc. Profusió de polos de collet, línies marineres i caspa diversa esbroncant al dimoni sociata i rendint-se davant la poderosa atracció de la gavina.

Finalment, el bo (per ara) guanyava als dolents (pobres kiwis, hi ha que veure com de digestius són)... i una vegada més aquest conte en el que vivim tornava a viure una de les pàgines més glorioses (i açò només és l'aperitiu). Deixant de banda aquesta esquizofrènia, tocava preparar la motxilla, el sac i acudir a l'estació d'autobusos juntament amb Maese Nousseb i el dilatat de curigi. Però això ja és una altra història.

Detall de les samarretes sanfermineres

Ei que ja estem ací, preparats per a l'expedició cap a Pamplona. Ací teniu un detall de les samarretes que lluiran per Santo Domingo, Mercaderes, Plaza del Castillo, Estafeta i Telefònica. Gora San Fermín.

Xirimita o Dolçaina "Bessó" de resina-plástica

Aquesta és la dolçaina del futur i la idònia per a les nostres
excursions i diferents festes per a no estar patint.

Es l’instrument ideal tant per als alumnes nous que comencen i que no saben si seguiran estudiant (pel seu baix cost, 60 €), com per als que ja toquen i que vulguen tindre un instrument de batalla per anar-se'n de festa sense perill que es trenque, (ja que està fet d’una resina-plàstica especial molt resistent als colps).

La dolçaina ve presentada dins d’una funda i acompanyada d’un tudell. Depenent del tipus de canya i fins i tot de l’embocadura pot anar millor aquest tudell o un altre mes llarg.

Des del mes de maig està disponible a la majoria de tendes especialitzades.

Nova web dels Suavos

La Fila Terç de Suavos té el gust de convidar-vos a la seua primera incursió en el món de Internet. Aquesta web pretén ser una eina que ens permetrà interactuar amb els festers, la restà de filaes locals i les d'altres pobles per a engrandir més si cap aquest tret identitari que tant estimem.

GORA SAN FERMIN

Xiquets d'este any no passa, i es que com be diu nousseb: si no anem ara, quan hem d'anar?
Dijous a la nit surt l'expedicio gatzara cap als sant fermins provistos de samarretes commemoratives d'esta fita històrica amb el logo que podeu veure a la imatge, que per cert qui en vulga alguna que es pose en contacte amb nousseb@yahoo.es, curigi@hotmail.com o viugatzara@gmail.com.
Fixeu-vos be el dia del xupinazo que de segur que ens donarem a conéixer.
Gora San Fermin!

Les coincidéncies dels 19 anys

Al 19é any ha aplegat l'oportunitat i enguany hem tingut el privilegi d'entrar dins de la història d'Alça l'Aleta, un clàssic tot terreny que s'apunta des del bàsquet fins al tennis-taula. Equip just d'integrants amb un fitxatge de garanties com el de George Best que pretenia plantar cara a les adversitats d'equips més rodats i de millor qualitat física i tècnica. Després de sopar en Ximo, vàrem començar la nostra singladura contra el Bodebar Alegre. Partit dominat per els jovents on el gat de la Mariola va demostrar que viu una segona joventut ara al zènit de la seua trajectòria: gol d'antologia i parades molt meritòries davant llançaments enverinats. A la segona part i ja amb el marcador en contra, aquells recularen però nosaltres no aconseguírem igualar el marcador.


Per a l'endemà ens esperava un clima molt calorós i enfront teníem al cap de sèrie (Perfil10). Aquest equip ens va deixar jugar més que no el del Bodebar però al final la seua pegada va ser letal mentre que nosaltres no vàrem veure porta. Al remat, un 4-0 que ens va deixar detalls de vells rockers com el barret de Cates o el dribbling de Tamboret, dignes de penjar en el museu de Alça l'Aleta

Ja per la nit, un comiat aplegava a quasi un centenar de persones a un pub mític de la capital de comarca. L'Exea tanca les portes després de 19 anys de trajectòria (igual que Alça l'Aleta )... Amb una parròquia entregada varen sonar grups típics en la trajectòria d'un garito que des de sempre, ha barrejat estils de tot tipus(Chemical Brothers, Janis Joplin, Bob Dylan, Artic Monkeys etc)... les primeres llums del dia ens duien moments de tristesa perquè perdíem un referent on hem passat grans moments de la nostra vida. Ací dalt us deixe pintures rupestres presents als waters i equiparables amb les de Altamira.