ÈXIT

Despres de moltes setmanes de durs assajos per fi va arrivar el moment de debutar pels carrers de Bocairent amb una causa més que justificada. L'arrancada més que perfecta del nostre Gurú amb la nostra banda sonora Rocky, va donar pas a tot un repertori clàssic del món Gatzara, on no va faltar Brasil amb el solo del nostre benvolgut Pere.
L'entrada a la plaça com a cloenda de la Sant Silvestre solidaria aconseguint l'aplaudiment de tots els allí presents va ser un nou èxit d'aquesta colla d'amics/es.


PD: Com que no tinc encara les fotos de la cursa, he hagut d'emprar aquestes del blog de Mariano.

Qui diu que els Gatzara's Tudells no s'ho currem
Amb temperatures extremes comencen els assajos
Utilitzant materials d'última tecnologia
Assajant la típica mirada dels gatzares a les canaleresI sobretot assajant

Manifest i adhesions contra l'autovia Villena-Muro

Per ser innecessària i destrossar el paissatge únic del que disposem, cliqueu ací i adheriu-vos en contra de l'amenaça de l'autovia. Només nosaltres podem decidir com volem viure dins del nostre entorn més immediat, sense necessitat de llumbreres que ens diguen com hem de viure.

Sopar nadalenc de la colla gatzara per al 20 de desembre

Abans que apleguen les dates de fartaes i menjorraes familiars anirem adobant el cos amb un còmpul de tot aquell individu que es senta gatzarià. Parlant en Wallace el cap de setmana, vàrem recordar el soparet pre-festes de Beneixama a la Rata Cellarda del qual guardem un bon record. De manera que, s'enfilarem cap a la terra dels 'cops' i els figatells per fer primer parada en ca Bellotin a fer-se un fresquets i després omplir l'estómac en ca la Rata. D'ací a allà, em pensaré si convide a alguna cosa o per contra, aplique un impost revolucionari que em permeta finançar-me Nadals i Festes.

INDI WINGUI

Despres de pelear molt, esta és la única instantanea que he pogut pujar al servidor. Manitú estava a punt de ser l'ànima de la festa. Llàstima que no puga pujar, de moment, la resta d'indis Wuingui, incloent la processó des de sant Agustí 14 fins placeta de sant Blai.

PD: Poc a poc augmentem el nombre de fotos.

Una altra celebració de Santa Cecilia

Mentre estem només en el primer episodi de la celebració en el poble de la festa dels musics, ahir en l'Utiye posaren una peli israeliana: La Banda nos visita. Peli sobre una banda egípcia que acudix a un festival de bandes militars d'Israel. Lluny de rivalitats territorials o religioses, els personatges establixen vincles molt estrets a través de la música tot i la curta durada de la història en comú. Com bé es comenta en la pel·lícula, es pot optar per final de pelis o peces musicals sobtats!

Els assajos segueixen amb bon peu

Després d'uns merescuts mesos de descans, els Gatzara's Tudells han représ la seua activitat amb nous "Greatests Hits" que de ben segur deleitaran a tots els nostres seguidors, com a mostra d'alegria i d'entusiasme, ací vos deixe un xicotet aperitiu.

Poseu el volum a tope i a disfrutar.

Somnis de quitrà
Sembla que la vida és un etern retorn i que el fet de llepar-te les ferides només és un fet passatger perquè has de mantindre't alerta i fer força. Resulta encara un somni dolç aquella resistència en contra del PAI de Sant Antoni i ja tenim al damunt un nou malson en forma de autovia.

I és que com els burrets, anem darrere de la safanòria perquè no ens han ensenyat a mirar als costats. Dóna igual que en un curt període de temps haja hagut una crisi energètica provocada per l'augment dels preus dels carburants... malson passat i via lliure per a incrementar la despesa en unes tecnologies que possiblement els nostres fills vegen com vestigis del passat (això sí, s'ho miraran darrere de la mascareta de gas per la que voran el món que els envolta)
Els arguments a favor de la faraònica obra són pintorescs i tots passen per una necessitat imperiosa de millorar unes infraestructures que a hores d'ara se'n diuen colapsades. No estaria de més que qui esgrimix eixos conceptes es passejara en hora punta per la M-30 o M-40 de la capital o la B23 que enllaça Esplugues amb la Ciutat Comtal, l'autovia que va de Puçol al Cap de Casal o la N-340 al seu pas per Castelló. Beneïda congestió de la que gaudim cada dia!!.
I per a rebatre més suposades congestions de transit aneu a Muro, Cocentaina o Alcoi i si es trobeu amb algun vehicle, eixe dia compreu cupons perquè segur que us toca. Només exposar que fa més de dos mesos que faig tots els dies el mateix trajecte i si m'he creuat amb un parell de camions, això ja em sembla molt.
S'acaba de publicar l'estudi d'integració paissagística de l'obra i s'ha deixat un fòrum on poder exposar les opinions i els nostres posicionaments al respecte. Jo ja he expressat que em deixen tranquilet amb la meua carretereta revirada sí, però que em permet gaudir del matinal de Ràdio 3 sense perdre el fil per camions que estorben el pas o temeraris conductors que fan tard a la feina.

La manguera

El panellet dels "marinos" ha passat i no ha deixat a ningú indiferent (menys a Gurú que no va poder gaudir d'esta data tant esperada en el calendari fester de Bocairent degut a una indisposició d'última hora).
El dia va començar com tots els dissabtes amb la tradicional visita a les 13.15 h a Coves per fer-se la primera birreta.
Ja de vesprada de nou visita a la parròquia i d'ahi a celebrar l'aniversari de Wallace amb whisky com si d'una boda es tractara, i mai millor dit, perquè va haver conga i pastís. Despres ja acudirem al maset dels "marinos" on cadascú te varies histories interessants que ací no es poden contar.
En fi una altra nit màgica. La única cosa roïna va ser que al maset dels "marinos", la beguda es va acavar de seguida, degut a la gran afluència de gent, i va haver gent que es va tindre que beure l'aigua dels florers.

PD: A la foto, l'autobús de linea nº1 en direcció al maset dels "marinos"

La franquícia Gatzara comença a donar els seus fruits.

El moviment Gatzara ha travessat ja el Mediterrani i s'ha establert també a les Illes Balears, i es que el Gurú enganxa molt, i la gent se n'ha adonat que la nostra franquicia és un valor segur, i que tard o prompte es vora recompensat tant d'assaig ( un cada parell de mesos no està gens malament ). La nostra proxima actuació, a la sant Silvestre bocairentina.
El Pirata que és un home de món s'ha desplaçat fins les Illes per tal d'inaugurar este nou establiment que se'ns dubte és la primera pedra que ens farà a ser a tots com el nostre Gurú: "EL MÉS RIC DEL CEMENTERI".

La guerra de los mundos i els 70 anys de la ràdio

El passat dijous es celebra el 70 aniversari d'un esdeveniment que va trasbalsar l'emocionable societat americana. L'actual apoteosi del triomf d'Obama és igual d'intensa que el pànic i l'estupefacció que un programa de ràdio va originar en la ciutat de Nova York. Al seu darrere hi havia un jove Orson Welles qui va adaptar per a la ràdio i l'entorn americà la novel·la de La Guerra de los Mundos de H.G.Wells. La gent amb la por en el cos va eixir al carrer i va abandonar les seues cases en una carrera sense destí definit. El que adjunt és una adpatació del que el mestre Welles va fer ara fa 70 anys. Jo venia d'Alcoi el dijous per la nit i em vaig cagar damunt!!

La trentena ya llegó, ya llegó, ya llegó!!

Si senyors sí, en passar Tots Sants i Ànimes tota la tristor i la grisor desapareix per ajuntar en un mateix dia un nou Panellet (en este cas els Marinos) i un aniversari que enguany marcarà època. Què podem dir de Wallace que no haja estat dit ja: de ben menut ja li canviaven els bolquers i això era prou per agafar-li estima, valencianista impenitent, viu immers en un gir al centre que el té un tant esmaperdut tractant de trobar l'equidistància sí es que realment existeix. Bregat en mil saraos tracta de posar cullerà i comprometre's en tot allò que l'envolta i arrastra darrere seu a personal que d'una altra manera, deixaria crèixer una panxa gegantesca estan a totes hores connectat a Internet... I pel que fa a la festa, considerem què és un habitat en el que es relaciona d'allò més bé i que dissabte que ve té una cita ineludible primer al maset i després a les Coves. Fins i tot, venen del Cap i Casal amb el torn de treball canviat per tal de poder assistir-hi. Així que ja sabeu qui vullga vindre només ha d'aparèixer a això de les 6 del matí per Solbes o reservar plaça directament a Jero. Valencianes i cafe en llet no en faltaran!!

Les coses de Blackberry Fountain...

Gran Fira Medieval.


Este cap de ha sigut intens per als irreductibles Gatzares. Hem estat presents a tota la sèrie d'actes importants de la fireta medieval, ja siga en el pregó, al "tapeo", a l'actuació de la Coral, a l'inèdit festival per tal de col·laborar amb l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer, a la desfilada infantil, i com no a les Noces d'Or de Vicent i Paquita.






Inclús estem pensant-se fer una baralla de cartes Gatzariana, la sota d'espases ja la tenim, però ara falta la resta de la baralla.

Esta setmana que Wallace no estarà...

... no hi haura ni peticions d'embuts, ni gent eixeregà en les Coves ... ni problemes de Junta ni partit de la Depor. A més a més això s'agreuja pel fet de ser el mercadet medieval i el concert d'eixe estil de música que tant admira. Per tot això, perquè no es senta sòl a l'altra banda de l'Ebre ací li envíem una marxeta cristiana amb sacs de gemecs inclosos per a què escoltant-la es trobe com si Llorenç o Saoro estigueren revolant pels stands de la fira. A gaudir-ho.

Resultats de la última enquesta

La insurrecció contra mi és un fet i les enquestes que manipule de manera esmerada són menyspreades sistemàticament i rebentades per gent que no em té gran estima. Dit açò i com que no tinc temàtiques per a l'enquesta vosaltres decidiu. Vinga va, que el pont ja està ahí.

Estrena: 10 d'octubre

Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.

Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.

Endevineu qui són?

A mi em va costar una estona reconèixer qui eren, però se'ns dubte el fons em va donar la pista necessària per saber qui són.

L'Angliru, l'Olimp del ciclisme

Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.

Pegàrem un mosset i estiràrem les cames per rependre la marxa. L'oratge que s'havia mantés sense ploure durant tot el viatge ens va donar la benvinguda a Asturies amb una tronada que ens va fer témer el pitjor. Res més lluny de la realitat. Vàrem aplegar a la zona de Viapará (a meitat de l'ascensió a l'Angliru) amb unes cadires que ens prestaren amablement en Riosa i amb el menjar que havíem pillat al poble. Muntàrem la tenda amb les últimes llums del dia. Al nostre davant, es plantava imponent la immensa mole del cim. Els natius de la zona ens comentaren que no és el pic més alt. És més, en el moment que aplegues al més alt del port, encara queda una hora per camins de terra fins aplegar al cim de la Gamonal.

Quan la nit començava a guanyar la partida, nosaltres ja estàvem asseguts amb les nostres cadiretes estrenades i bevent cervesetes i el poc vermudet que el groovy va comprar al poble. Per la nit i ben sopadets, encetàrem un set i mig on el groovy va ser la víctima propiciatòria per fer-se els 'tanguinos' després de quasi cada partida. Estàvem rodejats de jovents de la zona i ens conscienciàrem de seguida de la necessitat de l'establiment d'un estatus oficial per al bable que parlaven aquella colla d'amics. Com no, ja sabem dir zu zara polita en asturià.Puxa Asturies!!
Hi havia una festa a tocar de la zona on havíem acampat. No obstant això, el cansament era molt i la música era una maquineta que a la mitja hora ja t'havia rebentat. Així què, s'enfilàrem als sacs perquè a l'endemà hauríem de viure fresquets moltes i intenses sensacions.
A migdia i ja amb tot arreplegat, partírem cap al cim. Tot allò era una festa. Una cua interminable de gent a peu o amb bicicletes es creuaven al nostre pas. L'objectiu era aplegar a la Cueña les Cabres on estaven les rampes més empinades. Passàrem per la Cuesta les Cabanes on flipàrem amb les pendents pronunciades que esperaven els corredors. Fins i tot, pujant a peu, les costeres exigien un cert esforç i aplegàrem al cim amb moltes ganes de dinar. En arribar a la Cueña les Cabres, l'ambient era espectacular. No he anat a moltes voltes però em semblava impossible veure alguna cosa decent amb tanta gent en dansa. Optàrem per anar més amunt, a la zona de l'Aviru, amb pendents del 20%, per tindre una bona perspectiva. S'ubicàrem a quilòmetre i mig de la meta en una zona amb moltes corbes on podíem veure des de lluny com pujaven els ciclistes. Dinàrem, pegàrem una revolada per la meta i tornàrem frustrats per no poder comprar cap maillot. Els cotxes de l'organització anaven petant pel camí i obligaven a hostesses i resta de panxacontents haver de suar la gota gorda caminant per poder aplegar a la meta.
Per fi, la serp multicolor feia acte de presència i l'ambient creixia per moments quan els ciclistes passaven pel lloc on havíem acampat. Quan varen arribar a les Cabanes, la gent va embogir i nosaltres des de dalt no soltàvem l'orella de la ràdio. Que sí Valverde estirava, que sí Contador responia o Sastre, malauradament, feia la goma. Per fi, al fons apareixia Contador amb una cadència bona de pedaleig per la pancarta dels dos quilòmetres. Després Valverde i Purito Rodriguez i finalment Leipheimer, Sastre... i un rosari de corredors que et demanaven que els ajudares empentant-los i que tractaven de buscar aire no se sap ben bé d'on. Impressionants mostres d'èpica amb els corredors rebentats i mirant al davant desitjant que l'infern s'acabara d'una vegada. He trobat un vídeo on sembla que estiga el grovy (després que arranca a córrer el que porta la bandera d'Espanya de capa). Ja de tornada, férem parada i fonda en Lleó on ens férem uns kebabs que sabien a glòria i on dormírem en un furgatxó digne de la família Monster.
Per concloure només em queda dir que la muntanya és màgica i enganxa i que alguna vegada tornaré per pujar-la en la bici. A banda, us deixe un vídeo del primer heroi que va fer cim a l'Angliru. Txaba, per sempre!!

Dos cardaors en el bressol dels figatells

Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes.

Per concloure, no hem de deixar de banda l'agraïment als membres de l'esquadra que ens van acollir com uns més de la colla: David 'Cop', Bellotín, Xeto, Juan Diego, Joan, Josep 'el mentor de curigi' Guia, ... Xiquets!! Els gatzares no oblidarem com de bé s'ho passàrem i quedeu convidats des d'ara mateix a tractar de reviure els millors moments en el poble. Gràcies a tots!!

P.D. Elena i Wallace poden deixar les seues impressions sobre els actes del dissabte a migdia, així com proveïr-me de fotos que no en tinc cap.

Com diria George Best, visca don Jose Paz i la feliç ocurrència que va tindre!!

P.D.D. Hui vaig de cul. Demà crònica de l'Angliru. Au cacaus

Sanidad aconseja que no se consuman tellinas tras detectar 29 casos de hepatitis A en Valencia

P. G. del Burgo, Valencia
El ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria, recomendó ayer a las familias que tengan tellinas en casa que se abstengan de consumirlas, tras la alerta de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición que ha ordenado la retirada del mercado de estos moluscos congelados procedentes de Perú de las marcas Peixet, Antonio y Ricardo, PCS y Mascato tras haber confirmado la Conselleria de Sanidad la aparición de cinco casos de hepatitis A en la Comunitat Valenciana relacionados con el consumo de este producto y tener sospechas fundadas de otros 24 que también están vinculados con esta ingesta.
Ninguno de los enfermos ha requerido hospitalización. La conselleria ha informado que todos los afectados son mayores de 18 años. Las mismas fuentes observaron que solo se ha podido confirmar la infección en cinco de los 29 casos porque fueron los únicos de los que había muestras para su análisis. Los cultivos del laboratorio confirmaron la existencia del virus de la hepatitis A en las muestras de tellinas analizadas.
La alerta se ha podido decretar tras detectar el Laboratorio de Microbiología de la Conselleria de Sanidad un incremento significativo de casos de hepatitis A en las últimas semanas en la Comunitat. Los técnicos de Salud Pública empezaron a hacer numerosas encuestas epidemiológicas hasta confirmar que el vehículo común eran las tellinas que se habían consumido tanto en bares como en los domicilios particulares.
El rastreo de casos permitió observar que las primeras infecciones databan de principios del mes de julio.
La conselleria indicó que el martes por la noche, cuando se conocieron los resultados de los análisis de los moluscos que confirmaban la presencia del virus de la hepatitis A, se trasladó la información a la Agencia Española de Seguridad Alimentaria que, a su vez, la difundió a través de la red nacional a todas las comunidades autónomas. El ministerio ha señalado que ayer estaba prácticamente retirado todo el producto de la cadena de distribución.
El ministro Bernat Soria elogió la rapidez con la que la Conselleria de Sanidad había detectado que las tellinas habían sido el agente causante de la infección. "Ésto revela la eficacia del sistema de alerta", destacó Soria.

PD: Xiquets, ens han fotut i ben fotut, ja que fins que no s'aclarisca, millor que no demanem per fer la picaeta le exquisites Tellines de les "Coves". Ens haurem de comformar únicament amb els callos, adobat, papes, mesclat i fabes.

Això si cervesa que no en falte.

Contant els dies per vestir-se de negre

Que sí, que és cert!!! Per primera vegada eixirem del perímetre fester que marca l'home de la manta i s'enfilarem cap al lloc originari dels figatells, que ens proveïx de gelats tot l'estiu o de formatge blanquet tot l'any. Sí senyors, el poble que va plantar cara a la tèrmica i va proposar l'horta solar actualment existent. Efectivament, em referisc al poble de Beneixama. La setmana passada vàrem fer una incursió per conèixer a membres de l'esquadra mora en la que eixirem i ens vàrem assabentar dels trets diferenciadors de la festa en honor a la Divina Aurora. Termes com cops, gastadors o plantejaments com els de tres capitans per a un mateix any son genuïns d'aquest poble riberenc del Vinalopó. Només em cal convidar-vos a acudir i aplaudir-nos fins l'extenuació (som l'esquadra que tanca l'entrada i dóna pas als camions) a nosaltres i a les quatre filaes existents: cristians, estudiants, llauradors i moros, i per una altra banda agrair a Adelaida i Joan la seua hospitalitat i les facilitats que ens han oferit per tal de participar en la festa. Que sone el Moro del Sinc!!

Nou local per als gatzares

A partir d'ara haurem de canviar d'aires a l'hora de fer-se el pisculabis, perquè es veu que el més ric del cementeri no te prou i ha decidit muntar el seu propi negoci

Crònica de la nit més màgica de l'any

Enguany es va constatar dins de la colla gatzariana una minva considerable en l'assistència de personal al tradicional soparot en ca Figueres. Només wallace, Jou, sentum, el propi O. figueres i jo ens vam acostar a l'Ereta de Penya per ser fidels a la tradició. Impecable posada a punt pel que fa al menjar i a la beguda on destacava la cervesa a discreció i una taula d'embotit ibèric que va fer les delícies dels convidats. En acabar l'àpat, encetarem la ja tradicional ronda del set i mig amb les cartes de Berto i Rafa Paz, tot esperant que el mestre Barranc fera acte de presència. Entre tant, la gent de La Tonga també ens va visitar la cotxereta on recordaren els gloriosos moments de Ivan Rocha quan era jugador del Valladolid o altres baralles mítiques com les de les motos on la Konïng amb 4 cilíndres en línia guanyava a tota la resta de cartes amb claredat.
Per una altra banda, en el nostre desig de fomentar la lectura allà per on anem, ens dedicàrem a llegir i fer llegir a qui passava per allí passatges d'un llibre que li regalaren a figueres el dia de la comunió.
La nit anava passant amb cridades de jou amb a seua família política fins que el climax va aplegar. La melena rúbia del referee de la Depor va fer acte de presència i amb ella, l'esclat d'alegria i disbauxa. No debades, era el tret d'eixida per a la nostra participació en l'orquesta on el miracle es va obrar!!. Nousseb hi era, no se l'havia engolit la terra amb la qual cosa, les mostres de satisfacció i germanor es multiplicaren.
Només el reixiu ens va desbaratar la festa i arreplegàrem veles vora les sis del matí fent la promesa de tots els anys: l'any que ve tornarem.

La mala educació

Servisca com a referent l'actuació d'aquest ínclit personatge i del seu cor d'acòlits arrastrats.

Em quede amb Moussambani

Ara que Michael Phelps està a punt d'igualar la proesa de Mark Spitz amb set medalles d'or, és moment de recordar l'altra cara de l'esport i els seues components d'esforç i superació. Moussambani, va guanyar fama mundial quan va nadar a Sydney 2000 la prova de 100 metres lliures en 112 segons, més del doble que els seus rivals. El guineà va aconseguir classificar-se per als JJOO sense assolir els temps mínims requerits gràcies al sistema de llavors, dissenyat per permetre la participació d'esportistes de països en vies de desenvolupament.
En la seva eliminatòria va tenir la sort que els seus dos rivals van ser desqualificats per una sortida en fals, amb el qual va nadar solet. No li va ser fàcil arribar al final, ja que abans d'arribar als Sydney, mai no havia vist una piscina olímpica de 50 metres. Els seus entrenaments els feia a la piscina d'un hotel de 22 metres. Amb indubtable angoixa va aconseguir completar els 100 metres entre els ànims de suport de tota la graderia.

Per fi, un post i un club ciclista com Déu mana

Ens mereixem alguna cosa més i huí ha estat el dia. Ja siga per desídia o per rareses, el blog ha davallat i aquest post només significa un 'encara estem vius' disposats a treure el millor de nosaltres. I com a excusa, hem tingut una eixideta a Agres comandada per curigi i Greenwich amb les seues America i Espada. Hem posat a prova la nostra condició física en les selectives rampes d'Agres. Curigi Valverde ha demostrat una excel·lent condició mentre que Greenwich Olano ha patit en les rampes de camí a la Pensió Mariola. De tornada, extraordinari esmorzarot en els Tonis i passaeta pel recinte de les revetles a veure si encara quedava festa. No ha importat que no hi haguera, ja l'hem montada nosaltres. Xiquets, açò s'ha de repetir!!!

I ara l'album de l'esdeveniment:

Rivalitat amb la colla ciclista del Salse 05

Sembla que ho fem aposta perquè demà dimecres uns partiran cap a Agres mentre que nosaltres som més modestos en les nostres pretensions i s'aplegarem a la Venta on si es farà un esmorzarot equiparable a molts pocs. Allí s'aplegaran velles glòries com la America de curigi o la ultimissíma Espada de Greenwich amb un rodatge de 5,43 quilòmetres. Ànim campions, la senda és vostra.i el Gato està amb vosaltres.

Avanç del document gràfic del viatge

Primer, una foto de grup, després a Frómista (Palència) i amb un detall de com la super-màquina, tot i anar molt carregada, va respondre a la perfecció fins al final, després la fita de O'Cebreiro i per últim l'arribada al Monte de O Gozo i a la Catedral de Santiago.

Per si algú no ho sap: Gatzara ja està ací.

Es veu que encara te jet-lag, o que en el "Camino" s'ha fet vergonyós i no conta res, quan que tirem de menys eixes cròniques de les nits i dies de rutlles...

Per a què no se m'acuse d'afonar tots aquells posts que no em deixen ben parat, començaré ací baix. Han estat catorze dies fora de casa dels quals uns dotze han sigut integres de bicicleta. Com aspectes generals a comentar cal destacar la molta basca que ha fet a excepció del trajecte gallec, la bona simptonia amb la resta de companys de l'aventura a excepció del ponent del curset que ha sigut una vertadera pedra en la sabata. El camí en xifres ha constat d'un itinerari de 840 quilòmetres repartits en una mitjana diària d'uns 65 quilòmetres. En concret, el detall és el següent:

Dia 15 de juliol: Pamplona - Aeroport de Noain - Puente la Reina
Dia 16 de juliol: Puente la Reina - Los Arcos - Viana
Dia 17 de juliol: Viana - Logroño - Nájera - Azofra (La Rioja)
Dia 18 de juliol: Azofra (La Rioja) - Santo Domingo de la Calzada - Tosantos (Burgos)
Dia 19 de juliol: Tosantos (Burgos) - Burgos - Hornillos del Campo (Burgos)
Dia 20 de juliol: Hornillos del Campo (Burgos) - Frómista - Carrión de los Condes (Palència)
Dia 21 de juliol: Carrión de los Condes (Palència) - Sahagun - Lleó
Dia 22 de juliol: Lleó - Astorga - El Ganso (Lleó)
Dia 23 de juliol: El Ganso (Lleó) - Alt de Foncebadón - Ponferrada - Villafranca del Bierzo (Lleó)
Dia 24 de juliol: Villafranca del Bierzo (Lleó) - Alt de O Cebrerio i de Poio - Triacastela -Sarria (Lugo)
Dia 25 de juliol: Sarria (Lugo) - Airexe - Melide (A Coruña)
Dia 26 de juliol: Melide (A Coruña) - Arca de O Pino - Santiago

Els propers dies penjaré material audiovisual divers.

Bones Notícies

Música per al record

Despres d'haver fet la tonteria més gran de jugar tres partits de futbol pensant-se que encara tenim 16 anys i que som bons i encara podem fer-se professional del futbol, quan la realitat és ben diferent, durant l'estada a la revetla de Banyeres i després d'haver-se fet unes quantes dosis, alguna d'elles d'eixes garrafes que tot el món sap però que ningú ha vist, em vaig posar a reflexionar com era possible que ens hagueren clavat al cap eixa idea de ser futbolistes.



Però escoltant la Montecarlo, molt bona però que continua amb el mateix repertori de sempre, em va vindre la "revelasión". Recordant un capítol dels Simpson on l'armada nord-americana enviava missatges subliminals d'allistament, el nostre missatge subliminal el vam tindre durant la nostra infància ( només aquells d'abans del naranjito, clar ), cal encendre els bafles al màxim i ESCOLTAR el vinilo per adonar-se'n, ...

PD: si algú te el correu electrònic del DJ de la venta, que li la passe, gràcies.

Kit de supervivència per a l'estiu

Quan la calor apreta i el desfici és màxim, tenim al nostre avast les millors ferramentes que existeixen per passar una bona estona de relax al matí dels dies d'estiu.

És evident que no pot faltar la cervesseta ben freda en una gerrra acabada de treure del congelador,

i esta ha d'anar acompanyada del seu amic inseparable com és un bon pisculabis, jo em decante per l'adobat, però sobre gustos...

I per acavar, trobat el racó adequat, ja siga l'ombra d'un arbre, sota un parasol, al costat de la piscina, s'agafa un bon diari i a passar el matí a la bartola.


Com dirien els argentins: "estiu, que bueno que viniste"

Per fi, ja està ací el camí

Ja està ací la fita de l'estiu i un vell anhel que em rondava el cap ja fa anys. No comencem des d'on m'agradaria però la logística és el que té. Dilluns matí s'enfilarem cap a Pamplona i d'allí s'acostarem a Puente la Reina on s'iniciarà la nostra aventura. Per davant ens quedaran set-cents quilòmetres repartits en catorze dies que al remat ens han d'abocar a Santiago obre el 28 de juliol. Ara són moments d'entranament i d'aprovisionament de tot allò necessari per al trajecte. Un altra part del viatge tant o més intensa que la pròpia travesia. És per això que no hi ha quasi temps, per recordar per exemple que em perdré la Festa del Panellet però ben mirat, em pillaré les orquestetes d'Alfafara com si s'acabarà el món. M'agafaré com a exemple vital al Greenwich i com aprofita al màxim les nits dels panellets i en general, les seues estades a Bocairent. Xiquets, que ens vaja de gust tant una cosa com l'altra i ja ens contem les batalletes.

Nit memorable a l'Abadia

L'ambient era l'adequat, les ganes eren les de viure alguna cosa fóra del normal i i havia bones vibracions de passar un bon soparet. Abans del plat fort, vam triar el Ximo com a lloc de concentració, on poder fer-se la prèvia. Després, una abundant picaeta, bona cosa de líquid per suavitzar la calor i pizzes o entrepa-pedra per acabar d'omplir la panxa. I això per als que menjaven, perquè gent com sentum o Figueres no van moure massa la barreta. Cal destacar, el bateig de Twenty com a nou membre de la Penya i una certa xafogor causada per la densitat humana que hi havia.

Del partit, parleu en aquells que saben de fútbol. Només dir-vos que en acabar, valia la pena veure a curigi i la seua peluca freshqueta, veure com el Turista es desmelanava juntament amb el Pijo i es deixava caure amb el seu cotxe per la plaça, certes bermudes fetes expresament per a l'esdeveniment i la germanor d'una nit com la d'ahir. Un gintoniquets van posar la cloenda d'un punt i seguit... perquè com bé va dir George, a agost ja tenim ahí la Supercopa.

P.D. Figueres , passa les fotos que vares fer i montarem un albumet, d'acord?

Trencant fronteres

Una vegada més, un cap de setmana trepidant acaba de passar i s'ha de constatar per a prendre la veritable mesura de tot allò que passa. Començaven divendres amb les Futbol 7 on passaven a formar part de la llegenda de Alça l'Aleta dins del seu XX aniversari. Malgrat no passar de primera ronda, constituïx tot un honor jugar al costat de mites com Tambor o Cates. Un primer partit seriós i l'últim ja no tant a causa de l'excessiva calor que ens va passar factura.
I a la nit, tocava saldar el deute amb els Antònia que en Alacant no em van deixar ni a mitja vela. I de bon tros, no ens van defraudar en absolut. Aposta arriscada al damunt d'un calorós GreenSpace pel fet de dur un orquestra simfònica paral·lela al grup. I tot i la molta basca que feia, els de Bunyola van arrasar. El Pau portava una samarreta idèntica a la de Wallace en honor al col·lectiu gatzara allí aplegat. El Greenwich es pixava del gust d'haver descobert un grup que barreja transbordadors, amb robots, alpinistes o samurais.
I què dir que no sapigueu ja d'ahir diumenge? Només que ahir en l'Abadia, l'abonnament de temporada ja no va valdre i els socis itinerants vam pillar millor lloc que els fixos, la cervesa i les pizzes van córrer a discreció... sentum patia, curigi i jo rosegàvem i la resta aguantava el tipo . Cal fer menció de que el quadriceps de George Best, no acostumat a alegries futboleres com la d'ahir, el va deixar sense una celebració com toca. No passa res!! El dijous més.

D'una altra pasta per a iniciar l'estiu

El dopatge els ha fet molt de mal però veien les coses que els passen i els riscos que corren a diari, no està de més el tòpic d'estar fets d'una altra pasta. Vegeu la llenyà de Frank Schleck a la Volta a Suïsa comandada pel basc Igor Antón. Bé ha fet el groovy d'anar-se'n al banc de Cartagonova

I com que s'acosten dates de diversos concerts i s'acaba el curs, res millor que escoltar a Antonia Font. Qui sap, possiblementfins i tot vengem la totxa de Luis Enrique diumenge que ve. 

No són bons temps per als docents

Fa uns dies va faltar Gonçal Anaya, pedagog precursor d'una renovació pedagògica més acostada a la Institucion Libre de Enseñanza de Giner de los Rios que als postulats mercantilistes actuals. No el vaig conèixer personalment però sí a través de Joan Baptista Malonda, mestre que me'l va introduir. En aquest article, Batiste li ret un sentit homenatge. I mentre gent com Marqués o Anaya se'n van deixant un terrible buit, ací ens quedem amb assignatures en anglés i una sensació de que el barco va més per inercia que no per la pericia d'aquells que porten el timó. En aquest article, la escriptora Susana Fortes relata com es sent un profe a dia de huí.