En homenatge a Wallace

Bon Nadal

A tots els amics de Gatzara i a tots aquells que ens seguiu vos desitgem unes bones festes de Nadal. Escolteu la felicitació fins el final.

No m'agrada realitzar contra-programacions de posts que no siguen meus però aquesta puntualització és necessària, no hi ha millor nadala que la de los Ramones. Perdona curig!

Ja és Nadal en ca'ls Manel

A primers d'any, el grup barcelonés traurà el nou disc i per fer boca allibera una nadala on conten el baixó d'uns Reis Mags envellits de tornada després d'haver fet la feina que tants anys porten realitzant. Que vinga prompte el nou disc que el vell ja el tinc menjat de tant posar-lo. Algú els ha de dir als Manel que el 25 de gener és un dia d'alegria perquè és el ciri del Contrabandistes, la vespra del dels Suavos i queda només una setmana per a les Caixes.

Ací teniu l'enllaç

Antiherois, dopatge i sentit de la competitivitat

Ahir després de vint minuts des que el penúltim classificat acabava, Rafael Martínez Landete passava per l'arc de meta amb l'ovació dels assistents al pavelló d'Ontinyent. És curiós haver pensat sempre que ser l'últim en una carrera seria el pitjor que em podria passar i ahir al veure a l'home aquest, va ser com creuar-se en un heroi enfundat amb el mono de treball. No era un derrotat, tot el contrari, la seua fe i determinació engrandien la seua gesta.
Acabe de tafanejar per la xarxa i hi ha registres de carreres de 1990 on aquest home ja participa. Des de llavors fins ara, ha corregut més de 1300 carreres entre elles la marató de Roma i hi ha setmanes que ha corregut tres dies seguits igual dóna en Castelló, Terol o Alacant. De ben segur que per a les marques esportives, Rafael no seria un bon ganxo i no obstant això, els seus registres són dels més consultats de la xarxa.
Huí en el Pais, hi ha un article sobre dopatge i societat on l'autor centra l'atenció en la voracitat dels espectadors per buscar el més difícil encara, l'atacar en el Tourmalet a 40 graus a l'ombra o en el Mortirolo diluviant, trencar la barrera dels vint segons en els dos cents metres o els déu segons en el cent encara que siga plovent i amb ràfegues d'aire en contra Això és el que ven i qui ho aconseguix aplega al cim, qui no senzillament no apareix.

Amb la taca del dopatge que s'estén pertot arreu i que qüestiona les heroïcitats que la tele ens porta a casa, exemples de superació com els de Rafael són els que hem de valorar i mostrar. Eixa és la millor agència anti-dopatge que podem dissenyar tal i com descriu l'autor.

P.D. Acaba de faltar Morente. Requiescat in pace

Vist l'èxit de les últimes convocatòries ...

Queda ajornat l'assaig d'esta setmana també. Vist el vist, i veient la resposta de la gent, deuriem d'anar pensant en renunciar a la sant silvestre d'este any.
Encara no se quin dia és però eixe dia jo no podré estar perquè tindre alguna faena o compromís segur.

Mancora: una estrela emergent!

De terres del cap i casal ens aplega un grup que suposa un aire fresc en el quasi inexistent panorama musical valencià. I això ve de mà del nostre ambaixador en l'Horta Greenwich. Mancora sona fresc i confiem que prompte els gaudim per Coves o en la plaça de bous. Ací teniu l'enllaç.

Vídeo de Mancora

Mancora | Myspace Music Videos

Atenció

Dijous 2 de desembre a les 21.00 h assaig al local d'hivern.
Cal comfirmar assistència

The Adam's family & Michael Jackson

Euros euros.

Per si de cas pensaveu que era broma, ahir vam inaugurar la caixa de les porres, i com que es va aprovar el dissabte passat per majoria simple a l'assamblea dels gatzare's, tots aquells que ahir no vareu acudir a l'assaig teniu la corresponent porra. Si seguim així d'ací a no res se n'anem de menjurrà.

Ampliar repertori per disposar d'un repertori ample

Des de huí la murga, el dos quinze i el salamí venen a formar part de les partitures de capçalera de la colla. Així que per als absents del retrobament d'ahir, prengueu nota que anem a reinventar-nos. Malgrat la poca gent, el sopar va ser abundant, filipinos no en van faltar i hi havia una "brasil·là" interessant. Dijous que ve, més!!

Se'n recordeu de quan assajàvem i tot?

Tots Sants ja esta ací i en un tres i no res, Nadal arribarà i amb els torrons tindrem l'únic esdeveniment que confia cegament amb nosaltres. És per això que necessitem compartir vivències, veure el redoblant fugaç de Twenty o la dolçaina ferrada de Nousseb. A banda d'això, enguany no em cal baixar el barranc en acabar i així no trobar-me en incòmodes controls de trànsit a mitjanit. Nousseb, pronunciat!!

Pluja i Moros i cristians

Despres de patir per enèssima vegada els efectes de la pluja als moros i cristians, en este cas a la població d'Albaida, i vore que sempre passa el mateix, ja que han sigut moltes les poblacions on m'he trobat amb la mateixa situació, Banyeres, Muro, Ibi, Bocairent, Ontinyent... voldria fer una reflexió.

No ens agrada a ningú que ploga en festes, i menys el dia de l'entrà, però és un risc que pot ocòrrer. Davant d'esta situació m'he trobat moltes vegades i el resultat sempre ha sigut el mateix: enfrontaments festers-músics i quasi sempre amb molts mals modes on uns volen fer com si res i continuar i els altres volen vetlar per la seua integritat física i sobretot la dels seus instruments.

Moments de caos on els responsables de vetlar que cada filà seguisca el seu ordre i tot funcione be no es posen d'acord i uns diuen que es continua i d'altres que es para. I una altra cosa que també ocorre és la desinformació i les reunions d'última hora per improvisar solucions que mai van a ser al gust de tots.

Però tot açò no es pot evitar? Jo crec que si i d'una manera molt fàcil, ja que la junta de festes de cada poble podria redactar el seu protocol d'actuació davant la pluja, la neu o qualsevol altra inclemència meteorològica, i així les bandes a l'hora de firmar els contractes als diferents pobles sabrien que en tal poble si plou no es para i podrien decidir anar o no. D'altra banda s'evitaria que unes filaes continuaren amb l'entrà i altres pararen, tots sabrien d'avantmà el que s'ha de fer i s'evitarien enfrontaments innecessaris. S'evitarien també les reunions d'urgència en les que la gent està molt nerviosa i presionada i no és el millor moment de prendre decisions que en la majoria de casos acaven dividint al personal.

I tot això és tant difícil, jo no ho crec, però ...

"Chute" per al cap de setmana

D'acord que un cap de setmana com aquest amb festes per enmig i panellet esta nit no és cap d'eixos caps de setmana hivernals que estàs a casa i no saps ben bé què fer. Per a situacions com les esmentades, us propose un podcast del programa Videodrome de Ràdio 3 que barreja textos on l'home lluita contra sí mateix per la seua llibertat i cançons del grup anglés.

Resistencia (Videodrome)

Els vells rockers sempre tornen

El poc o molt que puga escriure huí ací, de ben segur que no li farà justícia al conjunt de facetes i especialitats que este Miguel Rios cardaor regala a la gent que l'envolta. Este reconeixement ve propiciat pel fet que ahir a migdia treia el nas per la plaça de l'Obradoiro després de vint-i-quatre dies de trajecte, sis menys dels que tenia previst. Bé a soles, bé amb altres companys ja havia realitzat dues temptatives del camí sant però li quedava l'espineta de completar-lo des de la seua entrada per Roncesvalles. Este no va ser un projecte improvisat sinó llargament madurat i amb dates de realització posposades. Ja vos he dit que este bon home val per a tot i la gent del seu voltant el necessita ben a prop. L'u de setembre va iniciar la travessia. No cal dir que el camí ha estat lluny de ser un camí de roses. A l'exigència constant del camí, cal afegir-li les notícies preocupants que arribaven des del poble com per exemple, l'incendi de gran part de la serra que ell duu tan endins.

Crec que en el seu subconscient això dels entrebancs ho tenia ja interioritzat, no obstant, ha hagut de fer front al mateix temps a entrebancs emocionals que li han complicat més si cap, el camí.
A hores d'ara ja viatja per tornar al poble i estar amb els seus. L'aventura ha conclòs i el retrobament anhelat estos dies, hui prendrà forma i textures.

A la motxilla, mil històries i anècdotes marcades per sempre en la seua retina, la satisfacció de l'objectiu aconseguit i l'oferiment de les seues vivències al net que ja té i a la neteta que li ve de camí. Enhorabona Sata!!

I ara què?

Passades tres setmanes del malson de fum i cendres que encercla el poble, la sensibilització encara és patent i les peticions de voluntaris a l'hora de regenerar les zones devastades augmenten per moments. El pitjor de tot és que a hores d'ara poc es pot realitzar i possiblement quan aplegue el moment, la conscienciació no serà tanta.
Llavors, què cal fer des d'ara? Primerament per exemple, assistir a l'assemblea oberta que pretén organitzar l'ajuntament i on es pot organitzar els voluntaris del poble. I per una altra banda, podem prendre com a model, l'exemple de la Colla Ecologista l'Arrel i la seua tasca que ha estat enregistrada pel programa de mediambient de Punt2. Veïns de comarca que amb paciència, pinya i dedicació fan possible que el somni d'aquell pastor de la Provença que diu el vídeo es mantinga ferm. Tan de bo dins del poble tinguérem un voluntariat com el de l'Arrel en nombre i qualitat.

Descanse en pau

Ahir va faltar un dels personatges més rellevants de la política, la música, la poesia, i tantes i tantes coses més, José Antonio Labordeta ens ha mostrat tot el país amb una única motxilla i ens ha fet disfrutar amb les seues declaracions sense pels a la llengua.
DEP

De tornada

De tornada de vacances, de tornada a les serenates, de tornada als bons sopars a la fresqueta i als esguitets a mitjanit. Vesprades a la Mitja Llegua o als Corrals i nits a la Casa Blanca ens han permés recuperar ni que fos per una setmana el pols de la colla. En un obrir i tancar d'ulls tornarem a la carrega i de nou, vindran les rialles i com no, les tremolors de cames.

Fins prompte
Esperem tornar, però mireu este video i voreu que va a ser complicat fer-ho.

Ja queda menys.

Homenatge a Diego A. Manrique

Parlem de la caça de bruixes que des de fa uns anys porten a terme, carregant-se llegendes de la comunicació com Txema Rey, Ordovás o ara el cas de Diego A. Manrique. Jubilacions anticipades, pèrdues dels drets d'antiguitat , etc..., en resum un avanç del que portara la denigrant reforma laboral que s'està quallant.

Com fa uns anys en el cas de Txema Rey o Jesús Ordovàs, els comiats van ser fulgurants i sense mirament a la trajectòria dels protagonistes. Ara la direcció ha seguit el mateix camí amb Diego Manrique: finalitzant-li el contracte, donant-li una almoina impossible d'acceptar i finalment acomiadant-lo.

En homenatge al mestre, el soliste dels Killers, Brandon Flowers, debuta en solitari amb un vídeo que recorda a la núvia Uma Thurman en la inimitable saga de Kill Bill.

Despres d'un gran mig any


En honor als nenazes que prenen protectors estomacals abans de la gran batalla, ací va una cançoneta d'Ilegales en honor a la tradició popular de "Ale, pastilla al cos"

Quins records

Reggaeton del Pulpo Paul

Trencant fronteres

Com que ja no me'n recordava d'escriure ací i curigi té gossera d'escriure sobre la final del mundial, aprofite l'ocasió per mostrar-vos allò que Matt el viatger ens ha enviat a la redacció del blog des de Puigcerdà, província de Girona, comarca de la Cerdanya i punt de trobada dels esquiadors provinents dels quatre punts cardinals. Allà un pub, que si no, fa temps que usa el nostre nom per alegrar les nits i les vacances a qui passa per allí. No cal dir que hem d'anar.

En l'abadia ja tenim "Pater"

I es que per fi Pantuflo ha tocat la tecla màgica, deixant a Torres a la banqueta i posant a Pedro, que ha fet un partidàs. El crack de la selecció no és ni Villa, ni Xavi, ni Torres, sinò el pater Marchena, que encara no sap el que és perdre amb Espanya.
No se com quedarem, però el que és ben segur és que a la fi ho celebrarem no amb cava, sinò amb polpet

Ya lo adelantó MARCA, ... ah no, si va ser CURIGI

Parafrasejant els titulars del marca cada vegada que el Madrid fitxa algú, un dia abans del partit de quarts de final, curigi va pronosticar amb tot detall el que anava ha ocòrrer, i es pot comprovar als comentaris del post anterior.
A hores d'ara no tinc quimera, però hi ha un polp a Alemanya que ha pronosticat la victòria d'Espanya, així que ha comfiar en el polpet.
D'altra banda, Pantumflo tornarà a fer de les seues i Torres altra volta de titular, però algun dia s'haurà d'enganyar i marcar un golet, i sinò com sempre, despres del primer canvi anunciat de Torres per Cesc, la roja tornarà a fer història.

Hi haurà que comprar més cerveses.

No hi ha millor remei per fer que les caloroses setmanes prèvies a les vacances es facen més curtes un bon Mundial de futbol i unes bones cerveses veien com juga Espanya. I es que a banda de patir, en gran part degut als mitjans de comunicació madrilenys que s'encaboten en que el "niño" i Xabi Alonso han de ser titulars si o si, sense tindre en compte el seu rendiment, i que a Pantunflo li tarda a fer contacte la neurona per tal de vore els canvis (Ahir va ser una excepció i molt bona) , les vesprades-nits a la penya abadia s'han convertit en un punt de reunió on cap tot el món i on es viu de manera desenfadada el futbol, llevat que a algú li s'ocorrega cantar un gol abans de que el baló entre, amb un gran ambient i que esperem que continue fins el dia 11 de juliol, la qual cosa significaria un fet històric i que crec que és el moment de guanyar, ja que des del meu punt de vista tardarem en vore una altra selecció amb el talent que te esta generació.

Un gran oblidat

El passat 19 de juny ens deixava Manute Bol, un gran entre els grans i que va ser un referent en la nostra joventut allà a la NBA. Va militar als Washington Bullets (1985-1988, 1994) ,Golden State Warriors (1988-1990, 1994), Philadelphia 76ers (1990-1993) i Miami Heat (1993-1994).
DEP.

Bocadil renaix com l'au Fènix

Tot i que no entravem en ninguna travessa per al futbol al rotgle, Bocadil va demostrar que la veterania és un grau, i despres d'una gran primera fase de classificació ens vam plantar als quarts de final on vam demostrar saber dur el tempo del partit per tal de desmoralitzar al rival en l'últim sospir i aconseguir la classificació en una tanda de penals on fins i tot ens va sobrar l'últim llançament. Ja en la semifinal, per tal de no endur-nos una misera copa a casa, que la única cosa que fa es fer pols, ens vam relaxar per tal d'acavar el cap de setmana sans i estalvis sense cap lesió, llevat de l'estomac que de tanta cervesa i plat combinat pot ser necessite una destilació amb aigua clara que de quant en quant, encara que no faça gust a res, també és bona.

!!! Refrescant !!!

Mundial Sudafrica 2010

Per a tots aquells als que no els agrade el futbol, el Mundial no els dirà res, però la resta de mortals als que la televisió no els agrada ja que no fan cap programa amb trellat, i sobretot aquells convalecients de grips i enfermetats que han de reposar, el fet de que hi haja un Mundial, ens fa que les setmanes passen més de pressa fins arrivar a les vacances. Ja sabeu que molt fanàtic d'Espanya no soc, però ja que es complicat reunir-se els amics, els partits de la selecció seran una bona excusa per passar una estona junts.

De que parle quan parle de córrer

Possiblement açò que escriga no tinga massa predicament entre la colla gatzara i més bé es considere com una patà endavant que una altra cosa. No obstant això, allà vaig amb l'últim llibre llegit. En concret, en una de les últimes visites al Cap i Casal (ben mirat, cada vegada és menys cap) el vaig encetar i unes hores després el donava per conclòs. Amb aquest autor japonès vaig aplegar per una coneguda que em recomanava la seua obra més mediàtica "Tòquio Blues" i he llegit moltes obres seues exceptuant l'anteriorment esmentada.

Començant el llibre, trobava certs paral·lelismes entre l'autor i jo per considerar-se un mediocre en qüestions d'atletisme, tot i que quan continues llegint, veus que fa una marató cada any, que va fer una ultramarató de cent quilòmetres , diversos triatlons i tot això amb quasi seixanta anys. Diu que principlament li val per a posar un cert ordre en la seua vida i en el seu treball. Si es així, vaig a enfilar-me les sabatilles de seguida. Això sí, no busqueu plans d'entrenament miraculosos perquè més que una imposició, l'autor ha fet del córrer i escriure una manera de viure.

Necessitem un punt d'inflexió

Ni escrivim ni s'ajuntem i els panellets semblen oasis en un desert... l'entorn ens aboca a la desídia però cal un repunt, alguna cosa excepcional... per això us propose fer la via verda del Serpis el proper diumenge 30 de maig amb les dolçaines i les baquetes a l'esquena. D'esta manera farem germanor i allí on parem ens farem presents en les nostres tocatetes bé siga Gaianes, Beniarres o Villalonga. Imagine ja eixe tàndem tallant l'aire com un ganivet a la mantequilla. I si no es pot, ho plantegem per a després dels Suavos i de Solatge. Què us sembla?

Una altra de Font de Mora

Si tot país que vulga tindre una perspectiva de futur, ha de tindre una educació de qualitat, ací a València pareix ser que això no ho saben dins de la Conselleria. A tot el rastre de deproposits que ja he anomenat ací, ara des de la Conselleria volen reduir el nombre de grups d'ESO i Batxillerat en uns 310 grups als instituts, la qual cosa suposa que uns 600 professors/es interins passaran a les llistes de l'atur, i a banda també suposarà que hi hagen nombrosos grups de la ESO amb una ratio de més de 30 alumnes per aula, la qual cosa suposarà que l'educació dels xiquets es resentirà i molt, ja que si amb classes de 20-24 persones ja era molt complicat de mantindre l'orde i aconseguir un clima d'estudi per a que els xiquets tragueren profit i aconseguiren una bona educació de cara al futur, ara va a ser una quimera.
Diners per a la fòrmula 1, copa Amèrica, Hípica, visita del Papa, Terres Mítiques, etc,etc si que hi ha, però per al que realment importa s'escatima, i el que és pitjor, pareix ser que la societat no es conscient d'estes coses, perquè despres se'ls ompli la boca al parlar de les coses que estan fent-se a la Calamitat Valenciana.
Per a més informació:
Levante-emv
FETE-UGT

CONCERT ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT

El proper dissabte 15 de Maig, tindrà lloc al Pavelló de Bocairent a les 19:30 h, el Concert de Primavera del 2010. Aquest concert forma part del Programa d'Intercanvis Musicals 2010 i contarem amb la presència de la Unió Musical de Benimodo.

PROGRAMA

1a PART

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL DE BENIMODO

Los dos Adolfos (Pasodoble) ............................... Martín Domingo

La Viuda Valenciana (Suite) ............................... Aram Khachaturian

Introducción

Intermezzo

Danza final

Danzón ............................................................... Arturo Márquez

Director: Jesús Perelló Fuster

2na PART

ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL DE BOCAIRENT

Yakka (Pasodoble) .............................................. J.R Pascual Vilaplana

The winds in the willows (Suite) .......................... Johan de Meij

The river

Ratty and Mole

Mister Toad

The return of Ulises

Mis Saigon (Musical) ......................................... Claude Michel Schönberg

Director: Jose Vicente Moltó García

6 DE MAIG: CONSULTA POPULAR A LA COMUNITAT EDUCATIVA.


MOU-TE PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC!

El proper dia 6 de maig de 2010, la Plataforma per l’Ensenyament Públic organitza una consulta popular a la comunitat educativa. L’objectiu d’aquesta consulta és donar a conéixer l’opinió de la comunitat educativa respecte a la política educativa de la Generalitat Valenciana i, en concret, del conseller d’educació Alejandro Font de Mora.

La proposta d’horari de la consulta és flexible, sobretot en els centres de secundària, i s’aconsella que en infantil i primària se celebre entre les 17h i 18h, coincidint amb l’eixida del centre per a facilitar que tota la comunitat educativa puga votar.

Poden participar totes les persones que pertanyen a la comunitat escolar, és a dir, professorat, pares i mares, alumnat a partir del segon cicle de secundària, personal no docent del centre i quantes persones ho desitgen.

Per a més informació: www.consultaplataforma.org

Descarrega't
la papereta

I tot això està ací per tu i per mi!!

Solatge fa una versió del Passenger de Iggy Pop ambientada en el barri medieval. Per favor, un concert en Coves ja! Ja tenim èxit de l'estiu per al panellet i Sant Agustí.

Dos alumnes de l'institut guanyen un premi a la innovació

Dos alumnes del centre on treballe, el CIPFP Batoi d'Alcoi han guanyat el primer premi a la innovació per l'elaboració d'una pissarra digital amb elements comuns i molt més barats que no les solucions que la Conselleria està imposant actualment. L'altre dia al CEEI d'Alcoi els van donar un premi i la possibilitat de gaudir de les instal·lacions d'aquest organisme. Des d'ací la més sincera enhorabona pel reconeixement guanyat i per l'orgull de contar amb alumnes d'aquest tipus.

No tot és futbol en esta vida

No tot en esta vida és futbol, i menys mal perquè despres de vore l'insuls partit del València d'anit, millor haver vist el basket.
El somni es va fer realitat. El Power Electronics València Basket va fer història, es va proclamar campió de l'Eurocup al derrotar a l'Alba Berlín (44-67) i va aconseguir el bitllet per a la pròxima Eurolliga. Matt Nielsen va ser designat MVP, ben secundat pel gran partit de Perovic i Kelati.

L'MVP al millor aficionat va recaure en sentum, que va conduir al Power en volandes per aconseguir esta gran victoria, de fet, el podem veure al fons boig d'alegria celebrant esta gran gesta.

!!! AMUNT POWER !!!

PD: Recordar als membres de Gatzara's Tudell que avuí no podem fer assaig per diferents problemes tècnics.

A bon entenedor ...

Vacances a la ciutat CosmopolitaPer favor, escolteu tota la cançó, ni feta aposta.

Per petició popular.

Per a tots els gatzares que heu demanat amb insistència este video, ahí el teniu.

Per fi, assaig dels Tudells

Sembla que les òrbites marcianes i plutoniques s'han ajuntat i d'esta manera podrem relitzar l'assaig que fa tant de temps que anhelàvem. No cal dir que la intendència serà "pa rebentar" a vore si només per la gula aconseguim donar-li continuitat a la cosa. La quedada serà a les 20:30 hores com de costum al local d'hivern o el que és el mateix a la caseta de Nousseb. No se si em retornarà la canyeta des de la última quedada però allí estarem.

Per la legalització de la Stevia

La Stevia és una planta originària de Sud-amèrica que ja de temps immemorial és molt valorada per les tribus guaranís del Paraguai a l'hora de condimentar aliments i per les seues propietats curatives i d'edulcorant per persones amb problemes de diabetis o hipertensió. Malgrat tot això, a gran part d'Europa el seu ús està prohibit a causa dels interessos econòmics derivats de la venda de edulcorants artificials poc saludables com la sacarina o el aspartam. Fins a tal punt aplega tan lluny este control que a hores d'ara s'esta intentant controlar la difusió de la espècie mitjançant modificació genètica de manera que perda totes les seues propietats beneficioses. Podeu trobar més informació al blog del llaurador Josep Pàmies o en la web del moviment Slow Food de Lleida. A veure que pensen la colla d'anònims que eixen de tant en tant de la caverna on s'amaguen

Estrena de lloc on visualitzar els vídeos de Xavi Castillo

A cada censura, este actor alcoià augmenta la seua popularitat i de veure'l en recintes menuts farà uns anys, ara la majoria dels vídeos es realitzen en teatres com calen. En homenatge als batles censors que li fan publicitat gratuïta, a banda de grans defensors de la llibertat d'expressió com els del MUVIM ahí va la del capità moro d'Alcoi patrocinant Hamlet. Podeu veure tota la oferta ací i el vídeo del aspirant a actor funest.

Que us vaja de gust!!

Gran vetlada al cap i casal

I es que els irreductibles gatzares este cap de setmana passat van gaudir d'una gran festa d'aniversari, amb un sopar digne dels més exquisits paladars, regat amb els millors espumosos i acavant la nit, com no, a esta gran sala de festa.

Per començar la setmana amb creativitat

Passada la depressió post-festera, s'han de plantejar nous horitzons que ens permeten aplegar a Pasqua en plenes facultats. Dissabte passat primer panellet, bon soparot i esguitets que ens van fer retrobar sensacions de fa un mes mal contat. Xiquets, una anflitaeta per favor, encara que siga per retrobar sensacions de l'any passat.

Ací vos deixe un caramelet que m'he trobat youtubeant:

El fracàs escolar es combat a Primària

Interessant article el que apareix hui en El Pais on es va més enllà de les actuacions que es pretenen plantejar en el somniat i llunyà Pacte per l'Educació. Mentre tots els flashos s'ocupen de 4t de ESO com el curs cabdal on focalitzar els esforços per fer minvar el fracàs escolar, l'article detalla que és en l'últim curs de Primària on s'hauria de començar a ampliar esforços, aportar més docents i reforços a l'alumnat endarrerit. A més planteja que una repetició de curs no ha de suposar una experiència negativa. Ben al contrari, pot servir d'impuls per projectar l'ensenyament de l'alumne a les metes que es desitgen.

Do it yourself

En anglés sol anar acompanyat de les sigles DIY i hi ha una web que és un compendi de tota la saga dels programes Bricomania. Pots arreglar sostres, jardins, cotxes, endolls, etc. D'un temps a esta part he passat d'una indiferència absoluta a un interés cada vegada més creixent. Com a banc de proves el terrat, he tingut resultats acceptables en el tractament de les goteres de la teulada i no tan acceptables en la reparació d'un endoll fundit. Com deia aquell mestre, voler és poder... jo encara estic en la fase de voler.