dilluns, 30 d’abril del 2007

" Monle, tot el món quan em veu hem diu Monle ... "
dimecres, 25 d’abril del 2007

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
(...)
També, deixe posats els enllaços de l'actuació d'ahir d'Al Tall en Almansa i sobre els preliminars d'aquesta.
D'igual manera, no cal deixar de banda la revolució dels clavells succeïda fa trenta-tres anys a Portugal on l'exèrcit va esclafar la dictadura de Salazar amb clavells dintre dels seus fusells. Que n'aprenguen els anglo-saxons i els visionaris iluminats.
dilluns, 23 d’abril del 2007

Mama Tierra
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
dijous, 19 d’abril del 2007
dilluns, 16 d’abril del 2007

diumenge, 15 d’abril del 2007
He trobat més enllaços on baixar partitures de dolçaina i tabal.
http://mural.uv.es/lluisna/
Dolçaina-i-tabal (En la secció de material buscar partitures)
Altres
divendres, 13 d’abril del 2007
divendres, 6 d’abril del 2007
dimarts, 3 d’abril del 2007

dilluns, 2 d’abril del 2007
Tornant veníem discutint qui val més si Macaco o Ojos. Al final, et quedes amb els dos i tot arreglat. Per últim, remarcar la massiva assistència de gent de Bocairent i el boicoteig del festival per part d'un col·lectiu al que no se'ls va permetre participar (almenys això explicaven).
Us deixe amb el "Todo tiende" que inclou ritmes hindús i és la bomba:
dijous, 29 de març del 2007
De reminiscències les té totes i més: sembla un Tino Casal dels 80 (el de Eloise), amb eixa xotera d'òs de la caverna podria perfectament fer-se càrrec dels Village People i amb una privilegiada veu de vellut com la que té, podria fer els gallets característics dels Bee Gees, es fa acompanyar d'uns Lordi de mentida amb els que fa homenatge al concurs per excel·lència (el d'Eurovisió)... I que em dieu dels efectes especials propis de pelis mítiques de Sèrie B fetes amb una caixa de galetes, molta imaginació i poca pela... Xiquets, jo vaig a traure ja el banyador perquè, sens dubte, va a ser el hit de l'estiu.
dimarts, 27 de març del 2007
dilluns, 26 de març del 2007

M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.
Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:
diumenge, 25 de març del 2007

Junts podrem fer comunitat.
dijous, 22 de març del 2007
Es pot tossir ací?
Els baixos nivells d´audiència de Canal 9 són els símptomes més evidents d´una malaltia crònica que començà a manifestar-se en l´època Fabregat-Lerma, s´accentuà en la de Villescusa-Zaplana i s´allarga en l´agonia final de no-sé-qui-Camps (em perdonaran que ignore el nom de l´actual director), convertit ja en descarat instrument de propaganda del PP. A la invisibilitat calculada del país real i complex que promociona la cadena (hi ha noms que ni fets a posta) ha respost el públic amb la mateixa moneda girant-li l´esquena, senyal que els valencians no som tan babaus com alguns voldrien. Molts dels potencials espectadors de Canal 9, que exigim uns mínims de qualitat i bona pedagogia i l´ús digne i normal del valencià, vam emigrar per refugiar-nos a TV3. Des de la construcció dels repetidors pagats amb els propis diners, i la posterior conversió a televisió digital, som centenars de milers els qui la mirem amb més o menys assiduïtat, perquè no hi ha color. Els amos del corral autonòmic, en comptes de millorar l´oferta del seu canal per veure de guanyar-se audiència, optaran pel que han fet sempre: impedir la recepció de TV3. La indigència de Canal 9 ja els va bé, perquè a fi de comptes els seus forats pressupostaris els paguem els contribuents, de manera que continuaran servint gasofa televisiva a un públic minoritari submís i alliçonat. No ha de prosperar un exemple del que podria ser una televisió digna i professional, oberta a la realitat del propi país i del món. Els croats de la llibertat de mercat es salten les seues lleis a la torera quan els convé, i més en època d´eleccions. Obsedits pels propis fantasmes, dèbils en el seu monopoli autoritari, faran mans i mànegues per ofegar la dissidència, fins i tot la tan modesta de veure la tele que més ens agrade. Si valencians i catalans no parlem la mateixa llengua, què tenen contra el saludable aprenentatge de llengües estrangeres? Tossirem quan i on ells ens diguen.
Manel Rodríguez-Castelló
Font: ( Levante-EMV )