Fotos i vídeos pasqüers

Ja estan penjades les fotos en primícia dels pasacarrers efectuats en la Mitja Llegua el dia dels Rastres. Dissortadament no us podia fer costat ja que resseguia la senda dels teixos perduts. En fi, que a l'altra tractaré de fer més colla.

Merescut homenatge a Monle.

Des d'aquest blog, i després d'haver visionat centenars de vegades el show de Joan Monleon, no ens hem pogut resistir a retre-li aquest petit homenatge a la seua trajectoria en el món de la faràndula. I com diu la tornada d'una famosa cançò:
" Monle, tot el món quan em veu hem diu Monle ... "

300 aniversari de la batalla d'Almansa.

300 anys de la batalla d'Almansa

(...)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
(...)

Aquesta matinada han començat actes per recordar el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa com el succeït a la mateixa localitat manxega on s'han aplegat col·lectius per recordar l'efemèride amb exposicions o seguiment de la batalla sobre el terreny, també a la Vall d'Albaida s'han succeït actes com el de pujar als cims a encendre espelmes o fer castellets. Tot això amb un ambient festiu pel fet que un jutge ha paralitzat temporalment el tancament dels repetidors de la TV3 pretés pel Govern Camps. Maulets contra botiflers, L'Arxiduc Carles contra Felip V, les tropes de Joan Baptista Basset contra les del duc de Berwick, la lluita d'una emergent burgesia enfront la classe aristocràtica privilegiada i la pervivència dels furs enfront d'un Decret de Nova Planta que centralitzava el poder. És necessari el seu vessant festiu per no oblidar mai allò succeït.
També, deixe posats els enllaços de l'actuació d'ahir d'Al Tall en Almansa i sobre els preliminars d'aquesta.

D'igual manera, no cal deixar de banda la revolució dels clavells succeïda fa trenta-tres anys a Portugal on l'exèrcit va esclafar la dictadura de Salazar amb clavells dintre dels seus fusells. Que n'aprenguen els anglo-saxons i els visionaris iluminats.

Recital de Paco Ibáñez en el Liceu

En la diada de Sant Jordi, en un recinte com el Liceu i retransmès en directe a través d'Internet, està l'autor valencià exposant el seu immens repertori d'adaptacions de poetes com Miguel Hernández o Rafael Albertí. Activista de causes perdudes, sempre al costat dels desvalguts és un exemple de cantautor que està per damunt dels temps, de les modes o de les llengües (està interpretant cançons en castellà, català, euskera, francés o provençal)... Sempre posant lletra a les denúncies i a les esperances de la gent amb exponents universals com "Palabras para Julia", "A galopar" o "Andaluces de Jaén"

Macaco i la celebració del Dia de la Terra

Grup comandat per Dani "Mono Loco", es un referent dels grups de fussió i mestissatge a l'estil dels Ojos de Brujo. National Geographic ha aprofitat la seua cançó Mama Tierra per a engegar una campanya de conscienciació per tal de previndre els efectes de l'escalfament global i del canvi climàtic amb l'ajuda de nombrosa gent coneguda com Fito, Bebe, Muchachito, Nubla, Kiko Veneno, Lola Dueñas, Bunbury, Jon Sistiaga, Eva Hache o Kira Miró. La cançó és una passada i l'advertiment és molt franc!!

Mama Tierra

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

Història d'un tongo

Sap el dimoni més per vell que per dimoni i dissabte es va poder comprovar. Sense premeditació i com un pur reflex em vaig estalviar de fer quatre quilòmetres a causa de la tremenda pajara que em va entrar. Podria haver-me'n eixit i haver mantés l'honor però de totes maneres, tot el bacallà estava ja venut i l'únic objectiu era aplegar el més íntegre possible a la meta on es trobava el cotxe de retorn a casa. En fi, la vida passa. Huí ja és Sant Jordi i d'ací dos dies el el 25 d'abril.

Progressió de la colla Gatzara's Tudell

Ahir l'amic Wallace va començar el seu curs de percusió amb un doble desafiament: per una banda començar a projectar-se com una promesa consolidada del tabal local i per una altra banda ha de reprimir-se a l'hora de tallar-li les rastes al professor que és un de tants melendis que deambulen per ahí. Perservera en l'esforç wallace i quan vulgues anem a la seu social a practicar l'assajat durant el curs.

Maria de la Pau dels meus ulls!!
Era un rumor que vaig escoltar a Igualada on he estat aquest cap de setmana i en tornar a casa ho vaig confirmar: queda clar que l'autora de Palma anirà dins de les llistes del PP al parlament balear. Està clarament expressat dins d'aquest blog la meua rendida admiració cap a la seua obra i cap a la seua persona (vaig anar un dia expressament a Montjuïc per a què em signara un llibre). A partir de huí, l'idolatre més encara per fer un salt al buit sabent que no hi ha res abaix. La utopia és possible.

Club de la dolçaina.
He trobat més enllaços on baixar partitures de dolçaina i tabal.
http://mural.uv.es/lluisna/
Dolçaina-i-tabal (En la secció de material buscar partitures)
Altres

Warren tot un crack

Està de moda la publicitat viral i em podeu trobar a cabassaes. Ara que, estiguen ben fets ja és una altra cosa. Des de l'Anoia us envie la història de la berruga Warren.Ja ha estat publicitada per Canal 9. Un èxit més del marketing viral que els seus dirigents no apleguen a entendre.

Somiar és debades

Més informació ací. No puc fer més ara per ara.

Setmana santa

El Pelucas, el bon 'pocero'

En contraposició al pocero de Seseña qui va estar condecorat per Zaplana al 'mèrit pel treball' i recolzat pels regidors socialistes de la localitat toledana en la disbauxa de formigó que va idear, estos dies és noticia el 'pocero' de Fuenlabrada, Jose Moreno el Pelucas, qui ha venut una sèrie de pisos cinc vegades més barats que el preu de mercat. En una entrevista s'enorgulleix d'haver compaginat el servei social als veïns i el seu benefici (reconeix que mai de la vida havia guanyat tants diners)... renega dels seus companys promotors els quals no el miren amb bons ulls i confia en continuar colaborant amb la política conduïda per l'ajuntament. És trist fer comparacions perquè és per a posar-se a plorar.

Toma que toma!! Xim pom, quidi pom!!

Bailaores, bailaoras!!! yo quiero que tu te muevas con esta buena rumbita!!! Així va començar una de les cançons més corejades pel grup de la Canillas. Prèviament, la nit havia començat amb l'actuació dels Mamajuana y las Arepas Latinas mentre nosaltres apuràvem l'últim tros de l'entrepà. Bona impressió dels de Ulldecona que barrejaven sense desentonar funkys amb rumbes, hip hop, reggaes etc.

Després d'aquestos, eixiren la Marina amb tota la banda on sobreixia la trompeta del Carlitos, qui feia d'ella el que volia. Van començar un poc freds, crec jo que amb sintonia amb l'oratge. Deixaren anar sultanas de merkaillo i algunes més fins que la primera tormenta seriosa va fer aparició. Després de mitja horeta de paronet, van tornar enxufadíssims i van revolucionar la plaça de Sant Jaume de Montcada. Es varen quedar amb tots fins que l'aigua va tornar per a quedar-se. Per continuar amb les puyetes, cal recordar que la cantant va enviar records fraternals al PP en general i a Rita en particular.
Tornant veníem discutint qui val més si Macaco o Ojos. Al final, et quedes amb els dos i tot arreglat. Per últim, remarcar la massiva assistència de gent de Bocairent i el boicoteig del festival per part d'un col·lectiu al que no se'ls va permetre participar (almenys això explicaven).

Aquest matí i per completar el cap de setmana musical, hem gaudit de la primera part del concert de la banda on nousseb, Pirata, Twenty i curigi participaven. Mitja hora abans i a causa de la meua mala memòria ja gaudia dels assajos finals i després juntament amb wallace hem escoltat la part dedicada a la recreacions dels contes dels Germans Grimm. Posteriorment i contra la meua voluntat, m'han segrestat per a fer-se un esguitet a les Coves. No he trobat ni força ni arguments per poder negar-me.

Us deixe amb el "Todo tiende" que inclou ritmes hindús i és la bomba:

Shock de masses
Via correu m'ha aplegat inesperat, de sobte... la nota venia a dir que no em deixaria indiferent i a fe que ha encertat. Només començar-se m'han vingut al cap desenes de flashos derivats del visionat d'un paio així fent el garrulo d'aquella manera. Li diuen Sotok, ve de la part del donuts que no existeix i va ser regidor d'urbanisme amb el PP. Sembla que no li seduïa massa l'opció de boicotejar mitjans de comunicació i que la Espe seria un entrebanc en la seua carrera artística meteòrica.

De reminiscències les té totes i més: sembla un Tino Casal dels 80 (el de Eloise), amb eixa xotera d'òs de la caverna podria perfectament fer-se càrrec dels Village People i amb una privilegiada veu de vellut com la que té, podria fer els gallets característics dels Bee Gees, es fa acompanyar d'uns Lordi de mentida amb els que fa homenatge al concurs per excel·lència (el d'Eurovisió)... I que em dieu dels efectes especials propis de pelis mítiques de Sèrie B fetes amb una caixa de galetes, molta imaginació i poca pela... Xiquets, jo vaig a traure ja el banyador perquè, sens dubte, va a ser el hit de l'estiu.

Dos nous enllaços

Ahí van dos links: un a l'essència moscatera més ortodoxa i l'altra al d'un miserable amb aficions taurines. Benvinguts al club, xiquets!!

Últim concert de Llach

Vaig créixer entre cintes de la meua germana on a la capçalera estava un concert al Camp Nou. Aquell accent rar transmetia força i ritmes dels que fàcilment et quedaves amb les tornades de les cançons. No faltava cada any amb la seua cita a l'Echegaray i l'any passat no va ser una excepció a banda d'una visita puntual a Banyeres que al remat, ha sigut l'últim concert que he vist seu.

Per al record quedarà aquell concert hores abans del primer atac dels trastornats de les Açores. Un Llach ple de ràbia davant l'imminent enfrontament que s'acostava, va estar més de dues hores fent trontollar el deshauciat Echegaray amb un clam rotund en contra de l'atrocitat que ens venia. Aquell dia se'm va esvair la visió d'home fred i poc donat a concessions ben guanyada pel concert del poble prou encorsetat i gelat.
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.

Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:

Colla de dolçainers i tabaleters.

Com que pareix que va de bo, i ja tenim algun que altre "bolo" a punt de confirmar, necessitem un nom per a la colla de dolçainers i tabaleters, des d'ací vos demane la col·laboració per trobar-ne un adient. A banda de convidar a tot aquell membre de la comunitat gatzara que tinga una dolçaina o un tabal ( els voyeurs del blog també ) a formar part d'esta iniciativa.
Junts podrem fer comunitat.

Es pot tossir ací?

Els baixos nivells d´audiència de Canal 9 són els símptomes més evidents d´una malaltia crònica que començà a manifestar-se en l´època Fabregat-Lerma, s´accentuà en la de Villescusa-Zaplana i s´allarga en l´agonia final de no-sé-qui-Camps (em perdonaran que ignore el nom de l´actual director), convertit ja en descarat instrument de propaganda del PP. A la invisibilitat calculada del país real i complex que promociona la cadena (hi ha noms que ni fets a posta) ha respost el públic amb la mateixa moneda girant-li l´esquena, senyal que els valencians no som tan babaus com alguns voldrien. Molts dels potencials espectadors de Canal 9, que exigim uns mínims de qualitat i bona pedagogia i l´ús digne i normal del valencià, vam emigrar per refugiar-nos a TV3. Des de la construcció dels repetidors pagats amb els propis diners, i la posterior conversió a televisió digital, som centenars de milers els qui la mirem amb més o menys assiduïtat, perquè no hi ha color. Els amos del corral autonòmic, en comptes de millorar l´oferta del seu canal per veure de guanyar-se audiència, optaran pel que han fet sempre: impedir la recepció de TV3. La indigència de Canal 9 ja els va bé, perquè a fi de comptes els seus forats pressupostaris els paguem els contribuents, de manera que continuaran servint gasofa televisiva a un públic minoritari submís i alliçonat. No ha de prosperar un exemple del que podria ser una televisió digna i professional, oberta a la realitat del propi país i del món. Els croats de la llibertat de mercat es salten les seues lleis a la torera quan els convé, i més en època d´eleccions. Obsedits pels propis fantasmes, dèbils en el seu monopoli autoritari, faran mans i mànegues per ofegar la dissidència, fins i tot la tan modesta de veure la tele que més ens agrade. Si valencians i catalans no parlem la mateixa llengua, què tenen contra el saludable aprenentatge de llengües estrangeres? Tossirem quan i on ells ens diguen.

Manel Rodríguez-Castelló

Font: ( Levante-EMV )