Les Agustines ja són del poble

Huí al tornar del curset de telefonia sobre IP m'he assabentat de la notícia de l'adquisició definitiva del monestir per part de l'església del poble. Recentment corria pel poble el rumor què l'operació era factible i hui finalment s'ha concretat. No ens eixirà debades però el convent es queda en mans de qui ha d'estar: del poble que l'ha estimat i conservat durant quasi cinc cents anys. Açò implica un èxit per al poble del qual destacaria dos aspectes:

el primer és que això constitueix un advertiment per a especuladors oportunistes on se'ls avisa de que amb nosaltres no ho tindran fàcil ni amb PAI's ni amb ermites

i el segon és que el poble és suficientment madur com per deixar de banda creences religioses i donar prioritat a l'interés comú de Bocairent.

Per això estem d'enhorabona i cal confiar en que l'ús que es farà d'aquest recinte serà el millor per a la gent del poble i que no hi haurà interessos particulars després de tot el que ha passat.

Per últim, reconèixer la tasca de la Comissió Pro-Monestir en el seu treball decidit per mantindre el patrimoni del poble. I dins d'ells fer menció especial a dos integrants de la nostra comunitat gatzara: wallace i kkus. Xicots!!! Som com som però és el mateix poble el que estimem!!

Iñaki Peña i Trebede s'acomiaden de Ràdio 3

Demà dirà adeu un programa dels més veterans de la ràdio pública espanyola: el Trébede de Iñaki Peña. Aquest contestatari basc ha convertit el seu programa en una reserva de la música d'arrel peninsular i en un altaveu de denúncia social i ecològica sense diferenciar pelatges polítics.

Per a la posteritat quedarà la censura del programa en 2003 a causa de l'activisme en contra de la Guerra de l'Iraq en els nefastos temps d'Urdaci i companyia. Això va engegar una onada de protestes que va retornar el programa a la graella radiofònica i li va donar la consideració que es mereixia.

El retall de personal en l'entitat pública ha obligat a jubilar a presentadors ilustres com Xabier Moreno (Lokal) o el mateix Iñaki. Des d'ací el nostre homenatge a una trajectòria amb principis i una retòrica un tant embafosa (de vegades es feia prou pesat)... No obstant això, bon vent et guarde Iñaki. Si trobeu la simptonia del programa, passeu-me-la i la penjaré. Demà a les 8, a escoltar Trébede per última vegada

L'enquesta dels esguitets

El Patriota s'ha endut el gat a l'aigua i la mentira ha resultat vencedora enfront la resistència de curigi, wallace i twenty. Ara s'heu de mullar en quin pla per a vacances us mola més. Me'n vaig a continuar amb el curset.

Bojos per les Illes

Més de dos anys portava darrere d'Antònia Font i anit va aplegar el moment. Pau, Joan Miquel Oliver i la resta van amenitzar la nit a la tranquila explanada del MUVIM. Si per alguna cosa es caracteritzen és per com són d'eclèctics ja que van des de barreges d'elements electrònics a ritmes molt semblants als de grups punk. Loco, Yo robot, El Astronauta Rimador, Wa-Yeah etc. van propiciar un concert curt però intens.

I moguts per conèixer si aquestos illencs tenen un rh específic que els fa tan diferents, anem a endinsar-nos en la mare de totes les aventures: pegar la volta a Menorca amb kayaks durant la primera quinzena d'agost. Per a això, curigi, groovy i jo mateix anem a començar una preparació exigent i específica per tal d'endinsar-nos en aquesta odissea que ens convertirà a la seua fi, en llops de mar. Em ric jo dels F1 de la vela!! Aprenents!!

La informàtica té sexe?

En l'últim número de Le Monde Diplomatique (i emprant la traducció valenciana existent) es somet a estudi la masculinització de l'ofici d'informàtic dels darrers anys en comparació als anys 80 on la matrícula de dones en carreres informàtiques era massiva. Es compara a la seua vegada amb la situació de Malaisia, on els càrrecs més importants de la Facultat d'Informàtica són coberts íntegrament per dones. A banda fa un recull d'aspectes que farien interessant l'ofici d'informàtic a les dones: l'escassa força física requerida, es desenvolupa dins del sector terciari (cobert majoritàriament per dones) i permet realitzar el treball des de casa permetent conciliar la vida laboral i la familiar.

Ens hem quedat sense el Fary

Com una bufetada inesperada ens ha sorprés la sobtada mort de José Luis Cantero "el Fary". Jardiner i taxista per aconseguir enregistrar cançons i tractar d'emular al seu ídol Rafael Farina, aquest menut home es va caracteritzar per ser un treballador inesgotable i per posar banda sonora a les vivències de les famílies humils d'extra-radi. Èxits com "El torito guapo" o "Apatrullando la ciudad" quedaran per sempre dins de la memòria col·lectiva de la nostra societat. La comunitat gatzara dóna el condol als seus familiars i reclama que s'ubique al menut vallecà en el lloc que li correspon.

Torneig de futbet

Després de les jornades de bàsquet, aquest cap de setmana era moment del futbet i d'estrenar en el meu cas el pavelló - sauna. Amb un horari envejable, començàrem jugant contra Alça l'Aleta, els representants dels quals m'han fet una oferta en ferm (crec que hauran vist el meu vídeo de la comunió perquè el nivell és bastant millorable)... Amb un fútbol de tiralínies els vam pegar un sever correctiu que ens va donar moral per al partit de la vesprada. Cal remarcar l'actuació estelar de Jaume davall dels pals i el crit de frustació de wallace després d'haver errat una oportunitat clamorosa. A les 19:30 i ja amb els companys de banqueta sentum i figueres comença el partit més físic de la nostra sèrie. Destacables van ser les lluentes alborgues de sentum, la tasca encomiable de Ferran a la porteria i la tasca breu del Davids de la foto (eixir, facilitar l'empat del contrincant i tornar a seure's)... Classificats per diferència de gols a quarts, el nostre rival era el Dinamo de Reig (el tio kkus i calaver gràcies al qual tenim fotos)... partit de poder a poder (frase clàssica en tota crònica esportiva) on els taronges varen sentenciar en els instants finals un partit que en el primer moment es va decantar cap al nostre costat. I fins ací puc comentar, perquè ja vaig desconnectar i no se ni qui va jugar la final

Maria ja està entre nosaltres

Aquesta vegada no hi ha hagut preparació tan minuciosa com en l'altra, i és que la major absorbeix i molt. El cas és que la meua segon nebodeta ha nascut a les 9:30 del matí, ha pesat més de tres quilets, és morena com sa mare i sembla que gana no li'n falta. A la vesprada després d'acabar en l'insti us podré avançar més coses. Com canvien les circumstàncies!!! En l'altra vaig passar un dia de bojos tractant d'esbrinar alguna cosa des de Igualada (fins i tot em vaig cabrejar per no disposar d'alguna foto del nadó)... en canvi hui mateix podré ser testimoni de les seues primeres evolucions. I es que és una responsabilitat, una vegada més, exercir com a padrí de la criatura, convertir-me en un paradigma de virtuts, de conducta sense cap borró amb el qual la xiqueta veja l'horitzó un poc més clar.

Des d'ací vull donar-li la benvinguda com a membre de ple dret de la comunitat gatzara. Qui sap si d'ací alguns anys, ella se'n riga de les paranoies expressades dins d'aquest blog i es faça creus de com havent conviscut al meu costat, ha pogut mantindre's sencera i no caure en el costat obscur en el que de tant en tant, passe temporadetes je je.

Benvinguda Maria, a aquest món meravellós

Bob Dylan, Premi Príncep d'Astúries de les Arts

Dins d'aquest blog ja s'ha parlat amplament del mestre de Minnesota. Llavors només cal fer-li un homenatge com cal. I en aquest cas posarem una versió de Jimi Hendrix del 'All along the watchtower' que és flipant. He fet una tradució d'anar per casa però així la cosa guanya un poquet més (almenys al meu parer)

Més enllà de la talaia

'Ha d'haver alguna manera d'eixir d'ací' li va dir el bromiste al lladre '
'Hi ha massa confusió, no puc refiar-me'n
Els homes de negocis beuen el meu vi i soterren les meues heretats
Cap d'ells sap el que val tot allò que s'esten fins aquella línia
No hi ha cap motiu per ser optimistes' contesta amablement el lladre
'Hi ha molta gent entre nosaltres que pensa que aquesta vida és només una broma Però tu i jo, hem anat més enllà i eixe no és el nostre destí
De manera que, no parlem badat, està fent-se masa tard
Més enllà de la talaia, els prínceps mantengueren la vista mentre totes les dones anaven i tornaven així com els criats descalços'
'Fóra a distància un gat serval va exclamar:
Dos genets s'acostaven i el vent es començava a esglaiar'

Enhorabona al club de bàsquet

Vist que no hi ha crònica del cap de setmana passat, aprofite per unir a la gent gatzara en el clam de felicitacions envers el Club de Bàsquet Patronato. Tutejar a equips de ciutats amplament més grans que nosaltres com Godella, Gandia o València reforça encara més la tasca duta a terme pels responsables del club. I està bé el missatge de ignorar ineptes que només se'n recorden del poble un mes cada quatre anys.

Cap de setmana a dos bandes

Puff, encara estic inundat per les sensacions del passat cap de setmana i supose que la resta de comunitat gatzara també, ja que ha viscut de manera plena tant la desfilada dels Suavos com per l'actuació exitosa al pavelló. M'encarregaré de la crònica de Ojos Negros però espere també que curigi s'escorrega les neurones per una crònica de tot el que s'ha fet.

Començàvem l'aventura en el límit de la província de Terol a una vila anomenada Sant Agustí. D'allí anàrem resseguint el Palància encaixonats entre les serres de Javalambre, Calderona i Espadà i usant la plataforma de l'antic tren miner. Viles amb encant com Caudiel, Navajas o sobretot Jérica ens van portar a Altura on teníem l'hostal reservat. Nit d'excessos on vaig voler resarcir-me per la desfilada que m'estava perdent i crec que ho vaig aconseguir. Després de conquerir la taula del dj del pub vàrem traure suc del que allí hi havia i aconseguírem barrejar èxits de Radio Futura, Ojos de Brujo o Delinqüentes. Tíbiets per la metereologia, l'alcohol, etc. vàrem acabar arremullant-se en una bassa al costat de l'alberg on se'm va escapar una xancla i vaig haver d'anar a les palpentes, estacant-me tot el que hi havia al terra, fins que la vaig recuperar amb una costra apreciable de fang. Després de la connexió telefònica amb curigi i greenwich va començar el malson de la roncada d'un dels companys que ens va donar la nit.

Diumenge totalment restablert després d'una dutxa reparadora, ens vàrem enfundar el mono de faena i emprenguèrem una baixada frenètica que ens va portar fins a l'Estació del Nord de València en un paissatge menys espectacular, envaït per un formigó omnipresent i amb terreny trenca-cames bastant exigent. Vàrem conèixer a un burgalés que havia eixit feia tres dies des de la ciutat del Plantio i anava en direcció Múrcia on volia aplegar resseguint la Via Augusta (de manera que entre huí o demà el tindrem pel poble). Durant l'excursió ens vàrem assabentar de la victòria en la final del CB Patronato per només dos punts. Em varen destacar l'extraordinari ambient creat pel conjunt de dolçaina i tabal amb partitures originals com les de l'Equipo A, la simptonia de la NBA etc. Des d'ací el reconeiximent al vertader gurú de la dolçaina. Ets el líder i ho saps.

Au, a fer que fem faena. Quan tinga un ratet, penge les fotos al Flickr!!

La Ruta de Ojos Negros

Aquest cap de setmana vaig a resseguir la senda que duien els trens des de les mines carboneres de Monreal del Campo, en la província de Terol fins a la siderúrgia de Sagunt. La mina de Monreal s'anomena Ojos Negros i d'ahí el nom de la ruta. En principi no la farem tota, començarem dissabte des de Barracas per aplegar a Altura acompanyant el curs del riu Palància. I després des d'Altura i a través de les serres de Toro i Espadà ens plantarem en la capital del camp de Morvedre.
En total uns cent quilòmetres del que tots diuen que és la via verda millor conservada de tota Europa. Dilluns, reportatge fotogràfic.

Més música per combatre el desencís

Si fa uns dies Sidonie o Deluxe em donaven una treva a l'hora d'afrontar el futur més immediat, huí he donat l'oportunitat a Gossos d'alegrar-me el dia en meitat del pessimisme que ofega tot allò que ix pels mitjans de comunicació. He de reconèixer que aquest grup del Bages mai ha sigut de la meua predilecció: sempre els havia vist com a seqüeles de grups més vells que, mirares com ho mirares, els pegaven mil patades. Però, han perseverat i el que és més important, han evolucionat mantenint un estil propi. Acaben de traure el seu nové treball (Oxigen, busqueu pareguts a Ràdio Bocairent) i l'enceten amb una canya de cançó: "Corren" amb la colaboració de Dani Macaco. Hi ha videos ja penjats a Youtube de molt mala qualitat d'aquesta cançó. Per això us deixe un enllaç a la web del grup. Per últim, remarcar que estem de celebració ja que aquest és el post número 500 des d'aquell on celebrava un 9 d'octubre a la peixera del Viaducte d'Alcoi. Confie que d'ací cinc cents posts més, el to de la notícia siga més optimista per no haver armes darrere de discursos o discursos fingits sense veritable voluntat de solució dels problemes.

Doblegant PAI's

Benasau, Alcoi i la Vila retiren les seues actuacions urbanístiques que amenaçaven indrets com les serres de Mariola o la Serrella. L'actuació d'urbanitzacions i camps de golf en la zona de Xirillent afecta al Pla Rector d'Ús i Gestió de la Serra Mariola, a la Vila el nou govern triat per les urnes desfarà allò planificat per l'anterior ajuntament. I a Benasau, el nou Consistori desbaratarà l'atemptat ecològic previst en el seu terme. Enhorabona a tots els afortunats. Sembla que alguna cosa deixarem a les generacions futures.