dilluns, 11 de juny de 2007

Cap de setmana a dos bandes

Puff, encara estic inundat per les sensacions del passat cap de setmana i supose que la resta de comunitat gatzara també, ja que ha viscut de manera plena tant la desfilada dels Suavos com per l'actuació exitosa al pavelló. M'encarregaré de la crònica de Ojos Negros però espere també que curigi s'escorrega les neurones per una crònica de tot el que s'ha fet.

Començàvem l'aventura en el límit de la província de Terol a una vila anomenada Sant Agustí. D'allí anàrem resseguint el Palància encaixonats entre les serres de Javalambre, Calderona i Espadà i usant la plataforma de l'antic tren miner. Viles amb encant com Caudiel, Navajas o sobretot Jérica ens van portar a Altura on teníem l'hostal reservat. Nit d'excessos on vaig voler resarcir-me per la desfilada que m'estava perdent i crec que ho vaig aconseguir. Després de conquerir la taula del dj del pub vàrem traure suc del que allí hi havia i aconseguírem barrejar èxits de Radio Futura, Ojos de Brujo o Delinqüentes. Tíbiets per la metereologia, l'alcohol, etc. vàrem acabar arremullant-se en una bassa al costat de l'alberg on se'm va escapar una xancla i vaig haver d'anar a les palpentes, estacant-me tot el que hi havia al terra, fins que la vaig recuperar amb una costra apreciable de fang. Després de la connexió telefònica amb curigi i greenwich va començar el malson de la roncada d'un dels companys que ens va donar la nit.

Diumenge totalment restablert després d'una dutxa reparadora, ens vàrem enfundar el mono de faena i emprenguèrem una baixada frenètica que ens va portar fins a l'Estació del Nord de València en un paissatge menys espectacular, envaït per un formigó omnipresent i amb terreny trenca-cames bastant exigent. Vàrem conèixer a un burgalés que havia eixit feia tres dies des de la ciutat del Plantio i anava en direcció Múrcia on volia aplegar resseguint la Via Augusta (de manera que entre huí o demà el tindrem pel poble). Durant l'excursió ens vàrem assabentar de la victòria en la final del CB Patronato per només dos punts. Em varen destacar l'extraordinari ambient creat pel conjunt de dolçaina i tabal amb partitures originals com les de l'Equipo A, la simptonia de la NBA etc. Des d'ací el reconeiximent al vertader gurú de la dolçaina. Ets el líder i ho saps.

Au, a fer que fem faena. Quan tinga un ratet, penge les fotos al Flickr!!