La insurrecció contra mi és un fet i les enquestes que manipule de manera esmerada són menyspreades sistemàticament i rebentades per gent que no em té gran estima. Dit açò i com que no tinc temàtiques per a l'enquesta vosaltres decidiu. Vinga va, que el pont ja està ahí.
Santos no és un heroi, és un xic normal, regordet i al que li agrada tocar la dolçaina. No obstant, quan un viatger multidimensional l'avisa de que el seu millor amic és en realitat el maligne Nova, la missió de Santos es torna clara, salvar el mon i rescatar a Laura, l'amor de la seua vida.
Xiquets, ara si que va de bo, el divendres 10 d'octubre a fer cotxà i a vore la peli.
Fins que el groovy o manel no m'aporten el diferent material audiovisual que vam tindre, no em queda més que tractar de transmetre amb paraules el que vàrem viure del divendres a diumenge. Eixírem matí el divendres, paràrem a esmorzar a la Roda i a dinar a la vora de Tordesillas, ja en la província de Valladolid.
Costa fer una sinopsi o un breu resum de tot allò viscut en Beneixama dissabte passat. Fins i tot, l'exercici de narrar una seqüència de fets provoca que s'ajunten records i sensacions. Començaré per la posada del tratge entre cançons populars del repertori dels Guia passant per l'homenatge al mestre de San Fernando, Camaron. Disposàvem d'una cotxereta amb una situació envejable des d'on veiem el pas dels cristians, llauradors i estudiants. L'oratge s'acostava amenaçant a mesura que s'apropava l'hora d'eixir i de camí a l'inici, ja vàrem poder constatar la gran afluència de cardaorets com alguns membres de la tonga o el vertader Figueres. La nostra esquadra era la que tancava l'entrada i el repertori dels del Camp de Mirra va incloure peces com Moro del Sinc, Alygeaba Spyros i el Ball del Moret, propi de Beneixama. Anàvem obrint-se pas amb uns cascs prominents i unes capes gruixudes que t'aplomaven ben al terra cap al castell. Conclosa l'entrada, ens esperava un tros de sopar en casa de Joan amb un sortit d'entrepans, coques i tapes que vàrem gaudir de valent. Com a efectes col·laterals de la disbauxa regnant, cal assenyalar que se'm va perdre la càmera del tio que tantes instàntanies ens ha donat per aquest blog i a banda d'això, un grapat de diners també em van dir ahí et quedes. 
Que sí, que és cert!!! Per primera vegada eixirem del perímetre fester que marca l'home de la manta i s'enfilarem cap al lloc originari dels figatells, que ens proveïx de gelats tot l'estiu o de formatge blanquet tot l'any. Sí senyors, el poble que va plantar cara a la tèrmica i va proposar l'horta solar actualment existent. Efectivament, em referisc al poble de Beneixama. La setmana passada vàrem fer una incursió per conèixer a membres de l'esquadra mora en la que eixirem i ens vàrem assabentar dels trets diferenciadors de la festa en honor a la Divina Aurora. Termes com cops, gastadors o plantejaments com els de tres capitans per a un mateix any son genuïns d'aquest poble riberenc del Vinalopó. Només em cal convidar-vos a acudir i aplaudir-nos fins l'extenuació (som l'esquadra que tanca l'entrada i dóna pas als camions) a nosaltres i a les quatre filaes existents: cristians, estudiants, llauradors i moros, i per una altra banda agrair a Adelaida i Joan la seua hospitalitat i les facilitats que ens han oferit per tal de participar en la festa. Que sone el Moro del Sinc!!
Ens mereixem alguna cosa més i huí ha estat el dia. Ja siga per desídia o per rareses, el blog ha davallat i aquest post només significa un 'encara estem vius' disposats a treure el millor de nosaltres. I com a excusa, hem tingut una eixideta a Agres comandada per curigi i Greenwich amb les seues America i Espada. Hem posat a prova la nostra condició física en les selectives rampes d'Agres. Curigi Valverde ha demostrat una excel·lent condició mentre que Greenwich Olano ha patit en les rampes de camí a la Pensió Mariola. De tornada, extraordinari esmorzarot en els Tonis i passaeta pel recinte de les revetles a veure si encara quedava festa. No ha importat que no hi haguera, ja l'hem montada nosaltres. Xiquets, açò s'ha de repetir!!!
Es veu que encara te jet-lag, o que en el "Camino" s'ha fet vergonyós i no conta res, quan que tirem de menys eixes cròniques de les nits i dies de rutlles...
És evident que no pot faltar la cervesseta ben freda en una gerrra acabada de treure del congelador,
i esta ha d'anar acompanyada del seu amic inseparable com és un bon pisculabis, jo em decante per l'adobat, però sobre gustos...
Ja està ací la fita de l'estiu i un vell anhel que em rondava el cap ja fa anys. No comencem des d'on m'agradaria però la logística és el que té. Dilluns matí s'enfilarem cap a Pamplona i d'allí s'acostarem a Puente la Reina on s'iniciarà la nostra aventura. Per davant ens quedaran set-cents quilòmetres repartits en catorze dies que al remat ens han d'abocar a Santiago obre el 28 de juliol. Ara són moments d'entranament i d'aprovisionament de tot allò necessari per al trajecte. Un altra part del viatge tant o més intensa que la pròpia travesia. És per això que no hi ha quasi temps, per recordar per exemple que em perdré la Festa del Panellet però ben mirat, em pillaré les orquestetes d'Alfafara com si s'acabarà el món. M'agafaré com a exemple vital al Greenwich i com aprofita al màxim les nits dels panellets i en general, les seues estades a Bocairent. Xiquets, que ens vaja de gust tant una cosa com l'altra i ja ens contem les batalletes.
Del partit, parleu en aquells que saben de fútbol. Només dir-vos que en acabar, valia la pena veure a curigi i la seua peluca freshqueta, veure com el Turista es desmelanava juntament amb el Pijo i es deixava caure amb el seu cotxe per la plaça, certes bermudes fetes expresament per a l'esdeveniment i la germanor d'una nit com la d'ahir. 
Un gintoniquets van posar la cloenda d'un punt i seguit... perquè com bé va dir George, a agost ja tenim ahí la Supercopa.
Una vegada més, un cap de setmana trepidant acaba de passar i s'ha de constatar per a prendre la veritable mesura de tot allò que passa. Començaven divendres amb les Futbol 7 on passaven a formar part de la llegenda de Alça l'Aleta dins del seu XX aniversari. Malgrat no passar de primera ronda, constituïx tot un honor jugar al costat de mites com Tambor o Cates. Un primer partit seriós i l'últim ja no tant a causa de l'excessiva calor que ens va passar factura.D'una altra pasta per a iniciar l'estiu
El dopatge els ha fet molt de mal però veien les coses que els passen i els riscos que corren a diari, no està de més el tòpic d'estar fets d'una altra pasta. Vegeu la llenyà de Frank Schleck a la Volta a Suïsa comandada pel basc Igor Antón. Bé ha fet el groovy d'anar-se'n al banc de Cartagonova
I com que s'acosten dates de diversos concerts i s'acaba el curs, res millor que escoltar a Antonia Font. Qui sap, possiblementfins i tot vengem la totxa de Luis Enrique diumenge que ve.
Fa uns dies va faltar Gonçal Anaya, pedagog precursor d'una renovació pedagògica més acostada a la Institucion Libre de Enseñanza de Giner de los Rios que als postulats mercantilistes actuals. No el vaig conèixer personalment però sí a través de Joan Baptista Malonda, mestre que me'l va introduir. En aquest article, Batiste li ret un sentit homenatge. I mentre gent com Marqués o Anaya se'n van deixant un terrible buit, ací ens quedem amb assignatures en anglés i una sensació de que el barco va més per inercia que no per la pericia d'aquells que porten el timó. En aquest article, la escriptora Susana Fortes relata com es sent un profe a dia de huí.
Que sí, que a mi també se'm va passar pel cap xarrar de futbol, en concret, de l'article que portava ahir El Pais sobre la última selecció republicana que va jugar un partit oficial abans de la guerra en Suïssa. Jugadors que han quedat relegats a un segon pla per les gestes edulcorades de la premsa franquista. Gent com Zubieta, Gorostiza o Eizaguirre mai tindran el ressó dels Marcelino o Zarra. I per una altra banda, el bon oratge sembla que aplegue i a continuació es proposa una activitat lúdica d'esport, de coneixença del nostre medi i reivindicativa pel que fa a les alternatives a l'ús del petroli dins de les nostres vides. Es tracta d'una marxa que anirà de Mariola fins al Moncabrer d'anada i tornada. Si voleu ací, tambè podeu apuntar-vos.
Ha mort l'autor del País Perplex on reflexa els trets identitaris de la societat valenciana que encara tenen vigència. Tot i definir-se roig, nacionaliste i ecologiste, ha constituït una veu pròpia allunyada de sectarismes i dels aparells dels diferents moviments polítics. Huí tant en el Levante com en El Pais trobeu articles sobre l'autor. Falta veure si en els mitjans oficialistes, pesa més la última capa d'asfalt del circuïtet i d'aquesta manera no hi ha cabuda per al seu record i homenatge. 
Cap de setmana esportiu de cap a peus. Començàvem el divendres a mitjanit un partit farcit de baixes com les de Manel, Figueres o Vicent. La cinteta de Garcés en el cap de Wallace no va ser suficient i el partit de seguida es va complicar. Tot això va vindre agreujat per una acumulació de personals que va minar el poder de banqueta de l'equip. No obstant això, cal destacar el rendiment de Garci, Crespo i Wallace en un partit que se'ns va anar als trenta punts de diferència. A l'endemà es jugàvem la supervivència en el torneig a partir de les 8. L'equip disposava de nou d'una curta banqueta i dels recanvis de Figueres i Vicent enlloc de Pere i d'un gripós Wallace i la sensible baixa de curigi. Partit jugat de poder a poder, on les distàncies van ser sempre molt curtes i on el nostre nivell defensiu va millorar molt respecte al primer partit. A destacar com un 2+1 pot ajuntar sensacions que van des d'una immensa alegria a una decepció descoratajadora després d'un tir lliure patètic. A banda d'això, cal destacar el rendiment de Figueres que va rondar les dobles figures, el bon fer de Garci i l'avinguda del cavaller de Vivar, des de les terres de la Castella burgalesa, per tal de donar l'empenta definitiva, la de l'èpica dels herois, aquella que t'encumbra o et soterra. Al remat, sis punts ens deixaven fóra de la competició amb un regust dolç de boca.
Ahir va ser l'aniversari de sentum, el membre gatzarià més contestatari amb qui us escriu. Ahir per un equívoc el vaig telefonar i em va dir la notícia i que l'havíem deixat de banda de manera colpidora. De manera que com resa la cançó d'Amaral, és moment de fer acte de contricció i desitjar-li la major de les felicitats per al seu 29é aniversari.
Crec que en la Montecarlo d'Agullent ens van posar garrafa de la bona, perquè sinò no s'enten molt be el nostre estat, l'audio dona fe.
El grup americà liderat per Trent Reznor ha posat a el seu últim treball "The Slip" a disposició de tot el món que se'l vulga descarregar de manera gratuïta dins de la seua pàgina web. Seguint l'exemple de Radiohead, la banda americana busca així diferenciar-se de la resta de grups i buscar noves maneres d'aplegar a la gent.
Diumenge que ve hi ha una eixida programada per l'Ajuntament i la Saria per recorrer el trajecte entre Bocairent i Villalonga seguint els curs del Serpis. Dimarts s'acaba el termini d'inscripció, de manera que cal donar-se un poc de pressa. La nit anterior és el Panellet dels Contrabandistes però no hi ha res impossible. Teniu més informació a la web de l'Ajuntament.
Gràcies a Calaver ens han aplegat les primeres imatges de l'enllaç de Marian i Txem. En elles, la nit ja estava avançada, les vergonyes ja s'havien esfumat i cadascú es mostrava tal i com era. Per exemple, la seriositat de Manel i el bombo delator que se m'amagava baix de la camisa. Mare meua!! en poc de temps sabré si és xiquet o xiqueta.
Acave de rebre una telefonada de Greenwich recordant-me que vam quedar en fer una acampà per al pont de maig, te moltes ganetes de rebentar de nou i simplement volia comfirmar que la cosa va avant (ell ja s'ha canviat el torn a la faena) o pel contrari, la penya en moments d'euforia molta boqueta però poca fla... i a la fi es rajen com sempre.
... per als seus executors, per als instigadors d'un enfrontament que ha deteriorat la situació internacional a pasos de gegant, per als responsables governamentals que miren cap a una altra banda i no demanen explicacions ni mouen els fils pertinents per tal d'aclarir el succés. Per a tots ells, el més gran dels menyspreus!! I no només per Couso sinó pel fill d'Anguita o pel fotograf ucraïnes caigut el mateix dia i per tants altres ...
Vist que no hi ha ningú que haja anat a Granada estes Pasqües, canviarem l'enquesta que ja estava un tant obsoleta. Ha guanyat l'opció d'anar a veure a Greenwich a Falles quan cap persona que va anar es va trobar en ell. Ja farem malifetes el dissabte, ja!! La segona opció més votada ha sigut la de no fer notar l'absència de curigi. En això, crec que hem complit perquè vam guanyar als de TST i jo particularment no recorde quan era la última vegada que ho varem fer. Meneo, senyors, meneo!!
